Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
Estudi de les relacions que ha establert el cinema amb les altres arts i amb els moviments socials i polítics durant el segle XX i principis del XXI.
Crèdits:
4,5
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Poc (25%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:

Altres Competències

  • - Entendre la importància que ha tingut el cinema al llarg de la història cultural, social i política del segle XX i principis del XXI. - Descobrir com moltes de les propostes àudio-visuals actuals tenen els seus orígens en el passat cinematogràfic. - Assimilar com les altres arts i els moviments socials i polítics han influenciat el cinema, i com el cinema, al seu torn, ha influenciat les altres arts i ha influït en la societat i en la política. - Conèixer els diferents corrents estilístics que han caracteritzat la història del cinema. - Entendre la relació que s’ha establert entre art i indústria al llarg de la història del cinema. - Capacitar per a analitzar visualment i narrativament els diferents períodes estilístics, i les obres concretes dels cineastes més significatius.

Continguts

1. El cinema com a origen de les diverses formes de producció àudio-visual que existeixen actualment.

2. Breu introducció a algunes de les qüestions bàsiques del cinema, des del punt de vista del llenguatge cinematogràfic. La creació de la narrativa cinematogràfica.

3. Itineraris. Del present al passat. Partint d’exemples cinematogràfics actuals es planteja un recorregut per la història cultural, social i política del cinema.

4. Itinerari: EL CINEMA COM A ESPECTACLE (De Pulp Fiction a El naixement d’una nació, Encadenados i Ciutadà Kane) o Els productors immigrants. o El cinema com un negoci. o El naixement de Hollywood. o El sistema d’estudis. o L’Star System. o El cinema nord-americà clàssic. o La fi del sistema d’estudis. o El nou Hollywood.

5. Itinerari. EL CINEMA COM A EXPRESSIÓ ARTÍSTICA (De Sin City i Blue Velvet a Un Chien Andalou i El gabinete del Dr. Caligari). o El Surrealisme cinematogràfic. Luis Buñuel. o L’Expressionisme cinematogràfic. Robert Wiene, Murnau. o Influències en el cinema posterior dels dos corrents. El cinema negre nord-americà. L’obra de David Lynch.

6. Itinerari: EL CINEMA COM A TRANSMISSOR POLÍTIC (De Bowling for Columbine a Octubre, El triomf de la voluntat i Why we fight) o El cinema soviètic. Sergei Eisenstein. La recerca d’un nou llenguatge cinematogràfic oposat al llenguatge clàssic nord-americà. o El cinema de l’Alemanya nazi. Leni Riefenstahl. o El cinema de propaganda nord-americà durant la Segona Guerra Mundial. Frank Capra.

7. Itinerari: EL CINEMA I EL REALISME (De El Hijo a Roma, città apperta) o El neorrealisme italià. Roberto Rossellini, Vittorio de Sica. o La seva influència en moviments cinematogràfics posteriors: els nous cinemes dels anys 60 i el seu llegat. o La Nouvelle Vague. François Truffaut o El New American Cinema. John Cassavetes o Els cinemes perifèrics: Iran com a exemple.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 0 20,00 20,00
Cerca i anàlisi d'informació 0 20,00 20,00
Sessió expositiva 45,00 0 45,00
Visionat/audició de documents 0 27,00 27,00
Total 45,00 67,00 112

