Estudia

• Concepte i origen de la vida

• Comprensió de les lleis de la herència, la teoria cromosòmica i aspectes bàsics de la funció gènica.
• Adquisició de coneixements sobre la composició bioquímica del material hereditari, la seva síntesis en el procés de replicació i els mecanismes d'expressió gènica: transcripció i traducció.
• Iniciació al treball en grup i aprenentatge cooperatiu.
• Autoavaluació de la adquisició de coneixements
• Tècniques de treball experimental amb organismes vius

1. BLOC-1. MENDELISME

          1.1. MENDELISME I TEÒRIA CROMOSÓMICA.

          1.2. HERÈNCIA LLIGADA AL SEXE.

2. BLOC 2. MÉS ENLLÀ DEL MENDELISME

          2.1. AL.LELISME I DOMINÀNCIA

          2.2. INTERACCIÓ GÈNICA

          2.3. INTERACCIÓ GEN-AMBIENT

          2.4. HERÈNCIA QUANTITATIVA

          2.5. LLIGAMENT I RECOMBINACIÓ A EUCARIOTES

          2.6. HERÈNCIA EXTRANUCLEAR

3. BLOC-3. MECANISMES DE CANVI GENÈTIC

          3.1. MUTACIONS

          3.2. VARIACIONS CROMOSÒMIQUES NUMÈRIQUES: POLIPLOIDIA i ANEUPLOIDIA

          3.3. CANVIS CROMOSÒMICS ESTRUCTURALS: DEFICIÈNCIES I DUPLICACIONS

          3.4. CANVIS CROMOSÒMICS ESTRUCTURALS: INVERSIONS I TRANSLOCACIONS

4. BLOC-4. GENÈTICA DE POBLACIONS

          4.1. POBLACIONS NATURALS

          4.2. CANVIS EN LES FREQüÈNCIES GÈNIQUES

5. BLOC-5. BASES MOLECULARS DE L'HERÈNCIA

          5.1. IDENTIFICACIÓ DEL MATERIAL HEREDITARI

          5.2. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DELS ÀCIDS NUCLEICS

          5.3. ANÀLISIS GENÈTIQUES A BACTERIS.

          5.4. NATURALESA DEL GEN

6. BLOC-6. GENÈTICA MOLECULAR

          6.1. REPLICACIÓ DELS ÀCIDS NUCLEICS.

          6.2. REPLICACIÓ "IN VIVO" DELS ÀCIDS NUCLEICS.

          6.3. BASE MOLECULAR DE LA RECOMBINACIÓ

          6.4. BASE MOLECULAR DE LA MUTACIÓ I REPARACIÓ

          6.5. EXPRESSIÓ DE LA INFORMACIÓ GÈNICA: TRANSCRIPCIÓ

          6.6. EXPRESSIÓ DE LA INFORMACIÓ GÈNICA: TRADUCCIÓ

          6.7. EL CODI GENÈTIC

          6.8. REGULACIÓ GÈNICA A PROCARIOTES

          6.9. REGULACIÓ GÈNICA A EUCARIOTES

7. BLOC-7. PRÀCTIQUES DE LABORATORI

          7.1. Anàlisi de mutacions a Drosophila melanogaster

          7.2. Elaboració d'un mapa genètic a D.melanogaster

          7.3. Polimorfisme cromosòmic. Tècnica de cromosomes politènics a Drosophila

          7.4. Anàlisi del pedigree del alumne per a caràcters hereditaris humans

          7.5. Anàlisi de la variabilitat genètica en una població humana

• Atherly, Alan G, Girton, Jack R, McDonald, John F (cop. 1999). The Science of genetics. Fort Worth [etc.]: Saunders College.
• Gardner, Eldon J, Simmons, Michael J, Snustad, D. Peter (cop. 1998). Principios de genética (4ª ed). México D.F: Limusa.
• Griffiths, Anthony J. F. (2002). Genética (3ª ed.). Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de España.
• Griffiths, Anthony J. F. (cop. 2000). Genética moderna. Madrid [etc.]: MacGraw-Hill/Interamericana.
• Griffiths AJF, Wessler SR, Lewontin RC, Carroll SB (2008). Genética (9). McGraw-Hill/Interamericana de España, S.A.U.. Catàleg
