Codi
|
Títol assignatura
Descriptor
|
Tp |
CT+CP
|
G
|
D
|
3105AQ0022
|
Arquitectura legal
|
T |
3,00+1,50
|
A
|
1
|
3105AQ0023
|
Condicionament i serveis II
|
T |
1,50+3,00
|
A
|
1
|
3105AQ0024
|
Construcció IV
.
Aprofundir en el coneixement dels materials : tecnologia i posta en obra.
Aprofundir en els elements i sistemes constructius segons la tecnologia constructiva : obra de fàbrica / formigó / acer / fusta.
Coneixement de la interacció d’elements / sistemes constructius.
Coneixement de l’anàlisi del procés constructiu.
Coneixement de la normativa.
|
T |
4,50+1,50
|
A
|
1
|
3105AQ0025
|
Estructures I
MECANICA DE SOLS, FONAMENTS I ESTRUCTURES DE CONTENCIÓ
|
T |
3,00+1,50
|
A
|
1
|
3105AQ0026
|
Projectes V
|
T |
1,50+6,00
|
A
|
1
|
3105AQ0027
|
Estètica
|
T |
3,00+1,50
|
A
|
2
|
3105AQ0028
|
Estructures II
Càlcul d'estructures
|
T |
3,00+1,50
|
A
|
2
|
3105AQ0029
|
Projectes VI
|
T |
1,50+6,00
|
A
|
2
|
3105AQ0030
|
Urbanística III
|
T |
3,00+6,00
|
A
|
A
|
3105AQ0031
|
Taller d’arquitectura
Taller de projecte
|
OB |
1,50+4,50
|
A
|
2
|
3105AQ0054
|
Arquitectures contemporànies
Arquitectures conTEMPOrànies. Curs 2010-2011
L'assignatura "arquitectures conTEMPOrànies" s'emmarca paral.lela al viatge de curs, que aquest any té com a destinació i objecte d'estudi la ciutat de BERLÍN. Tornant a aquesta emblemàtica ciutat alemanya, tanquem e iniciem un cicle que va tenir com a destinacions: Berlín, Londres, Nàpols, Amsterdam i Porto.
|
OP |
3,00+3,00
|
A
|
1
|
3105AQ0060
|
Gestió i eficiència energètica a l’edificació
Gestió i eficiència energètica en els edificis
|
OP |
3,00+3,00
|
A
|
2
|
Codi
|
Títol assignatura
Descriptor
|
Tp |
CT+CP
|
G
|
D
|
3105AQ0032
|
Composició arquitectònica II
Curs de teoria de l’arquitectura que analitza la tradició del pensament occidental sobre les arts i l’arquitectura.
|
T |
3,00+1,50
|
A
|
1
|
3105AQ0033
|
Condicionament i serveis III
|
T |
1,50+3,00
|
A
|
1
|
3105AQ0034
|
Projectes VII
L’habitatge en l’ensenyament de projectes.
L’habitatge ha estat tradicionalment present en les assignatures de projectes cap a la meitat dels estudis. Sempre se l’associa a l’aprenentatge a partir de la seva vessant organitzativa i també normativa (les normes sobre l’habitatge tenen la virtut de fer que la pràctica del projecte d’un habitatge sigui quelcom de disciplinari). L’habitatge té a més la virtut de ser un gran lloc comú, abunda la informació sobre aquest gènere i té una indiscutible vinculació amb la ciutat.
