Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2002-03

3105EA0022 FITOPATOLOGIA


Objectius Programa provisional  

Coneixement de les principals malalties dels conreus, el seu diagnòstic, epidemologia i tècniques de control.
 
Prerrequisits  

recomanats: no en té
 
Contingut (Programa)  

A. FONAMENTS DE PATOLOGIA VEGETAL (20 hores)

1. Natura i expressió de la malaltia
Concepte de malaltia i la seva quantificació en vegetals.- Importància econòmica de les Malalties de conreu.- Agents causants i agents predisposants.- Els postulats de Koch.- Tipus de Malalties segons el procés de la planta afectat, els símptomes o l'agent causant.

2. Agents causants de malalties
Fisiopaties: Accions desfavorables dels factors ambientals. Deficiències o excés de nutrients. Fitotoxicitat.- Malalties infeccioses: Principals virus fitopatògens i viroids.- Principals grups de bacteris i micoplasmes fitopatògens.- Micosis. Principals fongs fitopatògens.- Principals nematodes fitopatògens.

3. Interacció planta-patogen
Tipus d'interaccions planta-microorganisme.- Bases moleculars i genètiques de la interacció: La teoria de la interacció gen-a-gen. Patogenicitat i virulència. El rang d'especificitat d'hoste.- Interferència del patogen amb els processos fisiològics de l'hoste.- Factors bioquímics inherents al patogen.- Mecanismes de defensa de l'hoste.

4. Diagnòstic de les Malalties
El diagnòstic com a procés integrat.- Observació de símptones al camp.- Presa i pretactament de mostres.- Observació microscòpia.- Aïllament en cultiu pur de bacteris i fongs fitopatògens. Proves microbiològiques, bioquímiques i serològiques. Identificació. - Mètodes d'identificació de virosis.- Aïllament i identificació de nematodes.

5. Factos que afecten al desenvolupament de les Malalties.
El triangle de la malaltia.- Factors de l'ambient: temperatura, humitat i humectació, pluja i vent, composició del sòl.- Factors inherents a l'hoste: estat nutricional, susceptibilitat varietat i fenologia.- Factors inherents al patogen: virulència i variabilitat.- Anàlisi de relacions dosi-resposta: Condicions òptimes per la infecció. Dosi efectiva i eficàcia relativa del patogen.

6. Epidemiologia
El cicle de la malaltia.- La malaltia en poblacions de vegetals.- Progressió de la malaltia en el temps. Velocitat aparent d'infecció.- La malaltia en l'espai. Distribució espaial. Focus d'expansió.- Supervivència i dispersió/transmissió de l'inòcul.- Modelització i simulació per ordinador.

7. Mètodes de control I. Exclusió, evasió i eradicació
Mesures reguladores per exclusió de patogen: Quarentena. Inspecció. Utilització de material lliure de patogen.- Eradicació o reducció de nivells del patogen: Mètodes culturals. Mètodes físics. Mètodes químics. Resistència varietat.

8. Mètodes de control II. Protecció directa
Estratègies.- Control mitjançant productes químics: antibacterians, antifúngics i nematicides. Mecanisme d'acció, formulacions, mètodes d'aplicació, dosi, terme de seguretat i toxicologia. La resistència als productes. Mecanisme i estratègies.- Control biològic: Aïllats hipovirulents del patogen. Competidors. Antagonistes. Estat actual i perspectives.

9. Control integrat, programes de protecció i presa de decisions
La protecció integrada de Malalties.- Mètodes de predicció de risc d'infecció i ús racional dels antibacterians i antifúngics. El sistema de Mills per predicció del motejat de la pomera i perera. Els sistemes de predicció de foc bacterià de les rosàcies. Aplicació de sistemes experts per ordinadors.- Aspectes tècnic-econòmics del control de Malalties. Llindars econòmics i teoria de decisió.

B. MALALTIES DELS CONREUS I EL SEU CONTROL (10 hores)

10. Malalties dels fruiters
Principals virosis.- Foc bacterià (Erwinia amylovora) . Pseurdomones i xancres bacterians (patovars de Pseudomonas syringae). Bacteriosis dels cítrics (patovars de Xanthomonas campestris).- Xancre de la pomera (Nectria spp.). Motejats (Venturia spp.). Taca bruna de la perera (Stemphylium vesicarium) . Momificat de fruits (Monilinia spp.). Arrifat (Taphrina spp.). Oïdis (Podosphaera i Sphaerotheca). Gomosi dels cítrics (Phytophtora citrophtora). Nematodes.

