Estudia

• Les i els alumnes hauràn de ser capaços de llegir i distingir els principals tipus d'escriptura llatina emprada a l'Europa Occidental. Hauràn d'entendre l'escriptura i la lectura com dos eines intel.lectuals fonamentals per la història de la cultura en l'Occident europeu (per tant han d'entendre els processos de lecto-escriptura, l'aprenentatge, l'ús, difusió de l'escriptura, etc.) Hauràn de conèixer les tipologies diplomàtiques principals. Han de ser capaços d'editar i elaborar un petit treball d'estudi d'una font escripta.

1. Paleografia: Definició i concepte. Elements i morfologia de l’escriptura. Normes de transcripció. Les abreviaturas i els sistemas d’abreviació

2. Evolució de l’escriptura llatina: Cicles i gèneres. Manuscrits i documents (segles VII a.C.-XII d.C.)

3. Evolució de l’escriptura llatina: Cicles i gèneres.

          3.1. Segles XIII-XV. Manuscrits i documents.

          3.2. Segles XVI-XVIII. Manuscrits i documents.

4. Diplomàtica: Definició i concepte. L’estructura documental.

5. Cronología. Els sistemes de datació

6. Categories diplomàtiques. Gènesi i tradició documental: originals, còpies i trasllats.

7. Centres d’expedició de documents: Escrivanies i cancelleries.

• Cavallo, G.; Chartier, R. (1996). Historia de la lectura en el mundo occidental. Madrid: Taurus.
• Petrucci, A. (1996). Breve storia de l'escrittura latina. Roma: Bagato libri.
• Aragó, A.M.; Trenchs, J. (1983). Las cancillerías en la Corona de Aragón y Mallorca, desde Jaime I a la muerte de. Zaragoza: C.S.I.C.
• Carucci, P.; Cortés, V.; Romeo, P.; Romero, M. (1994). Documento y archivo de gestión, diplomática de ahora mismo (Sevilla). Sevilla: 1994.
• Escolar, H., (2000). Manual de historia del Libro (Madrid). Madrid: 2000.
• Millares Carlo, A. (1983). Tratado de Paleografía Española (Madrid). Madrid: Espasa Calpe.
• Cencetti, Giorgio (1997). Lineamenti di Storia della Scrittura Latina ... (2ª ed.). Bologna: Pàtron.
• Cencetti, Giorgio (1978). Paleografia latina. Roma: Jouvence.
• Cencetti, Giorgio, Nicolaj, Giovanna, (1995). Scritti di paleografia (2. Aufl.). Dietikon Zürich: Urs Graf.
• Petrucci, Armando, Chartier, Roger, Hébrard, Jean (1999). Alfabetismo, escritura, sociedad. Barcelona: Gedisa.
• Petrucci, Armando (1984). La Descrizione del manoscritto : storia, problemi, modelli. Roma: La Nuova Italia Scientifica.
• Seminario Internacional de Estudios sobre la Cultura Escrita: 1993 : València) (1995). Escribir y leer en Occidente. València: Universidad de Valencia. Departamento de Historiade la Antigüedad y de la Cultura Escrita.
• Petrucci, Armando (1999). Escriptura de la memòria i memòries de l'escrit : de l'ordredels objectes escrits al desordre de l'escriptura virtual. València: Universitat de València.
• Petrucci, Armando (cop. 1993). Jeux de lettres : formes et usages de l'inscription enItalie, 11e-20e siècles. Paris: Éditions de l'École des hautes études en sciences sociales.
• Petrucci, Armando (1977). Libri editori e pubblico nell'Europa moderna : guida storicae critica. Roma: Laterza.
• Petrucci, Armando (1986). La Scrittura : ideologia e rappresentazione. Torino: Einaudi.
• Petrucci, Armando (1995). Le Scritture ultime : ideologia della morte e estrategiedello scrivere nella tradizione occidentale. Torino: Einaudi.
• Feliu, Gaspar, Salrach, Josep M., Arnall i Ignasi, Ma. Josepa, Baiges, Ignasi J., Benito, Pere,. Els Pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Barcelona: Fundació NogueraLleida.
• Arnall i Juan, María Josepa, (2002). El Llibre manuscrit. Barcelona: Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona: Eumo.
• Arnall i Juan, María Josepa, Pons i Guri, Josep M. (1993). L'Escriptura a les terres gironines : segles IX-XVIII. Girona: Diputació de Girona.
• ,. Lletres reials a la ciutat de Girona : 1293-1515. [Girona]: Ajuntament de Girona[Barcelona].
• Arribas Arranz, F., (1965). Paleografía documental hispánica (1965). Valadolid: Sever Cuesta.
• Canellas López, A., (1974). Exempla Scripturarum Latinarum. In usum scholarum. Pars prior i pars altera (1974). Zaragoza: ----.
• Ong, Walter J. (1988). Orality and literacy : the technologizing of the word. London [etc.]: Methuen.
• Ong, Walter J. (1967). The Presence of the word : some prolegomena for cultural andreligious history. New Haven [etc.]: Yale University Press.
