I. INTRODUCCIÓ

1. L’adveniment del règim constitucional. La transició a la democràcia i la Llei per a la Reforma Política. El procés constituent.

2. Característiques generals de la Constitució de 1978. Influències històriques i de dret comparat. Sistemàtica interna i tipus de normes.

   II. LA FÒRMULA POLÍTICA DE LA CONSTITUCIÓ

3. L’Estat social i democràtic de Dret. La definició constitucional. Els valors superiors.

4. L’Estat de Dret. Els principis configuradors: constitucionalitat i legalitat. Els principis funcionals de l’article 9.3.

5. L’Estat democràtic. La sobirania popular. La representativitat política. El caràcter democràtic dels partits i d’altres organitzacions socials.

6. L’Estat social. La clàusula de transformació de l’article 9.2. Els principis d’economia i hisenda.

   III. ELS ÓRGANS DE L’ESTAT

7. La Corona. La Monarquia parlamentària. Estatut del Rei. Funcions. Regència i tutela. La contrasignatura.

8. Les Corts Generals (I). El sistema electoral. L'Administració electoral. El finançament de les eleccions.

9. Les Corts Generals (II). Els reglaments parlamentaris. Organització. L'estatut dels diputats i dels senadors. Funcionament.

10. Les Corts Generals (III). Funcions. La funció legislativa. La funció pressupostària. Les funcions polítiques. Procediments parlamentaris.

11. El Govern. Composició i funcions. Estatut dels membres del Govern. La posició del President del Govern.

12. L'Administració pública. Principis constitucionals d'organització i funcionament. El Consell d'Estat.

13. Relacions entre les Corts i el Govern. La investidura del President del Govern. La moció de censura. La qüestió de confiança. La dissolució de les cambres. Altres formes de control parlamentari. El Tribunal de Comptes.

14. El Poder Judicial. Principis constitucionals. Organització i funcions. El Consell General del Poder Judicial. El Ministeri Fiscal.

    IV. LA CONSTITUCIÓ I LES FONTS DEL DRET

15. El sistema de fonts. Concepte de font del Dret i d'ordenament. Pluralitat d'ordinaments i principis de relació internormativa: jerarquia, competència.

16. La Constitució com a norma. Poder constituent i poders constituits. La Constitució com a norma i com a font de fonts. La disposició derogatòria.

17. La reforma de la Constitució. Funció de la reforma. Els límits a la reforma. La reforma a la Constitució Espanyola: caracters i procediments.

18. Normes internacionals i supranacionals. Els tractats internacionals. El dret comunitari i la Constitució.

19. La llei. Concepte de llei. La posició de la llei en l’ordenament. La reserva de llei. Tipus de llei i procediment legislatiu. La llei ordinària. La llei orgànica.

20. Normes del govern amb rang de llei. El decret legislatiu: àmbit, requisits i control. El decret-llei: àmbit, requisits i control.

21. Altres fonts de l’ordenament. La potestat reglamentària a la Constitució; la relació llei-reglament. Els reglaments parlamentaris.

    V. EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL I EL CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT

22. El Tribunal Constitucional. Composició, organització i funcions.

23. El control de constitucionalitat de la llei. El recurs d’inconstitucionalitat. La qüestió d’inconstitucionalitat i l’anomenada "autoqüestió". Valor i efectes de les sentències del TC; les sentències del TC com a font del Dret.

    VI. L’ESTAT AUTONÒMIC

24. L'organització territorial del poder. Caracterització de l'Estat autonòmic. Els principis d'unitat, autonomia i solidaritat. Les vies d'accés a l'autonomia.

25. L'organització institucional de les Comunitats Autònomes. Les institucions d'autogovern. L'Assemblea Legislativa. El President i el Consell de Govern. Altres òrgans autonòmics. L'autonomia local (remissió).

26. El sistema competencial (I). El sistema de distribució de competències. Tipus de competències autonòmiques: exclusives, de desenvolupament i executives. La modificació extraestatutària de competències.

27. El sistema competencial (II). Els conflictes de competències. La impugnació del Títol V LOTC

28. Les relacions de col·laboració. La col·laboració entre l’Estat i les Comunitats Autònomes: auxili, coordinació i cooperació. Les relacions entre Comunitats Autònomes. La participació de les Comunitats Autònomes en els òrgans centrals de l’Estat i en les institucions europees.

29. El finançament: principis generals. El model general de finançament. El sistema de conveni i de concert. El Fons de Compensació Interterritorial.

Cal utilitzar sempre les versions més recents disponibles, encara que siguin posteriors a les que aquí són citades.

