Coneixement de les diverses aportacions teòriques i acadèmiques sobre la Comunicació Política Electoral Coneixement dels principals agents que intervenen en la comunicació política: partits polítics, institucions, mitjans de comunicació. Comprensió de les tècniques i estratègies de la comunicació política, especialment les de les campanyes electorals. Descoberta de les relacions entre els agents polítics, les institucions, els mitjans de comunicació i els ciutadans Capacitat d'anàlisi del missatge polític i habilitat per interpretar el context en què es produeix Visió de com les noves tecnologies intervenen en el procés de la comunicació política Capacitat per aplicar els coneixements adquirits en casos pràctics.
1. Què és la comunicació política? La comunicació política en campanya electoral. La campanya electoral permanent 2. La comunicació política de les institucions. Efectes de les estratègies de comunicació política. 3. El paper dels mitjans de comunicació de masses en la comunicació política. L'impacte d'Internet en la comunicació política i noves formes per al missatge polític
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total Anàlisi / estudi de casos 0 0 0 Total 0 0 0
Canel, María José (2006). Comunicación Política. Una guía para su estudio y práctica (Segona edició). Tecnos. Pallarés, Francesc (2007 ). De Pujol a Maragall : comunicació política i comportamentelectoral a les eleccions catalanes de 2003 . Girona: Documenta Universitaria. Catàleg Badia, L (1992). De la persuasió a la tematització. Introducció a la comunicació política moderna. Pòrtic. Cardús, S (1995). Política de paper. Premsa i poder a Catalunya 1981-1992. La Campana. Castells, M.; Tubella, I.; Sancho, T.; Roca, M.; (2007). La transició a la societat xarxa. Ariel. Del Rey, Javier (2007). Comunicación política, Internet y campañas electorales. De la teledemocracia a... Tecnos. Madí, David (2007). Democràcia a sang freda. Les interioritats de la política catalana. PPM Editorial. Martín, L (2002). Marketing político. Arte i ciencia de la persuasión en democracia. Paidós. Martínez, Jordi (2004). Ja saben què fas? 10 històries per entendre millor la comunicació. Mediterrània. Catàleg Diversos (2004). Las campañas electorales y sus efectos en la decisión del voto. València: Tirant lo Blanc. Canel, Maria José (2007). Comunicación de las instituciones públicas. Madrid: Tecnos. Canaleta, Pau (2010). L'estratègia electoral. Editorial UOC. e-Politicae.com. Recuperat , a http://www.e-politicae.com/index.php?idm=2 Segarra, Jordi. Terés, Àlex (2009). Yes you can. Buscant el candidat perfecte. Angle Editorial.
Per a obtenir la nota final de l’assignatura, l’alumne podrà optar pel sistema d’avaluació continuada o per fer una prova final escrita. L’alumne que opti per l’avaluació continuada ha d’assistir com a mínim al 90 per cent de les classes, participar positivament en les activitats que es realitzin, demostrar haver comprès les lectures que es proposin i fer correctament els exercicis que es demanin. Les activitats, lectures i exercicis seran, justament, la font de l’avaluació continuada. Es farà una prova escrita o s'encarregarà un exercici/treball/activitat d'avaluació de cadascun dels 3 blocs de continguts, que generarà una nota. La nota final de l’assignatura serà el resultat de la mitjana de les 3 notes. Totes les proves es puntuaran de 0 a 10 i s'haurà de treure com a mínim un 5 de cadascuna per a aprovar l'assignatura per aquesta via. La prova final escrita serà sobre el conjunt dels continguts i la bibliografia de l’assignatura. La nota de l’alumne que opti per la prova final serà la que resulti d’aquest examen. Els alumnes que hagin optat per l’avaluació continuada també tindran dret a fer l’examen final escrit. En aquest cas, prevaldrà la nota de la prova final. A l'hora de qualificar les proves i les activitats es valorarà, fonamentalment, l'assoliment de les competències específiques de l'assignatura.