Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:

2008

Descripció:

Curs de projectes de quart de l’Escola d’Arquitectura de Girona 2008-09 En aquesta assignatura que es presenta aquí hem triat que l’accent estigui en el paper urbà que té l’edifici públic. Els emplaçaments urbans permeten que l’edifici projectat hagi d’interpretar les lleis pròpies de la ciutat que l’acull, expressades en forma de normativa urbanística, i les pròpies del lloc urbà. Aquestes últimes són lleis no escrites que fan que una plaça estigui plena o buida la major part del temps, o que un lloc sigui més adequat pel comerç que un altre o, senzillament, que un representi alguna cosa en la memòria col·lectiva o no representi res. Sense voler amb això desqualificar la vessant tècnica que tot edifici comporta, podríem fer-nos aquesta pregunta: Quants edificis ben plantejats tècnicament són en canvi irrellevants des del punt de vista de la ciutat? No és d’estranyar que els resultats dels concursos d’edificis públics recents al nostre país siguin com són. Edificis públics decidits per tècnics municipals en solars sense cap interès ni sentit de la ciutat a la que pertanyen i per les que es trien edificis “objecte” sense cap arrelament. Projectar un edifici públic, resulta essencialment sensible al problema de les decisions primeres. Aquest aspecte òbviament no està relacionat exclusivament amb el lloc que ocupa l’edifici, però aquest resulta determinant i, des del punt de vista d’un exercici d’escola, és evidentment adequat plantejar la seva discussió. Estem convençuts que “el projecte” comença amb aquesta discussió i saber prendre les decisions adequades són els primers passos del projecte i una garantia de la seva qualitat.

Crèdits:

7,5

Idioma principal de les classes:

Català

S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:

Indistintament (50%)

S’utilitzen documents en llengua anglesa:

Indistintament (50%)

Grups

Grup A

Durada:

Semestral, 1r semestre

Professorat:

Silvia Musquera Felip

Continguts

1. Durant el curs es desenvoluparan tres treballs en aquesta assignatura. Els tres tenen com a element en comú l’edifici públic, que serà el vehicle d’aprenentatge. En els tres s’han d’utilitzar alhora nocions constructives i organitzatives i òbviament una capacitat de representació adequada a aquest nivell de la carrera. Però, i això és molt important, no es tracta només d’aprendre a fer edificis públics, es tracta d’aprendre a projectar amb un grau més de dificultat. El tema no és l’edifici públic, el tema és el projecte complex.Dos dels treballs es desenvoluparan amb un elevat grau de simultaneïtat. D’aquesta manera es tracta de vèncer la inèrcia acadèmica de no simultanejar els projectes i intentar acostar el més possible el procés de treball de l’escola a la realitat, salvant òbviament les distàncies que imposa l’escala i el grau de coneixements dels estudiants. Podríem dir que treballar al mateix temps en diferents projectes i estudis és també una forma d’aprenentatge.

2. PROJECTE 1 Edifici públic a la plaça del mercat de Figueres. L’edifici hauria d’acollir els usos d'arxiu, biblioteca i resoldre l’espai públic resultant de l'actual plaça Catalunya, amb la possibilitat d'incorporar habitatges en cas de requerir-ho la proposta d'ordenació. Com a substitució de l'actual edifici que delimita a oest la plaça del gra o completant el solar en cantonada del carrer Castelló entre Vellaire i Esperança.

3. PROJECTE 3 Què es pot fer a l’estació de Port Bou i els seus voltants ?. Aquesta és la pregunta que es faran i tractaran de respondre els estudiants.

Activitats

Tipus d’activitat	Hores amb professor	Hores sense professor	Total
Anàlisi / estudi de casos	0	0	0
Elaboració individual de treballs	0	0	0
Total	0	0	0

Bibliografia

• Carlos Marti Arís (1993). Las variaciones de la identidad. Ensayo sobre el tipo de arquitectura. (1 ed. ). Demarcacion de Barcelona: Ediciones del Serbal.
• Carlos Martí Arís (2005). La cimbra y el arco. (1 ed). Barcelona: Fundació Caixa d'Arquitectes.
• Josep Parcerisa Bundó, Maria Rubert de Ventós (2000). La ciudad no es una hoja en blanco. Hechos del Urbanismo (1 ed). Santiago de Xile: Ediciones Aquitectura.
• Steen Eiler Rasmussen (1951). Towns and Buildings: described in drawings and words. University Press of Liverpool.
• Steen Eiler Rasmussen (2000). Experiencia de la arquitectura: sobre la percepción de nuestro entorno. ed Mairea.
• Colin Rowe, Fred Koetter (1998). Ciudad Collage. Barcelona: Gustavo Gili.
• Manuel de Solà-Morales (2004). Ciutats, cantonades= Villes, carrefours. (Fòrum Barcelona). Barcelona - Lunwerg: Fòrum Barcelona/Lunwerg.
• Robert Venturi (1999). Complejidad y contradicción en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat	Avaluació de l'activitat	%

Qualificació