Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2003-04

3103100255 BIOLOGIA FONAMENTAL


Objectius  

Coneixement de les principals biomolècules i la seva importància. Coneixement de l'estructura i funcionament cel.lular. Introducció general als mecanismes de transmissió hereditària. Coneixement general dels bacteris i dels seus principals metabolismes.
 
Prerrequisits  

 
Contingut (Programa)  

Capítol 1. Bioquímica

Tema 1. Composició de la matèria viva. L'aigua i els éssers vius.
Composició elemental i molecular de la matèria viva. Les biomolècules, generalitats. Jerarquia estructural dels éssers vius. Característiques de l'aigua. Propietats dissolvents. Les interaccions no covalents. Àcids, bases i tampons.

Tema 2. Glùcids.
Definició i propietats generals. Els monosacàrids. L'enllaç glucosídic. Disacàrids. Polisacàrids de reserva i estructurals.

Tema 3. Lípids.
Característiques generals. Lípids saponificables polars i no polars. Lípids no saponificables: esteroids i terpens. La bioacumulació i la seva importància ambiental.

Tema 4. Proteïnes.
Els aminoàcids. Les proteïnes: nivells d'estructura,propietats i funcions. Els enzims: definició, classificació i nomenclatura. Catàlisi enzimàtica. Cinètica enzimàtica.Cofactors,coenzims i vitamines.

Tema 5. Àcids nucleics.
Definició i propietats generals. Els nucleòtids. El DNA: estructura i propietats. El RNA: tipus principals. Funció biològica dels àcids nucleics. El dogma central de la biologia molecular. Principals alteracions químiques del DNA. Agents mutagènics i cancerígens i la seva importància ambiental.

Tema 6. Introducció al metabolisme
Definició. Grups d'organismes segons el seu metabolisme. Visió general del metabolisme: rutes anabòliques i catabòliques.

Capítol 2. Biologia Cel.lular

Tema 1. Nivells d'organització dels éssers vius.
La unitat estructural dels éssers vius: teoria cel.lular. Origen i evolució de la cèl.lula. Organització general de les cèl.lules procariotes i de les cèl.lules eucariotes. Compartimentació de les cèl.lules eucariotes: citoplasma i nucli.

Tema 2. Estudi morfofuncional de la cèl.lula.
Superfície cel.lular: membrana plasmàtica, matriu extracel.lular i paret cel.lular. Citosol i citoesquelet. Ribosomes. Sistema d'endomembranes: reticle endoplasmàtic, complex de Golgi, lisosomes, peroxisomes i glioxisomes. Orgànuls microtubulars: centríols i cossos basals, cilis i flagels o undulipodis. Orgànuls de doble membrana: mitocondris i plastidis. Nucli interfàsic. Vacúols i inclusions.

Tema 3. Diversitat cel.lular i Cicle cel.lular.
Cèl.lules procariotes i eucariotes. Cèl.lules eucariotes animals i vegetals. Formes acel.lulars. Creixement i divisió cel.lular. La diferenciació i la mort cel.lular.

Capitol 3. Genètica

Tema 1. El material hereditari i la replicació de l’ADN
Els cicles cel.lulars a eucariotes: mitosi i meiosi. Característiques generals i diferències: Profase I de la meiosi. Plantejament del problema: els àcids nucleics com a portadors de la informació genètica. Significat biològic de l'estructura de l'ADN. La replicació.

Tema 2. Expressió de la informació gènica
El Dogma Central de la Biologia Molecular. Transcripció: L'ARN com a copia complementaria de l'ADN. L'ARN-misatjer: característiques. El ribosoma com a lloc de sintesi de proteïnes. L'ARN de transferència. El procès general de la traducció: el codi genètic.

Tema 3. Mendelisme: segregació i transmissió
Els factors mendelians de l'herència. Principi de la segregació: primera llei de Mendel. Monohibridisme. Segregació i transmissió independent: segona llei de Mendel. Dihibridisme. Trihibridisme. Significat genètic de la meiosi.

Tema 4. Interacció gen-ambient lliçó el genotip i el fenotip
Els caracters quantitatius: característica principal. Genotip i fenotip. El fenotip com interacció entre el genotip i l'ambient: efecte dels factors externs i interns. Origen de la variabilitat genètica: mutació. Mutagens químics: tipus. Mutagens físics: radiacions. Relació entre dosi de radiació i freqüència de mutació: teoria del blanc. Intensitat de la radiació. Mutagènesi i carcinogènesi.

