Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2009
Descripció:
Història de la construcció. Tipologies i sistemes constructius. Patologia: tècniques etimològiques, de restauració i de rehabilitació d'edificis. Tècniques de control de qualitat. Tècniques de manteniment. Normatives
Crèdits:
12
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Gens (0%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
JORDI SALVAT COMAS  / ELENA SEGUI ANOLL  / Jordi Soler Busquets  / PEDRO SOLER FELIP

Grup B

Durada:
Anual
Professorat:
JORDI SALVAT COMAS  / ELENA SEGUI ANOLL  / Jordi Soler Busquets  / PEDRO SOLER FELIP

Altres Competències

  • L'objectiu de l'assignatura és que l'alumne adquireixi capacitat per prendre decisions en la resolució dels problemes que planteja la combinació de diferents elemets per arribar al sistema constructiu més adient en funció de les característiques de la utilització de l'edifici. Això implica un coneixement dels elements i un esforç en el voler comprendre el per què? de les tecnologies aplicades per la construcció de cada element o sistema. Es necessari que l'alumne es plantegi les pràctiques com un repte professional per resoldre les qüestions que es plantegen i aquestes siguin causa de consultes a bibliografia, professionals i industrials del sector i professors.

Continguts

1. TEMA I: ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

2. Per la comprensió d'aquest tema cal que l'alumne conegui les característiques físiques i mecàniques

3. del formigó i l'acer, així com les condicions de la seva posta en obra.

4. Cal tenir coneixement del què són els forjats i els materials que els configuren.

5. Lliçó 1: Introducció a la construcció d'estructures

6. 1.1 Generalitats i funció de l'estructura

7. 1.2 Tipologies d'estructures (parets de càrrega, formigó armat, metàl·liques, fusta i mixtes)

8. 1.3 Accions i esforços

9. 1.4 Moviments i deformacions de les estructures

10. 1.5 Juntes de dilatació i juntes d'assentament

11. Lliçó 2: El formigó armat

12. 2.1 Introducció. Materials que configuren l'estructura i la seva funció

13. 2.1.1 Avantatges i incovenients de les estructures de formigó armat

14. 2.2 Adherència formigó acer

15. 2.3 Tipus i disposició d'armadures

16. 2.4 Longituds d'ancaltge

17. 2.5 Longituds de solap i disposició

18. Lliçó 3: Encofrats

19. 3.1 Definició i materials utilitzats

20. 3.2 Condicions que ha de tenir un encofrat

21. 3.3 Tensions que es produeixen en l'encofrat i en els apuntalaments

22. 3.4 Models d'encofrats de fusta, metàl·lics, plàstic

23. Lliçó 4: Encofrats especials

24. 4.1 Encofrats trepants

25. 4.2 encofrats desllisants

26. 4.2.1 Parts que el configuren

27. 4.2.2 Procés d'execució de l'obra

28. 4.3 Encofrats túnel

29. Lliçó 5: Recalços

30. 5.1 Introducció

31. 5.2 Preparació dels recalços. Anàlisi de l'edifici a recalçar

32. 5.3 Programació de recalços

33. 5.4 Procés de construcció dels recalços

34. Lliçó 6: Elements que configuren les estructures de formigó

35. 6.1 Suports. Tipus

36. 6.1.1 Disposició d'armadures en els suports

37. 6.1.2 Replanteig. Construcció i control dels suports

38. 6.2 Jàsseres de formigó armat. Tipus

39. 6.2.1 Disposició a'armadures en les jàsseres

40. 6.2.2 Construcció i control

41. 6.3 Forjats - Tipologies

42. Lliçó 7: Forjats unidireccionals

43. 7.1 Introducció i tipologies (autoportants, semiresistents, construïts "in situ")

44. 7.2 Distribució d'esforços en els forjats unidireccionals

45. 7.3 Distribució d'armadures

46. 7.4 Recolzaments en murs i en jàsseres

47. 7.5 Criteris de disseny d'un forjat unidireccional

48. 7.6 Posta en obra i condicions d'acceptació

49. Lliçó 8: Forjats bidireccionals

50. 8.1 Introducció

51. 8.2 Parts d'un forjat bidireccional (capitell, cèrcols, nervis principals i secundaris)

