| Reconèixer els principals arguments que han fet possible l'interès de la història pel temps present i l'assumpció de responsabilitats en competència amb el periodisme, la sociologia o les ciències polítiques. |
La capacitat d'integrar en el treball final la suposada novetat, o riquesa, que aporta la manera de fer de l'historiador a la comprensió de la problemàtica estudiada. |
|
| Comprensió de les resistències observades, en els nostres temps per part de la historiografia: es posarà l'accent en la incapacitat per anar més enllà, des de l'acadèmia, dels anys de la Transició i Consolidació democràtiques a Espanya |
Vegis el comentari relatiu a l'avaluació del primer punt dels continguts. |
|
| Comprensió de les mobilitzacions de 2003, registrades a Espanya, Europa i el món, com a esdeveniment fundacional per a una nova generació. |
|
|
| Detectar la manca de permeabilitat acadèmica davant la història del temps present entesa a partir de la construcció de mirades sobre el present i el passat que s'origina en la primera meitat de la dècada de 2000. Analitzar la incapacitat analítica per optar entre comprensió geoestratègica i moralitat. |
|
|
| Assenyalar les principals línies de força que permeten parlar de procés de globalització Constatar les modalitats de resistència a l'esmentat procés. Contemplar les modalitats de recerca de noves formes de cohesió social i d'identitat col·lectiva. |
Possibilitat d'assumir aquesta problemàtica com a objecte de recerca, individual o col·lectiva, a través de materials facilitats per la xarxa. |
|
| Anàlisi de textos i imatges que contribueixen a conformar estatègies gregaries de resistència, conscient o no conscient, a processos de globalitazació |
Constatar la capacitat d'anàlisi, identificació i lectura simbòlica dels materials aportats a classe. |
|
Treballar amb estadístiques que permetin veure els punts de fallida dels canvis educacionals que arrenquen del 68 i que substitueixen la cultura de l'esforç, a partir de la igualtat d'oportunitat, pel principi de la igualtat de resultats.
Comprendre els mecanismes que avalen la irresponsabilitat individual en la presa de decisions i constatar la superació de l'anòmia de principis del XX i l'abandó, en paral·lel, de l'ètica de la responsabilitat.
Constatar el caràcter de coartada de la postmodernitat en la liquidació dels valors burgesos codificats al segle XIX. |
Vegis la reflexió feta per al apartat 4 de continguts |
|
Verificar com la pèrdua de confiança en el futur, així com la percecpció amenaçadora dels canvis socials i econòmics, ha afavorit el desenvolupament, sense parangó a la història d'actituds presentistes.
Veure com aquestes mateixes pors i insatisfaccions alimentes messianismes de tot tipus i la necessitat de respostes noves, generacionals. |
Caldrà triar un dels quatre camps específics apuntats en l'apartat 6 dels continguts i proposar, per debatre en classe, un guió d'anàlisis. |
|
| Lectura i discussió d'un text seleccionat de la bibliografia sobre l'evolució de la geopolítica |
Comprensió dels paradigmes de les principals "escoles" geopolítiques al llarg del segle XX |
|
| Discussió al voltant dels objectes d'estudi de la geopolítica, el pes de les representacions mentals i la necessitat de treballar a diverses escales per analitzar correctament les situacions geopolítiques a partir de materials proporcionats pel professor. |
Descobriment dels arguments utilitzats pels actors d'una situació geopolítica i les possibles implicacions i interconnexions a diferents escales |
|
| Lectura de textos i anàlisi i discussió sobre materials cartogràfics |
Identificació de les manipulacions que poden contenir diferents documents cartogràfics |
|
| Lectura i discussió de textos on es relaciona la frontera amb la identitat nacional |
Identificació del papel de la representació mental de la frontera en la configuració i reafirmació d'dentitats nacionals |
|
| Lectura i discussió de textos al voltant de la problemàtica exposada a l'apartat anterior |
Comprensió de la importància d'aquest fet determinant en nombroses situacions geopolítiques actuals i en les estratègies geopolítiques de diferents actors. |
|
| Lectura i discussió de textos sobre la creixent importància de l'ambientalisme a nivell mundial. |
Comprensió de com la creixent preocupació ambientalista incideix directament en el creixement dels moviments ecologistes, conservacionistes, alternatius, etc. i en l'increment d'estratègies en aquest àmbit a la resta de moviments polítics. |
|
| Treball, individual o en grup, sobre algun estudi de cas relatiu a un escenari geogràfic determinat. El desenvolupament del treball serà tutoritzat regularment pels professors de l'assignatura |
|
|
| Avaluació del treball: Exposició oral del treball davant els dos professors de l'assignatura i un doctor/a invitat de la Facultat de Lletres. |
Es valorarà la capacitat argumentativa i evocativa de problemàtiques i conflictes, així com la utilització de materials treballats a classe. |
|