Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2011
Descripció:
Organització, morfologia, sistemàtica i evolució de les plantes vasculars.
Crèdits:
7
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Miguel Jover Benjumea  / Lluis Vilar Sais

Competències

  • Diversitat de plantes i fongs

Altres Competències

  • El coneixement de la flora vascular de les comarques Gironines.
  • L'estudi dels diferents grups de plantes cormofítiques, les seves relacions evolutives i situació de les espècies més importants dintre dels grans grups.
  • Capacitat d'anàlisi i síntesi
  • Capacitat d'obtenció i gestió de la informació.
  • Catalogar, avaluar i gestionar recursos naturals.
  • Descriure, analitzar i interpretar el medi natural.

Continguts

1. GENERALITATS.

          1.1. Introducció: els cormòfits o plantes vasculars. El coneixement dels cormòfits al llarg de la història. Història dels estudis florístics als Països Catalans.

          1.2. Caràcters generals de les plantes vasculars: el corm i el seu significat adaptatiu. Caràcters morfològics i anatòmics: la teoria estèlica.

          1.3. L'origen dels cormòfits, la conquesta del medi terrestre. Les primeres plantes vasculars conegudes. La teoria telomàtica. Filogènia i sistemàtica dels cormòfits.

2. PTERIDÒFITS

          2.1. Els pteridòfits (subdivisió Pteridophytina. Característiques generals. Cicle biològic. Cl. Psilophytopsida (les psilofitates): O. Rhyniales, O. Zosterphyllales i O. Trimerophytales. Cl. Psilotopsida (les psilotates): O. Psilotales.

          2.2. Classe Lycopodiopsida (les licopodiates o licòpsides): O. Protolepidodendrales, O. Lycopodiales, O. Selaginellales, O. Lepidodendrales i O. Isoetales. Exemples actuals i fòssils més significatius.

          2.3. Classe Equisetopsida (les equisetates): O. Sphenophyllales i O. Equisetales. Exemples actuals i fòssils més significatius.

          2.4. Les falgueres típiques, Cl. Pteridopsida (= Filicopsida, filicates). Morfologia típica, eusporangis i leptosporangis. Les primofilices, les ofioglòssides, els pteridòfits típics (Pterididae) i les hidroptèrides (Salviniidae). Distribució i ecologia de les falgueres.

3. ELS ESPERMATÒFITS

          3.1. Els espermatòfits (subdivisió Spermatophytina) Divisió dels espermatòfits. Generalitats. La flor primitiva: microsporofil•les i sacs pol•línics, el pol•len. Megasporofil•les i primordis seminals. La llavor. Origen i diversitat dels espermatòfits: el registre fòssil i els grups actuals. Les progimnospermes. Sistemàtica dels espermatòfits.

4. GIMNOSPERMES

          4.1. Gimnospermes. Les gimnospermes de fulla pinnada. Classe Cycadopsida; Cl. Lyginopteridopsida (Pteridospermae): O. Lyginopteridales, O. Caytoniales.

          4.2. Classe Ginkgoopsida, el ginkgo

          4.3. Classe Coniferopsida, les gimnospermes de fulla acicular. Característiques generals. Els estròbils de les pinates. SCl. Cordaitidae. SCl. Pinidae (= coníferes): O. Voltziales i O. Pinales. Distribució, ecologia i interès de les coníferes. Sistemàtica i exemples.

          4.4. L'estrany grup de la classe Gnetopsida (O. Bennettitales, O. Gnetales) un grup d'antòfits primitius.

5. ANGIOSPERMES

          5.1. Angiospermes Generalitats; què és una angiosperma. La flor típica. La reproducció. Classe Magnoliopsida. 1) L'origen de les angiospermes i la seva radiació evolutiva. 2) Conseqüències de l’aparició i la diversificació de les angiospermes. 3) Sistemàtica dels magnoliofitins. La nova classificació APG (Angiosperm Phylogeny Group).

          5.2. Subclasse de les Magnòlides (Magnoliidae), el grup més primitiu. O. Amborellales, O. Nymphaeales, O. Magnoliales [Magnoliaceae, la flor, el fruit]; O. Aristolochiales [Aristolochiaceae, la flor entomòfila]; O. Laurales [Lauraceae, flors, distribució, Annonaceae flors, distribució, interès)]; O. Piperales (les espècies); O. Ceratophyllales.

          5.3. Subclasse de les Lílides (Liliidae), les monocotiledònies. O. Alismatales, el grup més primitiu i d'hàbitat aquàtic; O. Hydrocharitales, l'especialització en la pol•linització i fecundació hidròfila.

          5.4. Les monocotiledònies especialitzades en zoidofília i entomofília (Lilianae). O. Liliales [liliaceae]; O. Asparagales [iridaceae, amaryllidaceae i Orchidaceae, flor i especificitat pol•línica, l'hàbitat epifític, diversificació i raresa, espècies ornamentals]; O. Dioscoreales.

          5.5. O. Arecales, les monocotiledònies d'inflorescència espadiciforme; Arecaceae, port, ecologia, palmàcies útils; Lemna-ceae, la reducció floral i la del corm en relació amb l'hàbitat aquàtic; O. Poales, les monocotiledònies especialitazades en l'anemofília [poaceae, distribució i radiació adaptativa, flor i inflorescències típiques, interès ecològic, els farratges i els cereals]; O. Commelinales; O. Zingiberales.

          5.6. Subclasse de les Ròsides, les eudicotiledònies (Rosidae). O. Ranunculales [ranunculaceae, diversitat floral, interès; papaveraceae, flors, fruits, interès medicinal]; O. Proteales

          5.7. Les eudicotiledònies nuclears. O. Caryophyllales [caryophyllaceae, diversitat floral, fruits, exemples; Cactaceae, adaptació morfològico-funcional, interès ecològic, i ornamental; Chenopodiaceae, reducció floral, biologia ruderal, resistència a el estrès halofític i xerofític]; O. Polygonales, fam. polygonaceae; O. Santalales; O. Saxifragales.

