Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2003-04

3103200295 HISTÒRIA DEL PENSAMENT AMBIENTAL


Objectius  
Es pretén plantejar, des d'una perspectiva històrica, alguns problemes vinculats al coneixement i la percepció del món natural i de les relacions home - medi.
 
Prerrequisits  
 
Contingut (Programa)  

1. La tradició judeo-cristiana. Interpretacions sobre les implicacions del mite del Gènesi.
2. Les tradicions intel.lectuals clàssiques. Les idees d'ordre i designi en el món greco-llatí: Plató, Aristòtil i els estoics. Els arguments antiteleològics: atomistes i epicuris. Teories sobre la influència del medi: les idees sobre la localització i la doctrina hipocràtrica dels humors. L'home com a agent transformador. El mite de l'edat daurada.
3. L'Europa cristiana medieval. Continuïtats amb les tradicions clàssiques. La Natura com a llibre segon: de Sant Agustí a Llull i Sibiuda. La singularitat franciscana. Concepcions no religioses del món natural. L'aristotelisme medieval.
4. Humanisme i Renaixement. La recuperació dels textos clàssics. Neoplatonisme, hermetisme i màgia: Paracels. Els grans descobriments geogràfics. La revolució científica del s. XVII: Francis Bacon.
5. La imatge de la naturalesa en el segle XVIII. Una nova estètica del paisatge. Explotació i conservació dels recursos en el pensament il.lustrat: les primeres doctrines conservacionistes.
6. Ciència i natura en la Il.lustració (1). Erosió de les visions fixistes en l'astronomia i en la història natural. Neptunistes i vulcanistes. Els fòssils: de lussus naturae a registre d'una "evolució" catastròfica. Linné: teologia natural, sistema taxonòmic i l'economia de la natura.
7. Ciència i natura en la Il.lustració (2). La teoria dels climes i l'origen de l'ambientalisme. La tradició hipocràtica. El clima com a explicació de les diferències racials: Buffon. Monogènia i poligènia. El clima com a explicació de les diferències culturals: Montesquieu
8. L'ecologia romàntica. Caràcters generals del romanticisme. La restauració de la ciència total: crítica al mecanicisme i fundació d'una Naturphilosophie. Posició estètica. El radicalisme de H. D. Thoreau.
9. Les doctrines econòmiques clàssiques i l'explotació dels recursos naturals. El principi dels rendiments decreixents i les possibilitats de creixement econòmic: les doctrines d'Adam Smith i David Ricardo. Malthus i els mecanismes reguladors entre població i recursos.
10. Les arrels de les ciències ambientals modernes. Les ruptures del segle XIX: reorganització institucional de la ciència, consolidació de les visions materialistes, reunió de les ciències de la vida i de les físico-químiques. De la botànica descriptiva a la geografia de les plantes: Humboldt.
11. La ruptura en la concepció del temps: l'evolucionisme anterior a Darwin. La teoria de la transmutació de Lamarck. El desprestigi de l'evolucionisme. La geologia de Lyell.
12. La revolució darwiniana. La formació del pensament darwinià. Caràcters centrals de la teoria darwinista de l'evolució: atzar i selecció natural. L'home i l'evolució
13. Darwinisme i antidarwinisme en la segona meitat del s. XIX. L'exit de les teories evolucionistes. La projecció política i cultural de les tesis darwinistes: de Marx al darwinisme social. Els darwinistes. Herbert Spencer. L'antidarwinisme progressista: l'ajuda mútua de Kropotkin. L'antidarwinisme conservador: neolamarckisme, evolucionisme teista i ortogènesi.
14. Desenvolupament capitalista i emergència de corrents ambientalistes. La relació home/natura en la segona meitat del s. XIX: l'enfoc civilitzador i l'enfoc biocèntric. Primers corrents protoecologistes. Inicis del conservacionisme forestal i paisatgistic. El debat sobre conservació ambiental i règims de propietat.
15. Els orígens de l'ecologia com a ciència (1866-1895). El bateig: Ernst Haeckel i la filosofia monista. Els primers estudis científics: la descoberta del plancton, les ostres de Möbius, la limnologia de Forel i Forbes, la cadena alimentària de Semper.
16. L'ecologia vegetal (finals s. XIX-principis s. XX). Evolució i problemes de la biogeografia posterior a Humboldt. L'ecologia botànica de Warming: les idees de comunitat i de successió. L'ecologia dinàmica. L'organicisme de Clements.
17. L'emergència d'una nova ecologia (1920-1950). La modelització de la dinàmica de les pobla-cions. El concepte d'ecosistema. L'enfoc energètic.
18. L'era de l'ecologia. Els desenvolupaments teòrics posteriors a la II Guerra Mundial. Irrupció de la termo-dinàmica i la cibernètica. El lent avenç d'una ecologia global. Vernadsky i la tradició russa. L'aplicació de balanços energètics als sistemes socials. El debat sobre la hipòtesi Gaia
19. Els orígens de l'ecologisme contemporani. Les primeres iniciatives: R. Carson i B. Commoner. El sorgiment de partits verds.
 
