Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2003-04

3103200047 ECOLOGIA DE POBLACIONS


Objectius  

  1. Aprofundir en l'estudi dels principis generals de l'ecologia de poblacions (conceptes i fonaments teòrics i pràctics)
  2. Conèixer les principals tècniques d'avaluacions de poblacions i d'estudis demogràfics
  3. Estudiar els principals models de dinàmica d'una població uniespecífica
  4. Analitzar els cicles vitals dels organismes en termes demogràfics, de mortalitat, fecunditat, i de dependència del seu ambient
  5. Aplicar aquests coneixements en exemples concrets d'estudis de poblacions
 
Prerrequisits  

 
Contingut (Programa)  

 

1. INTRODUCCIÓ

Tema 1 - L’ecologia de poblacions. El concepte de població. Característiques de les poblacions. Una perspectiva històrica. L’ecologia de poblacions com a ciència.       

2. AVALUACIÓ DE POBLACIONS

Tema 2 - Censos. Perquè fer un cens? Planificació del cens. Objectius del mostreig. Tècniques de mostreig. Grau de precisió. Límits de l’àrea d’estudi. Característiques del cens de plantes. Característiques del cens d’animals. Efecte dels ritmes en l’avaluació de la població. Importància dels mostrejos preliminars.

Tema 3 - Distribució espacial dels individus. Patrons de distribució. Anàlisi dels patrons de distribució espacial. Distribucions estadístiques que els caracteritzen. Índexs de dispersió basats en mapes espacial i en recomptes sobre quadres. Efecte de l’escala i els ritmes. Causes de la distribució espacial dels individus. Exemples de càlcul

Tema 4 - Índexs d’abundància. Definició. Com s’apliquen. Classificació. Control de la variació en les condicions. Calibració dels índexs. Exemples de càlcul.

Tema 5 – Recompte sobre unitats de mostreig. Fonaments i exemples. Mostreig aleatori simple. Disseny del mostreig. Càlcul grandària de la mostra. Estimació grandària de la població. Mostreig aleatori estratificat. Mostreig sistemàtic. Mostreig per conglomerats. Mostreig adaptat. Exemples de càlcul.

Tema 6 - Itineraris i estacions de cens. Conceptes bàsics. Itineraris d’intercepció. Itineraris basats en contactes. Estacions de cens. Exemples de càlcul.

Tema 7 - Estimació a partir de proporcions: marcatge i recaptura. Antecedents. Fonaments i supòsits. Mètodes per Poblacions tancades: Petersen i variants, mètode de Schnable i mètode de Schumacher-Eschmeyer. Mètodes per poblacions obertes: Jolly-Seber. Exemples de marcatge. Exemples de càlcul.

Tema 8 - Mètodes basats en el canvi en proporcions. Fonaments. Supòsits. Mètode per dues classes d’individus. Mètode per una classe d’individus. Estimació de la grandària de la població. Estimació de la variància. Exemples de càlcul.

Tema 9 - Mètodes basats en les captures per unitat d’esforç. Fonaments i supòsits. Mètodes basats en regressió lineal: Mètode de Leslie i Mètode de De Lury. Mètodes basats en el nombre més probable: cas general d’esforç variable i cas especial d’esforç constant. Comparació entre mètodes. Exemples de càlcul.

3. DEMOGRAFIA I DINÀMICA DE POBLACIONS

Tema 10 – Models de creixement basats en la densoindependencia. Aplicació de models matemàtics. Model de creixement exponencial. Fonaments. Model per intervals discrets. Model continu. Relació entre el model discret i continu. Temps de duplicació. El model exponencial a la natura.

Tema 11 - Models de creixement basats en la densodependencia. Competència intraespecífica. Densodependencia i competència negativa. Model de creixement logístic. Fonaments. Model per intervals discrets. Model continu. Supòsits. Variacions del model: factors extrínsecs i factors intrínsecs que expliquen les fluctuacions.

Tema 12 – Models de creixement basats en l’estructura d’edats (I). Introducció: l’estructura d’edats. Taules de vida convencionals. Fonaments i supòsits. Tipus de taules de vida. Elaboració de les taules de vida. Quadre de mortalitat. Quadre de fecunditat. Corbes de supervivència.

Tema 13 - Models de creixement basats en l’estructura d’edats (II). Taules de vida en diagrama. Poblacions estructurades per estadis. Poblacions estructurades per talles. La matriu de Leslie. Estructura estable d’edats. Estimació de la supervivència.

Tema 14 - Estadístics vitals. Taxa reproductora bàsica. Temps de generació. Taxa instantània de creixement per càpita: estimació de r a partir de la taxa reproductora bàsica, l’equació d’Euler, l’estructura d’edats i projecció de la taula de vida. Taxa instantània màxima. Valor reproductiu. Esperança de vida.