52. 8.3 Disposició d'armadures en cada una de les parts

53. 8.4 Criteris de disseny

54. 8.5 Posta en obra i condicions d'acceptació. Control

55. Lliçó 9: Patologia en estructures de formigó

56. 9.1 Conceptes bàsics de patologia

57. 9.2 Esquerdes, fissures i la seva lectura

58. 9.3 Origen dels defectes

59. 9.4 Defectes en els fonaments, les seves causes i possibles reparacions

60. 9.5 Defectes de formigó. Carbonatació. Aluminosis

61. 9.6 Danys en els elements estructurals, les seves causes i la seva reparació

62. 9.7 Danys en els forjats unidireccionals i bidireccionals. Causes i reparacions

63. TEMA II: ESTRUCTURES METÀL·LIQUES

64. Per aquest tema cal que l'alumne conegui les característiques de l'acer, els perfils utilitzats.

65. Lliçó 10: Sistemes d'unió

66. 10.1 Remblons. Conceptes bàsics i tipologies

67. 10.1.1 Condicions de col·locació

68. 10.2 Perns. Conceptes i tipus

69. 10.2.1 Condicions de col·locació

70. 10.3 Soldadura. Conceptes bàsics i tipologies

71. 10.3.1 Electrode i les seves parts

72. 10.3.2 Procés de soldadura

73. 10.4 Defectes de la soldadura i les seves causes

74. Lliçó 11: Elements de l'estructura metàl·lica

75. 11.1 Elements simples: pilars i jàsseres. Perfils utilitzats

76. 11.2 Disposició d'unions entre elements: empotraments, recolzaments

77. 11.3 Elements compostos de diferents perfils. Pilars, jàsseres de gelosia. Encavallades

78. 11.4 Condicions que han de reunir

79. 11.5 Defectes en les estructures metàl·liques

80. TEMA III: ESTRUCTURES DE FUSTA

81. Lliçó 12: Conceptes bàsics

82. 12.1 Introducció, ava ntatges i inconvenients, condicions que ha de reunir la fusta

83. 12.2 Unions, encaixos de compressió i tracció, tirafons, connectors

84. 12.3 Elements estructurals de fusta serrada. Bigues, pilars, encavallades

85. 12.4 Fusta laminada. Conceptes bàsics. Fabricació, posta en obra i unions

86. 12.5 Unions de la fusta amb altres materials

87. Lliçó 13: Patologia de la fusta

88. 13.1 Introducció a la patologia de la fusta

89. 13.1.1 Defectes de creixement

90. 13.1.2 defectes de tractament

91. 13.1.3 Danys biòtics: pudrició i danys deguts a insectes

92. 13.1.4 Danys abiòtics

93. TEMA IV: ESTRUCTURES MITXES

94. Lliçó 14: Estructures mixtes

95. 14.1 Introducció. Definicions. Funcions. Avantatges i incovenients

96. 14.2 Elements mixtes de formigó i acer. Pilars i jàsseres

97. 14.3 Elements mixtes de fusta i acer

98. 14.4 Unions entre els diferents elements mixtes

99. TEMA V: TANCAMENTS

100. Per la comprensió d'aquest tema l'alumne ha de tenir coneixements de murs de bloc

101. de morter i de ceràmica

102. Lliçó 15: Conceptes generals

103. 15.1 Funcions i tipologies dels tancaments

104. 15.2 Elements que comfiguren els tancaments (murs, aïllaments, fusteries, revestiments)

105. Lliçó 16: Aïllament acústic

106. 16.1 Conceptes generals. Tipus de sorolls i fons dels sorolls

107. 16.2 Aïllament dels elements constructius simples, múltiples i mixtes

108. 16.3 Condicions exigibles als tancaments i cobertes

109. Lliçó 17: Aïllament tèrmic

110. 17.1 Conceptes genrals i tipus d'aïllaments

111. 17.2 Materials utilitzats i les seves característiques

112. 17.3 Sistemes d'aïllaments (exteriors, intermedis, interiors)

