Universitat de Girona

Guia de matrícula

Assignatures curs 2010-2011

Arquitectura, pla d'estudis de 2005

 

 

Dades generals


Cicle

Curs

Matèries troncals

Matèries obligatòries

Matèries optatives

Crèdits lliure elecció

Treball fi de carrera

Totals

Primer

1

75,00

0

0

12,00

0

87,00

Primer

2

70,50

0

0

0

0

70,50

Primer

Total

145,50

0

0

12,00

0

157,50

Segon

3

52,50

6,00

6,00

7,50

0

72,00

Segon

4

60,00

0

6,00

9,00

0

75,00

Segon

5

25,50

6,00

24,00

15,00

3,00

73,50

Segon

Total

138,00

12,00

36,00

31,50

3,00

220,50

Total

Total

283,50

12,00

36,00

43,50

3,00

378,00

Assignatures


Abreviatures utilitzades

 

Tercer curs

Codi

Títol assignatura

Descriptor

Tp

CT+CP

G

D

3105AQ0022

Arquitectura legal

T

3,00+1,50

A

1

3105AQ0023

Condicionament i serveis II

T

1,50+3,00

A

1

3105AQ0024

Construcció IV

. Aprofundir en el coneixement dels materials : tecnologia i posta en obra. Aprofundir en els elements i sistemes constructius segons la tecnologia constructiva : obra de fàbrica / formigó / acer / fusta. Coneixement de la interacció d’elements / sistemes constructius. Coneixement de l’anàlisi del procés constructiu. Coneixement de la normativa.

T

4,50+1,50

A

1

3105AQ0025

Estructures I

MECANICA DE SOLS, FONAMENTS I ESTRUCTURES DE CONTENCIÓ

T

3,00+1,50

A

1

3105AQ0026

Projectes V

T

1,50+6,00

A

1

3105AQ0027

Estètica

T

3,00+1,50

A

2

3105AQ0028

Estructures II

Càlcul d'estructures

T

3,00+1,50

A

2

3105AQ0029

Projectes VI

T

1,50+6,00

A

2

3105AQ0030

Urbanística III

T

3,00+6,00

A

A

3105AQ0031

Taller d’arquitectura

Taller de projecte

OB

1,50+4,50

A

2

3105AQ0054

Arquitectures contemporànies

Arquitectures conTEMPOrànies. Curs 2010-2011 L'assignatura "arquitectures conTEMPOrànies" s'emmarca paral.lela al viatge de curs, que aquest any té com a destinació i objecte d'estudi la ciutat de BERLÍN. Tornant a aquesta emblemàtica ciutat alemanya, tanquem e iniciem un cicle que va tenir com a destinacions: Berlín, Londres, Nàpols, Amsterdam i Porto.

OP

3,00+3,00

A

1

3105AQ0060

Gestió i eficiència energètica a l’edificació

Gestió i eficiència energètica en els edificis

OP

3,00+3,00

A

2

Quart curs

Codi

Títol assignatura

Descriptor

Tp

CT+CP

G

D

3105AQ0032

Composició arquitectònica II

Curs de teoria de l’arquitectura que analitza la tradició del pensament occidental sobre les arts i l’arquitectura.

