Utilitzar la formulació constitutiva del comportament elàstic-lineal Cercar, seleccionar i integrar adequadament les eines de modelització numèrica disponibles per tal de resoldre problemes associats a la concepció i a la construcció d’elements estructurals. Analitzar i comprendre críticament sobre les disciplines associades a la mecànica de materials i estructures, amb consciència dels actuals desenvolupaments, que els permetin la posterior aplicació d‘idees cap a la recerca en aquest camp Resoldre problemes d'enginyeria estructural de forma efectiva
Modelitzar estructures mecàniques per estudiar-ne la resposta dinàmica. Analitzar i valorar la resposta dels models. Proposar modificacions en el disseny per millorar el comportament.
1. Vibracions lliures d'un grau de llibertat. 2. Vibracions forçades harmòniques d'un grau de llibertat. 3. Excitació no periòdica. 4. Espectres de resposta. 5. Sistemes no lineals. 6. Equacions del moviment per Lagrange. 7. Vibració lliure de l'edifici a tallant. Introducció a l'anàlisi modal. 8. Vibració forçada de l'edifici a tallant. 9. Condensació de matrius dinàmiques. 10. Elements biga. 11. Estructures planes. 12. Forjats. 13. Estructures 3D. 14. Estructures articulades. 15. Aplicació del mètode dels elements finits. 16. Anàlisi freqüencial per Fourier. 17. Descripció de l'anàlisi modal experimental.
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total Elaboració individual de treballs 2,00 10,00 12,00 Exposició dels estudiants 2,00 5,00 7,00 Prova d'avaluació 2,00 3,00 5,00 Resolució d'exercicis 2,00 7,00 9,00 Seminaris 1,00 5,00 6,00 Sessió expositiva 13,00 28,00 41,00 Sessió pràctica 4,00 8,00 12,00 Simulacions 4,00 4,00 8,00 Total 30,00 70,00 100
Paz, Mario (1992). Dinámica estrutural : teoría y cálculo. Barcelona [etc.]: Reverté. Craig, Roy R., Kurdila, Andrew J. (2006). Fundamentals of structural dynamics (2nd ed). New York: John Wiley. Ramón Moliner, Pedro, (1980). Vibraciones. Barcelona: el autor. Géradin, Michel, Rixen, Daniel (1994). Mechanical vibrations : theory and application to structuraldynamics. Chichester [etc.]: Wiley [etc.]. Palm, William J. (William John), 1944- (cop. 2006). Mechanical vibration. New York [etc.]: John Wiley & Sons. Den Hartog, J. P. (Jacob Pieter) (cop. 1984). Mechanical vibrations. New York: Dover Publications. Rao, S. S. (Salem S.) (1995). Mechanical vibrations (3rd ed). Reading, Mass.: Addison-Wesley. Beer, Ferdinand Pierre (cop. 2004-2005). Mecánica vectorial para ingenieros (7ª ed). Madrid [etc.]: McGraw-Hill.
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Experimentació sobre la resposta d'un sistema d'un grau de llibertat. Ser capaç d'aplicar la teoria vista fins al moment per provocar tots els casos significatius en el muntatge experimental. Entrega dels treballs resum sobre els dos primers temes i comentari a classe. Els treballs s'avaluaran segons l'exposat a "Avaluació". Anàlisi dinàmica de bigues, estructures planes, estructures reticulars, estructures tridimensionals i encavallades. L'estudiant es prepararà un dels temes i portarà un exercici resolt que passarà als seus companys. Anàlisi freqüencial. Fourier. Es proposarà un exercici d'anàlisi d'un senyal que s'haurà d'entregar. Treball d'assignatura sobre el cas d'una estructura (simplificat). Presentació d'un treball sobre un cas concret emprant el material proporcionat a les classes expositives i a les pràctiques.
S'exigeix presència i participació en un 80% de les classes. La qualificació final es compondrà de: 1- Un treball breu sobre bibliografia després de les dues primeres setmanes de docència en què l'estudiant haurà de sintetitzar els coneixements bàsics de vibracions mecàniques (1 i 2 graus de llibertat) per garantir un nivell uniforme de tots els participants en l'assignatura. Superar aquesta prova és imprescindible per continuar l'assignatura. Per tant, l'estudiant individual l'haurà de repetir fins que sigui satisfactòria. El treball es puntuarà 0 o 1 (NO APTE o APTE). 2- Entregues puntuals d'exercicis en la sessió següent a la que s'ha introduït la matèria. 3- Un examen en haver transcorregut els dos terços de la docència on, sobre un exercici i algunes qüestions, es verificarà que s'han assimilat els nous coneixements donats en l'assignatura i que l'estudiant té autonomia per començar a treballar pel seu compte. Aquest examen de mínims serà imprescindible per aprovar l'assignatura i poder afrontar el treball final. En el cas de que es detectin mancances subsanables, el professor podrà permetre que es faci el treball 3 si, en un termini limitat de temps, es demostra que s'ha assolit de nou el nivell requerit en l'examen. Nota entre 0 i 10. 4- Un exercici final que cal presentar en què l'estudiant aplicarà els coneixements i les tècniques (MEF) donades a l'anàlisi d'una estructura simple. Nota entre 0 i 10. La qualificació final de l'assignatura serà: a) Si no se supera el treball previ: NOTA = SUSPÈS (1) b) Si se supera el treball previ: NOTA = 30% EXAMEN + 10% EXERCICIS PUNTUALS + 60 % EXERCICI FINAL
Caldrà consultar bibliografia en anglès. Se suposa que l'estudiant té un nivell mínim per poder-la llegir. Es faran pràctiques amb ordinador i programari específic per a realitzar l'últim exercici. Caldrà disposar de temps per utilitzar el programari a la universitat.