Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2002-03

3105IA0007 TECNOLOGIA DE LA PRODUCCIÓ VEGETAL (MATÈRIES PRIMERES PER A


Objectius Programa provisional  

Coneixement de les matèries primeres i les seves característiques, en cada una de les indústries agroalimentàries d'origen vegetal, així com dels factors edafoclimàtics, agrotecnològics, industrials, legals i comercials que varen influir sobre la qualitat de les Matèries Primeres Vegetals, la capacitat de manipular-les per obtenir productes alimentaris vegetals (part vegetal).

Formar als alumnes en els principis de la producció animal i l'obtenció dels productes ramaders (part animal).
 
Prerrequisits  

Obligatoris: cap.

Recomanats: cap.
 
Contingut (Programa)  

PART VEGETAL

1. INTRODUCCIÓ A L’AGRICULTURA

Evolució de l’agricultura i situació actual de la nostra agricultura en la UE. Generalitats sobre matèries primeres vegetals en la indústria agroalimentària. Activitat agrària i el seu impacte ambiental.

2. FACTORS CLIMÀTICS I EDÁFICOS QUE INFLUEIXEN SOBRE ELS CULTIUS

Medi aeri i edàfic. Condicionants limitants del medi. Influència de la temperatura i la radiació en la producció agrícola. ‘Forzado’ de cultius.

*3. PRODUCCIÓ VEGETAL I.

Plagues i malalties dels cultius i la seva protecció. (1) Concepte de malaltia i plaga de les plantes cultivades. Agents causants de malalties, fisiopaties i plagues. virus, viroids, micoplasmes, bacteris, fongs i insectes. Caracters generals i classificació dels insectes. Classes, Ordres i espècies d'importància agrícola. (2) Defensa de les plantes cultivades de les malalties i plagues. Mesures agronòmiques i culturals, mètodes genètics, biotècnics, biològics i químics. Control integrat de plagues. Producció integrada. (3) Productes de defensa sanitària. Toxicitat, termini de seguretat. Tipus de productes en funció de la seva utilització, naturalesa i forma d´actuació. Fungicides, insecticides i altres. Compatibilitat de productes. Resistències. (M. Vilajeliu) [Pl] [Pcag] [pro]

4. PRODUCCIÓ VEGETAL II.

Propagació del material vegetal agrícola. Introducció. Vivers de planta herbàcia (hortícoles). Vivers de planta llenyosa (fruiters). Tècniques de propagació de plantes. Reproducció sexual (llavor). Reproducció asexual (vegetativa). Reproducció in vitro. Propagació por empelt. Tècniques de organització d’un viver. Classificació de les llavors i plantes de viver. La certificació. Plantes standard i certificades. Normes de qualitat del material vegetal. Productors autoritzats i sanitat. Dades contingudes en les etiquetes oficials de llavors i plantes certificades.

5. PRODUCCIÓ VEGETAL III.

Bases i sistemes de producció de cultius. Paràmetres de la productivitat. Eficàcia en l’ús dels recursos. Tecnologia de la producció. Maneig de l’aigua. Maneig del sòl. Fertilitzants i tècniques de fertilització. Deficiències en la nutrició mineral. Planificació del manejo de l’aigua i de l’adobat.

6. QUALITAT DE LES MATÈRIES PRIMERES D’ORIGEN VEGETAL

Normativa i reglamentació. Qualitat en les Matèries Primeres. Qualitat productiva. Qualitat de servei (comercial, ús, tecnologia). Qualitat de satisfacció. Organolèptica (visuals, tàctils, gustatives, olfactives). Socio-cultural. Qualitat dietètica. Qualitat nutritiva. Qualitat higiènica. Causes de la pèrdua de qualitat. Fisiopaties, i malalties més comuns de les MPV. Protecció de les Matèries Primeres en preconservació. Residus de plaguicides en las MPV. Conceptes de residus de pesticides. Límits màxims de residus (LMRs). Criteris per a la fixació dels LMRs en las MPV. Crítiques a la determinació dels LMRs. Esquemes recapitulatius de casos pràctics.

