Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
Bases teòriques generals per a l'estudi de les llengües
Crèdits:
9
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
BERTA CROUS CASTAÑE  / Lluïsa Gràcia Solé  / Pau Maré Soler

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dl 13:00-14:30, dc 13:00-14:30
Pràctiques d'aula1 dl 13:00-14:30, dc 13:00-14:30

Grup SE

Durada:
Anual
Professorat:
BERTA CROUS CASTAÑE  / Lluïsa Gràcia Solé  / Pau Maré Soler

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dl 13:00-14:30, dc 13:00-14:30
Pràctiques d'aula1 dl 13:00-14:30, dc 13:00-14:30

Competències

  • Capacitat d'anàlisi i síntesi i de raonament crític
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge individual
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge en equip
  • Habilitat en la comunicació oral i escrita en les llengües catalana i castellana
  • Capacitat de gestionar i ordenar informació
  • Responsabilitat i qualitat en el treball
  • Capacitat d'aplicació de coneixements a la resolució de problemes
  • Capacitat de consulta i maneig de fonts bibliogràfiques

Altres Competències

  • Habilitat en l’ús de la terminologia de la disciplina
  • Habilitat en l’ús dels recursos i instruments bàsics de la disciplina
  • Capacitat d’anàlisi lingüística
  • Consolidació de la pràctica de la lectura i de l’escriptura
  • Capacitat de reflexionar sobre el llenguatge i sobre la diversitat lingüística.
  • Capacitat d'anàlisi gramatical de llengües tipològicament diferents (fonologia, morfologia, sintaxi i semàntica).
  • Consolidació del coneixement de les nocions bàsiques de sintaxi: categories i funcions sintàctiques.

Continguts

1. La lingüística, el llenguatge i les llengües

          1.1. La lingüística: àmbit d'estudi

          1.2. El llenguatge com una capacitat de la ment humana

                    1.2.1. La creativitat lingüística

                    1.2.2. Hipòtesis sobre l’adquisició del llenguatge

                    1.2.3. Justificació de la hipòtesi de la capacitat innata

                    1.2.4. Diferències i semblances entre llengües

          1.3. La diversitat lingüística: les llengües del món

                    1.3.1. Distribució geogràfica i nombre de parlants

                    1.3.2. Les classificacions de les llengües del món: la classificació genètica i la tipològica

                    1.3.3. La classificació genètica

          1.4. Universals lingüístics i tipologia: enfocaments 'generativistes' i enfocaments 'tipologistes / funcionalistes'

                    1.4.1. Tipologia i universals

                    1.4.2. Tipus d’universals lingüístics

                    1.4.3. Les propostes sobre els universals lingüístics: Les dades. El grau d'abstracció. L'explicació de l'existència d'universals.

2. L’estructura de les llengües

          2.1. El concepte de ‘gramàtica’. Estructura de la gramàtica.

                    2.1.1. El concepte de ‘gramàtica’

                    2.1.2. L’estructura de la gramàtica

          2.2. La fonologia i la fonètica

                    2.2.1. Delimitació del component i nocions bàsiques: Classificació articulatòria dels sons. L'AFI. Els fonemes: l'anàlisi en trets distintius. Els processos fonològics. La síl·laba. Els trets suprasegmentals.

                    2.2.2. Variació tipològica: Nombre i tipus de segments. Estructura sil·làbica. Elements suprasegmentals.

                    2.2.3. Alguns universals

          2.3. La morfologia

                    2.3.1. Delimitació del component i nocions bàsiques: Definició de mot. L'estructura dels mots. El morfema. Tipus: radicals i afixos. Els clítics. Processos morfològics: flexió i formació de mots.

                    2.3.2. Variació tipològica: Llengües aïllants. Llengües aglutinants. Llengües flectives o fusionants. Llengües incorporants i llengües polisintètiques.

                    2.3.3. Alguns universals: Els universals morfològics de Greenberg. L'ordre dels morfemes en les paraules complexes.

          2.4. La sintaxi

                    2.4.1. Delimitació del component i nocions bàsiques: Categories lèxiques i categories funcionals. L'estructura dels sintagmes i l'estructura de les frases. Les funcions sintàctiques: arguments i adjunts.

                    2.4.2. Variació tipològica: El paràmetre del subjecte nul. L'ordre dels constituents i la posició del nucli. Marques de relacions i funcions gramaticals. La posició dels interrogatius.

