Comprensió de la complexitat organitzativa de les comunitats animals. 

Anàlisi dels canvis que experimenten aquestes comunitats en funció del temps i l'espai. Estudi dels factors ambientals  que incideixen sobre la seva estructura i organització.  Comprensió de les interaccions existents entre els organimes que constitueixen aquestes comunitats.

 Al mateix temps es pretén afavorir la discussió de mètodes d'estudi i resultats de treballs científics recents sobre diferents aspectes de les comunitats animals.

I. NATURALESA DE LES COMUNITATS

1. Estudi de les Comunitats

Concepte de l’assignatura. Característiques bàsiques de les comunitats. Classificació. Metodologia d’estudi.

2. Perspectiva Històrica de les Comunitats

Estudi de les paleocomunitats. Factors que provoquen distribucions disjuntes. Regions zoogeogràfiques.

3. Formació i Organització de la Comunitat

Factors que influeixen en la formació de la comunitat: font d’espècies, procés de colonització i establiment de poblacions reproductores. Organització de la comunitat.

4. Estructura Biològica de la Comunitat

Diversitat: problemàtica en l’estudi de les comunitats. Gradients de diversitat.

5. Estructura Física de la Comunitat

Comunitats terrestres: forestals, arbustives i de pastura. Caràcters fonamentals i estructura tròfica. Comunitats marines: pelàgiques i bentòniques. Caràcters fonamentals i estructura tròfica.Comunitats d’aigües epicontinentals: lacustres i fluvials. Caràcters fonamentals i estructura tròfica.

II. ADAPTACIONS A FACTORS FÍSICS AMBIENTALS

6. Influència de la Temperatura i la Humitat

Animals ectoterms i endoderms. Adaptacions a temperaturas extremes. Adaptacions a l’escassetat d’aigua.

7. Influència d’altres factors ambientals

Efecte de l’estructura del sòl en la distribució de la fauna. Efecte i adaptacions a les variacions de salinitat del medi. Adaptacions a la foscor: fauna subterrània i comunitats de les profunditats marines abissals. Efecte de l’hidrodinamisme.

8. Adaptacions secundàries al medi aquàtic

Respiració en insectes aquàtics. Fisiologia del buceig en vertebrats.

III. INTERACCIONS BIÒTIQUES

9. Competència

Tipus de competència. Efectes de la competència sobre l'estructura de la comunitat. Metodologia d’estudi.

10. Depredació

Tipus de depredadors. Adaptacions a la depredació. Efectes sobre l'estructura de la comunitat. Mecanismes de defensa

11. Relacions Simbiòtiques

Simbiosi. Tipus d’influència: mutualisme, comensalisme i parasitisme. Caràcters generals.

12. Interaccions animals-plantes

Consum de plantes i tipus de fitofàgia. Pol·linització de plantes i dispersió de llavors. Altres interaccions

IV. LA COMUNITAT EN EL TEMPS I EN L’ESPAI

13. Ritmes d’activitat

Ritmes endògens dels animals. Tipus i metodologia d’estudi. Incidència sobre l’estructura de la comunitat.

14. Migració

Migracions verticals. Migracions horitzontals: caràcters generals. Migracions aquàtiques. Migracions terrestres: modalitats i factors que intervenen.

15. Dispersió

Finalitat i conseqüències de la dispersió. Tipus de dispersió. Dispersió exploratòria, nomadisme i irrupció.

16. Successions animals

Successions primàries i secundàries. Pertorbacions i remanència. Estadis pioners i comunitats madures. Clímax. 

17. Fragmentació

Activitat humana i insularització. Diferències i relacions entre insularització i insularitat. Efectes de la mida i la distància de les illes d'hàbitat en les comunitats. Disarmonia i equilibri dinàmic. Relaxació faunística i deute d'extinció. Demes i metapoblacions.

18. Fauna i activitat humana

Canvi climàtic i fauna. Efectes en les distribucions i el comportament de la manipulació i proximitat amb l'home, degradació de l'hàbitat i extracció de recursos. Espècies introduïdes.

La bibliografia a la biblioteca

Begon, M., Harper, J.L. & C.R. Townsend. 1999. Ecología. Individuos, poblaciones y comunidades. Omega, S. A.

Bennet, D. & D. Humphries. 1974. Introducción a la ecologia de campo. Blume.

Cox, G.W. 1993. Conservation ecology. WCB Publishers.

Folch, R. i altres. 1989. Sistemes naturals. Història Natural dels Països Catalans, vol. 14. Enciclopèdia Catalana, S. A.

Giller, P.S. 1984. Community structure and the niche. Chapman and Hall.

Hill, R.W. & Wyser, A.G. 1992. Fisiología Animal. Akal.

Herrera, C.M. & Pellmyr, O. 2002. Plant-animal interactions. An evolutionary approach. Blackwell publishing.

Krebs, C.J. 1986. Ecología. Pirámide.

Krebs, J.R. & N.B. Davies. 1993. An introducction to behavioural ecology. Blackwell.

Lalli, C.M. & T. Parsons. 1995. Biological oceanography: an introduction. Pergamon Press.

Margalef, R. 1974. Ecología. Omega, S. A.

Nybakken, J.W. 1993. Marine biology-an ecological approach. Harper Collins College Publishers.

Price, P.W. 1984. Insect ecology. J. Wiley & Sons.

Ricklefs, R.E. & Schluter, D. (eds.). Species diversity in ecological communities. University of Chicago Press.

Ros, J., Olivella, L. & J.M. Gili. 1984. Els sistemes naturals de les illes Medes. Institut d'Estudis Catalans.

Santos T. & J.L: Tellería (coord.). 1998. Efectos de la fragmentació de los bosques sobre los vertebrados de las mesetas ibéricas. O. A. Parques Nacionales.

Schulze, E.D. & Mooney, H.A. (eds.). 1994. Biodiversity and ecosystem function. Springer-Verlag.

Tilman, D. 1982. Resource competition and community structure. Princenton University Press.

Valiela, I. 1995. Marine ecological processes. Springer-Verlag.

Wallace, R.A., King, J.L. & Sanders, G.P. 1992. La ciencia de la vida. Volum 4: Conducta y ecología. Trillas.

Wetzel, R.G. 1981. Limnología. Omega, S. A.

Wiens, J.A. 1989. The ecology of bird communities. Volum 1: Foundations and patterns. Volum 2: Processes and variations. Cambridge University Press.

Wilson, E.O. 1994. La diversidad de la vida. Crítica, Grijalbo-Mondadori.

Classes teòriques i pràctiques.

Al llarg de les sessions teòriques es presentaran i/o discutiran articles científics relacionats amb la matèria tractada a classe, i que els alumnes trobaran al servei de fotocòpies o bé a la biblioteca.

En substitució d'alguna de les pràctiques previstes, s'estimularà que els alumnes preparin alguna pràctica imaginativa i novedosa; sempre lligada amb el temari de l'assignatura. Si queda inclosa alguna d'aquestes noves pràctiques en substitució de les previstes, el protocol de mostreig, l'anàlisi dels resultats, la discussió i les conclusions es presentaran també a la mateixa memòria.

Examen teòric que constarà de preguntes per a desenvolupar (90 % de la nota final) i avaluació de la memòria de pràctiques (10% de la nota final). Les pràctiques són d'assistència obligatòria i només fan mitjana amb la nota de l'examen teòric si aquesta última és superior o igual a 5. Al final de les pràctiques es farà una presentació oral de cadascuna de les pràctiques en grups reduits i al laboratori. Els alumnes que destaquin en l'exposició d'aquests resultats obtindran 0,5 punts més a la nota final de l'assignatura.