7. PROPIETATS MECÀNIQUES, REOLÓGIQUES I SENSORIALS DE LES MATÈRIES PRIMERES.

Paràmetres físics. Adaptació a la manipulació i conservació. Avaluació de la consistència de les MPV. Danys mecànics en las MPV. Textura de les Matèries Primeres vegetals (MPV). Anàlisis sensorial.

*8. MATÈRIES PRIMERES EN LA INDÚSTRIA DEL CEREAL.

(1) Introducció. Espècies vegetals conreades pel seu gra. Principals característiques botàniques, agronòmiques, ecològiques de les diverses espècies de cereals. (2) Recol·lecció dels cereals d’hivern (blat, civada, etc.). Recol·lecció dels cereals d’estiu (blat de moro). (3) Condicionament del gra. Mètodes oficials d’anàlisis de llavors. Registro para la comercialització de les llavors. Càlcul de la dosi d’herbicida. Càlcul de la dosi de sembra. (Ll. Batllori) [Pl] [Pcag] [pro]

9. MATÈRIES PRIMERES EN LA INDÚSTRIA HORTÍCOLA I CONSERVERA DE VEGETALS.

Introducció. Espècies vegetals destinats a la indústria hortícola. Composició i propietats generals (tomàquet, patata, carxofa, etc.). Criteris de qualitat e Índexs de maduresa (tomàquet). Operacions de recol·lecció i condicionament: anàlisi de les diferents etapes. Canvis fisiològics després de la recol·lecció, possibilitats de control de la maduració i senescència.

10. MATÈRIES PRIMERES EN LA INDÚSTRIA FRUTÍCOLA

(Consum en fresc, frigoconservació, transformació en sucs, melmelades, etc.) Introducció. Composició i propietats generals de les fruites. Hidrats de carboni. Compostos hidrogenats. Determinació de la maduresa. Concepte de maduresa. Índexs de maduració de la fruita dolça. Tests de maduració i de qualitat de la fruita. El procés respiratori de les fruites i el seu control durant l’emmagatzematge. Relació entre els paràmetres qualitatius i els factors que intervenen en la producció i conservació. Variacions en la composició de les fruites durant l’emmagatzematge. Classificació de les fruites dolces.

11. PRINCIPALS MATÈRIES PRIMERES D’ORIGEN VEGETAL UTILITZADES EN LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA. (1h)

Repàs general de l’assignatura. Síntesi dels temes estudiats.

PART ANIMAL

1. INTRODUCCIÓ A LA RAMADERIA

Evolució de la ramaderia dins l'economia de les societats humanes: dels inicis de la ramaderia nòmada a la ramaderia industrial.

2. AMBIENT DELS ANIMALS DE CRIA

Individus Poiquiloterms i Himeoterms. Intercanvis d'energia entre un organisme i el seu ambient. Termoregulació: mecanismes de producció i pèrdua de calor.

3. MANTENIMENT DE L'ESTAT SANITARI

Importància dels problemes sanitaris. Dinàmica dels processos patògens. Mitjans de defensa de l'organisme. Mitjans de lluita contra les malalties infeccioses. Cadenes de contaminació.

4. ALIMENTACIÓ D'ANIMALS DOMÈSTICS

Introducció al problema alimentari en ramaderia. Els aliments consumits pels animals domèstics. Utilització digestiva i metabòlica dels aliments. Factors que limiten l'eficàcia de l'alimentació (energia, proteïna, minerals, vitamines, toxicitats, substàncies modificants dels efectes dels aliments,…)

5. LA REPRODUCCIÓ

Anatomia i fisiologia del mascle. Anatomia i fisiologia de la femella. Fecundació i gestació: procés, possibles disfuncions, mitjans de diagnòsi. Tècniques aplicades a la reproducció (control hormonal, inseminació artificial, trasplantament d'embrions,….)

