Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2003-04

3104DR0002 DRET ROMÀ


Objectius  

L’assignatura troncal Dret romà. El dret a Roma i la seva recepció a Europa ofereix una introducció històrica als conceptes i doctrines del dret privat modern. El vell i extens programa pandectístic és un monument de la ciència del dret, és per això que no prescindim de cap dels seus apartats tradicionals. El temps lectiu efectivament disponible i la voluntat de reservar un espai per a la docència pràctica ens han portat, però, a concentrar-nos en els temes que es destaquen en negreta, els únics que seran objecte d’examen. L’estudi del dret de família i del dret de successions i donacions romans es farà pròpiament en l’assignatura optativa La tradició jurídica europea II, de l’itinerari Jurista Europeu. A l’assignatura optativa La tradició jurídica europea I, del mateix itinerari, l’alumne trobarà un reforç del dret patrimonial romà des de l'estudi de casos.

 
Prerrequisits  

 
Contingut (Programa)  

 

DRET ROMÀ.
(EL DRET A ROMA I LA SEVA RECEPCIÓ A EUROPA)

Preliminar: el dret romà i la formació del jurista

PRIMERA PART. HISTÒRIA DEL DRET ROMÀ

Preliminar: la periodització

I. ÈPOCA DE L’ESTAT CIUTAT: EL DRET ROMÀ ARCAIC (FINS AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE III AC)

LLIÇÓ 1. Els inicis: 1) la monarquia; 2) la república.

LLIÇÓ 2. L'organització constitucional: 1) les magistratures; 2) el senat; 3) les assemblees populars.

LLIÇÓ 3. El ius civile de l'estat ciutat: 1) les XII taules; 2) evolució jurídica després de les XII taules.

II. ÈPOCA DE L’IMPERI UNIVERSAL: DRETS PRECLÀSSIC I CLÀSSIC (FINS AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE III DC)

LLIÇÓ 4. Apogeu i crisi de la constitució republicana: 1) l'ascensió de Roma a potència universal; 2) crisi de la constitució republicana.

LLIÇÓ 5. El principat: 1) naturalesa del principat; 2) la nova administració imperial.

LLIÇÓ 6. Ius civile, ius gentium, ius honorarium: 1) la contraposició ius civile-ius gentium; 2) la contraposició ius civile-ius honorarium.

LLIÇÓ 7. La jurisprudència romana: 1) els inicis; 2) la jurisprudència republicana; 3) la jurisprudència clàssica.

LLIÇÓ 8. El dret imperial: 1) legislació popular i senatorial durant el principat; 2) les constitucions imperials. Apèndix: dret imperial i drets populars.

III. EL BAIX IMPERI: DRETS POSTCLÀSSIC I JUSTINIANEU (FINS AL SEGON TERÇ DEL SEGLE VI DC)

LLIÇÓ 9. La crisi del segle III i el dominat.

LLIÇÓ 10. Vulgarisme i classicisme en l'evolució jurídica postclàssica.

LLIÇÓ 11. L'obra jurídica de Justinià: 1) l'època de Justinià; 2) el procés de la compilació, estudi especial del Digest.

Apèndix: referència al dret bizantí.

Apèndix: Europa i el dret romà.

SEGONA PART. INSTITUCIONS DE DRET PRIVAT ROMÀ

Preliminar: el sistema de les institucions del dret privat

I. PERSONES

LLIÇÓ 12. La persona: 1) conceptes fonamentals: capacitat jurídica, capacitat d'obrar, status; 2) circumstàncies modificatives de la capacitat d'obrar.

LLIÇÓ 13. Els tres status: 1) status libertatis, posició jurídica de l'esclau; 2) status civitatis; 3) status familiae, idees generals.

LLIÇÓ 14. Persones jurídiques: 1) idees generals; 2) corporacions; 3) fundacions.

II. COSES

LLIÇÓ 15. Concepte i classes de coses.

III. PROCÉS CIVIL ROMÀ

LLIÇÓ 16. Idees generals i períodes en la història del procés civil romà.

