Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:

2009

Descripció:

Curs de projectes de quart de l’Escola d’Arquitectura de Girona 2009-10 En el quart curs de la carrera d’arquitectura tradicionalment s’han desenvolupat projectes d’edificis públics. Les assignatures de projectes, després de donar alguns passos inicials els dos primers anys, solen dedicar el tercer a resoldre habitatges i el quart als edificis públics, en el convenciment, potser rutinari, de que amb l’habitatge i l’edifici públic, abastem tota la varietat i complexitat del projecte d’arquitectura. En aquests casos solem admetre que a les assignatures de projectes de quart curs els hi correspon la responsabilitat d’ensenyar i explicar què són aquests edificis. Això però comporta el problema de que el programa dels edificis públic és, en relació per exemple a l’habitatge, molt heterogeni, tant que resulta impossible pràcticament conèixer-los tots. També podem afegir que mentre que podem trobar una, relativament abundant, col·lecció de textos sobre l’habitatge no succeeix el mateix sobre l’edifici públic. Resulta evident que existeix una gran varietat d’edificis públics. Sense anar més lluny els manuals1 s’ocupen de fer-nos llistes exhaustives. Entre aquesta varietat podem trobar un ajuntament, una escola o un aeroport. A poc que ens entretinguem podem començar a establir relacions entre ells, potser una estació de tren o d’autobusos poden tenir relació amb un aeroport. Potser una facultat, una escola, o uns jutjats tenen coses en comú i, tal vegada, un teatre té elements similars a un pavelló esportiu. En algun moment podem recorre a reunir-los a partir, no del seu ús, sinó de la seva estructura formal. Aules, grades, corredors, etc. es converteixen en elements que poden servir per establir relacions entre els edificis que els contenen. Trobarem aleshores que la idea de tipus: “un enunciat lògic que descriu una estructura formal”2, esdevé útil per entendre aquest problema i convindrem en acceptar que allò de “no hi res més pràctic que una bona teoria”, és de lo més encertat. Si acceptem un enfoc més aviat basat en les seves característiques formals, ens permetrà abordar alguns edificis públics amb la certesa de que aquests poden equivaler a tants d’altres. És aleshores que descobrim que malgrat que els edificis amb un mateix us tenen elements en comú és la seva estructura formal el que els distingeixi aquesta té un grau d’independència notable de la seva funció. Però els projectes de quart curs tenen altres components que sovint vinculem al programa dels edificis que proposem projectar, i que en certa mida són fruit de l’observació tipològica a la que abans ens referíem. Aquestes components són generalment la de la tècnica i la del lloc. Cal advertir que malgrat que els podem enumerar no els podem independitzar. Aixó vol dir que encara que tot projecte pugui ser observat des d’una component funcional, tècnica o contextual (del lloc), aquestes no són independents entre si. La técnica no és absolutament independent del lloc en el que està emplaçat l’edifici (i podríem afegir que avui en dia encara menys) i el lloc no és neutre envers l’us, de la mateixa manera que aquest és decisiu per la tècnica emprada a la construcció. Però malgrat que sempre podem recorre a aquests grans temes per analitzar un edifici, aquest no és la suma simple d’aquests i aixo no és així precisament per les relacions que s’estableixen entre la tècnica, l’ús i el lloc. D’altre banda aquests tres grans temes de fons no són exclusius dels edificis públics. Qualsevol edifici és susceptible de ser observat des d’aquests grans temes. És lícit doncs que l’enfoc dels projectes de quart curs facin èmfasi en qualsevol d’ells.Aixó explica que en algunes cursos de diferents escoles l’èmfasi es situï en la vessant tècnica predominant, molts cops, els projectes de grans llums estructurals per tal de caracteritzar-los des de un punt de vista més tipològic que funcional, o que en altres sigui la de l’integració en llocs de gran interès paisatgístic o simplement en geografies entremaliades que garanteixen un to constant i sostingut del projecte. Alguns cops aquesta component és substituïda, o completada per un edifici o part d’un edifici existent a afegir a la nova edificació. En aquestes decisions es troba gran part de l’explicació de la forma que prenen els projectes fi de carrera a les escoles d’arquitectura i que són, en el 90% casos, o bé d’edificis públics que comporten una estructura de una gran llum o bé edificis d’extravagant utilitat en medis naturals: bodegues, observatoris d’aus, museus d’aspectes lligats a un lloc… amb un gran percentatge d’ells soterrats o semi soterrats. En aquestes dues assignatures que es presenten aqui, Projectes VII i Projectes VIII, aquestes reflexions prèvies estan presents de la mateixa manera que ho está la experiència de l’any anterior (curs 2008-2009). A les dues assignatures l’accent está posat en el paper urbà que te l’edifici, malgrat que no amb la mateixa intensitat en Projectes VII que en Projectes VIII. Això vol dir naturalment que triem un emplaçament urbà i no en el medi natural. Els emplaçaments urbans permeten alhora que l’edifici projectat hagi d’interpretar les lleis pròpies de la ciutat que l’acull, expressades en forma de normativa urbanística, sinó també les pròpies del lloc urbà. Aquestes lleis no escrites són les que fan que una plaça estigui plena o buida la major part del temps o que un lloc sigui més adequat pel comerç que altre o, senzillament, que un representi alguna cosa en la memòria col.lectiva o no representi res. Tractant-se de projectar edificis públics sembla especialment adequat que l’accent estigui posat en el rol urbà del edifici, i sense menystenir altres components aquesta resulta molt adequada propedèuticament parlant. Fins i tot sense voler amb això desqualificar la vessant tècnica que tot edifici comporta, podríem fer-nos aquesta pregunta: Quants edificis ben plantejats tècnicament són en canvi irrellevants des del punt de vista de la ciutat? En relació a l’ús dels edificis públics, en aquesta edició del curs es proposa incloure també l’ús residencial, recollint així l’experiència contemporània dels anomenats habitatges dotacionals. De fet aquest tipus d’habitatges s’han desenvolupat en alguns municipis catalans en els darrers anys en sòls destinats a equipaments i són susceptibles de formar edificis amb usos públics barrejats, permetent fer més evident el rol urbà que posseeixen. D’altre banda un curs de projectes avui no pot eludir reflexionar sobre la manera d’aprofitar el parc construït actual. Ja no es tracta d’una qüestió vinculada a la rehabilitació o a la restauració. Avui l’aprofitament de les construccions existents –no necessàriament antigues- i la reflexió sobre el canvi d’ús, ens semblen adequades en aquestes alçades dels estudis i especialment pertinents en relació als edificis públics. Projectar un edifici públic, resulta essecialment sensible al problema de les decisions primeres. Aquest aspecte obviament no està relacionat exclusivament amb el lloc que ocupa l’edifici però aquest resulta determinant i des del punt de vista d’un exrecici d’escola és evidentment adequat plnatejar la seva discussió. Estem convençuts que “el projecte” comença amb aquesta discussió i saber pendre les decisions adequdes són els proimers passos del projecte i una garantía de la seva qualitat. Així doncs partint del convenciment de que una escola pot tractar de canviar el estat de les coses proposem aquest programa.