• Guyotjeannin, Olivier, Pycke, Jacques, Tock, Benoît-Michel (1993). Diplomatique médiévale. [Turnhout]: Brepols.
• Gimeno Blay, Francisco M., Rico, Francisco, int. (cop. 2005). Admiradas mayúsculas : la recuperación de los modelos gráficos romanos. [Salamanca]: Instituto de Historia del Libro y de la Lectura.
• Gimeno Blay, Francisco M. (1985). La Escritura gótica en el País Valenciano después de la conquista del siglo XIII. Valencia: la Universidad.
• Seminario Internacional de Estudios sobre la Cultura Escrita: 1993 : València) (1995). Escribir y leer en Occidente. València: Universidad de Valencia. Departamento de Historiade la Antigüedad y de la Cultura Escrita.
• Los Muros tienen la palabra : materiales para una historiade los graffiti (1997). València: Universitat de València.
• Los Muros tienen la palabra : materiales para una historiade los graffiti (1997). València: Universitat de València.
• Trenchs, José, Gimeno Blay, Francisco M. (Departamento de Historia de la Antigüedad y de la Cultura Escrita). La Paleografía y la diplomática en España : (siglo XX). Valencia: Universitat de València.
• Gimeno Blay, Francisco M. (1998). Scripta manent : materiales para una historia de la cultura escrita. València: Seminari Internacional d'Estudis sobre la CulturaEscrita. Universitat de València.
• Bartoli Langeli, A. (2006). Notai : scrivere documenti nell'Italia medievale. Roma: Viella.
• Trenchs Ódena, Josep (cop. 1991). Casa, corte y cancillería de Pedro el Grande (1276-1285). Roma: Bulzoni.
• Mandingorra Llavata, Ma. Luz (1986). La Escritura humanística en Valencia : su introducción ydifusión en el siglo XV. València: Universitat de València. Departamento de Historiade la Antigüedad y de la Cultura Escrita. Unidad Docente de Paleografía y Diplomática.
• Alturo i Perucho, Jesús (Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions). Història del llibre manuscrit a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• Bonsom, 979-1024 (Departament de Justícia i Interior). Liber iudicum popularis. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• Castillo Gómez, Antonio (2006). Entre la pluma y la pared : una historia social de la escritura en los Siglos de Oro. Tres Cantos (Madrid): Akal.
• Historia de la cultura escrita : del Próximo Oriente Antiguoa la sociedad informatizada (DL 2002). Gijón: Trea.
• Libro y lectura en la Península Ibérica y América : (siglos XIII a XVIII) (Consejería de Cultura y Turismo). [Valladolid]: Junta de Castilla y León.
• Scrittura e civiltà (1977-2001). Firenze: Leo. S. Olschki.
• Cultura escrita y sociedad (2005-). Gijón: Trea.
• Litterae caelestes : rivista annuale internazionale dipaleografia, codicologia, diplomatica s storia delletestimonianze scritte (2005-). Roma: Aracne.
• Haenens, A. (1934). Le rôle social de l'écriture et l'èvolution européenne. Revue de l'Institut de Sociologie Solvay, XIV(14),
• Petrucci, A. (1979). "Funzione della scrittura e terminologia paleografica" (Roma). Roma: Palaeographica. Diplomatica et Archivistica. Studi in onore di G. Battelli,.
• Steffens, F. (1910). , Paléographie Latine. Edition française d'aprés la nouvelle edition allemande (Trèves-Paris). Trèves-Paris: ----.
• Ullman, Berthold L. (1980). Ancient writing and its influence. Toronto [etc.]: University of Toronto Press.
• Ullman, Berthold L. (1964). Classical mediaeval and renaissance studies in honor of Berthold Louis Ullman. Roma: Edizioni di storia e letteratura.
• Ullman, Berthold L. (1973). Studies in the italian Renaissance (2nd ed., with additions and corrections). Roma: Ed. di storia e letteratura.
• Manguel, Alberto (2005). Una Historia de la lectura. Barcelona: Lumen.
• Petrucci, A. (2007). La primera lliçó de paleografia (2007). València: PUV. Catàleg
• Petrucci, Armando (cop. 20022003). La Ciencia de la escritura : primera lección de paleografía. Buenos Aires, [etc.]: Fondo de Cultura Económica deArgentina.
• Francisco M. Gimeno Blay, Daniel Gozalbo i Josep Trenchs (+) (edits.) (2009). Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós (Univ. de València). València: Universitat de València. Catàleg
• Studium Medievale. Revista de Cultura visual-Cultura escrita (2008). Olot-Girona: Amics de Besalú. Catàleg
• Francisco M. Gimeno Blay (2008). De la "luxurians litera" a la "castigata et clara".De l'ordre gràfic medieval.... Studium Medievale. Revista de Cultura visual-Cultura escrita, 1(1), 151-177 Catàleg

