Estudia

• Un dels eixos importants de la vida professional dels fisioterapeutes gira entorn del tractament de les patologies de l’Aparell Locomotor (malalties ortopèdiques, traumatologia, medicina esportiva). És per això que s’atorga gran importància a aquesta assignatura com o mostra el fet de que s’imparteix en el segon i tercer curs. Un bon coneixement de la feina que fa el cirurgia ortopèdic permetrà assolir un nivell de compenetració més elevat en la tasca en equip que hem de fer plegats. L’objectiu d’aquesta assignatura no es tan el de conèixer totes les patologies de l’aparell locomotor i el seu tractament com el de conèixer les eines de que disposa el cirurgia, entendre els tractaments realitzats per a poder assolir el tractament fisioterapèutic més adequat.

1. B. Malalt Politraumàtic,

2. C. Cremats

3. D. Infeccions osteoarticulars

4. E. Tumors.

5. F. Amputacions, pròtesis.

6. G. Espatlla

7. i. Patologia traumàtica i esportiva

8. 1. Fractures de clavícula, escàpula i cap de l’húmer

9. 2. Luxació acromioclavicular. Luxació escapulohumeral.

10. 3. Inestabilitat espatlla.

11. 4. Espatlla del llançador

12. ii. Patologia degenerativa i laboral

13. 1. Sd subacromial. Tendinopaties del manegot dels rotadors

14. 2. Capsulitis retràctil d’espatlla

15. 3. Artrosi acromioclavicular. Omartrosis

16. H. Braç, colze i avantbraç

17. i. Lesions musculo-tendinoses

18. 1. Traumàtiques

19. 2. Degeneratives

20. 3. Entesopatia

21. a. Colze de tenista

22. b. Colze de golfista

23. c. Colze de llançador

24. 4. Distrofia

25. ii. Lesions capsulo-lligamentoses del colze

26. iii. Lesions vasculars

27. 1. Síndrome de Volkmann

28. iv. Lesions òssies:

29. 1. Húmer

30. 2. Colze

31. 3. Cúbit

32. 4. Radi

33. v. Lesions degeneratives articulars

34. I. Canell i mà

35. i. Deformitats congènites.

36. ii. Contractures / distrofia südekk

37. iii. Fractures

38. 1. canell

39. 2. Mà

40. iv. lesions capsulo-lligamentoses

41. 1. Carpianes

42. a. agudes

43. b. Cròniques

44. 2. Carpo-metacarpianes.

45. 3. Metacarpo-falàngiques

46. 4. Interfalàngica

47. v. Lesions tendinoses

48. 1. Agudes

49. 2. Cròniques

50. vi. Seqüeles de lesions nervioses

51. J. Pelvis i Anca

52. i. Patologia traumàtica

53. 1. Fractures de pelvis. Pelvis inestable.

54. 2. Fractures del 1/3 proximal del fèmur.

55. 3. Luxació d’anca

56. 4. Fractures diàfisi femoral

57. ii. Patologia ortopèdica, degenerativa i laboral

58. 1. Dismetries

59. 2. Coxa valga, coxa vara

60. 3. Coxartrosi

61. 4. Anca en resort. Fibrosi glútia

62. 5. Cirurgia protèsica de maluc

63. 6. Síndrome de isquiotibials curts

64. K. Fèmur i Genoll

65. i. Patologia traumàtica

66. 1. Fractures distals de fèmur. Fractures de platet tibial. Fractures de ròtula. Fractures de tíbia. Pseudoartrosi tíbia.

67. 3. Lesions lligamentoses del genoll. Lligaments col·laterals. Lligaments encreuats.

68. 4. Lesions meniscals del genoll.

69. ii. Patologia degenerativa i laboral

70. 1. Tendinitis rotuliana. Bursitis prerotuliana.

71. 2. Síndrome Femoropatelar

72. 3. Genu varo, valgo, antecurvatum

73. 4. Trastorns torsionals de membres inferiors

74. 5. Gonartrosi

75. 6. Rigidesa de genoll

76. L. Turmell i peu

77. 3. Luxació turmell. Fractures luxació del peu

78. i. Patologia traumàtica i esportiva

79. 1. Fractures de piló tibial. Fractures maleolars

80. 2. Fractures del retropeu, mitjpeu i avantpeu.

81. 4. Esguinç de turmell. Inestabilitat aguda i crònica del turmell

82. 5. Impingment anterior i posterior del turmell

83. ii. Patologia degenerativa i laboral

84. 1. Peu diabètic

85. 2. Patologia de l’avantpeu. Hallux valgus. Dits en martell

86. 3. Peu cavo, pel pla. Peu pla valgo.

87. 4. Talalgies. Fascitis plantar.

88. 5. Tendinopatía Aquilea

• L. Munuera (2002). Introducción a la Traumatología y Cirugía Ortopédica. Mc Graw Hill.
• S. Amillo, C. Villas, J. Cañadell (1991). Manual de Ortopedia y Traumatología. EUNATE.

Activitats d'avaluació:

L'avaluació de l'assignatura es farà segons la participació durant la duració de les classes (participació activa, treballs, etc.) així com la realització de l'examen final (obligatori)

Tipus d'exàmens:

L’examen final tindrà dues parts. La primera part serà un examen de tipus test de 10 preguntes. Cada pregunta tindrà 4 possibles respostes i només una serà valida. Cal tenir 5 punts per a aprovar l'assignatura.

La segona part serà el comentari d'un cas clínic. Es mostrarà la iconografia d'un cas clínic i caldrà fer-ne la descripció així com discussió oportuna de la patologia, epidemiologia i opcions terapèutiques. Aquest comentari NOMÉS serveix per a apujar la nota. Cal aprovar la primera part per a valorar la segona part.

La participació a classe pot fer pujar 2 punts la primera part. Així, per exemple, un alumne amb un 3 en la primera part i una segona part excel·lent està suspès, però si en la participació a classe té 2 punts, tindrà un excel·lent.


Es poden presentar impugnacions a les preguntes de l’examen durant la setmana següent a aquest. En cas de incorreccions avalades per qualsevol llibre o revista científica indexada serà anul·lada i es contarà com a pregunta correcte per a tots els alumnes.

Prerequisits:
Es fonamental haver assolit els coneixements d'anatomia i biomecànica impartits el primer any.