-Aparicio Pérez, M.A. (dir.): Temas de Derecho Constitucional (I), CEDECS, Barcelona, 1999. (Parts I a V)

-Balaguer, F. et al. Derecho constitucional, Madrid, 2000, Tecnos, 2 vols. (Parts I a VI)

-López Guerra, L. et al. Derecho constitucional, València, Tirant lo Blanch, 2 vols., 2000. (Parts I a VI)

-Molas, I.: Derecho Constitucional, Madrid, Tecnos, 1998.

-AJA, E. El Estado autonómico. Federalismo y hechos diferenciales, Madrid, Alianza Editorial, 2ª ed., 2003.

-BALAGUER CALLEJÓN, F., Fuentes del Derecho, 2 vols., Ed. Tecnos, Madrid, 1991.

-BLANCO VALDÉS, R., Los partidos políticos, Ed. Tecnos, Madrid, 1990.

-DE OTTO y PARDO, I., Derecho Constitucional (Sistema de fuentes), Ed. Ariel, Barcelona, 1991.

-DÍEZ PICAZO, L.M., El Régimen constitucional del Poder Judicial, Ed. Civitas, Madrid, 1991.

-GARCÍA CANALES, M., La monarquía parlamentaria española, Ed. Tecnos, Madrid, 1991.

-GARCÍA DE ENTERRÍA, E., La Constitución como norma y el Tribunal Constitucional, Ed. Civitas, Madrid, 1983.

-GARCÍA FERNÁNDEZ, J., El Gobierno en acción: elementos para una configuración jurídica de la acción gubernamental, Centro de Estudios Constitucionales, Madrid, 1995.

-GARRORENA MORALES, A., El Estado español como Estado democrático y social de Derecho, Ed. Tecnos, Madrid, 1984.

-MORODO, R., La transición política, Ed. Tecnos, Madrid, 1993.

-PÉREZ FRANCESCH, J.L., El Gobierno, Ed. Tecnos, Madrid, 1998.

-PÉREZ ROYO, J., El Tribunal Constitucional y la división de poderes, Ed. Tecnos, Madrid, 1988.

-PÉREZ ROYO, J., Las Fuentes del Derecho, Ed. Tecnos. Madrid, 1991.

-SOLÉ TURA, J. / APARICIO PÉREZ, M.A., Las Cortes Generales en el sistema constitucional, Ed. Tecnos, Madrid, 1984.

Primer: Avaluació a la convocatòria de juny. La nota final es formarà de la manera següent:

a) Un 15% sortirà de la nota obtinguda en un examen teòric sobre els temes 1 a 14 que es realitzarà a la convocatòria de febrer.

b) Un altre 15% sortirà de la nota obtinguda en un examen teòric sobre els temes 15 a 29 que es realitzarà a la convocatòria de juny.

c) Un altre 40% sortirà de la nota obtinguda en un examen tipus test dels temes 1 a 29 que es realitzarà a la convocatòria de juny.

En aquest examen test les preguntes errònies compten negativament, d’acord amb la fórmula següent:

P = NC - (NERR/n-1)

on "P" és la puntuació obtinguda al test, "NC" és el nombre de respostes correctes aconseguides per l'alumne, "NERR" el nombre de respostes errònies donades per l'alumne i "n" el nombre respostes possibles per pregunta. Aquesta fórmula s’utilitza com a factor de correcció de l’atzar, i fa que les respostes errònies restin punts.

La puntuació obtinguda al test s'haurà de dividir després per 3, si el test tenia 30 preguntes, per 4 si tenia quaranta, per 5 si tenia cinquanta, etc., per tal d'obtenir una nota sobre 10.

Els alumnes que suspenguin l'assignatura al juny hauran d'examinar-se de tot el temari al setembre. Cap nota teòrica obtinguda durant el curs es guarda pel setembre.

d) Un 20% sorgit de la part pràctica i de les activitats d'avaluació que es facin durant el curs a classe.

D’aquest 20%, la meitat serà la nota obtinguda després d’avaluar de manera global, durant els mesos de desembre i gener, un treball escrit i la seva defensa oral sobre un tema relatiu a la primera part del programa, que es proposarà oportunament. L'altra meitat del 20% esmentat sortirà d'un altre treball sobre un tema relatiu a la segona part del programa, i que igualment es proposarà en el seu moment, i la defensa oral del mateix al mes de maig.

• Cada treball escrit consistirà en un text mecanografiat a doble espai, seguint les pautes que s’indiquin a classe i al quadern de pràctiques. Els treballs hauran de ser lliurats a la Consergeria de la Facultat de Dret abans de la data que s'indiqui en cada cas; en cas contrari, la nota corresponent a aquest apartat serà 0. L’estudiant en guardarà una còpia de cada treball.

• Caldrà defensar cada un dels dos treballs en públic, de manera oral i sense llegir-los, de la manera que s'indicarà als quaderns de pràctiques.

