I. Generalitats

1.- Botànica. Concepte de Botànica. Els límits del regne vegetal. La Botànica com a ciència, visió històrica i concepció actual. Les especialitats de la Botànica.

2.- Sistemàtica i taxonomia. Els sistemes jeràrquics de classificació: sistemes artificials, naturals, filogenètics i fenètics. Metodologia taxonòmica moderna.

3.- L'espècie, la base de la sistemàtica: concepció general i la seva aplicació a la botànica. Especiació i criteris per a la diferenciació d'espècies. Unitats sistemàtiques. Categories taxonòmiques. Nomenclatura botànica.

4.- Procariotes i eucariotes. Nivells morfològics d'organització. Protòfits (formes unicel.lulars, cenobis, consorcis d'agregació, colònies i plasmodis), tal.lòfits, briòfits i cormòfits.

5.- La Reproducció. Reproducció vegetativa i reproducció sexual. Alternança de fases nuclears i de generacions. Cicles biològics. Tendències evolutives.


II. Algues procariotes

6.- Els Procariotes. Cianobacteris. Diversitat morfològica, reproducció, ecologia i filogènia.


III. Algues eucariotes

7.- Les algues eucariotes. Morfologia, organització i nivells de complexitat. Divisions euglenòfits, criptòfits, dinòfits i haptòfits. Morfologia, reproducció i ecologia dels diversos grups.

8.- Divisió cloròfits. Generalitats. Clorofícies, zignematofícies i carofícies: nivells d'organització morfològica, reproducció i ecologia. Filogènia dels cloròfits i la seva relació amb les plantes superiors.

9.- Divisió heterocontòfits. Bacil.lariofícies i feofícies. Generalitats, morfologia, organització, reproducció, ecologia, filogènia i utilitats.

10.- Divisió Rodòfits. Generalitats. Bangiofícies i florideofícies. Nivells d'organització morfològica, reproducció, ecologia i utilitats del grup. Filogènia.

11.- L'origen de la vida i dels vegetals. Filogènia dels diversos grups procariotes i d'algues eucariotes. L'origen de les plantes terrestres.


IV. Fongs

12.- Els Fongs. Característiques generals: fagotròfia i lisotròfia. Els fongs ameboides. Els pseudofongs: oomicets (Saprolegnials i Peronosporals). Els zigomicets (mucorals).

13.- Els ascomicets. Característiques generals. Endomicetals. Tafrinals. Els discomicets (Pezizals). Els pirenomicets (Xilarials i Clavicipitals). Els plectomicets (Eurotials). Erisifals.

14.- Els basiodiomicets. Característiques generals. Basidiomicets paràsits: les uredinals i les ustilaginals; l'adaptació al parasitisme, complexitat reproductora, ecologia i importància econòmica. Basidiomicets gelatinosos. Basidiomicets típics: afil.loforats, agàrics i gasteromicets.

15.- Els líquens. La liquenificació. Micobionts i ficobionts. Estructura, formes de desenvolupament, reproducció i ecologia.


V. Briòfits

16.- Els briòfits. Generalitats. L'adaptació al medi terrestre. Organització: el gametòfit i l'esporòfit. Reproducció asexual i sexual: l'arquegoni. Hepàtiques i molses. Ecologia. Filogènia.


VI. Pteridòfits

17.- Morfologia del corm. Anatomia i fisiologia: rel, tija i fulla. Els pteridòfits. Característiques generals. Cicle biològic. Isospòria i heterospòria. L'origen dels pteridòfits, o l'origen de les plantes vasculars. Grups actuals i grups fòssils.


VII. Espermatòfits

18.- Divisió espermatòfits. Característiques generals. Cicle biològic: òrgans reproductors. La llavor. Origen i sistemàtica dels espermatòfits.

19.- Gimnospermes. Generalitats. Subdivisió dels coniferofitins, les gimnospermes de fulla dicòtoma o acicular. Característiques generals. Classe de les ginkgoates.

20.- Classe de les pinates. Característiques generals. Ordre de les pinals. Sistemàtica i exemples. Ordre de les taxals.

21.- Subdivisió dels cicadofitins, les gimnospermes de fulla pinnada. Característiques generals. Exemples.

22.- Subdivisió dels magnioliofitins, les angiospermes. Generalitats. La flor: el periant, l'androceu i el gineceu. Simetria, diagrames florals i fòrmules florals. Inflorescències.

23.- El gametòfit masculí i femení: el gra de polen i el primordi seminal. La pol·linització. La fecundació. La llavor: l'embrió, els teixits nutricis i l'episperma.

24.- El fruit. Tipologia dels fruits. Disseminació de fruits i llavors.

25.- L'origen de les angiospermes: classe de les magnoliates o angiospermes dicotiledònies, i classe de les liliates o angiospermes monocotiledònies.

26.- Classe de les magnoliates. Característiques generals. Subclasse de les magnòlides. Família de les magnoliàcies, piperàcies, lauràcies, nimfeàcies, ranunculàcies i papaveràcies.

27.- Subclasse de les hamamèlides. Família de les ulmàcies, moràcies, urticàcies, fagàcies i betulàcies.

28.- Subclasse de les cariofíl.lides. Família de les cariofil.làcies, cactàcies i quenopodiàcies.

29.- Subclasse de les ròsides. Família de les crassulàcies, rosàcies, mimosàcies, cesalpiniàcies, papilionàcies, aceràcies, euforbiàcies i umbel·líferes.