En un edifici d’habitatges trobem quasi tots els problemes presents en el disseny d’una obra d’arquitectura. L’arquitecte Álvaro Siza s’ha manifestat en alguna ocasió sobre aquesta peculiaritat, afirmant que un edifici públic és com una casa. Podríem dir així que si sabem projectar una casa ens podem enfrontar a qualsevol edifici. Però a més té la virtut que abans esmentàvem, la de ser un lloc comú, un lloc compartit que forma sens dubte part de la base de la nostra cultura. En aquest sentit l’habitatge, però molt més clarament la casa, constitueix un camp que ultrapassa les barreres de l’arquitectura o ben mirat, atorga a l’arquitectura aquest valor que sovint cerquem i que podriem expressar como el de trobar-se compartida per altres disciplines i per tant ajuda a corregir la seva tendència a convertir-se una llengua morta. Aquest és un punt molt important ja que permet observar-lo com un encreuament en el que coincideixen altres disciplines com ara la geografia humana, l’art, l’urbanisme, l’economia o altres, si es vol menors però no menys importants, com ara les que s’interessen en el parament de la llar, l’esbarjo, l’alimentació, etc. …
De d’aquest punt de vista es podria dir que un curs d’habitatge més enllà de tractar d’ensenyar a projectar un habitatge es presenta també com la possibilitat de formar-se una opinió sobre una part esencial de la nostra cultura. Aquest serà el propòsit del curs que aquí es presenta.
Introducció
En aquest
|
T |
1,50+6,00
|
A
|
1
|
3105AQ0035
|
Urbanística IV
Anàlisi i intervenció a la ciutat.
Planejament, gestió i viabilitat econòmica.
|
T |
1,50+4,50
|
A
|
1
|
3105AQ0036
|
Composició arquitectònica III
El següent curs estudia la teoria de l’arquitectura durant finals del segle XIX i principis del XX. L’objectiu és centrar-s’hi en l’anàlisi individual de la producció escrita dels diversos autors seleccionats, sense oblidar aquells arquitectes que en diversos moments històrics han sentit la necessitat de confrontar la pràctica i la reflexió escrita.
D’aquesta manera, les classes s’imparteixen de forma monogràfica, insistint en aquells aspectes que es considerin més importants de la producció teòrica dels autors. Així, els estudiants podran establir, a partir de les diferents sessions, les relacions entre les veus que al llarg del segle XX qüestionen des de la reflexió i la teoria el paper de la disciplina de l’arquitectura.
|
T |
3,00+1,50
|
A
|
2
|
3105AQ0037
|
Projectes VIII
L’habitatge en l’ensenyament de projectes.
L’habitatge ha estat tradicionalment present en les assignatures de projectes cap a la meitat dels estudis. Sempre se l’associa a l’aprenentatge a partir de la seva vessant organitzativa i també normativa (les normes sobre l’habitatge tenen la virtut de fer que la pràctica del projecte d’un habitatge sigui quelcom de disciplinari). L’habitatge té a més la virtut de ser un gran lloc comú, abunda la informació sobre aquest gènere i té una indiscutible vinculació amb la ciutat.
En un edifici d’habitatges trobem quasi tots els problemes presents en el disseny d’una obra d’arquitectura. L’arquitecte Álvaro Siza s’ha manifestat en alguna ocasió sobre aquesta peculiaritat, afirmant que un edifici públic és com una casa. Podríem dir així que si sabem projectar una casa ens podem enfrontar a qualsevol edifici. Però a més té la virtut que abans esmentàvem, la de ser un lloc comú, un lloc compartit que forma sens dubte part de la base de la nostra cultura. En aquest sentit l’habitatge, però molt més clarament la casa, constitueix un camp que ultrapassa les barreres de l’arquitectura o ben mirat, atorga a l’arquitectura aquest valor que sovint cerquem i que podriem expressar como el de trobar-se compartida per altres disciplines i per tant ajuda a corregir la seva tendència a convertir-se una llengua morta. Aquest és un punt molt important ja que permet observar-lo com un encreuament en el que coincideixen altres disciplines com ara la geografia humana, l’art, l’urbanisme, l’economia o altres, si es vol menors però no menys importants, com ara les que s’interessen en el parament de la llar, l’esbarjo, l’alimentació, etc. …
De d’aquest punt de vista es podria dir que un curs d’habitatge més enllà de tractar d’ensenyar a projectar un habitatge es presenta també com la possibilitat de formar-se una opinió sobre una part esencial de la nostra cultura. Aquest serà el propòsit del curs que aquí es presenta.
