1. Introducció al dibuix a mà alçada, la força del traç personal com a element inherent al procés creatiu de l’arquitectura. El dibuix com a extensió immediata del pensament.
2. Interpretació del procés de representació arquitectònica mitjançant l’anàlisi dels sistemes d'expressió gràfica (dièdric, perspectiva,...)
3. Representació d'espais i formes arquitectòniques reals o projectades.
4. Representació d'espais i formes arquitectòniques i transformació d'aquests espais per la introducció, modificació o adaptació d'elemnts arquitectònics simples a proposta del professor.
5. Representació d'espais interiors o exteriors propers, situats dins del context del campus de la Universitat.
6. Introducció a la representació mitjançant tècniques en blanc i negre. Grafit, carbonet, tinta xina, rotulador, etc...
7. El valor de la línia, el traç.
8. Representació de materials i textures.
9. Anàlisi del contorn. Atmosfera, llums i ombres mitjançant l'ús de tècniques en blanc i negre.
La mitja aritmètica de totes les qualificacions obtingudes dels exercicis i treballs proposats i fets durant el curs tindrà un valor del 60% de la nota global del curs. L'execici no presentat tindrà una qualificació de 0, que també farà mitja amb les altres.
L’exercici final tindrà un valor del 40% de la nota global del curs.
També es podrà aprovar l'assignatura presentant-se únicament a un examen final. En aquest cas la qualificació obtinguda serà el 100% de la nota dels curs.
L’objectiu d'aquesta assignatura és situar el dibuix a mà alçada com a eina fonamental i insubstituïble de l’arquitecte.
El dibuix a mà, la força del traç personal, com a element inherent al procés creatiu de l’arquitectura. El dibuix com a extensió immediata del pensament.
Donar la formació i recursos gràfics suficients per la representació d’espais i formes arquitectòniques reals o projectades, incidint en el tractament de la llum, la proporció correcta, la captació de l’espai i la representació de materials i textures.
Aprenentatge amb exercicis que cerquen no pas el dibuix directe d'una realitat immediata, sinó que a partir de la capacitat d'abstracció reprentar realitats no visitables o fins i tot només imaginades, en projecte.