• Hartl, Daniel L, Jones, Elizabeth W (cop. 2001). Genetics, : analysis of genes and genomes (5th ed). Sudbury (Mass.) [etc.]: Jones and Bartlett Publishers.
• Klug, William S, Cummings, Michael R (cop. 1999). Conceptos de genética. Madrid [etc.]: Prentice Hall.
• Klug WS, Cummings MR, Spencer CA (2006). Conceptos de Genética (8). Madrid: Pearson. Prentice Hall..
• King, Robert C, Stansfield, William D (1985). A Dictionary of genetics (3rd. ed). New York [etc]: Oxford University Press.
• Lacadena, Juan Ramón (DL 1999). Genética general, : conceptos fundamentales. Madrid: Síntesis.
• Pascual, Lluís, Moltó, Maria Dolors (cop. 1999). Però, què és això de la genètica?. [València]: Universitat de València.
• Passarge, Eberhard (cop. 2004). Genética, : texto y atlas (2ª ed., rev. y ampl). Madrid [etc.]: Editorial Médica Panamericana.
• Pierce B.A (2006). Genética. Un enfoque conceptual (2). Madrid: Panamericana.
• Russell, Peter J (1998). Genetics (5th ed). Menlo Park [etc.]: Benjamin Cummings.
• Tamarin, Robert H (cop. 1996). Principios de genética. Barcelona [etc.]: Reverté.

Activitats d'avaluació:

Atenció el curs 2010-2011 aquesta assignatura no té horari de docència presencial

SISTEMA D’AVALUACIÓ en PRIMERA i SEGONA CONVOCATÒRIA:

1- NOTA DE PRÀCTIQUES: fins a un 15% de la nota final.
NO HI HA PREVISTES PRÀCTIQUES DE LABORATORI, els alumnes que mai han fet pràctiques de laboratori o aquells que les tenen suspeses han de fer un EXAMEN.

Els alumnes que han fet pràctiques en cursos anteriors es farà servir el resultat de aquella avaluació amb el següent barem: A= 1.5, B= 1.0, C= 0.5, D= 0 (sobre 10 punts de nota final).

2- ACTIVITATS DE CONTROL DURANT EL CURS: fins un 25% de la nota final.
Durant el curs els alumnes hauran de respondre (via web o per escrit) activitats de control dels diversos temes de l'assignatura.

3 -EXAMEN FINAL: fins a un 60% de la nota final de l'assignatura.

NOMES AQUEST EXAMEN FINAL ÉS RECUPERABLE PER A LA SEGONA CONVOCATÒRIA, a la resta d'activitats es mantindrà la nota ja obtinguda.

L'objectiu és introduir a l'alumne en l'estudi dels mecanismes de la herència biològica. Quin és el material hereditari i quines regles segueix en la seva transmissió. El programa es divideix en dos grans parts: Genètica mendeliana o clàssica i Genètica molecular. La primera part conté l'estudi de les lleis de la herència, la teoria cromosòmica i els coneixements inicials de la funció gènica. En la segona es descriu la composició bioquímica del material hereditari, la seva síntesis en el procés de replicació i els mecanismes d'expressió gènica: transcripció i traducció. El curs finalitza amb una breu introducció als processos de regulació gènica.

La superació del curs requereix la participació activa i continuada de l'alumne en les feines previstes. Tot i que la valoració és individual, l'alumne és membre d'un grup de treball definit pel professor (5-7 estudiants), del bon funcionament del grup depenen els resultats finals de l'estudiant. La valoració dels companys és part significativa en l'avaluació.

• Biologia cel·lular
• Bioquímica
• Estadística