Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2009
Descripció:
Concepte i valor de la biodiversitat. Nivells de diversitat biològica: diversitat ecològica i diversitat genètica. Origen de la diversitat: la mutació. Identificació dels recursos genètics com a components de la diversitat biològica: la població com a unitat de gestió i conservació. Pèrdua de biodiversitat: causes d'extinció i impacte de l'home. Estratègies per a la conservació de la biodiversitat: models de gestió i conservació. Bases genètiques de la conservació i restauració biològica.
Crèdits:
9
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Indistintament (50%)

Grups

Grup EF

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:

Altres Competències

  • L'objectiu de l'assignatura és la introducció de l'estudiant al coneixement dels diferents nivells que conformen la diversitat biològica i els mètodes per a la seva conservació, amb especial énfasi en el coneixement i estrategies per a la conservació del patrimoni genètic de les especies i poblacions. Es defineix el concepte de diversitat biològica, els seus origens , objectius i quines són les unitats bàsicas de gestió en conservació segons el nivell en el que estiguem actuant. Es defineix tanmateix el concepte de diversitat genètica i les estrategies mès usuals per a la seva conservació, a partir de la presentació de determinats casos pràctics, alguns dels quals desenvolupats pel nostre grup de recerca, per acabar amb una revisió de quines són les figures de gestió més utilitzades en conservació de la biodiversitat.

Continguts

1. I

2. PROGRAMA DE BIODIVERSITAT

3. Presentació

4. TEMA 1. BIOLOGIA DE LA CONSERVACIÓ

5. Lliçó 1. Introducció a la Biodiversitat. Presentació de l’assignatura. La Biodiversitat com a disciplina. Conceptes i definicions en Biodiversitat. Diversitat ecològica i diversitat genètica. Objectius de la biologia de la conservació.

6. Bloc I. Origen de la diversitat biològica

7. TEMA 2. LA DIVERSITAT BIOLÒGICA

8. Lliçó 2. Orígens i estat actual. Antecedents històrics. Origen de la paraula biodiversitat. La creació de la “Society for Conservation Biology”. El Forum sobre “Biodiversity”. La Convenció de Río. El paradigma del “desenvolupament sostenible”. Importància de la diversitat biològica pels humans.

9. Lliçó 3. La creació de la diversitat biològica. Els processos ecològics. Els processos evolutius. L’especiació: modes. Les radiacions. Les extincions. Patrons d’extinció. Impacte de l’home.

10. Lliçó 4. Components de la diversitat biològica. Diversitat de l’ecosistema. Diversitat d’espècies. Diversitat genètica. Mesures de la diversitat biològica global. Estimació de l’actual nombre d’espècies.

11. Lliçó 5. L’espècie. Concepte històric d’espècie. Concepte morfològic. Concepte biològic. Concepte evolutiu. Concepte ecològic. Semiespècies. Espècies críptiques Espècies clau. La població.

12. Bloc II. La diversitat genètica a les poblacions

13. TEMA 3. LA VARIABILITAT GENÈTICA A LES POBLACIONS

14. Lliçó 6. El material genètic i la seva variabilitat. La variabilitat a les poblacions naturals: el polimorfisme. Variabilitat morfològica: variabilitat continua i discontinua. Variabilitat molecular: proteïnes i àcids nucleics

15. Lliçó 7. La variabilitat gènica. Origen de la variabilitat. Mutació. Recombinació genètica. Direcció de la variació. Mesura de la variabilitat: polimorfisme, nombre d’al.lels i heterozigosi. Mètodes moleculars de detecció de la variabilitat.

16. TEMA 4. GENÈTICA DE POBLACIONS

17. Lliçó 8. Poblacions naturals. Concepte de població natural i població mendeliana. Descripció genètica de una població: freqüències gèniques i genotípiques.

18. Lliçó 9. L’equilibri d’Hardy-Weinberg. Conservació de les freqüències gèniques: llei d’equilibri d’Hardy-Weinberg. Propietats. Aparellament no aleatori. Consanguinitat.

19. Lliçó 10. Canvis en les freqüències gèniques. I. Causes que poden modificar les freqüències gèniques. Migració. Models de migració. Flux gènic. Mutació: equilibri mutacional.

20. Lliçó 11. Canvis en les freqüències gèniques. II. Selecció: selecció natural i selecció artificial. Eficàcia biològica i coeficient de selecció. Tipus de selecció. Equilibri mutació-selecció. El llast genètic.

