1.- La Geobotànica. Nivells d'integració en la vida vegetal. Desenvolupament històric de la Geobotànica. Divisions de la Geobotànica.

I. Les plantes i el medi

Ia. La distribució dels vegetals

2.- La distribució dels tàxons. Flores locals i catàlegs florístics. Cartografia corològica. Àrees contínues i disjuntes. Endemisme. Cosmopolitisme.

3.- Causes de la distribució actual dels tàxons. Factors històrics. Els canvis climàtics i les migracions. L'aïllament geogràfic: la deriva continental i les grans barreres geogràfiques. L'aïllament i l'especiació.

4.- Elements i territoris florístics. Els reialmes florístics. Les regions florístiques d'Europa. Història de les flores. Els fòssils. Les anàlisis pol.líniques. La dendrocronologia. Conservació de la flora.

Ib. Els condicionants ambientals, factors ecològics que determinen la distribució dels vegetals

5.- Factors de conjunt que condicionen el desenvolupament de les plantes: el sistema clima-sòl-vegetació. Factors climàtics: les radiacions i el calor, les precipitacions, evaporació i transpiració, el vent i factors orogràfics. Síntesis climàtica: els índexs climàtics.

Factors edàfics i factors orogràfics.

6.- Morfologia funcional. El xerofitisme com a resposta a dèficits hídrics i de nutrició. Xeròfits moderats i xeròfits extrems.

7.- Les plantes aquàtiques. Característiques particulars del medi, Hidròfits i helòfits.

8.- Les plantes psamòfiles. Característiques especials del substrat. El vent com a factor determinant. Sorres litorals i continentals.

9.- Les plantes de sòls salins. L'absorció d'aigua. Excreció de sals. Llacunes litorals i endorreiques. Manglars. Les plantes marines.

10.- Les plantes de sòls oligotròfics. Acúmul i reciclatge de nutrients. Plantes insectívores.

II. Factors biòtics, els organismes també condicionen

11.- Interaccions entre vegetals d'una mateixa comunitat: competència intraespecífica i interspecífica. El repartiment de l'espai. Al.lelopatia. Estratègies reproductora, conservadora i tolerant. El banc de llavors.

12.- L'acció dels animals. Els vegetals com a font d'aliment: adaptacions a l'herbivorisme i a la frugivòria. La pol.linització i dispersió de les diàspores.

13.- Els paràsits. Plantes paràsites: holoparàsits i hemiparàsits. Fongs. Insectes i altres artròpodes. Els simbionts: bacteris fixadors de nitrogen i micorizes.

14.- L'home com a element condicionador, factors antropozoics. L'explotació forestal i la pastura. El foc. L'artigueig: selecció d'espècies útils i conreu. Plantes arvenses. L'home com a vector de dispersió. Plantes al.lòctones. La naturalització.

III. Les comunitats vegetals

15.- Les grans escoles i tendències fitosociològiques. Mètodes quantitatius i qualitatius d'estudi de la vegetació.

16. Conceptes fisiognòmics, estructurals i etològics. Concepte de formació. Les formes biològiques de Raunkjaer.

17.- Les escoles florístiques. L'Escola de Zuric-Montpeller.Fase analítica i fase sintètica en l'estudi de la vegetació.

18.-Unitats fitosociològiques. Sistemàtica de les comunitats vegetals.

19.- Població i comunitat vegetal. Dinàmica de les comunitats vegetals. Estructura en l'espai i en el temps. Periodicitat i estratificació.

20.- Característiques d'una successió. Sèries progresives i sèries regresives.

21.- El paisatge. Comunitats i paisatge vegetal. Mètodes d'estudi del paisatge. Zonació latitudinal i zonació altitudinal.

22.- La cartografia de la vegetació. Mapes de vegetació actual i mapes de vegetació potencial.

23.- Cartografia estructural. Mapes d'usos i aprofitaments del sòl. Mapes forestals. Mapes ecològics.

IV .- Visió general de la vegetació mundial.

24.- Les zones bioclimàtiques de la terra. Grans zones de vegetació de la terra.

25.- La vegetació a la regió mediterrània. La vegetació dels Països Catalans.Vegetació zonal: vegetació boreoalpina de l'alta muntanya.

26.- Vegetació eurosiberiana de la muntanya mitjana humida. Vegetació mediterrània.

27.- Vegetació azonal: vegetació de ribera i lacustre, vegetació rupícola, vegetació halòfila i arenícola.