6. LA GENÈTICA

Caràcters d'interès. Nocions de població animal, valor genètic additiu, heretabilitat. Estima del valor genètic. Mètodes de selecció. Creuaments.

 
Bibliografia  


Part Vegetal

Bibliografia bàsica a utilitzar durant el curs.

- ACTA. Association de Coordination Technique Agricole.
- ACTA. Guide pratique de defense de cultures.
- Bonnemaison, L. Enemigos animales de las plantas cultivadas i forestales. Volums I, II i III. Editorial Oikos Tau.
- Bovey. La defensa de las planta cultivadas. Editorial Omega.
- Butlletins d'Avisos Agricoles. Revista Catalunya Rural i Agrària. Generalitat de Catalunya. DARP.
- de Liñan, C. VADEMECUM de producte fitosanitaris. Edicions anuals.
- García, F., Costa, J., Ferragut, F. Plagas Agrícolas I. Acaros e insectos exopterigotos. Universitat Politècnica de Valènica.
- García, F., Costa, J., Ferragut, F. Plagas Agrícolas II. Insectos endopterigotos. Universitat Politècnica de València.
- Duthil, J. Producción de forrajes. Mundi Prensa, Madrid.
-Guillet, M. Las gramineas forrajeras. Ed. Acribia, Zaragoza.
- Guerrero, A. Cultivos herbáceos extensivos. Ed. Mundi-Prensa. Madrid, 1992.
- Moule, C. Phytotechnie Spéciale. I- Fourrages. Ed. La Maison Rústique. París.
- Muslera Prado, E.; Ratera García, C. Praderas y forrajes. Ed. Mundi-Prensa, Madrid.
- Soltner, D. Phytotechnie Spécial: les grandes productions végétals. Sciencies et Thecniques Agricoles. Angers.
- Agrios, G.N. Plant Pathology. Academic Press, London, 3a. edició, 1988.
- AMV Ediciones. Producción, análisis y control de calidad de aceites y grasas comestibles. Ed. Mundi-Prensa, 1987.
- Baldini, B. Arboricultura general. Ed. Mundi-Prensa, 1992.
- Barceló, J. Fisiología Vegetal. Ed. Pirámide.
- Barceló, J.; Nicolás, G.; Sabater, B.; Sánchez, R. Fisiología vegetal. Ed. Pirámide, 1992.
- Besnier, F. Semillas y tecnología. Ed. Mundi-Prensa, 1989.
- Bonciarelli, F. Agronomía. Ed. Academia, 1979.
- Coscolla, R. Residuos de plaguicidas en alimentos vegetales. Ed. Mundi-Prensa, 1993.
- Costell, E. y Durán, L. (1975). Medida de la textura de los alimentos. I. Rev. Agroquim. Tecnol. Aliment., 15: 154-159.
- Cubero, J.I.; Moreno, M.T. Leguminosas de grano. Ed. Mundi-Prensa, 1989.
- Domínguez García-Tejero, F. Plagas y enfermedades de las plantas cultivadas.
- Domínguez, J. Tratado de fertilización. Ed. Mundi-Prensa.
- Durán, S. Frigoconservación de la fruta. Ed. Aedos, 1983.
- Fennema. Química de los alimentos. Ed. Acribia, 1994.
- Gros. Abonos. Guía práctica de la fertilización. Ed. Mundi-Prensa.
- Guerrero, A. Cultivos herbáceos extensivos. Ed. Mundi-Prensa, 1992.
- Legislación Alimentària Española y Comunitaria. 1994.
- Maroto, J.V. Horticultura herbácea especial. Ed. Mundi-Prensa, 1983.
- Masterton, Slowinski i Stanitski. Química general superior. Ed. Interamericana-McGraw-Hill. 1990.
- Primo Yúfera, E. Química agrícola III. Alimentos. Ed. Alhambra, 1982.
- Ryall, A.L.; Pentzer, W.T. Handling, transportation and storage of fruits and vegetables. Vols. I, II. Ed. AVI Publishers, 1982.
- Sánchez-Monge, E. Fitogenética. INIA.
- Sánchez-Monge, E.; Jouve, N. Genética. Ed. Omega, 1985.
- Seminario Calidad post-cosecha, IRTA- CIHEAM. Lleida,1994.
- Serrano, Z. Cultivo de hortalizas en invernadero. 1979.
- Urbano, P. Tratado de fitotécnica general. Ed. Mundi-Prensa, 1992.
- Wills, R.H.; Lee, T.H. et al. Fisiología y manipulación de frutas y hortalizas post-recolección. Ed. Acribia, 1984.