                    2.4.3. Alguns universals: Els universals sintàctics de Greenberg. Alguns universals formulats per la gramàtica generativa: el Principi de Projecció i el Principi de Projecció Ampliat.

          2.5. La semàntica

                    2.5.1. Delimitació del component i nocions bàsiques: La semàntica del mot: relacions semàntiques entre mots. La semàntica de la frase: valor semàntic dels arguments; relacions de coreferència.

                    2.5.2. Variació tipològica: Variació en el lèxic: diferències en la categorització; l'expressió de la causativitat. Variació en la sintaxi: les frases declaratives; les frases interrogatives totals.

                    2.5.3. Alguns universals: Semàntica lèxica. Semàntica de la frase: el Criteri Temàtic; els principis de la Teoria del Lligam.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 3,00 25,00 28,00
Exposició dels estudiants 0 4,00 4,00
Lectura / comentari de textos 1,00 50,00 51,00
Prova d'avaluació 10,50 61,00 71,50
Resolució d'exercicis 6,50 0 6,50
Sessió expositiva 20,00 0 20,00
Sessió participativa 20,00 0 20,00
Sessió pràctica 30,00 0 30,00
Tutories de grup 20,00 0 20,00
Visionat/audició de documents 1,00 0 1,00
Total 112,00 140,00 252