21. Lliçó 12. Canvis en les freqüències gèniques. III. Grandària real i grandària efectiva d’una població. Deriva genètica. Fixació d’ al·lels. Efecte fundador i coll d’ampolla.

22. Lliçó 13. Diferenciació interpoblacional. Fragmentació a les poblacions: efecte Wahlund. Índex de fixació: Fst. Distancia genètica. Divergència genètica i diferenciació poblacional. Poblacions locals. La metapoblació.

23. Bloc III. Conservació i Gestió

24. TEMA 5. ESTRATEGIES DE CONSERVACIÓ

25. Lliçó 14. Causes d’extinció. I. Generalitats. Extincions històriques i extincions recents. Causes ecològiques. Causes degudes a les activitats de l’home: el cas del linx ibèric. Els factors econòmics i socials com causa d’extinció: l’ exemple del colom viatger i el búfal, a Amèrica, i la llúdriga euroasiàtica a Europa. Les espècies vegetals i la reconstrucció ecològica: el cas de l’illa de Pascua. El valor econòmic de la biodiversitat.

26. Lliçó 15. Causes d’extinció. II. Causes genètiques. La grandària de la població. Concepte de mínima població viable (MVP). La pèrdua de variabilitat genètica com causa d’extinció de poblacions: la deriva genètica i les fluctuacions en la grandària. Conseqüències genètiques de la reducció de la grandària a les poblacions: la consanguinitat. Mutació i conservació.

27. Lliçó 16. Bases genètiques de la conservació i restauració biològiques. Objectius de la genètica conservacionista. La unitat de gestió en genètica conservacionista: la població. La conservació d’unitats significativament evolutives (ESU). El concepte de stock en la gestió pesquera.

28. Lliçó 17. Problemàtica de la conservació genètica. ¿Repoblació o introducció?: el cas de la truita comuna. Les translocacions. La contaminació biològica. La reintroducció: el cas de l’ós bru als Pirineus. Altres casos pràctics: el fartet i la llúdriga a Catalunya.

29. Lliçó 18. Introducció d’espècies exòtiques. En medis aquàtics: el cas del silur, el cranc americà i la truita irisada. En medis terrestres: les granges de cultiu. El cas del visó americà. Altres casos d’ introducció.

30. Lliçó 19. Estratègies de conservació. A llarg termini: la protecció de l’hàbitat. A curt termini: la població com a unitat de conservació de l’espècie. Conservació in situ. Establiment de noves poblacions. Conservació ex situ: aplicacions i problemes. La restauració ecològica: ecologia i genètica. Els ecotips.

31. TEMA 6. MODELS DE GESTIÓ

32. Lliçó 20. Categoria legal de les espècies a conservar. Vulnerabilitat a la extinció: tipus de espècies. Classificació d’una espècie: rara, comuna i endèmica. Categories legals en conservació: extingida, amenaçada, vulnerable, rara i insuficientment coneguda. Les llistes de protecció.

33. Lliçó 21. Protecció legal d’ àrees. Objectius i funció. Les polítiques dels estats en la protecció legal de la biodiversitat. Àrees de protecció: parcs nacionals, parcs naturals, reserves naturals terrestres i marines. Altres àrees de protecció: espais d’interès natural, àrees naturals d’interès local. Figures de gestió: reserves nacionals de caça, refugis biològics, reserves genètiques, vedes. Categoria de reserves de la IUCN. Polítiques locals i conservació.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