LLIÇÓ 17. Legis actiones: 1) accions de llei declaratives; 2) accions de llei executives.

LLIÇÓ 18. El procediment formulari: 1) la fase in iure, estudi especial de la litis contestatio i de la fórmula.

LLIÇÓ 19. El procediment formulari (cont.): 2) la fase apud iudicem.

LLIÇÓ 20. Complements extraprocessals de la jurisdicció pretòria: interdicta, missio in possessionem / missio in bona, stipulationes praetoriae, restitutio in integrum.

LLIÇÓ 21. Referència a la cognitio extra ordinem clàssica i postclàssica.

IV. LA DOCTRINA PANDECTÍSTICA DEL NEGOCI JURÍDIC

LLIÇÓ 22. El negoci jurídic: 1) concepte; 2) classes; 3) elements, estudi especial dels negocis formals i de la doctrina de la condició.

LLIÇÓ 23. La interpretació dels negocis jurídics i la doctrina de la representació.

LLIÇÓ 24. Referència a la ineficàcia del negoci jurídic: 1) terminologia; 2) vicis de la voluntat; 3) discordança entre voluntat i declaració.

V. DRETS REALS

LLIÇÓ 25. Els drets reals: 1) concepte, drets reals i drets d'obligació; 2) classificació dels drets reals.

LLIÇÓ 26. La possessió: 1) concepte; 2) classes; 3) adquisició i pèrdua; 4) tutela de la possessió.

LLIÇÓ 27. La propietat: 1) concepte; 2) formes, la copropietat; 3) límits del dret de propietat.

LLIÇÓ 28. La propietat (cont.): 4) adquisició derivativa de la propietat: mancipatio, in iure cessio i traditio; 5) la usucapió. Apèndix: referència a l'adquisició originària de la propietat.

LLIÇÓ 29. La propietat (cont.): 6) protecció de la propietat.

LLIÇÓ 30. Servituds predials: 1) principis generals; 2) tipus; 3) constitució, extinció i protecció.

LLIÇÓ 31. Usdefruit i figures afins: 1) concepte; 2) constitució, extinció i protecció.

LLIÇÓ 32. Emfiteusi i superfície.

LLIÇÓ 33. Drets reals de garantia: 1) garanties reals i garanties personals; 2) fiducia; 3) pignus/hypotheca: a) concepte, constitució i protecció, b) contingut i extinció. Apèndix: pluralitat d'hipoteques.

VI. DRET D’OBLIGACIONS

LLIÇÓ 34. L'obligació: 1) concepte; 2) l'objecte de l'obligació: la prestació.

LLIÇÓ 35. Classificació de les obligacions: 1) pel vincle: a) obligacions civils i honoràries, b) obligacions naturals, c) obligacions de dret estricte i bonae fidei iudicia.

LLIÇÓ 36. Classificació de les obligacions (cont.): 2) per l'objecte: obligacions genèriques, específiques i alternatives; 3) pels subjectes: obligacions ambulatòries, parciàries i cumulatives, estudi especial de les obligacions solidàries.

LLIÇÓ 37. Garantia de les obligacions: 1) fiança verbal; 2) mandatum pecuniae credendae. Apèndix: reforç de les obligacions i SC Vellaeanum.

LLIÇÓ 38. Extinció de les obligacions: 1) modes d'extinció ipso iure, estudi especial del pagament; 2) modes d'extinció ope exceptionis. Apèndix: transmissió de crèdits i de deutes.

LLIÇÓ 39. Incompliment de les obligacions: 1) l'incompliment imputable al deutor i la responsabilitat contractual; 2) la mora.

LLIÇÓ 40. Fonts de les obligacions: 1) classificacions; 2) contractus i pacta; 3) classificacions dels contractes.

LLIÇÓ 41. Contractes reals, estudi especial del mutu. Referència al comodat, al dipòsit, a la penyora i a la fidúcia. Apèndix: referència als contractes innominats.

LLIÇÓ 42. Contractes verbals, estudi especial de la stipulatio. Apèndix: referència als contractes literals.