Bibliografia

  • Badia i Capdevila, Ignasi (2002). Diccionari de les llengües d'Europa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Barrieras, Mònica, Vilaró, Sergi, Junyent, Carme (2000). Quadern E.S.O. de la diversitat lingüística. Barcelona: Projecte GELA, [etc.].
  • Bosque, Ignacio (1990). Las Categorías gramaticales, : relaciones y diferencias. Madrid: Síntesis.
  • International encyclopedia of linguistics (1992). New York [etc.]: Oxford University Press.
  • Breton, Roland J. L (2003). Atlas des langues du monde, : une pluralité fragile. Paris: Éditions Autrement.
  • Concise encyclopedia of grammatical categories (1999). Amsterdam, [etc.]: Elsevier.
  • Cabré i Castellví, M. Teresa, Rigau, Gemma (1987). Lexicologia i semàntica (2a ed). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Comrie, Bernard (1988). Universales de lenguaje y tipología lingüística, : sintaxis y morfología. Madrid: Gredos.
  • The World's major languages (1989). London [etc.]: Routledge.
  • Comrie, Bernard (1991). Tipología lingüística. Dins Frederik Newmeyer (Ed.), Panorama de la lingüística moderna. La Universidad de Cambridge (, p. 513-527). Madrid: Visor.
  • The Atlas of languages, : the origin and development of languages throughout the world (1996). New York: Facts on File.
  • Crystal, David (1992). An Encyclopedic dictionary of language and languages. Oxford: Blackwell.
  • Crystal, David (1994). Enciclopedia del lenguaje de la Universidad de Cambridge. Madrid: Taurus.
  • Haegeman, Liliane (1993). Teoria de la recció i del lligam, : introducció a la sintaxi generativa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Hernanz Carbó, Mª Lluïsa, Brucart, José M (cop. 1987). La Sintaxis. Barcelona: Crítica.
  • International Phonetic Association (1999). Handbook of the International Phonetic Association, : a guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Junyent, M. Carme (1989). Les Llengües del món, : ecolingüística. Barcelona: Empúries.
  • Junyent, M. Carme (1999). La Diversitat lingüística, : didàctica i recorregut de les llengües del món. Barcelona: GELA Octaedro.
  • Katzner, Kenneth (2002). The Languages of the world (3rd ed). London [etc.]: Routledge.
  • Kersaudy, Georges (cop. 2001). Langues sans frontières, : à la découverte des langues de l'Europe. Paris: Éditions Autrement.
  • Lyons, John (1989). Semántica (2ª ed). Barcelona: Teide.
  • Lyovin, Anatole V (1997). An Introduction to the languages of the world. New York [etc.]: Oxford University Press.
  • The Linguistics encyclopedia (cop. 1991). London [etc.]: Routledge.
  • Martínez Celdrán, Eugenio (1995). Bases para el estudio del lenguaje. Barcelona: Octaedro.
  • Mascaró Altimiras, Joan (1991). Morfologia (3a ed). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Moreno Cabrera, Juan Carlos (1987). Fundamentos de sintaxis general. Madrid: Síntesis.
  • Moreno Cabrera, Juan Carlos (1991-1994). Curso universitario de lingüística general. Madrid: Síntesis.
  • Moreno Cabrera, Juan Carlos (1997). Introducción a la lingüística, : enfoque tipológico y universalista. Madrid: Síntesis.
  • Panorama de la lingüística moderna de la Universidad de Cambridge (1990-1992). Madrid: Visor.
  • Moreno Cabrera, Juan Carlos (cop. 2000). La Dignidad e igualdad de las lenguas, : crítica de la discriminación lingüística. Madrid: Alianza.
  • Moreno Cabrera, Juan Carlos (cop. 2003). El Universo de las lenguas, : clasificación, denominación, situación, tipología, historia y bibliografía de las lenguas. Madrid: Castalia.
  • Payrató, Lluís (1997). De professió, lingüista, : panorama de la lingüística aplicada. Barcelona: Empúries.
  • Beltrán, Joaquín, Escudero, Jean-Paul, Suïls, Jordi, Bastardas Boada, Albert, Gràcia i Solé, Lluïsa, Boix i Fuster, Emili, Junyent, M. Carme, Turell i Julià, M. Teresa (2004). Les Llengües a Catalunya. Sabadell: Fundació Caixa de sabadell.
  • Pérez Saldanya, Manuel, Mestre, Rosanna, Sanmartín, Ofèlia (1998). Diccionari de lingüística. Oliva: Colomar.
  • Pinker, Steven (1999). El Instinto del lenguaje, : cómo crea el lenguaje la mente. Madrid: Alianza.
  • Radford, Andrew (2000). Introducción a la lingüística (1ª ed). Madrid [etc.]: Cambridge University Press.
  • Romera, Lourdes, V. Salcioli i J. Rosselló (1997). Tipologia Lingüística. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
  • Tusón, Jesús (1999). Introducció al llenguatge. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya Proa.
  • Tusón, Jesús (1997). Introducció a la lingüística (2a ed). Barcelona: Columna.
  • Junyent, M.C. (2006). Antropologia lingüística . Barcelona: Universitat de Barcelona. Catàleg
  • Diccionari de lingüística (2000). Barcelona: VOX.
  • Handbook of morphology (1998). Oxford [etc.]: Blackwell.
  • La Formación de palabras (1993). Madrid: Taurus.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Resolució individual d'exercicis (fonologia). Correcció en la resolució de l'exercici.
Coherència en l'argumentació.
Domini del sistema d'anàlisi i de la terminologia.
Correcció en l'expressió escrita (normativa i expressió).
Resolució individual d'exercicis (morfologia) Correcció en la resolució de l'exercici.
Coherència en l'argumentació.
Domini del sistema d'anàlisi i de la terminologia.
Correcció en l'expressió escrita (normativa i expressió).
Resolució individual d'exercicis (sintaxi). Correcció en la resolució de l'exercici.
Coherència en l'argumentació.
Domini del sistema d'anàlisi i de la terminologia.
Correcció en l'expressió escrita (normativa i expressió).
Domini de les nocions de sintaxi elemental.
Lectura d'un llibre i comentari escrit d'un text relacionat amb el llibre. Correcció del contingut del comentari.
Correcció de la forma del comentari (estructura, expressió i normativa).
Relació entre el comentari i el llibre llegit.
Exposició oral del comentari sobre un llibre i control de lectura. Qualitat de l'exposició oral del comentari escrit (forma i estructuració).
Correcció del contingut i de l'exposició oral de les respostes a les preguntes sobre el llibre llegit.
Lectura de la bibliografia del curs. Correcció en la comprensió, l'ús, l'exposició i l'assimilació del contingut de la bibliografia en les proves d'avaluació escrites.
Examen 1 Coneixement dels continguts de l'assignatura.
Correcció en la resolució d'exercicis.
Coherència en l'argumentació.
Domini del sistema d'anàlisi i de la terminologia.
Correcció en l'expressió escrita (normativa i expressió).
Assimilació dels textos de bibliografia obligatòria.
Examen 2 Coneixement dels continguts de l'assignatura.
Correcció en la resolució d'exercicis.
Coherència en l'argumentació.
Domini del sistema d'anàlisi i de la terminologia.
Correcció en l'expressió escrita (normativa i expressió).
Domini de les nocions bàsiques de sintaxi (categories i funcions).
Assimilació dels textos de bibliografia obligatòria.

Qualificació

* En els treballs i exàmens, per cada error de normativa es restarà un 0,1.