Tema 15 – Regulació de les poblacions. Introducció. Perspectiva històrica. Anàlisi del factor clau. Regulació a animals i plantes. Evolució de la tàctica reproductiva. Evolució de la taxa de mortalitat. Territorialitat.

Tema 16 - La població en termes de biomassa. Biomassa d’una cohort. Biomassa total. Model de creixement individual. Supervivència en pes de la cohort. Estimació de la producció d’una cohort: Model de Ricker i Diagrama d’Allen. Estimació de la biomassa i la producció.

Tema 17 – Metapoblacions. Poblacions i metapoblacions. Les metapoblacions i el risc d’extinció. Dinàmica de la metapoblació. Variacions del model. Model island-mainland. Colonització interna independent. Colonització interna i externa amb efecte rescat. Anàlisi de la viabilitat de la població: probabilitat de persistència i número mínim viable.

4. GESTIÓ DE POBLACIONS

Tema 18 - Dinàmica de poblacions explotades: pesqueries com exemple. La pesca i els seus efectes. Models pesquers. Rendiment màxim sostenible: models de Ricker i Schaefer. Mortalitat additiva i compensatòria. Models econòmics.

Tema 19 - Gestió de poblacions. Factors de regulació pesquera. Explotacions cinegètiques. Zones de pesca continental controlada. Repoblacions. Reintroduccions. Reserves. Control biològic.


Continguts pràctics

 

1)    Crèdits presencials, inclouen:

a.    Sortides de camp: cens de daines al parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà, estimació de poblacions de peixos d’un riu i demografia d’espècies vegetals

b.    Pràctiques de laboratori: taula de vida de cohort i recompte sobre unitats de mostreig

2)    Crèdits no presencials, inclouen:

a.    Disseny d’un cens

b.     Models de creixement de poblacions: simulació

 

 
Bibliografia  


 

BIBLIOGRAFIA

 

ABAD, A. Y SERVIN, L.A. 1981. Introducción al muestreo. Limusa, México.

AZORÍN, F. 1986. Métodos y aplicaciones del muestreo. Alianza. Madrid.

BEGON, M. 1989. Ecología animal. Modelos de cuantificación de poblaciones. Trillas México.

BEGON, M., HARPER, J.L. Y TOWNSEND, C. R. 1995. Ecología. Omega, Barcelona.

BEGON, M., MORTIMER, M. Y THOMPSON, D.J., 1996. Population Ecology: A Unified Study of Animals and Plants. Blackwell Scientific Publications. Oxford.

BEVERTON, R.J.H. y HOLT, S.J. 1957. On the dynamics of Exploited Fish populations. Chapman & Hall, London. 533 pp.

BLOWER, J. G., COOK, L. M. Y BISHOP, J. A. 1981. Estimating the size of animal populations. George Allen & Unwin LTD. London.

BUCKLAND, S.T. 1993. Distance Sampling. Estimating abundance of biological populations. Chapman, London

BULMER, M. 1994. Theoretical Evolutionary Ecology. Sinauer Associates Publishers, Sunderland, Masschusetts. 352 pp.

BURNHAM, K.P., ANDERSON, D.R. Y LAAKE, J.L. 1980. Estimation of density from line transect sampling of biological populations. Wildlife Monographs 72:1-202.

CAREY, J. R. 1993. Applied Demography for Biologists with Special Emphasis on Insects. Oxford University Press. New York.

COCHRAN, W.G. 1986. Técnicas de muestreo. CECSA México

CSIRKE, J. 1980. Introducción a la dinámica de poblaciones de peces. Fao, Doc. Téc. Pesca, 192: 82 p.

DAVIS, D.E. Y WINSTEAD, R.L. 1980. Estimating Numbers of Wildlife of Population, pp. 221-245. In WILDLIFE SOCIETY. Wildlife Management Techinques Manual. Wildlife Society. Washingotn.

DELANY, M.J. 1980. Ecología de los micromamíferos. Omega, Barcelona

DELÉAGE, J.P. 1993. Historia de la ecología. Una ciencia del hombre y la naturaleza. Icaria. 364 p.

DEMESTRE, M., J. LLEONART, P. MARTIN, J.A. PEITX Y F. SARDA 1986. L'oceanografia: recursos perquers de la mar catalana. Quaderns d'ecologia aplicada, 9. Diputació de Barcelona.

EBENMAN, B. Y PERSSON, L. 1988. Size-structured populations ecology and evolution. Berling Springer-Verlag

EBERHARDT, L.L. 1978. Transect methods for population studies. Journal of Wildlife Management 42: 1-31.

EBERT, T.A. 1999. Plant and animal populations. Methods in demography. Academic Press. 312 p.

ELLIOT, J.M. 1983. Statistical Analysis of samples of Benthic Invertebrates. Freshwater Biological Association. USA

GREEN, R.H. 1979. Sampling design and statistical methods for environmental biologists. Wiley-Interscience Publication, USA.

