Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:

2009

Descripció:

Curs de projectes de quart de l’Escola d’Arquitectura de Girona 2009-10 En el quart curs de la carrera d’arquitectura tradicionalment s’han desenvolupat projectes d’edificis públics. Les assignatures de projectes, després de donar alguns passos inicials els dos primers anys, solen dedicar el tercer a resoldre habitatges i el quart als edificis públics, en el convenciment, potser rutinari, de que amb l’habitatge i l’edifici públic, abastem tota la varietat i complexitat del projecte d’arquitectura. En aquests casos solem admetre que a les assignatures de projectes de quart curs els hi correspon la responsabilitat d’ensenyar i explicar què són aquests edificis. Això però comporta el problema de que el programa dels edificis públic és, en relació per exemple a l’habitatge, molt heterogeni, tant que resulta impossible pràcticament conèixer-los tots. També podem afegir que mentre que podem trobar una, relativament abundant, col·lecció de textos sobre l’habitatge no succeeix el mateix sobre l’edifici públic. Resulta evident que existeix una gran varietat d’edificis públics. Sense anar més lluny els manuals1 s’ocupen de fer-nos llistes exhaustives. Entre aquesta varietat podem trobar un ajuntament, una escola o un aeroport. A poc que ens entretinguem podem començar a establir relacions entre ells, potser una estació de tren o d’autobusos poden tenir relació amb un aeroport. Potser una facultat, una escola, o uns jutjats tenen coses en comú i, tal vegada, un teatre té elements similars a un pavelló esportiu. En algun moment podem recorre a reunir-los a partir, no del seu ús, sinó de la seva estructura formal. Aules, grades, corredors, etc. es converteixen en elements que poden servir per establir relacions entre els edificis que els contenen. Trobarem aleshores que la idea de tipus: “un enunciat lògic que descriu una estructura formal”2, esdevé útil per entendre aquest problema i convindrem en acceptar que allò de “no hi res més pràctic que una bona teoria”, és de lo més encertat. Si acceptem un enfoc més aviat basat en les seves característiques formals, ens permetrà abordar alguns edificis públics amb la certesa de que aquests poden equivaler a tants d’altres. És aleshores que descobrim que malgrat que els edificis amb un mateix us tenen elements en comú és la seva estructura formal el que els distingeixi aquesta té un grau d’independència notable de la seva funció. Però els projectes de quart curs tenen altres components que sovint vinculem al programa dels edificis que proposem projectar, i que en certa mida són fruit de l’observació tipològica a la que abans ens referíem. Aquestes components són generalment la de la tècnica i la del lloc. Cal advertir que malgrat que els podem enumerar no els podem independitzar. Aixó vol dir que encara que tot projecte pugui ser observat des d’una component funcional, tècnica o contextual (del lloc), aquestes no són independents entre si. La técnica no és absolutament independent del lloc en el que està emplaçat l’edifici (i podríem afegir que avui en dia encara menys) i el lloc no és neutre envers l’us, de la mateixa manera que aquest és decisiu per la tècnica emprada a la construcció. Però malgrat que sempre podem recorre a aquests grans temes per analitzar un edifici, aquest no és la suma simple d’aquests i aixo no és així precisament per les relacions que s’estableixen entre la tècnica, l’ús i el lloc. D’altre banda aquests tres grans temes de fons no són exclusius dels edificis públics. Qualsevol edifici és susceptible de ser observat des d’aquests grans temes. És lícit doncs que l’enfoc dels projectes de quart curs facin èmfasi en qualsevol d’ells.Aixó explica que en algunes cursos de diferents escoles l’èmfasi es situï en la vessant tècnica predominant, molts cops, els projectes de grans llums estructurals per tal de caracteritzar-los des de un punt de vista més tipològic que funcional, o que en altres sigui la de l’integració en llocs de gran interès paisatgístic o simplement en geografies entremaliades que garanteixen un to constant i sostingut del projecte. Alguns cops aquesta component és substituïda, o completada per un edifici o part d’un edifici existent a afegir a la nova edificació. En aquestes decisions es troba gran part de l’explicació de la forma que prenen els projectes fi de carrera a les escoles d’arquitectura i que són, en el 90% casos, o bé d’edificis públics que comporten una estructura de una gran llum o bé edificis d’extravagant utilitat en medis naturals: bodegues, observatoris d’aus, museus d’aspectes lligats a un lloc… amb un gran percentatge d’ells soterrats o semi soterrats. En aquestes dues assignatures que es presenten aqui, Projectes VII i Projectes VIII, aquestes reflexions prèvies estan presents de la mateixa manera que ho está la experiència de l’any anterior (curs 2008-2009). A les dues assignatures l’accent está posat en el paper urbà que te l’edifici, malgrat que no amb la mateixa intensitat en Projectes VII que en Projectes VIII. Això vol dir naturalment que triem un emplaçament urbà i no en el medi natural. Els emplaçaments urbans permeten alhora que l’edifici projectat hagi d’interpretar les lleis pròpies de la ciutat que l’acull, expressades en forma de normativa urbanística, sinó també les pròpies del lloc urbà. Aquestes lleis no escrites són les que fan que una plaça estigui plena o buida la major part del temps o que un lloc sigui més adequat pel comerç que altre o, senzillament, que un representi alguna cosa en la memòria col.lectiva o no representi res. Tractant-se de projectar edificis públics sembla especialment adequat que l’accent estigui posat en el rol urbà del edifici, i sense menystenir altres components aquesta resulta molt adequada propedèuticament parlant. Fins i tot sense voler amb això desqualificar la vessant tècnica que tot edifici comporta, podríem fer-nos aquesta pregunta: Quants edificis ben plantejats tècnicament són en canvi irrellevants des del punt de vista de la ciutat? En relació a l’ús dels edificis públics, en aquesta edició del curs es proposa incloure també l’ús residencial, recollint així l’experiència contemporània dels anomenats habitatges dotacionals. De fet aquest tipus d’habitatges s’han desenvolupat en alguns municipis catalans en els darrers anys en sòls destinats a equipaments i són susceptibles de formar edificis amb usos públics barrejats, permetent fer més evident el rol urbà que posseeixen. D’altre banda un curs de projectes avui no pot eludir reflexionar sobre la manera d’aprofitar el parc construït actual. Ja no es tracta d’una qüestió vinculada a la rehabilitació o a la restauració. Avui l’aprofitament de les construccions existents –no necessàriament antigues- i la reflexió sobre el canvi d’ús, ens semblen adequades en aquestes alçades dels estudis i especialment pertinents en relació als edificis públics. Projectar un edifici públic, resulta essecialment sensible al problema de les decisions primeres. Aquest aspecte obviament no està relacionat exclusivament amb el lloc que ocupa l’edifici però aquest resulta determinant i des del punt de vista d’un exrecici d’escola és evidentment adequat plnatejar la seva discussió. Estem convençuts que “el projecte” comença amb aquesta discussió i saber pendre les decisions adequdes són els proimers passos del projecte i una garantía de la seva qualitat. Així doncs partint del convenciment de que una escola pot tractar de canviar el estat de les coses proposem aquest programa.