Activitats d'avaluació:

El sistema d'avaluació que es durà a terme al llarg del curs serà continuat: 1)Tindré en compte la progressió en la lectura dels diferents exemples i tipus d'escriptures que conformen els dossiers d'exemples escripturaris de classe, així com les làmines o fragments triats i penjats al web de l'assignatura.
2) S'avaluarà l'assistència a les pràctiques de l'assignatura (visites a arxius, lectura i comentari històrico paleogràfic i diplomàtic de documentació diversa, visita a biblioteques,assistència als seminaris que es recomenaran al llarg del curs, etc.
3) S'avaluaran les lectures de la bibliografia obligatoria que es determinarà el primer dia de classe.
4) S'avaluarà l'edició d'alguns exemplars documentals.
5) També forma part de l'avaluació de l'assignatura una prova escrita del contingut del programa de l'assignatura, amb una part teòrica i una part pràctica.
6) És obligatòria l'assistència a les pràctiques de l'assignatura i els i les estudiants que no assisteixen hauran de justificiar documentalment la seva imposibilitat d'assistir-hi, i compensar amb el treball d'altres materials el seguiment de l'assignatura.
7) Forma part de les pràctiques de l'assignatura l'assistència al Seminari Internacional de Cultura Escrita "Josepa Arnall Juan", que es celebra annualment en els mesos de març o abril, així com la participació en el curs de cal.ligrafia que es fa en tres o quatre sessions de les classes pràctiques.

Es recomana a les alumnes i als alumnes d'aquesta assignatura que han de dur a terme una feina continuada de lectura de les mostres tipològiques que marquen l'evolució de l'escriptura llatina.
Oportunament s'avisara de la celebració dels seminaris que formen part de les pràctiques avaluables de l'assignatura, així com l'assistència a les pràctiques tant dintre com fora de l'aula de la Facultat.
Les i els alumnes hauràn de treballar els exemples escrituraris i diplomàtics que trobaran penjats al web de l'assignatura.
Tot l'alumna haurà de fer una petita exposició d'aprox., uns 8 minuts del seu treball d'edició i estudi d'una font escrita.
Donat que aquesta assignatura en té un component pràctic es recomana a tot l'alumnat que dediqui unos 10 minuts diaris al llarg del curs a llegir alguns dels exemples escripturaris assenyalats per la prof.

• Autors de la literatura llatina I
• CODICOLOGIA I BIBLIOLOGIA
• Cultura visual: anàlisi de la imatge
• Edició de textos i crítica textual
• El pensament medieval
• Història de l'art medieval
• Història medieval I
• Història medieval II
• Història moderna
• Iconografia
• INTRODUCCIÓ AL PATRIMONI DOCUMENTAL
• LLATÍ
• Llatí
• Llatí medieval i humanístic
• LLATÍ VULGAR
• LLATÍ VULGAR
• TOPONÍMIA I ONOMÀSTICA