Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2002-03

3103200050 BIOGEOGRAFIA


Objectius  
Proporcionar una visió global dels mecanismes que regeixen la distribució dels éssers vius a diferents escales fent èmfasi en els patrons de distribució actuals i en l'aplicació de la biogeografia en la gestió del territori i conservació de la biodiversitat.
 
Prerrequisits  
Es recomana als alumnes que cursin l'assignatura tinguin coneixements d'ecologia, evolució, geologia (tectònica de plaques)
 
Contingut (Programa)  
PROGRAMA DE TEORIA 1. Definició i àmbit d'estudi de la biogeografia

2. Causes de la distribució biogeogràfica. Factors geològics, climàtics i evolutius. Factors ecològics. Factors humans.

3. Patrons de distribució biogeogràfica. Patrons espacials i temporals. Descripció de les espècies segons la seva distribució.

4. Sistemes de classificació biogeogràfica. Història dels sistemes de classificació. Classificació biogeogràfica a diferents escales. Concepte de biomas. Aplicacions.

5. Biogeografia a escala global. Les regles ecogeogràfiques. L'estudi de rangs geogràfics. L'aproximació macroecològica.

6. Biogeografia de la insularitat. Visió actual de la teoria de la biogeografia insular. Aplicació de la teoria de la biogeografia insular a la conservació i restauració de la biota.

7. Biogeografia a escala regional. Biogeografia dels paisatges fragmentats. Biogeografia dels paisatges rectilinis. Gestió de les reserves.

Seminaris

Consisteixen en la preparació bibliogràfica i la discussió en grups de diferents casos relacionats amb el programa de teoria. Els seminaris es realitzaran en grups reduits (màxim 20 persones) per facilitar la participació dels alumnes. Les pràctiques són obligatòries i tracten sobre:

Dues sortides al camp (5 hores cadascuna) en grups reduits (màxim 15 alumnes per grup). Les sortides de camp es realizen en una àrea protegida i tenen com a objectiu el coneixement directe d'una zona d'interès biogeogràfic tant pel tipus d'ecosistema que s'hi troba com per la presència d'espècies d'especial interès. Crèdits no presencials:

La el.laboració i presentació pública d'un treball de recerca bibliogràfica. Aquesta part de l'assignatura es comptabilitza com a 1 crèdit no presencial amb el suport de tutories que serviran per a supervisar el treball. Aquesta supervisió inclou les diferents etapes del seu desenvolupament, des de la tria del tema fins a la seva presentació escrita i audiovisual.

 
Bibliografia  

Bibliografia bàsica

BROWN,J.H. & M.V. LOMOLINO. 1998. Biogeography. sinauer Associates, Inc., Sunderland. 691 pp.

COX, C.B. & P.D. MOORE. 1985. Biogeography. An Ecological and Evolutionary Approach. Blackwell Scientific Publications, Oxford. 244 pp.

FERRERAS, C. 1991. Biogeografía y edafogeografía. Ed. Mundi-Prensa, Madrid. 262 pp.

GORMAN, M.L. 1991. Ecología Insular. Ediciones Vedrà, Barcelona. 99 pp.

MACARTHUR, R.H. & E.O. WILSON. 1982. TeorIa de la biogeografIa insular. Monografies populars de Biologia, 1 (edició catalana). Ed. Moll, Palma de Mallorca.

MÜLLER, P. 1979. Introducción a la Zoogeografía. Editorial Blume, Barcelona. 232 pp.

PRIMACK R.B. ROS J. 2002. Introducción a la biología de la conservación. Ed. Ariel 377pp.

SCHULTZ, J. 1995. The ecozones of the world. The ecological division of the geosphere. Springer-Verlag. 449pp.

Spelleberg IF, Sawyer WD. 1999. An introduction to applied biogeography. Cambridge University. 234pp.

Bibliografia complementària

BROWN J.H. Macroecology. The University of Chicago Press. 269 pp. ACOT, P. 1990. Historia de la Ecología. Ediciones Bolsillo, Madrid.

BROWN, J.H. & A.C. GIBSON. 1983. Biogeography. C.V. Mosby, St Louis. 643 pp.

DARLINGTON, P.J. 1957. Zoogeography. The Geographical distribution of animals. J. Wiley & Sons, Inc., New York. 675 pp.

DRAKE, J.A. et al. 1989. Biological Invasions. A Global Perspective. J. Wiley & Sons, New York. 525 pp.

ESCARRÉ, A., J. MARTÍN & E. SEVA. 1989. Estudios sobre el medio y la biocenosis en los arenales costeros de la provincia de Alicante. Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant. 129 pp.

FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, F. 1986. Los bosques mediterráneos españoles. MOPU, Madrid. 102 pp.

FOLCH, R. 1986. La vegetació dels Països Catalans. Editorial Ketres, Barcelona.

FOLCH, R. (ed.). 1988. Natura, ús o abús. Llibre blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans. Editorial Barcino, Barcelona.

FOLCH, R. (ed.) 1994. Selves. tropícals. Biosfera, vol. 2. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 526 pp.

FOLCH, R. (ed.) 1995.Tundra i insularitat. Biosfera, vol 9. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 480 pp.

FOLCH, R. (ed.) 1995.Sabanes. Biosfera, vol 3. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 460 pp.

