1. El cinema i les formes narratives.
El curs es proposa com un recorregut entre les diverses modalitats amb què el cine s’ha apropat a diferents gèneres literaris, com el conte, la novel.la, l’assaig, la biografia, el teatre o a personatges emblemàtics de la literatura com Beatriz i Francesca a la Divina Comèdia. Hi haurà també una secció sobre el Ricard III de Shakespeare. Es donarà un relleu especial a la novel.la Il Gattopardo de Giuseppe Tomasi di Lampedusa i a l’adaptació cinematogràfica que en va fer Luchino Visconti. L’anàlisi del film és de gran interès per la qualitat de les solucions estilístiques i temàtiques aportades pel director.
Prof. Giovanni Albertocchi (UdG)
1. Luchino Visconti i els models narratius:
Ossessione (1943), de la novel•la The Postman Always Rings Twice (El cartero siempre llama dos veces) de James Cain.
La terra trema (1948), de la novel•la I Malavoglia de Giovanni Verga.
Senso (1954), del conte Senso de Camillo Boito.
2. Il Gattopardo (1963), de la novel•la homònima de Giuseppe Tomasi di Lampedusa:
a) La biografia de Tomasi di Lampedusa narrada a la pel.lícula Il manoscritto del Principe (2000) de Roberto Andò, inspirada en els assaigs : Recuerdo de Lampedusa de Francesco Orlando i Palermo anni cinquanta de Gioacchino Lanza Tomasi.
b) La construcció narrativa de Tomasi di Lampedusa.
c) La unificació d’Itàlia segons Tomasi di Lampedusa.
d) L’adaptació de L. Visconti.
3. Les altres versions de The Postman Always Rings Twice de J. Cain:
Le dernier tournant (1939) de Pierre Chenal.
The postman always rings twice (1946) de Tay Garnett.
The postman always rings twice (1981) de Bob Rafelson.
4. Ettore Scola, Passione d’amore (Entre el amor y la muerte) (1981) de la novel•la Fosca d’Igino Ugo Tarchetti.
5. Escriure per al cinema:
The third man (El tercer hombre) de Graham Greene i la pel•lícula homònima de Carol Reed (1949).
6. L’epopeia de la “normalitat” i les solucions estilístiques i iconògrafiques de B. Bertolucci:
Bernardo Bertolucci, Il conformista (1970), de la novel•la homònima d’Alberto Moravia.
7. El cinema i els clàssics (Prof. Raffaele Pinto – UB)
Classes: 8-10-15-17 de novembre
a) Dante: el mite de Francesca al cine.
b) Dante: el mite de Beatriu al cine.
c) Boccaccio: el Decameron de Pasolini.
8. Ricard III de Shakespeare: un text per al cinema
(Prof. Siro Ferrone, Universitat de Florència)
(darrera setmana de gener 2011-primera de febrer)
Aquesta secció del curs proposa l’anàlisi de com el text teatral de Shakespeare s’ha adaptat a la gran pantalla a través de l’obra de cineastes europeus del segle XX. Després de veure i comentar una breu pel•lícula de l’època del cinema mut, es compararan dues
versions angleses diferents: l’adaptació clàssica a càrrec de Laurence Olivier i la
postmoderna de Loncraine. Paral•lelament, es mostraran dos exemples diversos
d’avantguarda: la italiana, fragmentada i més teatral, de Carmelo Bene, i
l’americana, realitzada segons les tècniques de l’Actor’s Studio d’Al Pacino.
Aquestes versions es confrontaran amb l’extens text de Shakespeare, mostrant els
talls i èmfasis posats en escena per part dels cineastes de les diverses èpoques,
els quals usaven tècniques de filmació, recitació i muntatge molt diferents.
- La versió clàssica de Richard III de Laurence Olivier i l’adaptació post-moderna de R. Loncraine:
Richard III, de Laurence Olivier (1955);
Richard III, de Richard Loncraine, amb Ian Mc Kellen (1996);
- La versió de Carmelo Bene:
Riccardo III , versió teatral de Carmelo Bene (1977);
- La versió “actor’s studio” de Al Pacino:
Looking for Richard, de Al Pacino (1996).
Bibliografia
General
DE FERNANDO, F – GÓMEZ, I.: Adaptación. Barcelona: Trípodos, 2008.
GIMFERRER, P.: Cine y literatura. Barcelona: Seix Barral, 1999.
LATORRE, J.M.: Los sueños de la palabra. Barcelona: Laertes, 1992.
PEÑA-ARDID, C.: Literatura y cine: una aproximación comparativa. Madrid: Cátedra, 1999.
SÁNCHEZ-NORIEGA, J.L.: De la literatura al cine. Teoría y análisis de la adaptación. Barcelona: paidós, 2000.
VANOYE, F.: Récit écrit, récit filmique. Paris:Nathan, 1989.
1./ 3
CAIN, J. : El cartero siempre llama dos veces, Barcelona, Editorial Planeta, 2005.
CAIN, J. : El carter sempre truca dos vegades, Barcelona, Labutxaca, 2009.