Tema 5. Els gens a les poblacions naturals
Concepte de població natural. Variabilitat en poblacions naturals: el polimorfisme. Concepte de població mendeliana: els gens en les poblacions. Estructura genètica d'una població: freqüències genotípiques i freqüències gèniques. Concepte d'espècie. Diversitat genètica i especiació. Tipus d'especiació. Patrimoni genètic i conservació: les reserves biogenètiques.

Capitol 4. Microbiologia

Tema 1. El món microbià.
Tipus de microorganismes i nivells d’organització. Organismes acel.lulars: els virus. Organismes cel.lulars: organitzacions eucariota i procariota. Grups i denominació dels microorganismes. Filogènia: dominis Eukarya, Bacteria i Archaea. Tipus morfològics de procariotes i agrupacions cel.lulars.

Tema 2. La cèl.lula bacteriana (I): l’envolta.
Estructura de l’envolta bacteriana. La membrana citoplasmàtica. La paret bacteriana: composició química i funcions. Bacteris Gram + i Gram -. La membrana externa. Càpsules mucoses i substàncies adhesives. Estructures responsables del moviment bacterià: flagels i fímbries. Quimiotaxi i fototaxi.

Tema 3. La cèl.lula bacteriana (II): el citoplasma.
El citoplasma bacterià. Inclusions intracitoplasmàtiques: substàncies de reserva, clorosomes, vesícules de gas, carboxisomes, magnetosomes. Diferenciació cel.lular: les endòspores bacterianes. Estructura, funció i procés de formació. Importància del dipicolinat càlcic. Resistència dels bacteris a les condicions desfavorables.

Tema 4. Introducció al metabolisme bacterià.
Tipus fisiològics de microorganismes. Mecanismes bàsics d’obtenció d’energia: fotofosforil.lació, fosforil.lació oxidativa i fosforil.lació a nivell de substracte. Acceptors d’electrons i reciclatge del NADH. Reaccions d’oxido-reducció. Potencials de reducció i transferència d’electrons. Visió global del catabolisme bacterià.

Tema 5. Glucòlisi. Fermentacions.
Glucòlisi: degradació de la glucosa a piruvat. Vies glucolítiques en els bacteris: Embden-Meyerhof-Parnas, Entner-Doudoroff, Warburg-Dickens. Reciclatge del NADH en els bacteris fermentadors. Tipus de fermentacions: alcohòlica, homolàctica, heterolàctica, propiònica, àcid-mixta i butanediòlica, butírica i butanol-acetona, fermentació de compostos nitrogenats. Balanç energètic. Productes de fermentació: utilitat i implicacions ambientals.

Tema 6. Respiracions.
Descarboxil.lació oxidativa del piruvat i cicle de Krebs. Balanç energètic. Sistemes de transport electrònic i teoria quimiosmòtica. Acceptors externs d’electrons. Respiració aeròbia i anaeròbia. Cadenes respiratòries anaeròbiques. Grups fisiològics de bacteris respiradors anaerobis: desnitrificants, reductors de sulfat i de sofre, metanogènics i homoacetogènics. Reducció assimilatòria i desassimilatòria. Importància ecològica i industrial.

Tema 7. Quimiolitotròfia.
Metabolisme quimiolitotròfic. Flux invers d’electrons. Diversitat de substractes oxidables. Grups fisiològics de bacteris quimiolitotròfics: nitrificants, bacteris del sofre i del ferro, oxidadors d’hidrogen i carboxidotròfics. Implicacions ecològiques i utilitats (obtenció de metalls en mineria, depuració d’aigües residuals).

Tema 8. Fotosíntesi.
Obtenció d’energia a partir de la llum. Pigments fotosintètics: antenes i centres de reacció. Transport electrònic. Fotofosforil.lació cíclica i acíclica. Fotosíntesi oxigènica i anoxigènica. Grups fisiològics de bacteris fotosintètics: cianobacteris, bacteris verds i vermells del sofre, halobacteris. Importància ecològica. Fixació de carboni: cicles de Calvin i Arnon.

No hi ha crèdits pràctics.

 
Bibliografia  


BIOLOGIA CEL.LULAR I BIOQUIMICA

Alberts, B.; Bray, D.; Johnson, A.; Lewis, J.; Raff, M.; Roberts, K. & Walter, P. 1998. Essential Cell Biology. Garland. New York. (També edició espanyola amb el títol: Introducción a la Biología Cel·lular. 1999. Ed. Omega. Barcelona.)