Crèdits:

7,5

Idioma principal de les classes:

Català

S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:

Poc (25%)

S’utilitzen documents en llengua anglesa:

Indistintament (50%)

Grups

Grup A

Durada:

Semestral, 1r semestre

Professorat:

Silvia Musquera Felip

Continguts

1. Projectes VII En el primer quadrimestre es treballarà en un edifici públic a la plaça Lesseps de Barcelona. La intenció és aprofitar el projecte d'una Mediateca en aquest lloc de la ciutat per treballar en el conjunt de la plaça. Aquesta ha estat motiu d'un reforma en els darrers anys. Mentre han durat les obres, la plaça ha vist també transformar les seves vores, fins al punt de que la transformació dels fons de la plaça sembla en alguns punts, més evident que les obres d'urbanització i els seus complements. També han sofert canvis algunes de les vies que sorgeixen o travessen aquest lloc de la ciutat com per exemple l'Avinguda del Hospital Militar encara en procés d'obres. La plaça Lesseps és un exemple eloqüent de que la ciutat està formada per coses de qualitat molt diversa fins i tot dubtosa però que poden contribuir a formar conjunts d'un interès innegable, pel contrari cada cop més assistim a veure com la reunió d'edificis d'arquitectures notables a priori formen conjunts alguns cops lamentables. El projecte que es proposa permet no sols resoldre el programa que es demana sinó contribuir a la transformació del conjunt de la plaça. En aquest sentit s'ha triat el programa Mediateca perquè per una banda, representa un programa neutre que facilita concentra-se en episodis comuns a diferents edificis públics i d'altra banda, i això és molt important, per què representa completar els serveis que actualment ja es donen en la mateixa plaça, com per exemple la biblioteca Jaume Fuster. La intenció, doncs, és que l'edifici es vegi com part d'un conjunt i no com una peça singular. Per fer més evident aquesta intenció es proposaran al llarg de la assignatura diferents intervencions sobre la plaça que permetin reflexionar sobre el conjunt a partir de l’experiència del edifici projectat. La intenció en definitiva es que es un estudiant prengui consciència de que en aquesta assignatura ha treballat en la arquitectura de la plaça més que en una Mediateca. El programa de la Mediateca i les superfícies exigides, així com la documentació gràfica i les condicions de treball es fixaran en el taller el primer dia de classe.

Activitats

Tipus d’activitat	Hores amb professor	Hores sense professor	Total
Elaboració individual de treballs	0	0	0
Total	0	0	0

Bibliografia

• Carlos Marti Arís (1993). Las variaciones de la identidad. Ensayo sobre el tipo de arquitectura. (1 ed. ). Demarcacion de Barcelona: Ediciones del Serbal. Catàleg
• Carlos Martí Arís (2005). La cimbra y el arco. (1 ed). Barcelona: Fundació Caixa d'Arquitectes. Catàleg
• Josep Parcerisa Bundó, Maria Rubert de Ventós (2000). La ciudad no es una hoja en blanco. Hechos del Urbanismo (1 ed). Santiago de Xile: Ediciones Aquitectura.
• Steen Eiler Rasmussen (1951). Towns and Buildings: described in drawings and words. University Press of Liverpool. Catàleg
• Steen Eiler Rasmussen (2000). Experiencia de la arquitectura: sobre la percepción de nuestro entorno. ed Mairea. Catàleg
• Colin Rowe, Fred Koetter (1998). Ciudad Collage. Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
• Manuel de Solà-Morales (2004). Ciutats, cantonades= Villes, carrefours. (Fòrum Barcelona). Barcelona - Lunwerg: Fòrum Barcelona/Lunwerg.
• Robert Venturi (1999). Complejidad y contradicción en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat	Avaluació de l'activitat	%

Qualificació