Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2002-03

3103200038 TAL·LÒFITS I (ALGUES)


Objectius  

L’objectiu d’aquesta assignatura és introduir a l’alumne en l’estudi de la diversitat de les algues eucariotes tal.lofítiques i en la seva sistemàtica. Es pretén que l’alumne conegui la biologia, la reproducció, l'ecologia i la filogènia dels principals grups, així com el seu interès aplicat.

A les pràctiques s’intentarà que l’alumne aprengui la metodologia per a estudiar la morfologia i les estructures vegetatives i reproductores dels grups tractats, que estudïi les característiques dels diversos grups i s’inicïi en la seva determinació.
 
Prerrequisits  

Estar interessat en la biologia marina.

 
Contingut (Programa)  

Programa de teoria

1.- Introducció. Què són les algues? Característiques bàsiques de les algues.

2.- Grans grups d’algues. Línies evolutives i bases per a la sistemàtica de les algues. Classificació.

3.- Algues eucariotes. Característiques generals. Divisió glaucocistòfits (Glaucocystophyta). Organització cel·lular. Interès evolutiu.

4.- Divisió rodòfits (Rhodophyta). Estructura cel·lular. Organització del tal·lus. Reproducció. Complexitat dels cicles vitals. Ecologia. Classificació.

5.- Diversitat de rodòfits. Classes bangiofícies (Bangiophyceae) i florideofícies (Florideophyceae). Característiques principals de les classes i dels diversos ordres.

6.- Filogènia dels rodòfits.

7.- Divisió heterocontòfits (Heterocontophyta). Estructura cel·lular. Organització del tal·lus. Ecologia. Classificació.

8.- Diversitat d'heterocontòfits. Classe crisofícies (Chrysophyceae). Aspectes generals. Reproducció. Nutrició. Ecologia.

9.- Diversitat d'heterocontòfits. Classes parmofícies (Parmophyceae), sarcinofícies (Sarcinophyceae), xantofícies (Xanthophyceae), eustigmatofícies (Eustigmatophyceae), bacil.lariofícies (Bacillariophyceae), rafidofícies (Raphidophyceae) i dictiocofícies (Dictyochophyceae). Característiques principals de les classes i dels diversos ordres.

10.- Diversitat d'heterocontòfits. Classe feofícies (Phaeophyceae). Estructura cel·lular. Organització del tal·lus. Reproducció. Cicles vitals. Característiques principals dels diversos ordres. Filogènia de feofícies.

11.- Filogènia dels heterocontòfits.

12.- Divisions haptòfits (Haptophyta), criptòfits (Criptophyta), dinòfits (Dinophyta) i euglenòfits (Euglenophyta). Aspectes generals.

13.- Divisió cloròfits (Chlorophyta). Característiques del grup. Diversitat morfològica i estructural. Criteris de classificació. Reproducció. Cicles vitals. Ecologia.

14.- Diversitat de cloròfits. Classes prasinofícies (Prasinophyceae), clorofícies (Chlorophyceae), ulvofícies (Ulvophyceae), cladoforofícies (Cladophorophyceae), briopsidofícies (Bryopsidophyceae) i dasicladofícies (Dasycladophyceae). Característiques principals de les classes i dels diversos ordres.

15.- Diversitat de cloròfits. Classes trentefolícies (Trentepholiaceae), pleurastrofícies (Pleurastrophyceae), klebsormidiofícies (Klebsormidiophyceae), zignematofícies (Zygnematophyceae) i carofícies (Charophyceae). Característiques principals de les classes i dels diversos ordres.

16.- Filogènia dels cloròfits.

17.- Comunitats d’algues en sistemes aquàtics continentals. Comunitats de cursos d’aigua: torrents i rius; fonts. Comunitats d’aigües estagnants: llacs, estanys i embassaments. Comunitats d’aigües distròfiques i turberes. Comunitats d’aigües salabroses: llacunes i basses temporàries. Algues criòfiles i aerofítiques.

18.- Comunitats d’algues marines: fitoplàncton i fitobentos. Adaptacions. La zonació. Algues simbiòntiques i paràsites.

19.- Algologia aplicada. Les algues com a font d’alimentació. Les algues a la indústria, gestió ambiental i acuicultura. Impactes adversos de les algues. El futur de les algues en els afers humans.