T

3,00+1,50

A

1

3105AQ0033

Condicionament i serveis III

T

1,50+3,00

A

1

3105AQ0034

Projectes VII

L’habitatge en l’ensenyament de projectes. L’habitatge ha estat tradicionalment present en les assignatures de projectes cap a la meitat dels estudis. Sempre se l’associa a l’aprenentatge a partir de la seva vessant organitzativa i també normativa (les normes sobre l’habitatge tenen la virtut de fer que la pràctica del projecte d’un habitatge sigui quelcom de disciplinari). L’habitatge té a més la virtut de ser un gran lloc comú, abunda la informació sobre aquest gènere i té una indiscutible vinculació amb la ciutat. En un edifici d’habitatges trobem quasi tots els problemes presents en el disseny d’una obra d’arquitectura. L’arquitecte Álvaro Siza s’ha manifestat en alguna ocasió sobre aquesta peculiaritat, afirmant que un edifici públic és com una casa. Podríem dir així que si sabem projectar una casa ens podem enfrontar a qualsevol edifici. Però a més té la virtut que abans esmentàvem, la de ser un lloc comú, un lloc compartit que forma sens dubte part de la base de la nostra cultura. En aquest sentit l’habitatge, però molt més clarament la casa, constitueix un camp que ultrapassa les barreres de l’arquitectura o ben mirat, atorga a l’arquitectura aquest valor que sovint cerquem i que podriem expressar como el de trobar-se compartida per altres disciplines i per tant ajuda a corregir la seva tendència a convertir-se una llengua morta. Aquest és un punt molt important ja que permet observar-lo com un encreuament en el que coincideixen altres disciplines com ara la geografia humana, l’art, l’urbanisme, l’economia o altres, si es vol menors però no menys importants, com ara les que s’interessen en el parament de la llar, l’esbarjo, l’alimentació, etc. … De d’aquest punt de vista es podria dir que un curs d’habitatge més enllà de tractar d’ensenyar a projectar un habitatge es presenta també com la possibilitat de formar-se una opinió sobre una part esencial de la nostra cultura. Aquest serà el propòsit del curs que aquí es presenta. Introducció En aquest

T

1,50+6,00

A

1

3105AQ0035

Urbanística IV

Anàlisi i intervenció a la ciutat. Planejament, gestió i viabilitat econòmica.

T

1,50+4,50

A

1

3105AQ0036

Composició arquitectònica III

El següent curs estudia la teoria de l’arquitectura durant finals del segle XIX i principis del XX. L’objectiu és centrar-s’hi en l’anàlisi individual de la producció escrita dels diversos autors seleccionats, sense oblidar aquells arquitectes que en diversos moments històrics han sentit la necessitat de confrontar la pràctica i la reflexió escrita. D’aquesta manera, les classes s’imparteixen de forma monogràfica, insistint en aquells aspectes que es considerin més importants de la producció teòrica dels autors. Així, els estudiants podran establir, a partir de les diferents sessions, les relacions entre les veus que al llarg del segle XX qüestionen des de la reflexió i la teoria el paper de la disciplina de l’arquitectura.

T

3,00+1,50

A

2

3105AQ0037

Projectes VIII

L’habitatge en l’ensenyament de projectes. L’habitatge ha estat tradicionalment present en les assignatures de projectes cap a la meitat dels estudis. Sempre se l’associa a l’aprenentatge a partir de la seva vessant organitzativa i també normativa (les normes sobre l’habitatge tenen la virtut de fer que la pràctica del projecte d’un habitatge sigui quelcom de disciplinari). L’habitatge té a més la virtut de ser un gran lloc comú, abunda la informació sobre aquest gènere i té una indiscutible vinculació amb la ciutat. En un edifici d’habitatges trobem quasi tots els problemes presents en el disseny d’una obra d’arquitectura. L’arquitecte Álvaro Siza s’ha manifestat en alguna ocasió sobre aquesta peculiaritat, afirmant que un edifici públic és com una casa. Podríem dir així que si sabem projectar una casa ens podem enfrontar a qualsevol edifici. Però a més té la virtut que abans esmentàvem, la de ser un lloc comú, un lloc compartit que forma sens dubte part de la base de la nostra cultura. En aquest sentit l’habitatge, però molt més clarament la casa, constitueix un camp que ultrapassa les barreres de l’arquitectura o ben mirat, atorga a l’arquitectura aquest valor que sovint cerquem i que podriem expressar como el de trobar-se compartida per altres disciplines i per tant ajuda a corregir la seva tendència a convertir-se una llengua morta. Aquest és un punt molt important ja que permet observar-lo com un encreuament en el que coincideixen altres disciplines com ara la geografia humana, l’art, l’urbanisme, l’economia o altres, si es vol menors però no menys importants, com ara les que s’interessen en el parament de la llar, l’esbarjo, l’alimentació, etc. … De d’aquest punt de vista es podria dir que un curs d’habitatge més enllà de tractar d’ensenyar a projectar un habitatge es presenta també com la possibilitat de formar-se una opinió sobre una part esencial de la nostra cultura. Aquest serà el propòsit del curs que aquí es presenta. Introducció En aquest

