1. Les llengües del món, les llengües indoeuropees, les llengües d'Europa (Junyent 1989, 2a part). La classificació de les llengües: afinitat tipològica i relació genètica entre llengües. Els mètodes històricocomparatiu, lèxicoestadístic i de la comparació múltiple (Junyent 1989, pp. 101-107).
2. Enumeració de les llengües romàniques: distribució geogràfica i situació social (Iordan & Manoliu 1972, cap. III; Harris & Vincent 1988, cap. 1; Renzi 1976, cap. VII). La noció de Romània: Romània vella, nova i submergida (Gargallo 1994, cap. 1).
3. La classificació de les llengües romàniques (Gargallo 1994, caps. 5 i 6; Tagliavini 1972, § 63; Bec 1973, cap. I.1).
4. Llengua i dialecte: la variació lingüística, llengües per distància i per elaboració, les divisions del continu lingüístic, la dialectometria, les accepcions tècniques i ideològiques dels termes llengua i dialecte, noció de diasistema lingüístic, el criteri de la intercomprensió (Renzi 1976, §§ V.1-2; Veny 1986, cap. 1.A i §§ 215-216; Polanco 1992; Lamuela 1994, §§ 1.1 i 1.8).
5. Presentació i caracterització comparativa sumària de les llengües romàniques: lectura i comentari de textos (Camproux 1974, § III.II; Renzi 1976, cap. VIII).
6.
Fenòmens de variació i de contacte lingüístic inherents a la difusió del llatí: la noció de llatí vulgar, substrats i adstrats, la gènesi de les llengües romàniques (Herman 1970, caps. I-II; Iordan & Manoliu 1972, caps. I-II; Gargallo 1994, caps. 2.1-2; Varvaro 1968, §§ 15-16, 19 i 26-30).
1. Exercicis:
a) Resum de 10 o 12 línies d'un article (5 punts sobre 60 – 8,3 %).
b) Ressenya d'unes 30 línies d'un article (10 punts sobre 60 – 16,7 %).
c) Comentari d'un text curt en una llengua romànica aplicant el model utilitzat a classe (5 punts sobre 60 – 8,3 %).
2. Examen:
a) Comentari de dos textos curts (4 ratlles) en portuguès, occità, francès o italià, acompanyats de la traducció en català: exemplificació dels trets morfosintàctics presentats durant el curs (10 punts sobre 60 – 16,7 %).
b) 9 preguntes breus sobre temes del programa (20 punts sobre 60 – 33,3 %).
* En els treballs i exàmens, cada error de llengua restarà un 0,1.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Per a obtenir una nota caldrà que l'estudiant hagi fet l'examen i tots els exercicis proposats.
Manuals recomanats
CLUA, Esteve, Pilar ESTELRICH, Horst G. KLEIN & Tilbert D. STEGMANN (2003) EuroComRom - Els set sedassos: Aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament. Aachen: Shaker.
GARGALLO, José Enrique (1994) Les llengües romàniques. Barcelona: Empúries.
GARGALLO, José Enrique, & Maria Reina Bastardas ed. (2007) Manual de lingüística románica. Barcelona: Ariel.
RENZI, Lorenzo (1976) Introduzione alla filologia romanza. Bologna: Il Mulino. [traducció espanyola: Madrid: Gredos, 1982]
Resta de bibliografia citada en el programa
BEC, Pèire (1973) La langue occitane, «Que sais-je?», 1059. Paris: Presses Universitaires de France. [traducció catalana: La llengua occitana. Barcelona: Edicions 62, 1977]
HARRIS, Martin & Nigel VINCENT (1988) The Romance Languages. London / Sydney: Croom Helm.
HERMAN, Joseph (1970) Le latin vulgaire, «Que sais-je?», 1243. Paris: Presses Universitaires de France.
IORDAN, Iorgu, & Maria MANOLIU (1972) Manual de lingüística románica, 2 vv. Madrid: Gredos. [traducció ampliada del romanès, Introducere în lingvistica romanica. Bucuresti, 1965]
JUNYENT, Carme (1989) Les llengües del món. Barcelona: Empúries.
LAMUELA, Xavier (1994) Estandardització i establiment de les llengües. Edicions 62: Barcelona.
POLANCO, Lluís B. (1992) "Llengua i dialecte: una aplicació dialectomètrica a la llengua catalana", Miscel?lània Sanchis Guarner, III. València / Barcelona: Universitat de València / Publicacions de l'Abadia de Montserrat. pp. 5-28.
TAGLIAVINI, Carlo (1972) Le origini delle lingue neolatine, 6a ed. Bologna: Pàtron. [traducció espanyola: México: Fondo de Cultura Económica, 1993]
VARVARO, Alberto (1968) Storia, problemi e metodi della linguistica romanza. Napoli: Liguori. [traducció espanyola: Barcelona: Sirmio, 1988]
VENY, Joan (1986) Introducció a la dialectologia catalana. Enciclopèdia Catalana: Barcelona.