  • Primack, Richard B., Ros, Joandomènec (DL 2002). Introducción a la biología de la conservación. Barcelona: Ariel.
  • Primack, Richard B. (cop. 2002). Essentials of conservation biology (3rd ed.). Sunderland: Sinauer Associates.
  • Jeffries, Mike J. (1997). Biodiversity and conservation. London [etc.]: Routledge.
  • Fontdevila, Antonio, Moya, Andrés (DL 1999). Introducción a la genética de poblaciones. Madrid: Síntesis.
  • Frankham, Richard, Ballou, J. D., Briscoe, David A. (cop. 2004). A Primer of conservation genetics. Cambridge, UK New York: Cambridge University Press.
  • Frankham, Richard, Briscoe, David A., Ballou, J. D. (2002). Introduction to conservation genetics. Cambridge, UK New York: Cambridge University Press.
  • National Forum on Biodiversity : 1986 : Washington), , (1988). Biodiversity. Washington: National Academy Press.
  • Soulé, Michael E. (1986). Conservation biology : the science of scarcity and diversity. Sunderland: Sinauer.
  • Soulé, Michael E., Wilcox, Bruce A. (1980). Conservation biology : an evolutionary-ecological perspective. Sunderland: Sinauer.
  • Conservation genetics : case histories from nature (1996). New York [etc.]: Chapman & Hall.
  • Viable populations for conservation (1987). Cambridge [etc.]: Cambridge University Press.
  • , (1994). Restoration of endangered species : conceptual issues,planning, and implementation. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Burgman, M.A., Ferson, S., Akçakaya, H.R. (1993). Risk assessment in conservation biology. London [etc.]: Chapman & Hall.
  • Monitoring for conservation and ecology (1991). London [etc.]: Chapman & Hall.
  • Harvey, Brian, , International Conference on Conservation of Fish GeneticDiversity : 1998 : Vancouver, Canadà) (1998). Action before extinction : an International Conference on Conservation of Fish Genetic Diversity. Victoria: World Fisheries Trust.
  • Biological pollution : the control and impact of invasive exotic species : proceedings of a Symposium held at the University Place Conference Center, Indiana University-Purdue University at Indianapolis on october 25 &26, 1991 (1993). Indianapolis: Indiana Academy of Science.
  • Pascual, Lluís, Moltó, Maria Dolors, (cop. 1999). Però, què és això de la genètica?. [València]: Universitat de València.
  • Pineda, F.D.; de Miguel, J.M.; Casado, M.A. & Montalvo, J. (Editors) (2002). La Diversidad Biológica de España (1ª). Madrid: Prentice Hall. Catàleg
  • Camprodon, J. & Plana, E. (Editors) (2001). Conservación de la biodiversidad y gestión forestal (1ª). Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona. Catàleg
  • García de Jalón, D., Schmidt, G. (1995). Manual Práctico para la Gestión Sostenible de la Pesca Fluvial. AEMS.
  • Sancho Comíns, José (DL 2001). Desarrollo rural : de los fundamentos a la aplicación. Madrid: Paraninfo: Thompson Learning.
  • Corral, M. (1993). La Conservación de los Recursos Biológicos del Mar en el Derecho Internacional. Secretariado de Publicaciones. Universidad de Valladolid. Catàleg
  • Suárez, J.L. (2001). Los Océanos. Medio Ambiente, Recursos y Políticas Marinas.. Ediciones del Serbal. Catàleg
  • Dieterich, H., Jiménez, L.M., Shridath, S., Xercavins, J. (1999). La Globalització. Revista de la Cátedra de la UNESCO a la Universitat Politècnica de Catalunya.
  • Frankel, O.H., Soulé, M.E. (1981). Conservation and Evolution. Cambridge University Press.
  • IUCN The World Conservation Union. Recuperat , a http://www.iucn.org/
  • The Convention on Biological Diversity. Recuperat , a http://www.biodiv.org/default.shtml
  • El llop d’Etiòpia. Recuperat , a http://www.canids.org/PUBLICAT/EWACTPLN/ewaptoc.htm
  • Sociedad Española de Conservación de mamíferos. Recuperat , a http://www.secem.es/
  • Compilació d’espècies exòtiques de la Península. Recuperat , a http://hidra.udg.es/invasiber/

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

Tipus d'exàmens:
L'avaluació constarà d'un examen de preguntes tipus test i un segon examen amb preguntes de resposta curta, sobre els coneixements teòrics i pràctics. L'avaluació dels crèdits pràctics es realitzarà a partir de l'assistència obligatòria a les classes pràctiques de laboratori i del treball realitzat al llarg de les corresponents pràctiques. Per accedir a l'examen final serà necessari tenir una avaluació positiva de les pràctiques. En cas contrari s'haurà de realitzar i aprovar un examen previ sobre les pràctiques realitzades per poder accedir a l'exàmen de qualificació final de l'assignatura.

Observacions

Prerequisits:
L'assignatura pot ser seguida sense dificultat a partir del coneixements adquirits a les assignatures de Biologia Fonamental , Pràctiques de Biologia Fonamental i Gestió d'Espais Naturals, entre d'altres.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.