Altra bibliografia utilitzada.

- Apuntes técnicos del A.I.C.V. (Laboratorio del Ebro) sobre materias primas en la industria hortícola. San Adrián (Navarra).
- Bondoux, P. Enfermedades de conservación de frutos de pepita, manzanas y peras. Ed. Mundi-Prensa.1994.
- García López, E. Conservación de la producción agrícola. Aedos. Barcelona, 1983.
- Gil-Albert, F. La ecología del árbol frutal. M.A.P.A. 1986.
- Herrero, A. y Guardiola, J.. Conservación de frutos: manual técnico. Ed. Mundi-Prensa. Madrid 1992.
- Lewis, M. J. .Propiedades físicas de los alimentos y de los sistemas de procesado. Ed. Acribia. Zaragoza, 1993.
- Llanos, M. El maiz su cultivo y aprovechamiento. Ed. Mundi-Prensa. Madrid, 1984.
- Master C.I.A. - I.V.I.A. Post-recolección de frutas y verduras. Valencia 91-92.
- Mohsenin, N. N. Physical Properties of Plant and Animal Materials. Gordon and Breach Sciencie, New York, 1986.
- Molina, J. L. La cebada. Ed. Mundi-Prensa (Publicación Extensión agraria).
- Normas de calidad para frutas y hortalizas. M.A.P.A. 1992.
- Peynaud, E. Enologia Práctica.
- Recasens, I. El etileno en la maduración y post recolección de frutas y hortalizas. Sociedad Española de Ciencias Hortícolas. Lleida, 1991.
- Revistas especializadas. AGRICULTURA; FRUTICULTURA; NAVARRA AGRARIA; ALIMENTÁRIA; HORTO-FRUTICULTURA;ALIMENTÁRIA;ETC..
- Reinier, A. Manual de viticultura.
- Seminario sobre producción, certificación y utilización de plantas de vivero de calidad. Madrid 1990.

Part Animal

Bibliografia bàsica a utilitzar durant el curs.

- Barret, J.P. Zootechnie Générale. De. Tec&Doc-Lavoisier.
- Hill R.W., Wyse G.A. 1992. Fisologia animal. 2ª De. De. Akal.
- Sanz E. et al. 1988. Bases para el diseño de alojamientos e instalaciones ganaderas. De. Associació d'Enginyers Agrònoms de Catalunya.
- Torrent, M. 1982. Zootecnia básica aplicada. Ed. Tècnica Aedos.
 
Mètodes docents  

Part Animal

Classes de teoria i problemes: 2 hores setmanals
Pràctiques i camp: 7 sessions de 2 hores per 3 grups

Part Vegetal

Classes de teoria i problemes: 2 hores setmanals
Pràctiques: (obligatori per als no repetidors l'assistència i presentació de memòria de pràctiques per a poder realitzar l'examen de Matèries Primeres Vegetals) 7 sessions de 2 hores per 3 grups
 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

Examen teòric final. (66,66% de preguntes de teoria i 33,33% de preguntes de pràctiques)

Part Vegetal
Memòria de pràctiques (obligatori)
 
Informació addicional  

Part Vegetal

Pràctiques de laboratori.
Pràctiques de campus (assaigs experimentals).
Resolució de casos pràctics relacionats amb el programa teòric
Vídeos.
 
Llengua de les classes