GOTTELLI, N. J. 1998. A primer of ecology. Sinauer Associates, Inc. Sunderland, Massachusetts. 236 p.

HANSKI, I. 1999. Metapopulation Ecology. Oxford University Press, Oxford.

HASSELL, M.P. 1988. Dinámica de la competencia y la depredación. Oikos-tau, Barcelona.

HASTINGS, A. 1997. Population Biology: Concepts and Models. Springer, USA.

HAYNE, D.W. 1949. An examination of the strip census method for estimating animal populations. Journal of Wildlige Management 13:145-157.

HILBORN, R. y WALTERS, C. J. 1992. Quantitative fisheries stock assessment. Choice, dynamics & uncertainty. Chapman & Hall. 570 pp.

KEDDY P.A. 1989. Competition. Chapman and Hall, London. 202 p.

KREBS, C.J. 1986. Ecología. Pirámide, Madrid.

LOBON-CERVIA, J. 1991. Dinámica de poblaciones de peces de ríos: pesca eléctrica y métodos de captura. Museo Nacional de Ciencias. Madrid.

MAC ARTHUR, R. H. y WILSON, E.O. 1967. Teoria de la biogeografia insular. Moll. 196 pp.

MARGALEF, R. 1977. Ecología. Omega, Barcelona.

MCINTOSH, R.P. 1985. The background of ecology. Concept and theory . Cambridge University Press. 383 p.

MCNAUGHTON, S.J. 1984. Ecología General. Omega. Barcelona

NEWELL, C. 1988. Methods and Models in Demography. The Guilford Press, New York.

PIANKA, E. R. 1982. Ecología evolutiva. Omega. 365 pp.

RABINOVICH, J. E. 1980. Introducción a la Ecología de Poblaciones Animales. Compañía Editorial Continental. México.

RENSHAW, E. 1991. Modelling biological populations in space and time. Cambridge University Press. 403 pp.

RHODES, O. E., CHESSER, R. K. y SMITH, M. H. (eds.). 1996. Population dynamics in ecological space and time. The University of Chicago Press.388 pp.

RICKER, W.E. 1975. Computation and interpretation of biological statistics of fish populations. Bull. Fish. Res. Bd. Can. 191: 382 pp.

RODRÍGUEZ, J. 1999. Ecología. Pirámide. Madrid.

ROYAMA, T. 1996. Analytical Population Dynamics. Chapman & Hall. London.

SEBER, G.A.F. 1982. The estimation of animal abundance. Charles Griffin &Co.Ltd, Londres.

SMITH, R.L. Y SMITH, T.M. 2001. Ecología. Addison Wesley. 664 p.

SOUTHWOOD, T.R.E. Y HENDERSON, P.A., 2000. Ecological methods. Blackwell Science Ltd. 575 p.

STEARNS, S.C. 1992. The evolution of life histories. Oxford University Press. 249 p.

SUTHERLAND, W. J. 1996. Ecological Census Techniques a handbook. Cambridge University Press. London.

TELLERIA, J.L. 1986. Manual para el censo de los vertebrados terrestres. Raices, Madrid.

THOMPSON, W. L., WHITE, G. C. y GOWAN, C. 1998. Monitoring Vertebrate Populations. Academic Press, Inc. San Diego.

TILMAN, D. 1982. Resource competition and community structure. Princeton University Press. 296 pp.

 
Mètodes docents  

Els continguts de l’assignatura es treballaran com:

1)    Crèdits presencials, inclouen:

a.    les sessions de teoria on es comenten els principals conceptes dividits en 19 temes

b.    les sessions de pràctiques, tant les sortides de camp com les sessions a l’aula d’informàtica

2)    Crèdits no presencials, inclouen:

a.    lectura d’articles i material complementari facilitat pel professor

b.    realització de problemes i exercicis (mètodes d’avaluació i demografia)

c.     realització d’un seminari (comentari d’un article o un apartat del tema 19)

d.     disseny d’un cens (apartat de pràctiques)

 

 

 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

 

1) Examen escrit, que representa el 70% de la nota final. Valoració sobre:

- Continguts explicats a les sessions de teoria 

- Continguts disponibles al material complementari (articles, exemples, etc.)

- Resolució de problemes i exercicis 

2) Memòria de pràctiques, que representa el 25% de la nota final. Valoració sobre:

-  Pràctiques de camp, laboratori i simulació

- Disseny d’un cens

3) Seminari, que representa el 5% de la nota final. Valoració sobre: 

- Opció 1: Exemple de gestió de poblacions naturals

- Opció 2: Comentari article científic

És condició necessària (però no suficient) per aprovar l'assignatura haver aprovat l'examen escrit, haver assistit a totes les pràctiques i haver entregat totes les memòries.

 

 
Informació addicional  

 
Llengua de les classes  

Català