Introducció
En aquest
|
T |
1,50+6,00
|
A
|
2
|
3105AQ0038
|
Urbanística V
Introducció als conceptes de sostenibilitat i paisatge aplicats a l'urbanisme
|
T |
1,50+3,00
|
A
|
2
|
3105AQ0039
|
Construcció V
.
Aprofundir en el coneixement de la interacció d’elements / sistemes constructius. Tipologia d’edificis segons la tecnologia constructiva : obra de fàbrica / formigó. Construccions prefabricades. Obres d’urbanització.
Coneixement dels criteris i tècniques d’intervenció en edificis i de rehabilitació.
Aprofundir en l’anàlisi del procés constructiu. Fases : Gestió de l’obra / Execució : Seguretat / Control.
Coneixement dels criteris de qualitat de l’edificació.
Coneixement de les patologies i el seu diagnòstic.
|
T |
9,00+3,00
|
A
|
A
|
3105AQ0040
|
Estructures III
Seguretat estructural. Acer estructural. Formigó armat. Forjats.
|
T |
6,00+3,00
|
A
|
A
|
3105AQ0053
|
Arquitectura sostenible
|
OP |
3,00+3,00
|
A
|
1
|
3105AQ0064
|
Introducció al patrimoni
Estudi de les principals característiques del patrimoni cultural, en especial aquelles vinculades a la seva conservació i difusió.
|
OP |
3,00+3,00
|
A
|
1
|
3105AQ0075
|
Utopia i avantguarda
|
OP |
3,00+3,00
|
A
|
2
|
Codi
|
Títol assignatura
Descriptor
|
Tp |
CT+CP
|
G
|
D
|
3105AQ0041
|
Condicionament i serveis IV
Instal·lacions de climatització en projectes d'arquitectura.
|
T |
1,50+3,00
|
A
|
1
|
3105AQ0042
|
Construcció VI
.
Aprofundir en el coneixement de la interacció d’elements / sistemes constructius. Tipologia d’edificis segons la tecnologia constructiva : acer / fusta. Noves tecnologies. Construcció de l’interior de l’edifici.
Coneixement dels criteris i tècniques d’intervenció en edificis i de rehabilitació.
Aprofundir en l’anàlisi del procés constructiu. Fases : Gestió de l’obra / Execució : Control / Final d’obra / Us i manteniment.
|
T |
4,50+1,50
|
A
|
1
|
3105AQ0043
|
Projecte final de carrera
Projecte final de carrera
|
T |
0+3,00
|
A
|
2
|
3105AQ0044
|
Projectes IX
Com a darrer curs de projectes es planteja treballar en dos edificis públics de gran escala, on l´alumne pugui aprofondir els coneixements adquirits en cursos anteriors.
|
T |
3,00+9,00
|
A
|
A
|
3105AQ0045
|
Projecte territorial d'urbanística
EL PROJECTE TERRITORIAL EN EL SEU MARC LEGISLATIU I DE PLANEJAMENT.
|
OB |
3,00+3,00
|
A
|
2
|
3105AQ0050
|
Anàlisi i rehabilitació estructural d'edificis històrics
|
OP |
3,00+3,00
|
A
|
1
|
3105AQ0059
|
Estètica i crítica de l'arquitectura
|
OP |
3,00+3,00
|
A
|
2
|
3105AQ0066
|
Laboratori del projecte arquitectònic en l'entorn històric
|
OP |
3,00+3,00
|
A
|
2
|
3105AQ0068
|
Nous materials en arquitectura
.
Materials i sistemes constructius relacionats amb la innovació tecnològica.
Temes oberts d’anàlisi tecnològic :
1. Tecnologies per la unicitat i la durabilitat
2. Tecnologies per la temporalitat.
3. Tecnologies per la modulació.
4. Tecnologies per l'espectacularitat.
5. Tecnologies de la informació.
Anàlisi des de la perspectiva de la innovació en quan a:
1. Edificis construïts
2. Materials i sistemes constructius
3. Requeriments
4. Fabricants (presentacions de producte)
|
OP |
3,00+3,00
|
A
|
2
|
3105AQ0070
|
Projecte dels significats
|
OP |
3,00+3,00
|
A
|
1
|