Mètodes docents:

· A les classes de teoria, el professor explicarà els temes a partir d’un guió que tindran els alumnes. En alguns casos, l’explicació anirà precedida d’una discussió sobre el tema o d’un exercici fet a classe.
· A les classes de pràctiques, es faran i corregiran exercicis relacionats amb els temes.
. Els alumnes hauran de presentar quatre pràctiques escrites obligatòries (dues cada semestre) que el professor corregirà. Cada estudiant haurà de presentar oralment una pràctica al despatx del professor.
· Els alumnes que ho vulguin podran disposar d’uns dossiers d’exercicis de gramàtica elemental per consolidar les nocions bàsiques que encara no tinguin assimilades. Els exercicis són autocorrectius, però els estudiants poden consultar amb el professor els problemes que tinguin relacionats amb el tema a les hores de tutories.


Criteris de qualificació:

Els alumnes podran triar entre un d’aquests dos models:

MODEL – A
· L’avaluació d’aquesta assignatura es farà amb quatre exercicis i un examen final. La nota s’obtindrà de la manera següent:
“(mitjana de la nota dels exercicis + nota de l’examen multiplicada per 2)dividit per 3”
· Els exercicis no presentats equivalen a zero.
· Si se suspèn aquest examen, s’ha de repetir a la segona convocatòria. Els exercicis fets durant el curs ja no es tindran en compte.
· Entendrem que un alumne opta per aquest sistema si no es presenta a l’examen parcial de febrer (vg. model – B)

MODEL – B
Aquest sistema preveu la possibilitat d’eliminar la matèria feta durant el primer semestre per a l’examen final de juny (primera convocatòria), però NO per a la segona convocatòria:

Febrer:

· “(mitjana de les notes dels dos primers exercicis + nota de l’examen parcial multiplicada per 2) dividit per 3”
· Els exercicis no presentats equivalen a zero.
· Requisits: * cal haver tret com a mínim un 4 en l’examen per fer mitjana amb els exercicis.
* cal tenir un 5 com a mínim d’aquesta primera part de l’avaluació perquè aquesta matèria quedi eliminada per a l’examen de juny (primera convocatòria).

Juny (primera convocatòria):

a) Si l’estudiant té la primera part aprovada:

· “(mitjana de la nota dels dos últims exercicis + nota de l’examen parcial multiplicada per 2) dividit per 3”
· Els exercicis no presentats equivalen a zero.
· Requisits: * cal haver tret com a mínim un 4 en l’examen per fer mitjana amb els exercicis.
* cal tenir un cinc com a mínim d’aquesta segona part de l’avaluació perquè l’assignatura quedi aprovada el juny (primera convocatòria).
· La nota final s’obté fent la mitjana de les dues parts.
· Si se suspèn aquesta segona part, a la segona convocatòria s’ha de fer un examen de TOTA l’assignatura. Els exercicis fets durant el curs ja no es tindran en compte.

b) Si l’estudiant té la primera part suspesa:

Ha de fer l’examen final de tota la matèria. La nota de l’examen de la primera part no comptarà. Les notes dels quatre exercicis sí que comptaran. Per obtenir la nota final se seguirà el criteri del model – A. Si se suspèn aquest examen, s’ha de repetir a la segona convocatòria. Els exercicis fets durant el curs ja no es tindran en compte.


Independentment de la nota obtinguda en els exàmens i les pràctiques, no es podrà aprovar l’assignatura si a final de curs l’alumne fa més de dos errors greus de gramàtica elemental. En aquest cas, si el mes de juny (primera convocatòria) l’alumne té una nota de curs superior a 5, l’assignatura li quedarà suspesa amb un 4 i a la segona convocatòria haurà de recuperar només la part de gramàtica elemental. Si se supera aquest examen, es mantindrà la nota de curs de la primera convocatòria. Qualsevol alumne que a la segona convocatòria presenti problemes de gramàtica elemental haurà de repetir l’assignatura el curs següent i ja no tindran valor cap de les notes del curs 2010-2011.
Per obtenir la qualificació de Notable només es podrà fer un error de gramàtica elemental; per a un Excel·lent o una Matrícula d’Honor, no se’n podrà fer cap.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà NO PRESENTAT aquell alumne que no s'hagi presentat a alguna de les proves d'avaluació.

Observacions



TUTORIES

L'horari es comunicarà a començament de curs.

Telèfon: 972.418963 / 972.418820

Correu electrònic: berta.crousc@udg.cat (1r semestre) / pau.mare@udg.cat (2n semestre)


Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.