1. L'aigua. Cicle de l'aigua. Volums i taxes de renovació. Temps de residència. Funcionament comparat dels ecosistemes aquàtic i terrestre. Organismes aquàtics.

2. Limnologia i Oceanografia. Conceptes. Antecedents històrics. Comparació entre els medis aquàtics marí i epicontinental. Mars i oceans. Plataforma continental i fons oceànics. Ecosistemes aquàtics continentals. Limnologia regional.

Ecosistemes lacustres

3. Funcionament de l'ecosistema lacustre. Extinció de la llum i influència dels organismes. Estratificació tèrmica i termoclines. Color de l'aigua. Discontinuïtats espacials i distribució dels organismes. Tipus de llacs. Llacs oligotròfics i eutròfics. Llacs càrstics. Estratificació química: la meromixi. Gasos dissolts: sol.lubilitat, distribució vertical i influència dels organismes.

4. Nutrients i matèria orgànica. Factors limitants. Nitrogen. Formes de nitrogen i circulació en els llacs. Fòsfor. Precipitació i redissolució. Matèria orgànica. Eutrofització. Processos d'eutrofització natural. Classificació de les aigües en funció del seu estat tròfic. Eutrofització cultural i mesures de correcció.

5. Ecologia del plàncton. Característiques ecològiques dels principals grups de fitoplàncton. Escales espai-temps. Producció primària del fitoplàncton. Factors reguladors: llum, nutrients, turbulència. Característiques ecològiques dels grups principals de zooplàncton. Producció secundària. Micro i macrofagia. Depredació. Competència. Migracions. Estructura i composició de les comunitats.

6. Relacions tròfiques. Xarxes tròfiques. Interaccions entre els diferents nivells. Models tròfics i taxes de transferència. Descomposició de la matèria orgànica i "microbial loop". Models.

7. El litoral lacustre i el bentos profun. Gradients i cinturons de vegetació litoral. Productivitat, factors que la determinen. Vegetació aquàtica i helofítica. Influència dels ecosistemes terrestres adjacents. Distribució dels organismes en el sediment. Alimentació i competència en el bentos. Alimentació forçada. Organismes implicats.

Ecosistemes d'aigües somes i d'aiguamolls

8. Llacunes i basses. Sistemes temporànis i permanents. Circulació subterrània i aqüífers. Interaccions aigua-sòl. Composició salina i solubilitat. Organismes d'aigües somes. Principals grups d'algues bentòniques i macròfits. Invertebrats bentònics i litorals. Meiofauna. Estructura i composició de les comunitats. Distribució espacial. Influència del substrat.

9. Llacunes costaneres i llacs salats. Morfologia i formació de llacunes costaneres. Règim hídric i circulació de nutrients. Estructura de les comunitats. La maresma. La vegetació halòbia. Influència humana en els sitemes costaners. Àrees endorreiques i llacunes atalasso-halines. Fluctuacions de nivell i salinitat. Influència en l'estructura de la comunitat. Exemples.

Ecosistemes fluvials i embassaments

10. La conca hidrogràfica. Conca hidrogràfica i xarxa fluvial. Transport i gradients longitudinals. Concepte continu de riu. Model de funcionament. El riu com a sistema heterotròfic. Producció primària i aportacions al.lòctones. Productors primaris del riu. Potamobentos: producció i estructura de la comunitat. Potamoplàncton.

11. La fauna aquàtica dels rius. Insectes i altres invertebrats aquàtics. Organismes indicadors de la qualitat de l'aigua. Peixos i altres vertebrats. Relacions tròfiques. Tipus d'alimentació i interaccions.

12. Utilització dels rius per l'home. Els rius com a sistema d'evacuació. L'autodepuració i el sistema dels sapròbis. Contaminació dels rius i mesures de correcció. La situació dels rius a Catalunya. Els embassaments. Dinàmica i funcionalitat. Exemples. L'eutrofització dels embassaments i la seva problemàtica respecte a la qualitat de l'aigua de captació.

El domini pelàgic marí

13. El sistema pelàgic. Províncies nerítica i oceànica. Variació vertical de les condicions ambientals i zonació. Plàncton i nècton. Classificacions del plàncton.

14. Producció primària. Distribució geogràfica de la productivitat marina. Relació producció-diversitat. Producció nova i reciclada. Fenòmens de fertilització: afloraments, fronts, divergències, aports continentals. Factors reguladors de la producció. La producció primària a la Mediterrània.