Alberts, B. i col. (1994). Molecular Biology of the Cell. 3a. Ed. Garland Publishing, Inc. Nova York.(També edició catalana i espanyola de la 2a ed. anglesa, Ed. Omega. Barcelona.)

Cárdenas et al. Problemas de Bioquímica., Madrid, Ed. Alhambra, 1988.

Cooper, G.M. 1997. The Cell: A Molecular Approach. ASM Press, USA.(CD-ROM).

Darnell, J.; Lodish, H. i Baltimore, D. (1990). Molecular Cell Biology. 2n ed. Scientific American Books-Freeman and Co. Nova York. (Edició espanyola de 1988: Ed. Labor. Barcelona).

De Juan, J. 2000. ¿De qué estan hechos los organismos?. Publicacions de l'Universitat d'Alacant.

Duve, Ch. de. (1988). La Cél.lula Viva. Ed. Labor.Barcelona.

Genevès, L. (1989). Aide-mémoire de biologie cellulaire. Ed. Dunod. Paris

Herrera, E. et al. Bioquímica (2a ed.), Madrid, Ed. Interamericana, 1991

Lackie, J.M. i Dow, J.A.T. (1989). The Dictionary of Cell Biology. Academic Press, Nova York.

Lehninger et al. Principios de Bioquímica (2a ed), Barcelona, Ed Omega, 1993.

Lodish, H.; Berk, A.; Zipursky, L.; Matsudaira, P.; Baltimore, D. & Darnell, J. 2000. Molecular Cell Biology. (4th ed. + CD-ROM). W.H. Freeman and Company. New York.

Matthews, C. K.; van Holde, K. E. Bioquímica, McGraw-Hill.Interamericana, 1998.

Paniagua, R. i col. Biología Celular. (1999). Ed. McGraw-Hill/Interamericana. España.

Paniagua, R. i col. (1997). Citología e Histología Vegetal y Animal. (2a ed). Ed. Interamericana-McGraw-Hill. Madrid. (També 1a ed. del 1993).

Rawn, J. D. Bioquímica, Madrid, Ed. Interamericana, 1898.

Stryer, L. Bioquímica (3era ed.), Barcelona, Ed. Reverté, 1990.

Voet, D.; Voet, J. G. Bioquímica, Barcelona, Ed. Omega, 1992.

Vollmert, B. 1998. La Molécula y la Vida. Meditécnica. S.L.

DICCIONARI DE BIOLOGIA CEL·LULAR. 1994. Col·lecció Diccionaris Terminològics. Fundació Barcelona. TERMCAT, Centre de Terminologia.

GENÈTICA

Ayala, F.J. i J.A. Kiger. 1984. Genética Moderna. Ediciones Omega, Barcelona.

Rieger, R.et al. 1981. Glosario de Genética y Citogenética: clásica y molecular. Ed. Alhambra. Strickberger, M.W. 1988. Genética. Ediciones Omega, Barcelona.

Strickberger, M.W. 1993. Evolución. Ediciones Omega, Barcelona.

Suzuki, D.T. et al. 1992. Introducción a la Genética. Editorial Interamericana, Barcelona.

MICROBIOLOGIA

BROCK, T.D. & M.T. Madigan. 1991. Biology of Microorganisms. Prentice Hall. (7a. edició -1993- traduïda al castellà la sisena edició per Ediciones Omega)

DAVIS, B.D., R. DULBECCO, H.N. ESSEN & H.S. GINSBERG. 1980. Microbiology. 3rd edition. Harper &Rou

PELCZAR, REID & CHAN, 1985. Microbiology. 4th edition. McGraw Hill

SCHLEGEL, H.G. 1986. General Microbiology. 6th edition. Cambridge University Press (Traduït al castellà per Ediciones Omega)

STANIER, R.Y., J.L. INGRAHAM, M.L. WHEELIS & P.R. PAINTER. 1988. Microbiologia. 2a. edición. Editorial Reverté
Específics

GOTTSCHALK, G. 1986. Bacterial metabolism. 2nd edition. Springer verlag

ROGERS, H.I. Bacterial Cell Structiure. (Collection: Aspects in Microbiology) ASM.

 
Mètodes docents  

 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

L'avaluació dels continguts de l'assignatura consistirà en un examen final en forma de prova objectiva escrita de caràcter individual.
 
Informació addicional  

 
Llengua de les classes  

Català