Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
Una assignatura com aquesta, amb un marc cronològic i un contingut teòric tan amplis, no pot abordar-se sinó a partir d’algun fil conductor que en seleccioni algun aspecte, de manera que pugui ser tractada de manera raonablement satisfactòria amb el temps de què es disposa. Per això, he decidit d’organitzar-la en tres moments (al primer i al darrer dels quals es dedicarà l’atenció principal): (1) Anàlisi de la irrupció maquiavèlica, que representa la ruptura més significativa de la continuïtat teòrica entre ètica i política que havia caracteritzat el gruix del pensament clàssic. (2) Esbós de les posteritats del maquiavelisme, que ha de fer lloc, pel cap baix, a les tradicions següents: (a) el maquiavelisme simplificat del seus adversaris; (b) les diverses versions de la doctrina de la raó d’estat; (c) els hereus d’un maquiavelisme no banal. (3) Estudi de tres figures filosòfiques significatives d’aquest maquiavelisme no banal (Naudé, Hobbes, Spinoza), que proposo d’abordar a partir d’un tema privilegiat (que permet de mostrar in concreto la tensió entre l’ètica i la política): el problema teològico-polític. Caracteritza la tradició maquiavèlica la supressió de la legitimitat en política de les categories de caràcter ètic. En conseqüència, la religió deixa de ser abordable des de la perspectiva moral dels suposats imperatius de la consciència per a ser tractada en una perspectiva estríctament política o relativa als seus efectes pràctics, de maneres diferents en cada un dels tres filòsofs escollits. Serà això el que s’analitzarà
Crèdits:
5
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Indistintament (50%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
Josep Olesti Vila

Continguts

1. Maquiavel i les seves herències

2. La instrumentalització política de la religió: Naudé

3. La submissió de la religió a la política: Hobbes

4. La integració de la religió i la política, a través d’una certa noció (política, no moral) de la tolerància: Spinoza. Remarca sobre els avatars posteriors d’aquesta operació

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 0 0 0
Total 0 0 0

Bibliografia

  • Machiavelli, N. (1994). De principatibus (Il Principe) (Roma, 1532) (Edició crítica:). Roma: Instituto Palazzo Borromini.
  • Naudé, G. (2004). Considérations politiques sur les coups d’Etat (Roma, 1639) (Edició moderna:). París: Gallimard.
  • Hobbes, Th. (2003). Leviathan (Londres, 1651) (Edició crítica:). Londres-Nova York: Continuum.
  • Schmitt, Carl (1995). Der Leviathan in der staatslehre des Thomas Hobbes : Sinn und Fehlschlag eines politischen Symbols; Mit einem Anhangsoie einem Nachwort des Herausgebers (2. Aufl.). Stattgart: Klett-Cotta.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

L’avaluació es farà d’acord amb les diferents tasques de l’assignatura:
i. Una recensió del llibre de Carl Schmitt Der Leviathan in der Staatslehre des Thomas Hobbes, Hamburg: Hanseatische Verlagsanstalt, 1938. Edició moderna: Stuttgart: Klett-Cotta, 2003. (Hi ha trad. cast.: Buenos Aires: Struhart & Cía., 1990; i Granada: Comares, 2003): 30 % de la nota.
ii. Assistència i participació en les classes, el seminari i el bloc: 20% de la nota.
iii. Treball: 50 % de la nota.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No lliurar recensió i treball ni assitir i participar a les classes

Observacions

L’assignatura es desenvoluparà de la manera següent:
a. L’estudiant rebrà un missatge del coordinador de l’especialitat invitant-lo a visitar la pàgina web de l’especialitat per tal que es familiaritzi amb les tasques que haurà de realitzar en cada assignatura. Així mateix, el coordinador de l’especialitat informarà l’estudiant del funcionament del Bloc de Lectures i del Fòrum.
b. S’assignarà a cada estudiant una lectura que aquest haurà de llegir, ressenyar i lliurar al professor. Així mateix, n’haurà de penjar la recensió o ressenya en el Bloc de Lectures on-line de l’aula per tal que els companys puguin comentar-la. La participació en el Bloc de Lectures s’estendrà al llarg del semestre, abans i després de les classes magistrals presencials.
c. Hi haurà quatre lliçons magistrals presencials. Per a cada lliçò l’estudiant haurà hagut de preparar-se unes lectures específiques ja indicades pel professor en el web de l’especialitat. Les lliçons magistrals es faran a la Faculat de Lletres de la UdG.
d. A més a més, al final de l’assignatura es farà un seminari en el qual els estudiants hauran d’intervenir necessàriament. Per a poder fer-ho hauran hagut de preparar-se uns materials específics relacionats amb la temàtica del curs. La sessió del seminari es farà a la Facultat de Filosofia de la UB.
e. L’alumne lliurarà un treball o assaig breu sobre un aspecte de l’especialitat que hagi trobat motivador. Nota bene: Aquest treball és el mateix per a totes les assignatures de l’especialitat.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.