11. Malalties de la vinya, olivera i drupacis
Vinya: Necrosi bacteriana (Xylophilus ampelinus). Tumors del coll (Agrobacterium vitis). Mildiu (Plasmopara viticola). Oïdi (Uncinula necator). Pudridures del raïm (Botrytis cinerea). Iesca (Eutipa sp., Stereum sp. Phellinus sp.). Olivera: Tuberculosi (Pseudomonas syringae pv. savastanoi). Ull de gall (Spilocaea oleaginea).- Ametller: Pseudomones (P. syringae pv. morsprunorum). Corineu (Coryneum beijerinckii). Fusicoc (Fusicoccum amygdali).- Avellaner: Xantomones (X. campestris pv. corylina).

12. Malalties dels cereals, pratenses i plantes industrials
Cereals i pratenses: Virus nanitzants (MRDV, MDMV, BYDV).- Mal de peu (Gaeumannomyces graminis). Càries (Tilletia spp.). Carbons (Ustilago spp.). Rovells (Puccinia spp. Uromyces spp.). Septoriosi (Septoria spp.). Oïdis (Erysiphe graminis). Mal de l'escleroci (Sclerotinia spp.). Podridures d'arrel (Rhizoctonia spp.). Nematodes (Ditylenchus spp.). - Industrials: cercospora de la remolatxa (Cercospora beticola). Traqueomicosi del cotoner (Verticillium i Fusarium). Mildiu del girasol (Plasmopara helianthi).

13. Malalties de les solanàncies, crucíferes i lleguminoses de gra
Solanàncies: Virosis. Xancre bacterià (C.m. subsp. michiganensis, taca bacteriana (P.s. pv. tomato, X.C. pv. vesicatoria) i necrosi medular de la tomatera (P. corrugata.) Podridura tova de la patatera (Erwinia carotovora subsp. atroseptica).- Mildiu (Phytophtora spp.). Alternariosi (Alternaria solani).- Crucíferes: Hèrnia de la col (Plamodiophora brassicae). Peu negre o podridura seca (Phoma sp.).- Lleguminoses de gra: Grasa (P. syringae pv. phaseolicola), crema (X. campestris pv. phaseoli) i antracnosi (Colletotrichum spp.) de la mongetera. Rovells (Uromyces sp.). Mildiu (Peronospora sp.).

14. Malalties de plantes forestals i ornamentals
Forestals: Tinta del castanyer (Phytophtora spp.). Grafiosi de l'om (Ceratocystis ulmi). Motejat del pollancre (Marsonina brunna, Melampsora alli-populina).- Ornamentals: Oïdi de l'evonim (Oidium sp.). Rovell del roser (Phragmidium subcorticum). Tumors del roser (Agrobacterium tumefaciens). Podridures toves (patovars de Erwinia chrysanthemi).
 
Bibliografia  


Bibliografia bàsica a utilitzar durant el curs:

. Agrios, G.N. Plant Pathology. Academic Press, London, 3a edició, 1988.
. Domínguez García-Tejero, F. Plagas y enfermedades de las plantas cultivadas.
. Llácer, G. i altres (eds) Patología vegetal. Vols. I/II. Ed. M.V. Phytoma España, S.L. 1996
. Streets, R.B. The diagnosis of plant diseases. University of Arizona.1989.
 
Mètodes docents  

Classes de teoria i problemes
3 hores setmanals
Pràctiques
15 hores
 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

Examen final. Memòria de pràctiques.
 
Informació addicional  

Identificació i diagnosi de malalties i els seus agents causants.
Estudi de diversos aspectes epidemiològics de malalties fúngiques i bacterianes.
Experimentació en cambra d'ambient controlat i hivernacle de diferents mètodes de control de malalties.
Seguiments de camp de malalties de diferents conreus.
Visites assaigs experimentals i de control de malalties.
 
Llengua de les classes