Crèdits:

7,5

Idioma principal de les classes:

Català

S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:

Indistintament (50%)

S’utilitzen documents en llengua anglesa:

Indistintament (50%)

Grups

Grup A

Durada:

Semestral, 2n semestre

Professorat:

Silvia Musquera Felip

Continguts

1. CONJUNT D’HABITATGES I EQUIPAMENTS A FIGUERES Entre els carrers Muralla- Barceloneta i de la Caserna El projecte es planteja en una zona situada al límit del casc antic de la ciutat de Figueres. L’àmbit on s’actuarà és la suma de dos solars que van des del carrer Muralla fins arribar al carrer de la Caserna. El solar del c. Muralla és un solar entre mitgeres, una part del qual està ocupat per un antic edifici d’habitatges abandonat, que caldrà re-utilitzar (en el plànol està grafiat en color més fosc) i l’altra part per coberts i edificacions vàries que es poden enderrocar. El solar del carrer de la Caserna és també un solar entre mitgeres i queda separat de l’anterior pel carrer de la Barceloneta. El treball suposa donar una resposta a aquesta part de la ciutat. Es tractarà de projectar un conjunt d’edificis i espais públics que donin resposta a diferents objectius: 1. Obrir un pas entre el carrer Barceloneta i el carrer de la Muralla 2. Reaporfitar i donar ús a l’edifici del n.17 del c. Muralla convertint-lo en porta d’aquesta actuació 3.Projectar unes edificacions de baixa alçada que permetin el lligam entre els volum edificats sobre els carrers i assoleixin en gran part l’ús públic d’aquesta actuació. 4. Resoldre adequadament la part oest de l’illa suturant les seves edificacions i a la part est la relació amb el jardí de l’escola 5. Dissenyar els diferents habitatges dotacionals d’aquest conjunt posant l’accent en compatibilitzar els “equipaments” amb els habitatges i el seu caràcter d’edifici mixte. 6.Ajudar a donar un sentit a les edificacions contingudes entre el carrer de la Barceloneta i el carrer de la Caserna.

2. El curs tindrà tres etapes que correspondran a tres entregues principals: 1. Ordenació del conjunt 2. Concreció de la volumetria dels úsos i de la unió de lo nou amb lo existent 3.Desenvolupament d’una part del conjunt

Activitats

Tipus d’activitat	Hores amb professor	Hores sense professor	Total
Anàlisi / estudi de casos	0	0	0
Total	0	0	0

Bibliografia

• Carlos Marti Arís (1993). Las variaciones de la identidad. Ensayo sobre el tipo de arquitectura. (1 edició). Barcelona: Ediciones del Serbal.
• Carles Martí Arís (2005). La cimbra y el arco (1a edició). Barcelona: Fundació Caixa d'Arquitectes.
• Josep Parcerisa Bundó, Maria Rubert de Ventós (2000). La ciudad no es una hoja en blanco. Hechos del Urbanismo (1a edició). Santiago de Xile: Santiago de Xile: Ediciones Aquitectura..
• Steen Eiler Rasmussen (1951). Towns and Buildings: described in drawings and words. University Press of Liverpool.
• Steen Eiler Rasmussen (2000). Experiencia de la arquitectura: sobre la percepción de nuestro entorno. ed Mairea.
• Colin Rowe, Fred Koetter (1998). Ciudad Collage. Barcelona: Gustavo Gili..
• Manuel de Solà-Morales (2004). Ciutats, cantonades= Villes, carrefours. (Fòrum Barcelona). Barcelona - Lunwerg: Fòrum Barcelona/Lunwerg.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat	Avaluació de l'activitat	%

Qualificació