Bibliografia  

Bibliografia general

ACOT, P. (1990), Historia de la ecología, Madrid, Taurus

BOORSTIN, D. J. (1983) Los descubridores, Barcelona, Crítica

BOWLER, P.J. (1993), The environmental sciences, New York / London, Norton

BARONA, J.L. (1998), Historia del Pensament Biològic, Universitat de València

BRAMWELL, A. (1989), Ecology in the 20th Century : A History, New Haven, Yale University Press

BRIMBLECOMBE, P. & C. PFISTER (eds) (1990), The silent countdown. Essays in European Environmental History, Berlin, Srpinger-Verlag

BRIMBLECOMBE, P. (1987), The big smoke. History of Air pollution since medieval times, London, Methuen

CADORET, A. (ed) (1985), Protection de la nature : Histoire et ideologie, Paris, L'Harmattan

CAPEL, H. (1983), "Ideas sobre la Tierra en la España del siglo XVIII: condicionantes teológicos e ideas sobre el cambio terrestre", Mundo científico, nº22, pp. 148-154

CASADO DE OTAOLA, S. (1997) Los primeros pasos de la ecología en España, Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

CROSBY, A. (1989), Imperialismo ecológico, Barcelona, Crítica

DELÉAGE, J.P. (1993), Historia de la ecología. Una ciencia del hombre y la naturaleza, Barcelona, Icaria

DOMINICK, R.H. (1992) The Environmental Movement in Germany. Prophets & Pioneers, 1871-1971, Bloomington / Indianapolis, Indiana University Press

EHRARD, J. (1970), L'idée de Nature en France a l'aube des lumieres, Paris, Flammarion

GIRON SIERRA, A. (1996) Evolucionismo y anarquismo en España, 1882-1914, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas

GLACKEN, Clarence (1996) Huellas en la playa de Rodas. Naturaleza y cultura en el pensamiento occidental desde la Antigüedad hasta finales del siglo XVIII, Barcelona, Serbal

GOULD, S.J. (1997) La grandeza de la vida, Barcelona, Crítica

GUSDORF, G. (1985), Le savoir romantique de la nature, París, Payot

JARDINE, N. et al. (eds) (1996) Cultures of Natural History, Cambridge, Cambridge University Press

LOVEJOY, A. O. (1936) La gran cadena del ser. Historia de una idea, Barcelona, Icària, 1983

MARTÍNEZ ALIER, J. i SCHLÜPMANN, K. (1991), La ecología y la economía, Mèxic, Fondo de Cultura Económica

MAYR, E. (1991) Una larga controversia. Darwin y el darwinismo, Barcelona, Crítica, 1992

NAREDO, J.M. (1987), La economía en evolución. Historia y perspectivas de las categorías básicas del pensamiento económico, Madrid, Siglo XXI

RIECHMANN, J. (1994) Los verdes alemanes, Granada, Ecorama

RUPERT HALL, A. (1985), La revolución científica, 1500-1750, Barcelona, Crítica

THOMAS, K. (1985), Dans le jardin de la nature. La mutation des sensibilités en Angleterre à l'époque moderne (1500-1800), Paris, Gallimard

URTEAGA, L. (1987) La tierra esquilmada. Las ideas sobre la conservación de la naturaleza en la cultura española del siglo XVIII, Barcelona, Serbal/CSIC

URTEAGA, L. (1993) "La teoría de los climas y los orígenes del ambientalismo", Geocrítica, nº 99

WHITE, L. (1967), "The Historical Roots of Our Ecological Crisis", Science, nº 3767, p. 1203-1207

WORSTER, D. (19842), Nature's Economy, Cambridge U.P. (Existeix una traducció a l'italià)

WORSTER, D. (1988), The ends of the earth. Perspectives on modern environmental history, New York, Cambridge U.P.

WRIGLEY, E.A. (1993), Cambio, continuidad y azar. Carácter de la Revolución industrial inglesa, Barcelona, Crítica

 
Mètodes docents  

A inici de curs es posarà a disposició un dossier de textos fotocopiats que serviran de material de suport en les sessions teòriques.

Les pràctiques consistiran en la lectura d'un llibre relacionat amb la matèria de l'assignatura i una breu l'exposició del seu contingut durant les sessions assignades per pràctiques. L'exposició ha de tenir una durada aproximada de 25-30 minuts i ha d'anar acompanyada d'un o dos fulls de material complementari (fragments de text, dades de l'autor, etc.), del qual se'n facilitarà una còpia a tots el assistents. Per a l'avaluació de les pràctiques es tindrà en compte tant l'exposició i l'adequació del material aportat com les intervencions realitzades en les exposicions d'altres companys. Preferentment, el llibre s'ha de seleccionar entre la relació que es proposarà a principis de curs, tot i que -amb la conformitat explícita del professor- poden acceptar-se altres propostes. Donat que cada alumne ha de treballar una obra diferent, la tria s'ha de comunicar per escrit al professor i només entre les no seleccionades en el moment de comunicar-ho.

 
Tipus d'exàmens i avaluacions  
L'avaluació es basarà en la nota obtinguda en l'examen, ponderada amb la nota de pràctiques. La matèria d'examen consistirà tant en el contingut de les classes com en les lectures obligatòries que s'aniran indicant en cada tema.
 
Informació addicional  
 
Llengua de les classes  
Català