15. La comunitat pelàgica. Plàncton i Nècton. Característiques ecològiques dels principals grups. Organització vertical i heterogeneïtat espacial. Variació latitudinal del cicle estacional. Migracions nictemerals. Les grans migracions: anàdroms, catàdroms i oceanòdroms. Adaptacions a la vida pelàgica: flotabilitat i natació.

16. Xarxes tròfiques pelàgiques. Diversitat de xarxes tròfiques segons les condicions ambientals. Acoplament plàncton-bentos. Contrast entre les àrees d'aflorament i les àrees centrals pobres. Utilització de la producció pelàgica per animals amb base a terra.

El domini bentònic marí

17. El sistema bentònic. Variació amb la fondària de les condicions ambientals. Zonació. Heterogeneïtat espacial. La zonació a la Mediterrània. Tipus biològics i estratègies. Tipus de sistemes bentònics. Competència per l'espai. Successió i regressió.

18. Els estatges bentònics regularment emergits:. Estatges supralitoral i mediolitoral. La zona intermareal rocosa. Litorals rocosos sense marees. El trottoir. Les comunitats de substrats tous. Els manglars.

19. Comunitats infralitorals. Les comunitats d'algues fotòfiles de la Mediterrània. Estructura i dinàmica del fitobentos. Les comunitats de laminàries. Les comunitats de fons de sorra i fangs. Els alguers de fanerògames.

20. Els esculls coral.lins. Distribució geogràfica dels esculls. Condicions ambientals. Diversitat i producció dels esculls. Esculls Atlàntics. Esculls Indo-Pacífics. Perturbacions catastròfiques i recuperació dels esculls. Conservació i Destrucció.

21. Comunitats circalitorals El coral.ligen. Formació i degradació de les concrecions coral.lígenes. Comunitats de coves i túnels submarins. Gradients ambientals en les coves. Les comunitats dels fons tous circalitorals.

22. Estatges profunds. Les comunitats del fang batial i dels coralls profunds. Les comunitats abissal i hadal. Les adaptacions a la vida en fondària. Els oasis hidrotermals. Les grans fondàries de la Mediterrània.

Els humans i la Mediterrània

23. Recursos marins de la Mediterrània. Les comunitats demersals i pelàgiques. Altres organismes sotmesos a explotació. Principals arts i ormeigs de pesca utilitzats a la Mediterrània. Evolució i perspectives de les pesqueries. L'aqüicultura marina. Problemes ambientals derivats de l'explotació de recursos marins.

24. La problemàtica ambiental de la Mediterrània. L'impacte dels contaminants. Bioacumulació i biomagnificació. Degradació del litoral marí. Extincions i invasions d'espècies marines a la Mediterrània. Regressió dels alguers de Posidonia. Protecció d'espais submergits.Les pràctiques són obligatòries. Es realitzen en grup. Al finalitzar, cal entregar una memòria final de les pràctiques. Consisteixen en la realització de diverses sortides a diferents ecosistemes aquàtics per tal d'obtenir mostres que seran analitzades posteriorment al laboratori.

Temari:

• Ecosistema lacustre: Estany de Banyoles.

• Ecosistema d'aiguamolls costaners: Aiguamolls de l'Empordà.

• Ecosistema fluvial: càlcul d'indexs biològics de qualitat de l'aigua.

• Ecosistemes litorals marins: bionomia.

• Ecosistema bentònic circalitoral: caracterització de la comunitat.

La bibliografia a la biblioteca

Arrignon, J., 1984. Ecología y piscicultura de aguas dulces. Ed. Mundi Prensa. Madrid

Cole, G. A., 1983. Textbook of Limnology. Waveland Press. Illinois.

Diputació de Girona. 1986. Primeres jornades sobre l’estany de Banyoles. Ponències i comunicacions.

Dussart, B., 1992. Limnologie: l’etude des eaux continentals, 2 edició. N. Boubée. París.

Goldman, C. R. & A. J. Horne. 1983. Limnology. Mc Graw - Hill. New York.

Gopal, B., A. Hillbricht-Ilkowska & R. G. Wetzel. 1993. Wetlands and ecotones,

studies on Land-water interactions. National Institute of Ecology. New Delhi.

GOSÁLBEZ, J., SERRA, J., VELASCO, E., (eds.). 1994. Els sistemes naturals dels Aiguamolls de l'Empordà. ICHN.

Hutchinson, G. E., 1957. A Treatise on Limnology (vols I - IV). John Wiley & Son. NewYork.