FOLCH, R. (ed.) 1996.Deserts. Biosfera, vol 4. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 500 pp.

FOLCH, R. (ed.) 1996.Praderies i taigà. Biosfera, vol 8. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 460 pp.

FOLCH, R. (ed.) 1996.Boscanes decídues. Biosfera, vol 7. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 438 pp.

FOLCH, R. (ed.) 1996.Mediterrànies. Biosfera, vol 5. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 439 pp.

FURLEY, P.A. & W.W. NEWEY. 1983.Geography of the Biosphere. Ed. Butterworth, Londres.

GROVES, R.H. & F. DI CASTRI (eds.) 1991. Biogeography of Mediterranean invasions. Cambridge Univ. Press, Cambridge. 560 pp.

HENGEVELD, R. 1990. Dynamic Biogeography. Cambridge University Press, Cambridge. 249pp.

INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL. 1977. Els sistemes naturals del Delta de l'Ebre. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. 321 pp.

JESSOP, N.M. 1975. Biosfera. Los seres vivos y su ambiente. Ed. Omega, Barcelona. 976 pp.

KREBS, C.J. 1986. Ecología. (3a edició). Pirámide. Madrid.

MACARTHUR, R.H. 1972. Geographical ecology. Harper & Row, New York. 269 pp.

MARGALEF, R. 1974. Ecología. Omega. Barcelona.

MARGALEF, R. 1989. El Mediterráneo Occidental. Editorial Omega, Barcelona. 380 pp.

MIDDLEMISS, F.A. et al. 1971. Faunal Provinces in Space and Time. The Seel House Press, Liverpool, 236 pp.

MILLER, A. 1965. Climatología. Editorial Omega, Barcelona. 380 pp.

MYERS, A.A. & P.S. GILLER (eds.) 1988. Analytical biogeography. An integrated approach to the study of animal and plant distributions. Chapman & Hall, London. 584 pp.

NELSON, G. & N. PLATNICK. 1981. Systematics and Biogeography. Columbia University Press, New York.

NELSON, G. & D.E. ROSEN (eds.) 1981. Vicariance biogeography. A critique. Papers from a symposium. Columbia Univ. Press, New York. 594 pp.

PEARS, N. 1985. Basic Biogeography. Longman Group Limited, Essex. 358 pp.

PIANKA, E.R. 1982. Ecología evolutiva. Omega. Barcelona.

RAPOPORT, E.H. 1982. Areography: geographical strategies of species. Pergamon, Oxford.

TURNER, M.G.. 1998. Landscape ecology: living in a mosaic In S.I. Dotson, T.F.H Allen, S.R. Carpebnter Eds. Ecology, Oxford University Press, New York, pp 78-122.

TERRADAS, J., N. PRAT, A. ESCARRÉ I R. MARGALEF (eds.) 1989. Sistemes Naturals. Història Natural dels Països Catalans. Vol. 14. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

WILLIAMSON, M. 1981. Island populations. Oxford Univ. Press, Oxford.

 
Mètodes docents  
L'assignatura preten potenciar el treball de l'alumne tant individual com en grup. Del total de crèdits de l'assignatura (5 crèdits) hi ha un crèdit no presencial que els alumnes hauran de destinar a la preparació d'un treball amb l'ajut del professor mitjançamnt tutories. Les activitats que realitzi l'alumne aniran encaminades a que 1-. Utilitzi els coneixements adquirits en aquesta assignatura i en d'altres anteriors que ha cursat durant el primer cicle de la carrera 2-. Practiqui el treball escrit, tant la redacció com l'edició d'un tema relacionat amb l'assignatura i 3-. Desenvolupi la capacitat de transmetre la informació en public amb medis audiovisuals (presentació del treball a classe en suport informàtic). En relació als seminaris, es basen en l'estudi de casos que tenen com a objectiu desenvolupar la capacitat de búsqueda d'informació, les aptituds numèriques i de síntesi i l'esperit crític dels estudiants. Les pràctiques, que consisteixen en sortides al camp en el que l'alumne haurà d'avaluar sobre el terreny actuacions realitzades en el nostre territori en relació a la conservació del patrimoni natural, pretenen desenvolupar la capacitat d'observació, la capacitat de relació de diferents conceptes estudiats, les habilitats pràctiques en el camp i l'esperit crític.
 
Tipus d'exàmens i avaluacions  
La nota s'obtindrà a partir del resultat de l'exàmen de teoria (40%), informe de pràctiques i dels seminaris (20%) i la presentació d'un treball (40% restant). +

L'assistència a les pràctiques i als seminaris així com la presentació escrita i pública del treball són obligatòries i s'han d'aprovar les tres parts per aprovar l'assignatura.

 
Informació addicional  
L'assignatura té 5 crèdits repartirs en : 2 crèdits de classes de teoria (sessions magistrals); 1 crèdit de seminaris realitzats en una aula de treball en grups reduits (màxim 20 alumnes); 1 crèdit de pràctiques de camp consistent en dues sortides de 5 hores (màxim 15 alumnes per sortida) i un crèdit no presencial (15 hores de treball de l'alumne destinat a desenvolupar un tema d'interès biogeogràfic, redactar-lo i preparar una presentació audiovisual per exposar-lo en públic).
 
Llengua de les classes