Estudia

Horaris:

• Coneixements generals i específics de la història de les idees estètiques. Coneixement dels contextos històrics i teòrics de les idees plantejades. Coneixement metodològic d’anàlisi textual. Capacitat d’anàlisi textual dels textos estètics. Capacitat de connexió relacional entre els textos estètics i les pràctiques artístiques. Visió interdisciplinària del fet artístic i de la reflexió teòrico-estètica. Coneixement de la terminologia específicament estètica.

1. INTRODUCCIÓ El sentit d'una "Història" de les "idees estètiques". Les "idees estètiques" segons Kant. El sentit de la "història" segons Benjamin i Foucault.

2. LA QÜESTIÓ DEL "RECEPTOR" DE L'OBRA D'ART

          2.1. El gust (Hume, Montesquieu)

          2.2. El judici estètic (Kant)

          2.3. El joc de les facultats (Schiller)

          2.4. L'aura i la qüestió de la reproductibilitat tècnica(Benjamin)

          2.5. El problema de la interpretació (Gadamer)

          2.6. L'estètica de la recepció (Jauss)

          2.7. La visibilitat (Husserl, Merleau-Ponty)

          2.8. La mirada (Foucault, Sartre, Lacan, Zizek)

3. LA QÜESTIÓ DE L' "AUTOR" DE L'OBRA D'ART.

          3.1. L'artesà (Aristòtil)

          3.2. El Déu-artista (Agustí, Bonaventura)

          3.3. El creador (Ficino, Nicolàs de Cusa)

          3.4. El geni (Kant)

          3.5. La metafísica de l'artista (Nietzsche)

          3.6. L'autor (Barthes, Foucault)

4. CATEGORIES ESTÈTIQUES

          4.1. La bellesa (Plató, Hegel)

          4.2. El sublim (Kant)

          4.3. La lletjor (Lessing, Rosenkranz, Adorno)

          4.4. El sinistre (Freud)

          4.5. El banal (Danto)

5. IDEES ESTÈTIQUES I POSTMODERNITAT

          5.1. La ciutat i les pràctiques artístiques (Benjamin)

          5.2. La noció d'arxiu (Derrida)

          5.3. L'escriptura del cos (Cixous)

          5.4. La qüestió del gènere i l'estètica queer (Butler)

          5.5. Pràctiques artístiques i intervenció política (Rancière)

• Beardsley, Monroe C, Hospers, John (1990). Estética, : historia y fundamentos (10ª ed). Madrid: Cátedra.
• Bosanquet, Bernard (1986). Història de l'estètica. Barcelona: Edicions 62.
• Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas (cop. 1996). Madrid: Visor.
• Givone, Sergio (1990). Historia de la estética. Madrid: Tecnos.
• Jiménez, José (1992). Imágenes del hombre, : fundamentos de estética (2ª ed). Madrid: Tecnos.
• Plató (1986). Diálogos III (Fedón, Banquete, Fedro). Madrid: Gredos.
• Plató (1928). Diàlegs. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
• Aristòtil (1985). Retòrica. Barcelona: Laia.
• Aristòtil (1981). Psicologia. Barcelona: Laia.
• Aristòtil (1995). Física. Madrid: Gredos.
• Plotí (1985-1998). Enéadas. Madrid: Gredos.
• De Bruyne, E. (1959). Estudios de estética medieval. Madrid: Gredos.
• De Bruyne, E. (1990). La estética de la edad media. Madrid: Visor.
• Eco, Umberto (1990). Art i bellesa en l'estètica medieval. Barcelona: Destino.
• Agustí (1985). Soliloquis. Barcelona: Laia.
• Agustí (1990). Confessions. Barcelona: Proa.
• Bonaventura Sant (1986). Obres escollides. Barcelona: Laia.
• Pico della Mirandola, Giovanni (2001). Discurs sobre la dignitat de l'home. Barcelona: edicions 62.
• Diderot, Denis (1994). Escritos sobre arte. Madrid: Siruela.
• Diderot, Denis (1988). Pensamientos sueltos sobre la pintura. Madrid: Tecnos.
• Diderot, Denis (1983). Escrits filosòfics. Barcelona: Edicions 62.
• Montesquieu (1948). Ensayo sobre el gusto. Buenos Aires: Espasa-Calpe.
• Hume, David (1989). La Norma del gusto y otros ensayos. [Barcelona]: Península.
• Lessing, G. E. (1994). Laocoonte. Madrid: Tecnos. Catàleg
• Kant, Immanuel (1984). Crítica del juicio (3ª ed). Madrid: Espasa-Calpe.
• Schiller, Friedrich (1983). Cartes sobre l'educació estètica de l'home. Barcelona: Laia.
• Schiller, Friedrich (1991). Escritos sobre estética. Madrid: Tecnos.
• Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von (1987). Antología. Barcelona: Península.
• Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von (1988). Sistema del idealismo trascendental. Barcelona: Anthropos.
• Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von (1980). La Relación de las artes figurativas con la naturaleza (5ª ed). Buenos Aires: Aguilar.
• Hegel, Georg Wilhelm Friedrich (1989). Lecciones sobre la estética. Madrid: Akal.
• Schopenhauer, Arthur (1986). El Mundo como voluntad y representación. Barcelona: Orbis.
• Kierkegaard, Søren (1987). Temor y temblor. Madrid: Tecnos.
• Kierkegaard, Søren (DL 1996-DL 1998). Estudios estéticos. Málaga: Ágora.
• Rosenkranz, Johann Karl Friedrich (cop. 1992). Estética de lo feo. Madrid: Ollero.
• Nietzsche, Friedrich Wilhelm (1979). El Nacimiento de la tragedia o Grecia y el pesimismo (4ª ed). Madrid: Alianza Editorial.
• Nietzsche, Friedrich Wilhelm (1981). La Genealogia de la moral, : un escrit polèmic. Barcelona: Laia.
• Freud, Sigmund (1973). Obras completas (3ª ed). Madrid: Biblioteca Nueva.
• Heidegger, Martin (1989). Fites. Barcelona: Laia.
• Benjamin, Walter (1993). L'Obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica, : tres estudis de sociologia de l'art (2a ed). Barcelona: Edicions 62.
• Benjamin, Walter (1988). El Concepto de crítica de arte en el Romanticismo alemán. Barcelona: Península.
• Adorno, Theodor W (1986). Teoría estética. Madrid: Taurus.
• Sartre, Jean-Paul (1996). L'Imaginari, : psicologia fenomenològica de la imaginació. Lleida: Pagès Estudi General de Lleida.
• Sartre, Jean-Paul (1984). El Ser y la nada, : ensayos de ontología fenomenológica. Madrid: Alianza.
• Merleau-Ponty, Maurice (1997). Fenomenología de la percepción (4ª ed). Barcelona: Península.
• Merleau-Ponty, Maurice (1967). L'Oeil et l'esprit. Paris: Gallimard.
• Merleau-Ponty, Maurice (1985). El ojo y el espíritu. Barcelona: Paidós.
• Gadamer, Hans-Georg (1988). Verdad y método, : fundamentos de una hermenéutica filosófica (3ª ed). Salamanca: Sígueme.
• Gadamer, Hans-Georg (1996). Estética y hermenéutica. Madrid: Tecnos.
• Gadamer, Hans-Georg (1991). La Actualidad de lo bello, : el arte como juego, símbolo y fiesta. Barcelona [etc.]: Paidós [etc.].
• Foucault, Michel (1982). L'Ordre del discurs i altres escrits. Barcelona: Laia.
• Foucault, Michel (1988). La Arqueología del saber (10ª ed). México [etc.]: Siglo XXI.
• Foucault, Michel (2001). Dits et écrits 1954-1988. Paris: Gallimard.
• Jauss, Hans Robert (1992). Experiencia estética y hermenéutica literaria, : ensayos en el campo de la experiencia estética (2ª ed., corr. y aum). Madrid: Taurus.
• Jauss, H.-R. (1978). Pour une esthétique de la réception. París: Gallimard.
• Ingarden, Roman (1989). Estética de la recepción. Madrid: Visor.
• Lyotard, Jean-François (cop. 1992). Peregrinaciones, : Ley, forma, acontecimientos. Madrid: Cátedra.
• Bürger, Peter 1936 (1987). Teoría de la vanguardia. Barcelona: Península.
• Bürger, Peter 1936 (cop. 1996). Crítica de la estética idealista. Madrid: Visor.
• Danto, Arthur Coleman (1981). The Transfiguration of the commonplace, : a philosophy of art. Cambridge: Harvard University Press.

Activitats d'avaluació:

Es realitzaran quatre treballs durant el curs, especificats en el seu moment. En tots quatre, l'objectiu serà posar en relació algunes de les diferents idees estètiques treballades en el curs amb diferents pràctiques artístiques concretes proposades per a cada cas.
Examen d'assignatura.

Per al seguiment adequat de l'assignatura, és imprescindible l'assistència a classe (on es desenvoluparà el temari, analitzant i comentant els diversos textos de lectura obligatòria del curs, i on es possaran en relació amb diferents pràctiques artístiques). Igualment, és imprescindible la lectura dels textos obligatoris que són la columna troncal del temari.
Aquests dos aspectes són requisit metodològic imprescindible per a la realització dels treballs.
Eventualment, s'aniran indicant les lectures complementàries i la bibliografia secundària per a cada tema. Les primeres, per a una adequada comprensió de les implicacions de cada tema. La segona, per tenir en compte a l'hora d'elaborar els treballs.