LLIÇÓ 43. Contractes consensuals, estudi especial de la compravenda: a) concepte (la compravenda com a contracte obligacional), b) obligacions del comprador (risc del preu a la compravenda), c) obligacions del venedor (responsabilitat per evicció i responsabilitat per vicis materials), d) els pactes a la compravenda.

LLIÇÓ 44. Contractes consensuals (cont.): referència als tipus d'arrendament, a la societat i al mandat.

LLIÇÓ 45. Quasicontractes: 1) gestió de negocis aliens; 2) enriquiment injustificat.

LLIÇÓ 46. Obligacions provinents d'actes il·lícits.

VII. DRET DE FAMÍLIA

LLIÇÓ 47. El matrimoni romà: 1) naturalesa i efectes personals; 2) requisits i impediments matrimonials, la legislació matrimonial d'August; 3) esposalles, celebració del matrimoni i adquisició de la manus; 4) dissolució del matrimoni.

LLIÇÓ 48. Règim de béns del matrimoni romà: 1) principis generals; 2) el dot.

LLIÇÓ 49. La patria potestas i la situació patrimonial dels filiifamilias.

LLIÇÓ 50. Tutela dels impúbers, tutela mulierum i curateles.

VIII. DRET DE SUCCESSIONS I DONACIONS

LLIÇÓ 51. Conceptes fonamentals: 1) successió universal; 2) hereditas i bonorum possessio; 3) delació de l'herència; 4) principis successoris romans

LLIÇÓ 52. La successió intestada: 1) les XII taules; 2) reformes pretòries; 3) SCC Tertullianum i Orfitianum; 4) reformes justinianees.

LLIÇÓ 53. La successió testamentària: 1) concepte de testament; 2) formes de testament, referència als testaments especials; 3) testamenti factio, incapacitat, indignitat.

LLIÇÓ 54. La successió testamentària (cont.): 4) contingut del testament; 5) interpretació del testament; 6) ineficàcia i revocació del testament.

Apèndix: els codicils

LLIÇÓ 55. La successió forçosa: 1) successió forçosa formal; 2) successió forçosa de contingut material.

LLIÇÓ 56. Herència jacent i adquisició de l'herència.

LLIÇÓ 57. L'hereu després de l'adquisició de l'herència: 1) la comunitat hereditària; 2) dret d'acréixer; 3) col·lacions; 4) l'hereu i el patrimoni heretat: la responsabilitat de l'hereu pels deutes de l'herència; 5) protecció processal de l'hereu.

LLIÇÓ 58. Llegats i fideïcomisos

LLIÇÓ 59. Donacions (inclou la donatio mortis causa).

 
Bibliografia  


 

BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ

NOTA PRELIMINAR: abans d’entrar en l’orientació bibliogràfica, l’alumne no ha de perdre de vista que la delimitació de la matèria objecte d’examen no correspon al text "petrificat" d’aquest o d’aquell manual, sinó a les explicacions de classe. Es tracta de substituir l’estudi memorístic i acrític d’unes pàgines per l’assimilació d’uns continguts i l’adquisició d’unes habilitats, objectius que continuen donant sentit a les explicacions de classe i a la realització de les pràctiques.

I. ORIENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA

La biblioteca de la nostra facultat ofereix una mostra relativament àmplia de tractats, manuals, obres generals i col·leccions de casos, als quals cal afegir els recursos en línia que es poden trobar a la web de l’àrea de Dret Romà. La comparació entre els manuals d’història del dret romà i d’institucions del dret privat romà fa palesa la profunda estabilitat de l’objecte del nostre estudi. Les obres de consulta que recomanem a continuació s’adapten millor que d'altres a una conjuntura de reducció del temps disponible i de selecció de continguts didàctics, sense sacrificar, però, el valor extraordinari de l’experiència jurídica romana.

a) Per a la part d’història del dret romà:

MIQUEL, J. Historia del derecho romano (Barcelona, PPU, 1990), amb bibliografia a les pàg. 173 i seg. L’alumne interessat pot començar llegint la Historia del derecho romano de Wolfgang KUNKEL (traducció espanyola de la 4a ed. alemanya de Juan MIQUEL, Barcelona, Ariel, 1966, reimp. 1985).

b) Per a la part d’institucions de dret privat romà:

MIQUEL, J. Dret privat romà / Derecho privado romano (Madrid, Marcial Pons, 1995), amb una relació de manuals a les pàg. 15 i seg. i una bibliografia sumària al final de cada capítol.