  Programa de Pràctiques

Constarà, de diverses sortides de camp, que aniran acompanyades de les corresponents sessions de laboratori per preparar-les i treure'n conclusions posteriors. Les excursions previstes són a

. Rodalies de Girona: vegetació de terra baixa
. Norfeu, cap de Creus: vegetació mediterrània termòfila
. Platja de Pals i desembocadura del Ter: dunes litorals i aiguamolls
. Setcases, Ull de Ter: vegetació montana i alpina

La bibliografia a la biblioteca

Agee, J.K., ed. 1982. La gestión del fuego y del combustible en los ecosistemas de clima mediterráneo. Serbal/Unesco. Barcelona.

Blanco, E. et al.-1997. Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica. Planeta.

Bolòs O.de. 1983. La vegetació del Montseny. Dip. de Barcelona.

Bolòs O.de. 1985. Corologia de la flora dels Països Catalans. Volum introductori. ORCA: notícies i comentaris I. Inst. d'Estudis Catalans. Ed. Barcino. Barcelona.

Bolòs O.de. 1997. La vegetació de les Illes Balears: comunitats de plantes. Inst. d'Estudis Catalans. Barcelona.

 Bolòs O.de. 2001. La vegetació dels Països Catalans. Aster. Terrassa. 

Bolòs O.de. & Vigo, J. 1984-2001. Flora dels Països Catalans, 4 volums. Barcino. Barcelona.

Braun-Blanquet, J. 1979. Fitosociología. Blume. Madrid.

Conesa, J.A.1997. Tipologia de la vegetació: anàlisi i caracterització. Universitat de Lleida.

Danès, R. i al. 1984. Catàleg de sòls de la circumscripció de Barcelona. Terme Municipal de Fogars de Tordera. Servei d'Agricultura i Ramaderia, Diputació de Barcelona.

Folch, ed. Història Natural dels PPCC.Vol. 7. Vegetació, Vol. 3. Recursos geològics i sòl. Enciclopèdia Catalana.Barcelona.

Folch, R.1986. La vegetació dels Països Catalans. Ketres. Barcelona.

Folch, R., ed. 1988 (1976). Natura, ús o abús ? Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans, 2ª ed. Barcino. Barcelona.

Gràcia, C. 2000. Inventari ecològic i forestal de Catalunya:regió forestal V. CREAF, UAB, Bellaterra.

Izco, j. et al. 1997. Botánica. McGraw Hill-Interamericana. Madrid.

Küchler & I.S. Zannevold. 1988. Vegetation mapping. Kluwer Academic Publishers.

Mallarach, J.M. 1999. Criteris i mètodes d'avaluació del patrimoni natural. Dept. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.

Meaza, G. 2000. Metodología y práctica de la Biogeografía. Ed. del Serbal. Barcelona.

Nuet, JM. & Romo, AM. 1991. Vegetació de Catalunya. Eumo ed. Vic.

Ozenda, P. 1986. La cartographie écologique et ses applications. Masson. Paris.

Peinado Lorca, M., Rivas Martínez, S. 1987. La vegetación de España. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcalá de Henares. Madrid.

Relea, F. 1987. Recomanacions tècniques per a la restauració i condicionament dels espais afectats per activitats extractives. Gener. de Catalunya, Dep. de Pol. Ter. i Obres Públiques.

Rivas Martínez, S. 1987. Memoria y mapas de series de vegetación de España. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimenación. Serie Técnica. Madrid.

Strasburger. 1994. Botànica. Omega. Barcelona.

Synge, H. (Ed.) 1981. The biological aspects of rare plant conservation. Wiley & Sons. Nova York

Terrades, J., coord. 1987. Ecosistemas terrestres: la resposta als incendis i a d'altres pertorbacions. Quaderns d'Ecologia Aplicada, 10. Diputació de Barcelona. Barcelona.

Terrades, J., coord. 1996. Ecologia del foc. Ed. Proa. Barcelona.

Terrades, J. 2001. Ecología de la vagetación. De la ecofisiologia de las plantas a la dinámica de comunidades y paisajes. Omega. Barcelona.

UNESCO, Notes techniques du MAB, 2. 1976. Forêts et maquis méditerranéens: écologie, conservation et aménagement. Paris.

Vigo, J. 1976. L'Alta Muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de  Catalunya. Barcelona.

Walter, H. 1998. Vegetació i zones climàtiques del món. (2ª ed. catalana). Ed.PPU. Barcelona.

Classes teòriques amb abundant documentació de gràfics, esquemes i fotografies. Classes pràctiques amb sortides de camp; observació, descripció i anàlisi de les comunitats vegetals de les comarques gironines, des del nivell del mar fins els 2200 m d'alçada.

Tutoria dels treballs personals: l'alumne realitza una o més tutories per tal de discutir  els rresultats del treball pràctic que realitza.

Excerci escrit final  i realització d'una memòria sobre la vegetació d'un territori a determinar.

L'exercici escrit és el 60% de la nota final i el treball pràctic-memòria el 40% .