T

1,50+6,00

A

2

3105AQ0038

Urbanística V

Introducció als conceptes de sostenibilitat i paisatge aplicats a l'urbanisme

T

1,50+3,00

A

2

3105AQ0039

Construcció V

. Aprofundir en el coneixement de la interacció d’elements / sistemes constructius. Tipologia d’edificis segons la tecnologia constructiva : obra de fàbrica / formigó. Construccions prefabricades. Obres d’urbanització. Coneixement dels criteris i tècniques d’intervenció en edificis i de rehabilitació. Aprofundir en l’anàlisi del procés constructiu. Fases : Gestió de l’obra / Execució : Seguretat / Control. Coneixement dels criteris de qualitat de l’edificació. Coneixement de les patologies i el seu diagnòstic.

T

9,00+3,00

A

A

3105AQ0040

Estructures III

Seguretat estructural. Acer estructural. Formigó armat. Forjats.

T

6,00+3,00

A

A

3105AQ0053

Arquitectura sostenible

OP

3,00+3,00

A

1

3105AQ0064

Introducció al patrimoni

Estudi de les principals característiques del patrimoni cultural, en especial aquelles vinculades a la seva conservació i difusió.

OP

3,00+3,00

A

1

3105AQ0075

Utopia i avantguarda

OP

3,00+3,00

A

2

Cinquè curs

Codi

Títol assignatura

Descriptor

Tp

CT+CP

G

D

3105AQ0041

Condicionament i serveis IV

Instal·lacions de climatització en projectes d'arquitectura.

T

1,50+3,00

A

1

3105AQ0042

Construcció VI

. Aprofundir en el coneixement de la interacció d’elements / sistemes constructius. Tipologia d’edificis segons la tecnologia constructiva : acer / fusta. Noves tecnologies. Construcció de l’interior de l’edifici. Coneixement dels criteris i tècniques d’intervenció en edificis i de rehabilitació. Aprofundir en l’anàlisi del procés constructiu. Fases : Gestió de l’obra / Execució : Control / Final d’obra / Us i manteniment.

T

4,50+1,50

A

1

3105AQ0043

Projecte final de carrera

Projecte final de carrera

T

0+3,00

A

2

3105AQ0044

Projectes IX

Com a darrer curs de projectes es planteja treballar en dos edificis públics de gran escala, on l´alumne pugui aprofondir els coneixements adquirits en cursos anteriors.

T

3,00+9,00

A

A

3105AQ0045

Projecte territorial d'urbanística

EL PROJECTE TERRITORIAL EN EL SEU MARC LEGISLATIU I DE PLANEJAMENT.

OB

3,00+3,00

A

2

3105AQ0050

Anàlisi i rehabilitació estructural d'edificis històrics

OP

3,00+3,00

A

1

3105AQ0059

Estètica i crítica de l'arquitectura

OP

3,00+3,00

A

2

3105AQ0066

Laboratori del projecte arquitectònic en l'entorn històric

OP

3,00+3,00

A

2

3105AQ0068

Nous materials en arquitectura

. Materials i sistemes constructius relacionats amb la innovació tecnològica. Temes oberts d’anàlisi tecnològic : 1. Tecnologies per la unicitat i la durabilitat 2. Tecnologies per la temporalitat. 3. Tecnologies per la modulació. 4. Tecnologies per l'espectacularitat. 5. Tecnologies de la informació. Anàlisi des de la perspectiva de la innovació en quan a: 1. Edificis construïts 2. Materials i sistemes constructius 3. Requeriments 4. Fabricants (presentacions de producte)

OP

3,00+3,00

A

2

3105AQ0070

Projecte dels significats

OP

3,00+3,00

A

1

Lliure elecció

Codi

Títol assignatura

Descriptor

Cicle

CT+CP

G

D

3105AQ0079

Pràctiques en empreses, institucions públiques o privades

0+10,00

A

2

3105LE0004

La forma de la ciutat

En aquesta assignatura pretenem estudiar a partir del cas paradigmàtic de la ciutat de Girona la forma de la ciutat, el seu urbanisme i evolució des de la fundació fins a època moderna. És també ocasió de parlar d'urbanisme antic, pràctic i teòric i de observar com l'evolució del món i les societats afecten la forma de la ciutat.

1,50+3,00

A

1