113. 17.4 Ponts tèrmics i recomenacions de disseny

114. 17.5 Posta en obra dels aïllaments

115. Lliçó 18: Fusteria

116. 18.1 Generalitats i tipus de fusteria exterior (fusta, alumini, PVC, acer)

117. 18.2 Vidieres, finestres, persianes enrollables i de llibret. Anàlisi de les perfilaries de fusta

118. 18.3 Posta en obra

119. 18.4 Fusteria d'alumni. Condicions de l'alumni

120. 18.4.1 Fusteria de PVC

121. 18.5 Posta en obra de les fusteries d'alumini i PVC. Tipus de Premarcs.

122. TEMA VI: FAÇANES

123. Lliçó 19: Façanes sense revestiment exterior

124. 19.1 Conceptes, tipologies i replanteigs.

125. 19.1.1 Tancaments estructurals i no estructurals

126. 19.2 Elements contruïts amb ceràmica vista

127. 19.2.1 Caixes de persiana

128. 19.2.2 Ampits remats i dintells

129. 19.3 Elements construïts amb blocs

130. 19.3.1 Caixes persiana

131. 19.3.2 Ampits i remats

132. 19.4 Unions amb d'altres fulles i lements (fusteria, estructura, envà interior, etc).

133. 19.5 Patologia de les façanes sense revestimet>br> 19.5.1 Eflorescències

134. 19.5.2 Huminats

135. 19.5.3 Fissuracions i esquerdes

136. Lliçó 20: Façanes revestides

137. 20.1 Conceptes bàsics i tipologies

138. 20.2 Façanes amb una sola fulla

139. 20.3 Façanes amb diferents fulles

140. 20.4 Relació amb l'estructura

141. 20.5 Detalls constructius i juntes

142. 20.6 Cobcepte de façanes ventilades

143. TEMA VII: COBERTES

144. Per la comprensió d'aquest tema cal conèixer els materials bituminosos i d'altres utilitzats

145. per la impermeabilització, les seves característiques. Els materials ceràmics de cubrició i els

146. de ciment o morter.