Bibliografia

  • Vicente J. Benet (2004). La Cultura del Cine. Introducción a la historia y la estética del cine. Barcelona: Paidos.
  • Román Gubern (2000). Historia del cine. Barcelona: Ed. Lumen.
  • José Luis Sánchez Noriega (2002). Historia del cine. Teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Madrid: Alianza Editorial.
  • Douglas Gomery (1991). Hollywood: el sistema de estudios. Madrid: Verdoux.
  • AA. VV. (1993). Historia del cine americano. Barcelona: Laertes.
  • Ethan Mordden (1989). Los estudios de Hollywood: el estilo de la casa en la edad de oro.. Barcelona: Ultramar.
  • Jenaro Talens (1986). El ojo tachado. Lectura de "Un chien andalou" de Luis Buñuel. Madrid: Cátedra.
  • AA.VV. (1991). Surrealistes, surrealisme i cinema. Barcelona: Fundació La Caixa.
  • Siegfried Kracauer (2001). De Caligari a Hitler. Barcelona: Paidos.
  • Vicente Sánchez Biosca (1990). Sombras de Weimar. Madrid: Verdoux.
  • Anna Casanovas (1993). Rússia. Cultura i cinema, 1800-1924. Barcelona: Íxia llibres.
  • François Albèra (1998). Los formalista rusos i el cine. La poética del filme. Barcelona: Paidós.
  • Giusi Rapisarda (1978). Cine y vanguardia en la Unión Soviética. La fábrica del actor excéntrico. Barcelona: Gustavo Gili.
  • Lino Micciché (1982). Introducción al neorrealismo cinematográfico italiano, 3 vols.. València: Mostra del Cinema del Mediterrani.
  • Àngel Quintana (1997). El cine italiano, 1942-196. Del neorrealismo a la modernidad. Barcelona: Paidos.
  • Laurence Schifano (1997). El cine italiano, 1945-1995. Crisis y creación.. Madrid: Accento.
  • Esteve Riambau (1998). El cine francés, 1958-1998. Barcelona: Paidos.
  • AA. VV. (1998). Nouvelle Vague, cuarenta años. Madrid: Revista Nickelodeon, n 12, tardor..
  • José Luis Guarner (1993). Historia del cine americano 3 (1949-1979). Muerte y transformación.. Barcelona: Laertes.
  • Fernando Herrero y José L. Fernández Bourgon (1982). Cine independiente americano: una introducción. Valladolid: Seminci.
  • Roberto Cueto i Antonio Weinrichter (2004). Dentro y fuera de Hollywood. València: Ediciones de la Filmoteca de la Generalitat Valenciana.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
- Anàlisi comparativa de seqüències de pel•lícules:

o El naixament d’una nació, Encadenados i La guerra de la galàxies
o Un chien andalou, El gabinete del Dr. Caligari i Blue Velvet
o Octubre, El triomf de la voluntat, Why we fight i Bowling for Columbine.
o Ciutadà Kane i Pulp Fiction.
o Roma, città apperta i Faces - El hijo, Los idiotas, Offside.
L'estudiant haurà de fer breus treballs d'anàlisi de seqüències de pel·lícules que hauran estat matèria d'estudi a classe. L'avaluació d'aquests treballs comptarà per a la nota final.
- Recerca de documentació, breus treballs sobre directors i moviments cinematogràfics. L'estudiant haurà de cercar informació, i elaborar-la mínimant, sobre qüestions temàtiques que plantegi el professor, relacionats amb directors de cinema i la seva obra, o sobre moviments cinematogràfics concrets. Comptarà per a la nota final.
Visionat de pel·lícules senceres. L'alumne haurà de visionar, pel seu compte, les següents pel·lícules: Un chien andalou, El gabinete del Dr. Caligari, Encadenados , Ciutadà Kane , Roma città apperta , Els quatre-cents cops , Faces, Easy Rider, Taxi Driver , Blue Velvet , Bowling for Columbine, El hijo , Los idiotas , Offside, Pulp Fiction.
Totes elles, però, seran estudiades a classe.
A la prova final podrà haver-hi alguna pregunta sobre qualsevol d'aquestes pel·lícules.
Classes expositives on es desenvoluparan els continguts de l'assignatura per part del professor, on s'analitzaran pel·lícules, i on els alumnes exposaran, si és el cas, alguns dels treballs realitzats. El cos central del curs estarà composat per les classes expositives on es desenvoluparan els continguts de l'assignatura. El contingut d'aquestes classes seria la matèria bàsica de l'examen final. En aquestes classes es podrà demanar, però, també, l'exposició per part dels alumnes d'alguns dels treballs realitzats a part.

Qualificació

Examen final. 55%
Treballs de recerca de documentació sobre directors i moviments cinematogràfics. 15%
Anàlisi comparativa de seqüències de pel•lícules. 15%
Actitud i assistència a classe. 15%

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.