Estudia

Horaris:

Horaris:

Horaris:

1. La historiografia europea a finals del segle XIX: cientificisme i mètode històric, dinamisme universitari i compromís polític. L'escola metòdica: objecte i mètode de la història. Les crítiques a l'enfocament metòdic: el debat amb la sociologia durkheimiana.

2. El triomf de la història-ciència social.L'esgotament del model metòdic: alternatives disciplinars, morfologies històriques i crisi de la professió. La renovació: els primers Annales. L'estatut i el mètode de la història en Marc Bloch.

3. La historiografia francesa després de 1945. Braudel: el triomf de les estructures i la longue durée. Labrousse: l’auge dels estudis d’història econòmica i social. El marxisme estructuralista d'Althusser. La tercera generació dels Annales: de la història total a l’"esmicolament" de la Història.

4. Catalunya i Espanya. La historiografia espanyola en el segle XIX. Rafael Altamira i els primers tempteigs de renovació historiogràfica abans de la Guerra Civil. El Centro de Estudios Históricos. La historiografia espanyola en la postguerra civil. Jaume Vicens Vives: formació i evolució del seu pensament. La renovació de la historiografia catalana i espanyola després de Vicens Vives.

5. El marxisme britànic. La llarga tradició de la historiografia social britànica. El grup d’historiadors marxistes britànics: la revista Past and Present. Les aportacions col·lectives: La història de baix a dalt i la revisió del concepte de classe. Un exemple: el debat els orígens del capitalisme.

6. Pierre Vilar: la formació del seu pensament. De geògraf a historiador. Característiques i originalitat de la seva obra. Les "modes" historiogràfiques i l’"assaig de diàleg amb Althusser". Influència sobre la historiografia catalana i espanyola. Catalunya dins l’Espanya Moderna.

• Bloch, Marc (1984). Apología de la historia. Barcelona: Empúries.
• Burke, Peter (1993). La Revolución historiográfica francesa, : la escuela de los Annales 1929-1984. Barcelona: Gedisa.
• Dosse, François (1988). La Historia en migajas, : de "Annales" a la "nueva historia". València: Alfons el Magnànim.
• Casanova, Julián (1991). La Historia social y los historiadores, : ¿cenicienta o princesa?. Barcelona: Crítica.
• Fontana, Josep (cop. 2000). La Història dels homes. Barcelona: Crítica.
• Hobsbawm, E. J (1998). Sobre la historia. Barcelona: Crítica.
• Hobsbawm, E. J (cop. 2003). Años interesantes, : una vida en el siglo XX. Barcelona: Crítica.
• Muñoz i Lloret, Josep M (1997). Jaume Vicens i Vives, 1910-1960, : una biografia intel lectual. Barcelona: Edicions 62.
• Noiriel, Gérard (1997). Sobre la crisis de la historia. Madrid: Cátedra Universitat de València.
• Vilar, Pierre (1964-1987). Catalunya dins l'Espanya moderna, : recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals. Barcelona: Edicions 62.
• Vilar, Pierre (1995). Pensar històricament, : reflexions i records. València: Eliseu Climent.
• Langlois, Charles V. / Seignobos, Charles (2003). Introducció a los estudios históricos. Alacant: Publicaciones de la Universidad de Alicante. Catàleg
• Pasamar Alzuria, Gonzalo (1991). Historiografía e ideología en la postguerra española. Zaragoza : PUZ. Catàleg
• López Sánchez, José María (2006). Heterodoxos españoles. El Centro de Estudios Históricos, 1910-1936. Madrid: Marcial Pons. Catàleg
• Carreras Ares, Juan José (2000). Razón de Historia. Estudios de historiografía. Madrid: Marcial Pons. Catàleg
• Prost, Antoine (2001). Doce lecciones sobre la historia. València: Universitat de València. Catàleg

Activitats d'avaluació:

Comentaris de text: 25%
Prova escrita: 75%

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà no presentat a l'alumne que no es presenti a la prova escrita. Per contra, cada comentari de text no lliurat equivaldrà a un zero que farà promig amb tots els altres comentaris per determinar el 25% de la qualificació.

El primer dia de curs s'anunciaran les lectures obligatòries