          5.8. Les ròsides típiques I. O. Geraniales [geraniaceae]; O. Malpighiales [salicaceae, reducció floral i aments, distribució i ecologia; euphorbiaceae, reducció floral i ciatis, espècies útils]; O. Oxalidales; O. Fabales [Mimosaceae, Cesalpiniaceae, papilionaceae, flor, fruit, els llegums i els farratges; polygalaceae].

          5.9. Les ròsides típiques I. O. Rosales [rosaceae, diversitat de flors i fruits; urticaceae]; O. Cucurbitales; O. Fagales [fagaceae, betulaceae, distribució, ecologia, interès de les espècies principals].

          5.10. Les ròsides típiques II. O. Myrtales; O. Brassicales [resedaceae i brassicaceae, flor, fruit, crucíferes útils]; O. Malvales: malvaceae; O. Sapindales.

          5.11. Les astèrides. O. Cornales; O. Ericales [Ericaceae, morfologia, distribució i ecologia de les espècies més significatives].

          5.12. Les euastèrides I. O. Gentianales; O. Lamiales, l'especialització en la pol•linització entomòfila [lamiaceae, morfologia floral, pol•linització, ecologia, plantes aromàtiques i condimentàries; scrophulariaceae, diversitat floral, hemiparasitisme i parasitisme, Orobanchaceae, l'especialització en el parasitisme obligat]; O. Solanales [solanaceae i Boraginaceae, flor, fruits, plantes amb interès medicinal].

          5.13. Les euastèrides II. O. Apiales: apiaceae (umbel•líferes), dipsacaceae, caprifoliaceae i valerianaceae. O. Asterales, els capítols i l'especialització en l'entomofília [campanulaceae i asteraceae, flors, fruits, eficiència pol•linitzadora, diversificació i èxit biològic, plantes útils].

          5.14. Subclasse de les Astèrides (Asteridae), els capítols i l'especialització en l'entomofília. O. Campanulales; O. Asterales [Asteraceae, flors, fruit, eficiència pol.linitzadora, diversificació i èxit biològic, plantes útils].

6. TEMARI DE PRÀCTIQUES

          6.1. Temari de pràctiques. Activitats de laboratori: Pràctiques de determinació de les espècies amb què es confeccionarà l'herbari i estudi de les principals famílies d'angiospermes (tema 5).

          6.2. Temari de pràctiques. Activitats de camp: Sortida 1: antic estany de Sils [a les 15 h a l’estació de ffcc de Sils] Sortida 2: rodalia de Girona [a les 15 h davant de la facultat de Lletres] Sortida 3: jardins de la Devesa de Girona i marges del Ter [15 h davant la caseta de la Devesa]

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Elaboració individual de treballs 0 38,00 38,00
Sessió expositiva 18,00 12,00 30,00
Sessió pràctica 30,00 6,00 36,00
Sortida de camp 8,00 0 8,00
Tutories de grup 2,00 0 2,00
Total 58,00 56,00 114

Bibliografia

  • Bolòs, Oriol de (2005). Flora manual dels Països Catalans (3a ed.). Barcelona: Pòrtic.
  • Bold, Harold C, Alexopoulos, J, Delevoryas, Theodore (1988). Morfología de las plantas y los hongos. Barcelona: Omega.
  • Bolòs, Oriol de, Vigo, Josep (1984-2001). Flora dels PaÏsos Catalans. Barcelona: Barcino.
  • Camarasa, Josep M (1989). Botànica i botànics dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Història natural dels Països Catalans (1984). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Biosfera, : els humans en els àmbits ecològics del món (1993). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Botánica (cop. 2004) (2ª ed). Madrid [etc.]: McGraw-Hill-Interamericana.
  • Strasburger, Eduard, Sitte, Peter (cop. 2004). Tratado de botánica (35ª ed. alemana actualizada por Peter Sitte ... [et al.]). Barcelona: Omega.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes expositives avaluació continuada mitjançant exercicis a l'aula dels continguts principals de les classes teòriques
Pràctica de laboratori avaluació continuada de la determinació de plantes vasculars
Sortida de camp 1: antic estany de Sils prova escrita sobre els continguts principals de la sortida
Sortida de camp 2: rodalia de Girona prova escrita sobre els continguts principals de la sortida
Sortida de camp 3: jardins de la Devesa de Girona i marges del Ter prova escrita sobre els continguts principals de la sortida
Elaboració d'un herbari Confecció d'un herbari d'un centenar de plecs d'una zona concreta. Es farà un control setmanal de l'activitat que ha dut a terme l'alumne

Qualificació

Sistemes i/o criteris d'avaluació:
Es farà avaluació continuada de les 4 activitats que es fan a l'assignatura (classes teòriques, pràctiques de laboratori, pràctiques de camp i elaboració d'un herbari). Per aprovar l'assignatura caldrà haver realitzat totes les proves i exercicis inclosos dins l'avaluació continuada.
Tanmateix hi haurà l'opció de realitzar un exercici teòric final, un exercici pràctic de reconeixement de vegetals final i la presentació d'un herbari, on cada exercici valdrà un 1/3 de la nota final. Per aprovar l'assignatura cal fer els tres exercicis obligatòriament.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
NO PRESENTAT és la nota que té aquell alumne que no fa cap dels diversos exercicis d'avaluació. També és la nota provisional quan no es presenta l'herbari el dia de l'exercici final.

Observacions

Guió per al seguiment de l'assignatura que comprèn tant els temes de teoria com els de pràctiques

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.