Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
A les societats medievals, com a totes les èpoques, els poders eclesiàstics i civils sentien la necessitat d'acompanyar les seves accions amb estratègies de legitimació i de justificació ideològica. En aquesta assignatura s'estudiarà a través d'exemples concrets la manera com l'art, la literatura, la filosofia, la teologia i la historiografia medievals van ser usades al servei de la propaganda política.
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Indistintament (50%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Xavier Renedo Puig  / Josep Maria Ruiz Simon

Competències

  • Desenvolupament de la capacitat d'anàlisi i reflexió crítica necessària per a la creació de nou coneixement en el camp de les ciències humanes i socials.
  • Desenvolupament de la capacitat de comunicació de coneixements humanístics i culturals: participació en debats generals, comunicació de coneixements específics a diferent tipus de públic, especialitzat i no especialitzat.
  • Preparació com a investigador professional competent en el camp de les ciències humanes i socials: domini dels mètodes de recerca de l'àmbit i capacitat de treball, individual i en equip.

Altres Competències

  • Desenvolupament de la capacitat d'anàlisi en la interpretació de textos i obres d'arts de l'alta i de la baixa Edat Mitjana.

Continguts

1. Les estratègies de legitimació del poder eclesiàstic i del poder civil durant l'Edat Mitjana (J.M.Ruiz Simon)

          1.1. Estratègies de legitimació de l'Església Romana. De la reivindicació de la primacia a l'elaboració de la doctrina de la plenitud de poder. Els fonaments de la teocràcia: exegesi bíblica, llegendes i invenció i falsificació de textos legals. El cas de la "Donatio Constantini".

          1.2. Estratègies de legitimació del poder civil. Les evolucions del discurs sobre el caràcter sagrat de la reialesa. De la teologia política a la filosofia política.

2. Literatura i legitimació. Alguns casos emblemàtics (Xavier Renedo)

          2.1. La legitimació del poder reial en el "Llibre dels fets" de Jaume I. 1 Origen del text 2 El concepte de 'rei natural'. 3 Providencialisme i messianisme.

          2.2. Estratègies de legitimació del poder civil en el "Dotzè del Crestià" de Francesc Eiximenis. 1 Teories escolàstiques de l'origen del poder. 2 El(s) pactisme(s) d'Eiximenis entre el "Dotzè del Crestià" i el "Llibre dels Àngels". 3 La deposició del príncep segons el "Dotzè del Crestià!.

3. Estratègies de legitimació en l'Islam medieval (Linda G. Jones). 1 Religió i política. les dues cares de la legitimitat a la cultura musulmana medieval. Textos fundacionals. Agents socials legitimadors. Paradigmes de legitimació. 2 Estratègies i models. Biografies dels 'ulemes' versus biografies dels sufís i dels sants. 2.3 Poder polític i legitimitat religiosa. La representació literària i cronística del sobirà. Estratègies de legitimació i de deslegitimació.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 16,00 80,00 96,00
Total 16,00 80,00 96

