Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2008
Descripció:
Càlcul de proposicions. Càlcul de predicats. Teoria de conjunts i àlgebra de Boole
Crèdits:
4,5
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Gens (0%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Narcís Coll Arnau

Grup B

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
LUIS ARILLA GOMEZ

Grup C

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
JOSEP MARIA HUMET CODERCH

Grup D

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
JOSEP MARIA HUMET CODERCH

Competències

  • Aplicar eines i coneixements matemàtics
  • Ser capaç d'analitzar i sintetitzar problemes.
  • Ser capaç d'organitzar i planificar
  • Comunicar-se adequadament tant de forma oral com escrita.
  • Resolució de problemes i anàlisi crítica de resultats
  • Raonament crític

Altres Competències

  • Formalitzar enunciats expressats en el llenguatge natural utilitzant com a llenguatge formal els llenguatges de la lògica de primer ordre i la teoria de conjunts. Avaluar fórmules lògiques. Analitzar la consistència d’un conjunt de premisses i obtenir-ne conclusions. Validar raonaments i descobrir-ne les errades trobant contraexemples. Operar amb conjunts. Analitzar i classificar relacions i aplicacions.

Continguts

1. Càlcul de proposicions

          1.1. Proposicions. Àtoms. Connectors lògics. Fórmules del càlcul proposicional. Taules de veritat associades.

          1.2. Formalització de proposicions..

          1.3. Tautologies i contradiccions. Implicacions i equivalències en el càlcul de proposicions.

          1.4. Inferència lògica. La demostració directa. La demostració per reducció a l’absurd. Regles d’inferència.

          1.5. Formes conjuntives i disjuntives d’una fórmula.

          1.6. L'àlgebra de Boole del càlcul de proposicions.

          1.7. La demostració automàtica en el càlcul de proposicions: el mètode de resolució.

          1.8. Contraexemples. Cerca de contraexemples.

2. Càlcul de predicats

          2.1. Definicions bàsiques: conjunt, element, pertinença, inclusió, funció.

          2.2. Conjunt referencial. Funcions proposicionals. Definició per comprensió d'un conjunt.

          2.3. Quantificadors: universal i existencial.

          2.4. Predicats. Termes. Àtoms. Fórmules del càlcul de predicats.

          2.5. Formalització de proposicions en el càlcul de predicats.

          2.6. El predicat igualtat. Formalització de proposicions utilitzant el predicat igualtat.

          2.7. Fórmules vàlides, invàlides, satisfactibles i insatisfactibles. Implicacions i equivalències en el càlcul de predicats.

          2.8. Inferència lògica en el càlcul de predicats. Regles d’inferència.

          2.9. Forma de Skolem d'una fórmula.

          2.10. La demostració automàtica en el càlcul de predicats: el mètode de resolució lineal.

          2.11. Cerca de contraexemples en el càlcul de predicats.

          2.12. El mètode de demostració per inducció.

3. Teoria de conjunts

          3.1. Operacions entre conjunts. Propietats.

          3.2. L'àlgebra de Boole de les operacions amb conjunts.

          3.3. El cardinal d’un conjunt. Conjunt de les parts d'un conjunt.

          3.4. Producte cartesià entre conjunts.

          3.5. Relacions binàries. Propietats que pot complir una relació binària.

          3.6. Relacions d'equivalència. Classes d'equivalència. Conjunt quocient.

          3.7. Relacions d'ordre. Ordre total i ordre parcial. Elements particulars. Conjunts afitats.

          3.8. Aplicacions o funcions entre conjunts. Aplicacions injectives, exhaustives i bijectives. La funció inversa d'una aplicació bijectiva.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 17,00 35,00 52,00
Prova d'avaluació 6,00 24,00 30,00
Sessió expositiva 19,00 19,00 38,00
Total 42,00 78,00 120

Bibliografia

  • Aranda Almansa, Joaquín, Fernández Marrón, José Luis, Morilla García, Fernando (1993). Lógica matemática. Madrid: Sanz y Torres.
  • Arenas Alegría, Lourdes (1996). Lógica formal para informáticos. Madrid: Díaz de Santos.
  • Badesa Cortés, Calixto, Jané, Ignacio, Jansana Ferrer, Ramón (1998). Elementos de lógica formal. Barcelona: Ariel.
  • Cuena, José (1985). Lógica informática. Madrid: Alianza.
  • Manzano Arjona, María Gracia, Huertas Sánchez, María Antonia (cop. 2004). Lógica para principantes. Madrid: Alianza.
  • Sáinz Sánchez, Miquel Ángel, Serarols i Font, Joan Lluís, Pérez i Moratones, Anna Maria (1994). Algebra. Girona: Palahí, els autors.
  • Lògica (2004) (2a ed). Barcelona: UOC.
  • Villa Cuenca, Agustín de la (1994). Problemas de álgebra (3ª ed). Madrid: Clagsa.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Examen TEMA 1
Examen TEMA 2
Examen Final TEMA 1 - TEMA 2 - TEMA 3

Qualificació

Cada tema de l'assignatura es qualificarà amb una nota sobre 10.

La qualificació de l'assignatura es farà a través de la següent fórmula:

NotaFinal = 25% Tema1 + 40% Tema2 + 35% Tema3.

Cal tenir com a mínim un 2.5 de cada tema per a que pugui ser aplicada aquesta fórmula. En cas contrari, la NotaFinal màxima que es pot obtenir és un 4.5.

La nota del Tema1 serà la màxima entre la nota de l'Examen TEMA1 i la nota de la part corresponent al Tema1 de l'Examen final (1a convocatòria o 2a convocatòria).

La nota del Tema2 serà la màxima entre la nota de l'Examen TEMA2 i la nota de la part corresponent al Tema2 de l'Examen final (1a convocatòria o 2a convocatòria).

La nota del Tema3 serà la nota de la part corresponent al Tema3 de l'Examen final (1a convocatòria o 2a convocatòria).

Si un alumne es conforma amb la nota de l'Examen TEMA1 o amb la nota de l'Examen TEMA2, pot renunciar a fer la part corresponent a l'examen final.

Observacions

Prerequisits:
No es necessita pròpiament cap coneixement específic però sí que es necessita haver adquirit les destreses que són habituals en el raonament i càlcul formal matemàtics.

Mètodes docents:
Es desenvolupen en 2 sessions setmanals una de 2 hores i una de 1 hora. L’objectiu d’aquestes sessions és donar als alumnes els coneixements del tema, i alhora assegurar que aquests han estat ben assimilats. Per això la sessions es composen d’explicacions magistrals en les quals es comunica als alumnes els conceptes i habilitats que hauran d’assolir i també es resolen exercicis que els propis alumnes hauríen d'haver intentat resoldre prèviament.
Aquests exercicis es treuran del dossier que l'alumne haurà de baixar-se des de la pàgina web de l'assignatura.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.