Per tractar sobre la realització dels treballs, a cada semestre es dedicaran dos dies de classe, un a l'inici del semestre i un altre poques setmanes abans de la data d'entrega del treball. Cal insistir en la necessitat que els alumnes consultin via e-mail o en les tutories al despatx els seus dubtes sobre el contingut i l'estructura de cada treball.

e) Finalment, un 10% sorgirà de les notes obtingudes en activitats realitzades durant el curs en hores lectives. Aquestes activitats seran proves teòriques sense avís previ, en les que es preguntarà sobre matèria que ja s'hagi explicat a classe, i comentaris de textos en grups reduïts. A cadascuna d'aquestes activitats li correspondrà una qualificació, que serà 0 si no es fa. De les qualificacions obtingudes en aquestes activitats se'n farà la mitjana, que correspondrà al 10% de la nota final.

Es farà una prova tipus test i un examen teòric referits a tots els temes del programa. La qualificació del test supòsarà el 40% de la nota final, i la de l'examen teòric un 30%. Cal obtenir almenys un 4 al test per poder aprovar l'assignatura. Les preguntes errònies resten igual que al juny.

L’altre 30% el formaran les notes corresponents als treballs i exposicions orals fets durant el curs, i de les activitats pràctiques fetes a classe; aquestes notes sí que es guarden sempre pel setembre, de manera que no hi haurà cap prova específica de pràctica al setembre. Com s'ha dit abans, en canvi, cap nota de la part teòrica obtinguda durant el curs es guarda pel setembre.

Tercer: El programa indica les matèries que l’estudiant ha de saber. S’avaluarà el seu coneixement de la matèria del programa, no el que recordi de les explicacions dels professors.

Quart: Les revisions d’examen s'hauran de realitzar en les dates indicades. Les peticions de revisió d’examen fora d’aquestes dates hauran de fer-se per instància motivada.

Cinquè: Per a l’atribució de matrícules d’honor, es tindrà en compte la qualitat del treball durant el curs, la nota de la part pràctica i la qualitat de la participació a classe.

Primera: L’estudiant té una part activa en l’aprenentatge. Per això és imprescindible que no es resigni davant allò que no entengui. Ha de buscar la resposta a l’aula, al despatx del professor o a la biblioteca.

Segona: Per consultar qualsevol dubte sobre la part teórica o, quant a la part pràctica, per consultar els dubtes sobre el contingut dels treballs a presentar o sobre la seva estructura, els estudiants disposen de dues vies:

b) les tutories al despatx dels professors. A la secretaria del Departament de Dret Públic es penjaran els horaris de tutories de tots els professors de teoria i pràctica de Dret Constitucional I

Tercera: El professor no ha d'explicar el programa sinó la matèria del programa. Normalment ho farà seguint el programa, però també podrà sortir-se’n per aprofundir qüestions més complicades, que tinguin actualitat o per orientar el debat a l’aula. I pot donar-se el cas que el professor no expliqui algun tema i l’estudiant l’hagi de preparar pel seu compte amb els manuals que utilitzi.

Quarta: És aconsellable preparar amb antelació la classe que ha de donar el professor, havent estudiat, al manual o text de referència, la part corresponent al programa que explicarà el professor. Així es podrà seguir millor, i preparar les preguntes per aclarir allò que no li hagi quedat clar. El professor, per la seva part, pot preguntar a classe. També és important tenir en compte els riscos d'utilitzar només apunts per preparar l'assignatura, i més si els apunts són aliens.

Cinquena: L'assignatura es treballa sempre amb textos normatius. Cal portar-los a classe.

Sisena: El treball a casa: l'estudiant ha de fer-se a la idea que ha de preparar-se el seu propi material d'estudi, posant de manera regular per escrit cadascuna de les lliçons del programa. Aquest és el material sobre el que farà el repàs final abans de l'examen, i l'esforç de preparació l’ajudarà a assimilar millor l'assignatura. Amb el manual, els apunts de classe i la bibliografia, l'estudiant pot redactar el text del que inclou cada lliçó, tot tenint en compte que és molt difícil aprendre sense comprendre i que la manera més segura de comprovar si un ha entès una cosa és ser capaç d'explicar-la. Res no substitueix el treball individual d'escriure les pròpies lliçons.

Setena: Cal tenir cura de l’expressió oral i escrita. El jurista treballa amb el llenguatge, i al nostre país ho ha de fer en dos idiomes, com a mínim: català i castellà. Cal llegir i estudiar amb un diccionari a l’abast i cal preparar-se per parlar en públic.

Vuitena: És convenient llegir cada dia premsa de qualitat. A la classe es faran referències a qüestions d'actualitat, i als bons diaris hi trobem la informació de la vida política que és regulada pel dret constitucional. També de tant en tant es publiquen articles d'opinió sobre matèries de dret constitucional.

Idioma de les classes: català i castellà