I. Sessions de laboratori

- Rodòfits. Morfologia externa. Diversitat de l’organització del tal·lus. Estructures reproductores.
- Feofícees. Morfologia externa. Nivells d'organització. Observació de l’organització hística. Estructures reproductores.
- Cloròfits. Clorofícies, zignematofícies i carofícies. Variabilitat del cloroplast. Morfologia externa, organització del tal.lus i estructures reproductores.


II. Sessions de camp

Sortida de camp on es recolliran les algues per l'herbari.

 
Bibliografia  



Ballesteros, E. 1984. Els estatges supralitoral i mediolitoral de les illes Medes. In: Els sistemes naturals de les illes Medes (J.D. Ros, I. Olivella & J.M. Gili, eds.). Arx. Sec. Ciències, 73: 645-659. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona.

Bold, H.C. & M.J. Wynne. 1985. Introduction to the algae. Pentice-Hall. London.

Bourrelly, P. 1966-70. Les algues d’eau douce: Initiation à la systématique. 3 vol. Boubée. Paris.

Cambra, J., Gómez, A. & J. Rull. 1989. Guia de les algues i els líquens dels Països Catalans. Pòrtic. Barcelona.

Canter-Lund, H. & J.W.G. Lund. 1995. Freshwater algae. Their microscopic world explored. Biopress. Bristol.

Dawes, C.J. 1998. Marine Botany. John Wiley & Sons, Inc. New York.

Dodge, J.D. 1973. The fine structure of algal cells. Acad. Press. London.

Clayton, M.N & R.J. King. 1990. Biology of the marine plants. Longman Cheshire. Australia.

Feldmann, J. 1937. Recherches sur la végetation marine de la Méditerranée. Rec. Trav. Sta. Mar. Endoume, 31 (47): 5-137.

Folch Guillèn, R. (ed.) 1984. Història natural dels Països Catalans, vol. IV. Vegetals inferiors. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

Folch Guillèn, R. (ed.). 1989. Història natural dels Països Catalans, vol. XIV. Sistemes naturals. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

Giaccone, G. 1972. Elementi di Botanica marina. Pubbl. Ist. Bot. Univ. Trieste, ser. did.: 1-41.

Graham, L.E. 1993. Origin of land plants. John Wiley & Sons. New York.

Hoek, van den, C., Mann, D.G. & H.M. Jahns. 1993. Algae. An introdution to phycology. Cambridge Univ. Press. Cambridge.

Lee, R.E. 1989. Phycology. Cambridge Univ. Press. Cambridge.

Moore, R., Clark, W.D. & D.S. Vodopich. 1998. Botany. Mc Graw-Hill.

Rodríguez-Prieto, C. 1989. Algues de la Costa Brava. Aj. Calonge. Calonge.

Ros J.D., Romero, J., Ballesteros, E. & J.M. Gili. 1989. Buceando en aguas azules. El bentos. In: El Mediterráneo Occidental (R. Margalef, ed.). Pergamon Press Ltd. Oxford: 235-297.

Round, F.E. & Crawford, R.M. & D.G. Mann. 1990. The diatoms. Cambridge Univ. Press. Cambridge.

South, G.R. & A. Whittick. 1987. Introduction to Phycology. Blackwell S. Publ. New York.

Streble, H. & D. Krauter. 1987. Atlas de los microorganismos de agua dulce. Omega. Barcelona.

 
Mètodes docents  

 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

La nota final de l'assignatura serà determinada a partir de l'examen teòric, de l'examen pràctic i de l'herbari, segons la ponderació següent:

Examen teòric: 20%. Aquest examen consistirà en preguntes curtes referents al temari teòric de l’assignatura.

Examen pràctic: 50%. En aquest esxamen s’avaluarà el grau de coneixement en la identificació d’espècies dels grups estudiats.

Herbari: 30%. S'avaluarà un herbari confeccionat pels alumnes amb un mínim de 25 plantes. Els exemplars s'hauran recol.lectat durant la sortida de camp efectuada amb els professors i s'hauran determinat al laboratori. Hauran d'estar correctament identificats i etiquetats.

 
Informació addicional  

Guió de l'assignatura que cal adquirir al Servei de Fotocòpies.


Guió il.lustrat de l'assignatura consultable a la pàgina web http://ciencies.udg.edu/algues.
 
Llengua de les classes  

Català