147. Lliçó 21: Introducció a les cobertes

148. 21.1 Definició, funcions

149. 21.2 Tipologies de cobertes

150. 21.3 Criteris de disseny d'una coberta

151. Lliçó 22: Cobertes planes

152. 22.1 Definició i tipologies

153. 22.2 Fulles dels diferents tipus de cobertes

154. 22.3 Coberta ventilada

155. 22.3.1 Perímetres i juntes

156. 22.4 Coberta calenta. Transitables i no transitables

157. 22.4.1 perímetres i juntes

158. 22.5 Coberta invertida

159. 22.6 Coberta Dek

160. 22.7 Coberta ajardinada

161. 22.8 Detalls de remats, drenatges i desaigües

162. Lliçó 23: Cobertes inclinades

163. 23.1 Tipologies

164. 23.2 Cobertes de teula

165. 23.2.1 Parts de la coberta

166. 23.2.2 Replanteig

167. 23.2.3 Procés d'execució

168. 23.2.4 Remats, perímetres i d'altres detalls

169. 23.3 Cobertes de fibrociment i xapa metàl·lica

170. 23.3.1 Replanteig

171. 23.3.2 Posta en obra

172. 23.3.3 Canals, remats i d'altres detalls

173. 23.4 Cobertes de pissarra

174. 23.4.1 Sistemes de fixació o detalls

175. 23.5 Condicions d'acceptació de les cobertes

176. Lliçó 24: Patologia en cobertes

177. 24.1 Sintomatologia

178. 24.2 Defectes més usuals de les cobertes planes

179. 24.2.1 Transitables

180. 24.2.2 No transitables

181. 24.3 Defectes més habituals en les cobertes inclinades

182. 24.3.1 Cobertes de teula

183. 24.3.2 Cobertes de fibrosament i planxa

184. TEMA VIII: REVESTIMENTS

185. Lliçó 25: Revestiments continus

186. 25.1 Introducció. Definició i funcions

187. 25.2 preparació del suport. Anàlisi de punts febles

188. 25.3 Posta en obra dels revestiments amb morter

189. 25.3.1 arrebossat

190. 25.3.2 Remolinat

191. 25.3.3 Reglejat

192. 25.3.4 Lliscat

193. 25.4 Monocapes. Tipus i posta en obra

194. 25.5 Condicions d'acceptació

195. 25.6 Revestiments amb guix

196. 25.7 Condicions d'acceptació

197. Lliçó 26: Revestiments discontinus

198. 26.1 Revestiments ceràmics en façanes

199. 26.1.1 Preparació del suport

200. 26.1.2 Posta en obra

201. 26.2 Pedra artificial

202. 26.2.1 Replanteig i fabricació

203. 26.2.2 Sistemes de fixació

204. 26.2.3 Posta en obra

205. 26.3 Pedra natural

206. 26.3.1 Sistemes de fixació

207. 26.3.2 Unions i d'altres detalls

208. 26.4 Revestiments ceràmics interiors

209. 26.4.1 Preparació del suport

210. 26.4.2 Sistemes de col·locació

211. 26.5 Patologia dels revestiments

212. 26.5.1 Despreniments

213. 26.5.2 Fissuracions i esquerdes

214. TEMA IX: PAVIMENTS

215. Lliçó 27: Paviments continus

216. 27.1 Introducció

217. 27.2 Paviments de formigó

218. 27.2.1 el suport

219. 27.2.2 Estudi de la utilització

220. 27.2.3 Posta en obra

221. 27.2.4 Juntes i acabats

222. Lliçó 28: Paviments discontinus

223. 28.1 Introducció, tipologies i sistemes de col·locació

224. 28.2 Paviments de terratzo i marbre

225. 28.2.1 Replanteig

226. 28.2.2 Procés de col·locació

227. 28.2.3 Acabats

228. 28.3 Paviments de gres

229. 28.3.1 Sistemes de col·locació

230. 28.3.2 Juntes

231. 28.4 Zòcals i la seva posta en obra

232. 28.5 Condicions d'acceptació

233. Lliçó 29: Paviments de fusta

234. 29.1 Paviments de fusta

235. 29.1.1 Tipologies

236. 29.1.2 Posta en obra

237. 29.1.3 Condicions d'acceptació

238. 29.1.4 Juntes i perímetres

239. 29.2 Zòcals: sistemes de posta en obra

240. Lliçó 30: Patologia dels paviments

241. 30.1 Defectes deguts al suport

242. 30.2 Defectes deguts al material

243. 30.3 Defectes deguts a l'execució

244. Lliçó 31: Particions interiors

245. 31.1 Introducció i tipologies

246. 31.2 Envans de ceràmica

247. 31.3 Envans de cartró guix

248. 31.4 Envans d'escaiola

249. 31.5 Envans de vidre

250. 31.6 Relació dels envans amb la fusteria

251. 31.7 Relació dels envans amb l'estructura

252. Lliçó 32: Patologia dels envans

253. 32.1 Fissures i esquerdes

254. 32.1.1 Flextes de l'estructura

255. 32.1.2 Pandeig de l'envà

256. 32.2 Eflorecències sobre les pintures

257. 32.3 Humitats per capil·laritat

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

    Avaluació i qualificació

    Activitats d'avaluació:

    Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

    Qualificació

    Tipus d'exàmens:
    Examen quadrimestral. I examen final, el de mes de juny, 1a. convocatòria i 2a. convocatòria.
    Es qualificarà la capacitat de l'alumne a resoldre qüestions tecnològiques sense cometre errades greus.
    Es tindrà en conte l'expressió gràfica.

    Observacions

    Resolució de casos i problemes plantejats en projectes reals

    Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

    Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

    Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

    Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

    Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.