1. Concepte. Tipus de guia. Funcions.
1.1. Guia local
1.2. Guia de ruta
1.3. Altres tipologies
1.4. Evolució històrica de la figura del guia
2. La demanda.
2.1. Les agències de viatges
2.2. Ens públiques i/o privades
2.3. Associacions i col·lectivitats
2.4. Monuments, conjunts històrics i museus
2.5. Centres d’ensenyament
2.6. Els “privates” o particulars
2.7. El client empresa
2.8. Les empreses de serveis turístics
2.9. Els guies
3. Com preparar el viatge: la sortida, el desenvolupament i l’arribada.
3.1. Tasques a realitzar
3.2. Fonts d’informació i documentació
3.3. L’agenda telefònica
3.4. Divises i moneda estrangera
3.5. Les excursions facultatives
3.6. Les compres i comissions
4. El servei.
4.1. Tipus de serveis/visites
4.2. Factors socials que intervenen en el desenvolupament del servei
4.3. Factors tècnics que intervenen en el desenvolupament del servei
4.4. Estructura del servei
5. Tècniques de comunicació.
5.1. La comunicació no verbal
5.2. La comunicació verbal
5.3. Tècniques a utilitzar segons l’espai o escenari
6. Dinàmica de grups. Resolució de problemes.
6.1. La dinàmica de grups en la professió del guia.
6.2. Fases de la dinàmica de grups
6.3. Psicologia dels mercats receptors de turisme
6.4. Psicologia dels mercats emissors de turisme
6.5. Tipologies de grups
6.6. Aspectes de l’atenció als grups turístics i resolució de problemes.
7. Reglamentació de la professió dels guies de turisme.
7.1. Antecedents històrics
7.2. La sentència del 22 de març de 1994 de les comunitats europees
7.3. La reglamentació a Catalunya
7.4. Les associacions i col·lectivitats
7.5. Les institucions estatals, autonòmiques i locals
7.6. Les empreses de serveis turístics
Mètodes docents:
L’assignatura es presenta com un projecte progressiu i continu, on cada tema serà una continuació del tema anterior.
Les classes teòriques es complementaran amb classes pràctiques que consistiran en sortides de camp, l’organització de visites a càrrec dels propis alumnes i l’anàlisi de material relacionat amb el guiatge.
Es planteja una doble metodologia d'avaluació de l'assignatura:
(a) Avaluació continua (Sistema d’avaluació per portafoli)
Consistirà en l’elaboració d’un portafoli (una carpeta), que l’estudiant lliurarà a final de curs a partir de les mostres de pràctiques realitzades. L’estudiant haurà de fer tres pràctiques al llarg del curs.
L’assistència a classe es considera imprescindible i, per tant, puntuarà. Un estudiant haurà d’haver assistit al 60% de les classes per poder optar al sistema d’avaluació continuada.
La nota final de l’assignatura s’obtindrà a partir de tres notes:
- El portafoli que equivaldrà al 60% de la nota final, sempre i quan superi el 4
- La realització d’un examen final, equivaldrà al 30% de la nota, sempre i quan superi el 4
- L’assistència a classe 10%, sempre i quan hagi assistit al 60% de les classes
(b) Avaluació final (Sistema d’avaluació amb examen i treball de curs)
Aquells estudiants que no puguin assistir a classe, tenen l’opció d’una avaluació final que consistirà en la realització d’una prova escrita i el lliurament d’un treball de curs. La prova escrita o examen final equivaldrà al 80% de la nota de l’assignatura. La prova escrita avaluarà tant la teoria com la seva aplicació a un cas pràctic.
El 20% restant de la nota es correspon al treball de curs que es lliurarà a finals de curs.
En aquest cas, la nota final de l’assignatura serà el resultat de dues notes:
- La realització d’un examen final que equivaldrà al 80% de la nota, sempre i quan superi el 4
- La realització d’un treball de curs que equivaldrà al 20% de la nota, sempre i quan superi el 4