Els casos plantejats i resolts al llibre de Juan MIQUEL Quaestiones. Docencia del derecho a través del casuismo romano (Barcelona, Ariel, 1985) permeten a l’alumne posar a prova la seva comprensió dels drets reals.

Trobareu més informació bibliogràfica a l’apartat Dret romà de la web de docència de la web de la Facultat de Dret (http://www.udg.edu/dret/contingut/docencia/linksdoc.html)

 II. Legislació

Traduccions de fonts romanes:

D'ORS, A; HERNÁNDEZ-TEJERO, F.; FUENTESECA, P. [et al.] El Digesto de Justiniano (Pamplona, Editorial Aranzadi, 1968, tres volums). 

GARCÍA DEL CORRAL, I. Cuerpo del derecho civil romano (Barcelona, Jaime Molinas, 1889-1898). Obra bilingüe.

DOMINGO, R. (director); CUENA, F; CHURRUCA, J. [et al.] Textos de Derecho romano (Pamplona, Aranzadi, 1998).

Podeu consultar les principals fonts del Dret romà a través de la pàgina d'enllaços: http://www.udg.edu/dretprivat/Origen_i_formacio/cat/enllaços.htm

III. Recursos a Internet

Trobareu un recull complet de recursos per a l'estudi del Dret romà a la següent pàgina d'enllaços del Grup de recerca "Origen i formació del Dret a Europa": http://www.udg.edu/dretprivat/Origen_i_formacio/cat/enllaços.htm

 
Mètodes docents  

Les explicacions de classe es combinaran amb el plantejament i solució de casos i altres activitats pràctiques, segons s’explica a l’apartat següent
 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

Tot i que la qualificació final de l’assignatura és indivisible, el pla d’estudis de la llicenciatura en Dret de la UdG assigna a la matèria troncal Dret romà. El dret a Roma i la seva recepció a Europa 9 crèdits totals, dels quals 7,5 crèdits (80% del total) corresponen als ensenyaments teòrics i 1,5 crèdits (20% del total) als ensenyaments pràctics.

A) La qualificació dels crèdits teòrics, que aporten el 80% de la nota final, es basarà en:

a) Un examen parcial escrit, el mes de febrer, consistent a desenvolupar 4 o 5 preguntes, basades totalment o parcialment en epígrafs del programa de l’assignatura. Aquest examen serà alliberador per als alumnes que l’aprovin i tindrà un valor, pel que fa a la nota final, del 50% dels crèdits teòrics de l’assignatura.

b) Un examen final escrit, que consistirà igualment a desenvolupar entre 4 i 6 preguntes, basades totalment o parcialment en epígrafs del programa de l’assignatura. Aquesta prova tindrà un valor del 50% o del 100% dels crèdits teòrics (segons que hàgiu aprovat o no l’examen parcial).

c) Tot i que la qualificació dels crèdits teorics resulta de promediar les qualificacions dels exàmens parcial i final, no es farà promig quan una d´aquestes qualificacions sigui inferior a 3,5.

B) La qualificació dels crèdits pràctics, que aporten el 20% restant de la nota final, s’obtindrà realitzant les pràctiques proposades al llarg del curs (comentaris de textos, solució de casos, tests d’opcions múltiples, etc.), per a la preparació de les quals els alumnes rebran, amb antelació, els materials i les instruccions oportuns. Podeu consultar les diferents pràctiques a través de l'apartat de docència de la web de la Facultat de Dret, dins els recursos de l'assignatura de Dret romà: http://www.udg.edu/dret/contingut/docencia/linksdoc.html

 
Informació addicional  

 
Llengua de les classes  

Català