Bibliografia

  • Arquillière, Henri-Xavier (2005). El agustinismo político. Ensayo sobre la formación de las teorías políticas.... Granada: Universidad de Granada i Universitat de València. Catàleg
  • Aurell, Martí (1997). "Messianisme royal de la cour d'Aragon (XIV-XV siècles)". Annales. Histoire. Sciences Sociales, 52(), 119-155
  • Beaune, Colette (1985). Naissance de la nation France. París: Gallimard.
  • Black, Antony (1992). Political Thought in Europe 1250-1450.. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Bloch, Marc Léopold Benjamin, 1886-1944 (1987). Les Rois thaumaturges : étude sur le caractère surnaturel attribué a la puissance royale particulièrement en France eten Anglaterre. [Paris]: Gallimard.
  • Cingolani, Stefano Maria (2007). La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques i la historiografia catalana.. Barcelona: Base.
  • Eiximenis, Francesc, (2006). Dotzè del Crestià (I,1; 2.1 i 2.2). Girona: Diputació i Universitat de Girona.
  • Fabricius Hansen, Maria (2003). The Eloquence of appropiation : prolegomena to an understanding of spolia in Early Christian Rome. Rome: L'Erma di Bretschneider.
  • Gierke, Otto Friedrich von, 1841-1921, Maitland, F. W., Pendás Díaz, Benigno (1995). Teorías políticas de la Edad Media. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.
  • Kantorowicz, Ernst H. (1985). Los Dos cuerpos del rey : un estudio de teología política medieval. Madrid: Alianza.
  • Kantorowicz, Ernst H. (1989). Oeuvres. [S.l.]: Gallimard.
  • Kantorowicz, Enst H. (2000). I misteri dello Estato. Genova-Milano: Marietti 1820.
  • Krynen, Jacques (1993). L'empire du roi. Idées et croyances politiques en France (XIII-XV siècle). París: Gallimard.
  • Lagarde, Georges de (1962). La Naissance de l'esprit laïque au déclin du Moyen Age. Louvain [etc.]: Nauwelaerts [etc.].
  • Lagarde, Georges de (1963). La Naissance de l'esprit laïque au déclin du Moyen Age. Louvain [etc.]: Nauwelaerts [etc.].
  • Lagarde, Georges de (1970). La Naissance de l'esprit laïque au déclin du Moyen Age. Louvain [etc.]: Nauwelaerts [etc.].
  • Miethke, Jürgen (2005). Ai confini del potere. Il dibattito sulla potestas papale da Tomaso a Guglielmo . Pàdua: Edizione Francescane. Catàleg
  • Paravicini Bagliani, Agostino (1994). Il corpo del Papa. Torino: Giulio Eunaudi Editore.
  • Paravicini Bagliani, Agostino (1996). Il trono de Pietro. L'universalità del papato da Alessandro III a Bonifacio VIII. Roma: La Nuova Italia Scientifica.
  • Rodríguez de la Peña, Manuel Alejandro (2008). Los reyes sabios. Cultura y poder en la Antigüedad Tardía y la Alta Edad Media. Madrid: Actas.
  • Skinner, Quentin (2003). L'artiste en philosophe politique. Ambroggio Lorenzetti et le Bon Gouvernement. París: Édtions Raisons d'Agir.
  • Soldevila, Ferran (ed.) (1971). "Les quatre grans cròniques". Barcelona: Selecta.
  • Ullman, Walter (1965). A History of political thought: the middle ages. Harmondsworth, Middlesex: Penguin Books.
  • Ullmann, Walter (1983). Historia del pensamiento político en la Edad media (Primera). Barcelona: Ariel.
  • Ullmann, Walter (2003). A Short history of the Papacy in the Middle Ages (2nd ed.). London New York: Routledge.
  • Ullmann, Walter (2003). Escritos sobre Teoria Política Medieval. Buenos Aires: Universidad de Buenos Aires.
  • Ullmann, Walter (1970). The Growth of Papal Governement in the Middle Age. Londres: Methuen. Catàleg
  • Ullmann, Walter (1960). Leo I and the theme of papal primacy. Journal of Theological Studies,, 25-295

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Realització de ressenyes d'algunes de les obres de la bibliografia recomanada (activitat opcional).
Lectura i comentari de textos antics de caràcter polític i historiogràfic. 10

Qualificació

Realització d'un treball, sota la direcció dels professors, sobre algun dels temes desenvolupats en el programa de l'assignatura.

Participació a les classes a través dels comentaris de text i de la lectura de la bibliografia.

Participació en el fòrum on-line.

Observacions

El curs comptarà amb la Dra. Linda G. Jones, doctora en Història de les Religions per la University of California i investigadora del CSIC, com a professora convidada.

Assignatures recomanades

  • El pensament polític a l'Europa del barroc
  • Literatura i poder a les corts d'Aragó i Castella (segles XIII-XIV)

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.