30.- Subclasse de les dil.lènides. Família de les teàcies, tiliàcies, cistàcies, cucurbitàcies, salicàcies, brasicàcies i ericàcies.

31.- Subclasse de les astèrides. Família de les solanàcies, boraginàcies, labiades, oleàcies, escrofulariàcies, caprifoliàcies i asteràcies.

32.- Classe de les liliates. Característiques generals. Subclasse de les alismàtides. Família de les alismatàcies, potamogetonàcies i zosteràcies.

33.- Subclasse de les arècides. Família de les arecàcies, aràcies i lemnàcies.

34- Subclasse de les commelínides. Família de les juncàcies, ciperàcies, poàcies i tifàcies.

35.- Subclasse de les lílides. Família de les liliàcies, amaril·lidàcies, iridàcies, agavàcies i orquidàcies.


Activitats de laboratori

Pràctica 1: Procariotes i algues eucariotes I
Pràctica 2: Algues eucariotes II
Pràctica 3: Fongs
Pràctica 4: Líquens
Pràctica 5: Briòfits i Pteridòfits
Pràctica 6: Gimnospermes
Pràctica 7: Angiospermes I
Pràctica 8: Angiospermes II


Activitats de camp

Sortida 1: Sant Miquel de Campdorà
Sortida 2: Palamós i el Montgrí
Sortida 3: Banyoles
Sortida 4: El Far i la Salut

La bibliografia a la biblioteca

BOLD, H.C., ALEXOPOULUS, C.J. & T. DEVELORYAS. 1988. Morfología de las plantas y los hongos. Omega. Barcelona.

CANTER-LUND, H. & J.W.G. LUND. 1995. Freshwater algae. Their microscopic world explored. Biopress limited. Bristol.

FOLCH, R. (ed.) Història Natural dels Països Catalans. Volums 4, 6, 7 i 15. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

FONT i QUER, P. 1953. Diccionario de Botánica. Labor. Barcelona.

FONT i QUER, P. 1981. Iniciación a la botánica. 3a ed. Fontalba. Barcelona.

HEYWOOD., V.H. 1985. Las plantas con flores. Reverté. Barcelona.

GRAHAM, L.E. 1993. Origin of land plants. Willey & Sons. New York.

IZCO, J., BARRENO, E., BRUGUÉS, M., COSTA, M., DEVESA, J. FERNÁNDEZ, F., GALLARDO, T., LLIMONA, X., SALVO, E., TALAVERA, S. & B. VALDÉS. 1997. Botánica. McGraw Hill. Madrid.

MARGULIS, L. 1993. Symbiosis in cell evolution. Freeman & Co. New York.

RAVEN, P.H., EVERT, R.F. & S.E. EICHHORN. 1991. Biología de las plantas. Reverté. Barcelona.

SCAGEL, R.F., BANDONI, R.J., ROUSE, G.E., SCHOFIELD, W.B., STEIN, J.R. & T.M.C. TAYLOR. 1987. El reino vegetal. Omega. Barcelona.

SITTE, P., ZIEGLER, H, EHRENDORFER, F. & A. BRESINSKY (Nova edició del STRASBURGER). 1994. Tratado de botánica. Omega. Barcelona.

Altres obres interessants pels crèdits pràctics

BOLÒS, O. de, VIGO, J., MASALLES, R.M. & J.M. NINOT. 1993. Flora manual dels Països Catalans. Pòrtic. Barcelona.

BRIGHTMANN. 1977. Guía de campo de la plantas sin flores. Omega. Barcelona.

CAMBRA, J., GÓMEZ, A. & J. RULL. 1989. Guia de les algues i els líquens dels Països Catalans. Pòrtic. Barcelona.

FOLCH, R. 1987. La vegetació dels Països Catalans. Ketres. Barcelona.

FONT i QUER, P. 1988. Plantas medicinales. Labor. Barcelona.

GRÀCIA, E & M. SANZ. 1989. Guia de les molses i les falgueres dels Països Catalans. Pòrtic. Barcelona.

MASCLANS, F. 1981. Els noms de les plantes als Països Catalans. Montblanc-Marín. Barcelona.

PASCUAL, R. 1985. Guia dels arbres dels Països Catalans. Kapel. Barcelona.

POLUNIN, O. 1991. Guía de campo de las flores de Europa. Omega. Barcelona.

POLUNIN, O. 1999. Arboles y arbustos de Europa. Omega. Barcelona.

RODRÍGUEZ-PRIETO, C. 1989. Algues de la Costa Brava. Ajuntament de Calonge. Calonge.

VIGO, J. 1976. L'alta muntanya catalana. Flora i vegetació. Montblanc-CEC. Barcelona.

WALTER, H. 1976. Vegetació i climes del món. Univ. de Barcelona. Barcelona.

Examen teòric: 50%
Aquest examen consistirà en preguntes curtes referents al temari teòric de l’assignatura.

Examen pràctic: 50 %
Aquest examen consistirà en el reconeixement de visu d'una vintena d'especimens de plantes.

La qualificació final s'obtindrà a partir de la mitjana dels dos exàmens però cal aprovar ambdues proves independentment.

Herbari de consulta (4 volums)dipositat a la Biblioteca del campus de Montilivi de la Universitat de Girona.

Herbari de consulta virtual localitzat a la pàgina web: http://ww3.grn.es/proves24/DocenciaVirtual/BiologiaVegetal/