Lacroix, G., 1992. Lagos y ríos, medios vivos. Plural Ediciones

Margalef, R. 1983. Limnología. Omega. Barcelona.

Margalef, R. et al., Limnología de los embalses españoles. Ministerio de Obras Públicas. Madrid

Margalef, R., et al., 1979. La limnologia. Quaderns d’Ecologia Aplicada. Diputació de Barcelona

MITSCH, W. J. & GOSSELINK, J. G., 1993. Wetlands. Van Nostrand Reinhold. New York.

Sargatal, J. & J. Fèlix. 1989. Els Aiguamolls de l’Empordà. Aspectes ecològics i socials

del Parc Natural. Quaderns dels Indiketes núm. 3. Ed. ART-3. Figueres.

Schwoerbel, J., 1975. Métodos de hidrobiología. Blume Ediciones. Barcelona.

Terradas, J., N. Prat, A. Escarré I R. Margalef (eds.) 1989. Sistemes Naturals.

Història Natural dels Països Catalans. Vol. 14. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

Wetzel, R. G., 1981. Limnologia. Ed. Omega. Barcelona.

Ecologia marina

AMBIO. 1979. El Mediterráneo: un microcosmos amenazado. Blume, Barcelona. 281 pp.

BALLESTEROS, E. 1992. Els vegetals i la zonació litoral: espècies, comunitats i factors que

influeixen en la seva distribució. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. 616 pp.

DAVIS, R.A. 1972. Principles of Oceanography. Addison-Wesley, London. 434 pp.

FINCHAM, A.A. 1987. Biología marina básica. Omega, Barcelona. 156 pp.

FLOS, J. eds. 1985. L'Oceanografia. Introducció a l'ecologia marina mediterrània. Quaderns

d'ecologia aplicada, 8. Diputació de Barcelona, Barcelona. 158 pp.

FUNDACIÓN LA SALLE. 1967. Ecología Marina. Monografía, 14. Caracas. 711 pp.

GROSS, M.G. 1990. Oceanography. A View of the Earth. Prentice Hall, New Jersey. 441 pp.

LAEVASTU, T. & M.L. HAYES. Fisheries Oceanography and Ecology. Fishing News Books Ltd., Farnham. 199 pp.

LALLI, C.M. & T. PARSONS. 1994. Biological Oceanography: An Introduction. Pergamon Press, London. 301 pp.

LEVINTON, J.S. 1982. Marine Ecology. Prentice-Hall, London. 526 pp.

LEWIS, J.R. 1964. The ecology of Rocky Shores. The English Universities Press,London. 323pp.

LLEONART J. eds. 1986. L'Oceanografia. Recursos pesquers de la mar catalana. Quaderns d'ecologia aplicada, 9. Diputació de Barcelona, Barcelona. 147 pp.

MARGALEF, R. eds. 1989. El Mediterráneo occidental. Omega, Barcelona. 374 pp.

MARGALEF, R. eds. 1994. Litorals i oceans. Biosfera, 10. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 526 pp.

NYBAKKEN, I.W. 1982. Marine Biology. Harper & Row, Cambridge. 446 pp.

PÉRÈS, J.M. eds. 1980. La polución de las aguas marinas. Omega, Barcelona. 247 pp.

RODRÍGUEZ, J. 1982. Oceanografía del mar Mediterráneo. Pirámide, Madrid. 172 pp.

ROS, J., I. OLIVELLA & J.M. GILI, eds. 1984. Els sistemes naturals de les Illes Medes. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. 828 pp.

ROSS, D.A. 1977. Introduction to Oceanography. Prentice-Hall, London. 438 pp.

SKINNER, B.J. & K.K. TUREKIAN. 1976. El hombre y el océano. Omega, Barcelona. 150 pp.

TERRADES, N. PRAT, A. ESCARRÉ & R. MARGALEF, eds. 1989. Sistemes naturals. Història

Natural dels Països Catalans, 14. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 500 pp.

TUREKIAN, K.K. 1974. Los océanos. Omega, Barcelona. 120 pp.

VALIELA, I. 1984. Marine Ecological Processes. Springer-Verlag, New York. 546 pp.

• Valoració de les memòries de les pràctiques: 40%

Cadascun dels apartats anteriors es valora sobre 10. La qualificació final s'obté ponderant cada nota segons els percentatges abans indicats.

És condició necessària (però no suficient) per aprovar l'assignatura: haver aprovat l'examen escrit, haver assistit a totes les pràctiques, haver entregat totes les memòries i haver realitzat el seminari corresponent.