VERGA, G.: Los Malavoglia, Madrid, Càtedra, 1987.
VERGA, G.: Els Malànima, Barcelona, Proa, 2004.
BOITO, C. : Senso y otros relatos, Madrid, Càtedra, 1993.
LAGNY, M.: Senso: Luchino Visconti, Paris, Fernand Nathan Editeur, 1992.
QUINTANA, A.: El cine italiano 1942-1961. Del neorrealismo a la modernidad, Barcelona, Paidós, 1997.
2.
TOMASI DI LAMPEDUSA, G.: Il Gattopardo, Milano, Feltrinelli, 2002.
TOMASI DI LAMPEDUSA, G.: El Guepard (trad. Ll. Villalonga), Barcelona, GE, 1996.
TOMASI DI LAMPEDUSA, G.: El Gatopardo, Madrid, Cátedra, 1985.
SCHIFANO, L.: Le Guépard. Luchino Visconti , París, Éditions Nathan, 1991.
ALBERTOCCHI, G.: Villalonga, Lampedusa i el “jo transcendent”, “Els Marges” (39,1989), 7-18.
PAIROLÍ, M.: El Príncep i el felí:una lectura del Guepard, Lleida, Pagès, 1996.
ORLANDO, F.: Recuerdo de Lampedusa. Con otra distancia, València, Pre-Textos, 2006.
LANZA TOMASI, G.: Palermo, anni Cinquanta a Giuseppe Tomasi di Lampedusa, Opere, Milano, Mondadori, 1995, pp. 527-549.
VARGAS LLOSA, M.: “El Gatopardo. Mentira de Príncipe”, La verdad de las mentiras, Barcelona, Seix Barral, 1990, pp.179-189.
GILMOUR, D.: El último Gatopardo, Madrid, Siruela, 2005.
LIAUDRAT-GUIGUES, S.: Luchino Visconti, Madrid, Cátedra, 1997.
ARONICA, D.: El Neorrealismo italiano, Editorial Síntesis, Madrid, 2004.
MICCICHÈ, L.: Il Gattopardo, Electa Centro Sperimentale di Cinematografia, Napoli, 1996.
4.
TARCHETTI, I.U.: Fosca, Firenze, Vallecchi, 1971.
TARCHETTI, I.U.: Fosca, Barcelona, Sirmio, 1991
TARCHETTI, I.U.: Fosca, València, Edicions Del Bullent, 1996.
GHIDETTI, E.: Tarchetti e la scapigliatura lombarda, Napoli, Libreria Scientifica Editrice, 1980.
ELLERO, R.: Ettore Scola, Il Castoro Cinema, 1996.
ZAGARRIO V.: Trevico-Cinecittà: L’avventuroso viaggio di Ettore Scola, Venezia, Marsilio, 2002.
5.
GREENE, G.: El tercer home, Barcelona, La Magrana, 1987.
GREENE, G.: El tercer hombre, Barcelona, Punto de lectura, 2005.
6.
MORAVIA, A.: Il conformista, Milano, Bompiani, 1998.
MORAVIA, A.: El conformista, Barcelona, Lumen, 1998.
MORAVIA, A.: El conformista, trad. de J. Casas, Barcelona, Edicions 62, 1991.
SOCCI, S.: Bernardo Bertolucci, Il Castoro Cinema, 1996.
MONTERDE, J.E.: Bernardo Bertolucci, Madrid, Ediciones JC, 1984.
HEREDERO, C.F.: Bernardo Bertolucci: el cine como razón de vivir, Donostia, Filmoteca Vasca, 2000.
BERTOLUCCI, B.: Bertolucci por Bertolucci, Madrid, Plot, 1987.
7.
ALIGHIERI, D.: Divina Comedia, ed. de Anna Maria Chiavacci Leonardi, Milano, Mondadori, [trad. esp. Luís Martínez de Merlo, Cátedra; trad. cat. Joan Francesc Mira, Proa].
BOCCACCIO, G.: Decameron, ed. de Vittore Branca, Torino, Einaudi, [trad. esp. María Hernández, Cátedra; trad. cat. Francesc Valverdú, Edicions 62].
AA. VV., Dante nel cinema, a cura di Gianfranco Casadio, Longo editore, Ravenna, 1996.
RENZI L.: Le conseguenze di un bacio. L’episodio di Francesca nella ‘Commedia’ di Dante, Bologna, il Mulino, 2007.
PINTO, R.: Vida Nueva (edición), Madrid, Cátedra, 2003.
PINTO, R.: Beatrice, Fellini e gli uccelli, a “Dante”, 2, pp. 89-97, 2005.
PINTO, R.: Dante ("Inf." V) e Buster Keaton: la mediazione comica del desiderio, en «Tenzone. Revista de la Asociación Complutense de Dantología», 8, pp. 123-146, 2007
Filmografía:
Francesca da Rimini, Ugo Folena, 1909
Sherloch Holmes junior, Buster Keaton, 1926.
La dolce vita, Fellini, 1960.
Los Pájaros, Hitchcok, 1963.
En la ciudad de Sylvia, Gu