Introducció
1. Oceanografia i ecologia marina. Conceptes. Antecedents històrics.
Mars i oceans. Plataforma continental i fons oceànics. Funcionament
comparat dels ecosistemes marí i terrestre. Cicle de l'aigua.
Oceanografia físico-química
2. L'aigua marina. Propietats físico-químiques. Composició
química. Salinitat. Temperatura, estratificació tèrmica
i termoclines. Densitat. Llum. Variació de l'espectre amb la profunditat.
Intensitat lumínica i coeficient d'extinció. Solubilitat
del CO2 i equilibri entre mar i atmosfera. Sistema carboni-carbonat. pH
i alcalinitat. Oxigen dissolt, distribució vertical i cicle.
3. Masses d'aigua. Diagrames T-S. Principals masses d'aigua en els oceans.
Aigües tipus i barreja d'aigües. Interacció atmosfera-oceà.
Zones de formació, extensió i distribució de les masses
d'aigua.
4. Circulació oceànica. Corrents geostròfics i
generats pels vents. Força de Coriolis. Circulació termohalina.
Circulació superficial, intermedia i profunda. Principals corrents
oceànics. Divergències i convergències. Fronts. Afloraments.
5. Ones i marees. Moviments ondulatoris. Tipus d'ones. Ones generades
pel vent. Ones gegants i tsunamis. Seques. Minves. Marees. Forces que produeixen
les marees. Teoria dinàmica de les marees. Periodicitat i tipus
de marees. Corrents de marees.
La Mediterrània
6. El medi físic. Conques i estrets. Plataforma continental i
fons de les conques. Origen i evolució: del Tetis a la Mediterrània
actual. El temps atmosfèric a la Mediterrània occidental.
7. Masses d'aigua. La Mediterrània: una conca de concentració.
Circulació termohalina i hidrografia de l'estret de Gibraltar. Balanç
d'aigua i de sal. Masses d'aigua. Formació d'aigua fonda. Balanç
de nutrients.
8. Circulació. Circulació superficial, intermèdia
i profunda. Divergències i convergències. Corrents costaners
i afloraments. Marees, seques i minves a la Mediterrània.
El Domini Pelàgic
9. El sistema pelàgic. Províncies nerítica i oceànica.
Variació vertical de les condicions ambientals i zonació.
Plàncton i nècton. Classificacions del plàncton.
10. Producció primària. Distribució geogràfica
de la productivitat marina. Relació producció-diversitat.
Producció nova i reciclada. Fenòmens de fertilització:
afloraments, fronts, divergències, aports continentals. Factors
reguladors de la producció. La producció primària
a la Mediterrània.
11. Fitoplàncton. Característiques ecològiques
dels principals grups. Organització vertical i heterogeneïtat
espacial. Variació latitudinal del cicle estacional. Seqüència
estacional i composició taxonòmica de les poblacions de fitoplàncton
a la Mediterrània occidental.
12. Zooplàncton. Característiques ecològiques dels
principals grups. Distribució vertical i migracions nictemerals.
Les poblacions de zooplàncton a la Mediterrània occidental.
Indicadors planctònics.
13. Nècton. Les comunitats epipelàgica, mesopelàgica
i batipelàgica. Adaptacions a la vida pelàgica: forma, natació,
funcions de les aletes, òrgans dels sentits en els peixos. Migracions
verticals. Les grans migracions: anàdroms, catàdroms i oceanòdroms
14. Xarxes tròfiques pelàgiques. Diversitat de xarxes
tròfiques segons les condicions ambientals. Acoplament plàncton-bentos.
Contrast entre les àrees d'aflorament i les àrees centrals
pobres. Utilització de la producció pelàgica per animals
amb base a terra.
El Domini Bentònic
15. El sistema bentònic. Variació amb la fondària
de les condicions ambientals. Zonació. Heterogeneïtat espacial.
La zonació a la Mediterrània. Tipus biològics i estratègies.
Tipus de sistemes bentònics. Competència per l'espai. Successió
i regressió.
16. Estatges supralitoral i mediolitoral. La zona intermareal rocosa.
Litorals rocosos sense marees. El trottoir. Cubetes i esquerdes. Les comunitats
de substrats tous. Estatges supralitoral i mediolitoral a la Mediterrània.
17. Substrats durs infralitorals. Les comunitats de laminàries.
Les comunitats d'algues fotòfiles. Estructura i dinàmica
del fitobentos. L'estatge infralitoral de substrat dur a la Mediterrània.
18. Alguers de fanerògames i substrats tous infralitorals. Les
comunitats de fons infralitorals de sorra i fangs. Els alguers de fanerògames.
Els esculls barrera de posidònia. Producció i estructura
de la comunitat dels alguers de posidònia a la Mediterrània.
Problemàtica de la regressió dels alguers.
19. Els esculls coral.lins. Distribució geogràfica dels
esculls. Condicions ambientals. Diversitat i producció dels esculls.
La complexitat de les interaccions interespecífiques. Esculls Atlàntics.
Esculls Indo-Pacífics. Perturbacions catastròfiques i recuperació
dels esculls.
20. El coral.ligen. El coral.ligen de la roca costanera. El coral.ligen
de plataforma. Formació i degradació de les concrecions coral.lígenes.
Estructura vertical. Fàcies mediterrànies.
21. Coves i túnels submarins. Gradients ambientals i tipologia
dels organismes. Peculiaritats del poblament. Les comunitats de coves semifosques
i de coves fosques. Les Illes Medes com exemple.
22. Fons tous circalitorals. Factors que determinen el poblament. Les
comunitat dels fons detrítics costaners. Les comunitats dels fons
fangosos detrítics. Les comunitats dels fangs terrígens de
plataforma. La comunitat detrítica del marge de plataforma. La comunitat
demersal.
23. Estatges profunds. Les comunitats del fang batial i dels coralls
profunds. Les comunitats abissal i hadal. Les adaptacions a la vida en
fondària. Els oasis hidrotermals. Les grans fondàries de
la Mediterrània.
Seminaris
Consisteixen en la preparació bibliogràfica d'un dels
temes que s'indicaran a principi de curs. Es realitzen en grup. Un cop
preparat, s'entregarà un treball escrit, el contingut del qual serà
exposat a classe pel grup que l'ha preparat. L'exposició serà
oral i audiovisual.Les pràctiques són obligatòries. Es realitzen en
grup. Al finalitzar, cal entregar una memòria de cada pràctica
de mar.
Temari:
Es realitzen durant una estada de 5 dies al Centre d'Estudis del Mar
de Begur. Els temes a tractar són:
• Estudi comparatiu de les comunitats bentòniques.
• Estudi de la comunitat demersal.
• Estudi de la comunitat planctònica.
Algunes de les pràctiques de mar impliquen l'embarcament per
a la realització de pesques i mostretjos..