1. INTRODUCCIÓ
1.1. La Geobotànica. Nivells d'integració en la vida vegetal. Desenvolupament històric de la Geobotànica. Divisions de la Geobotànica.
2. LES PLANTES I EL MEDI
2.1. La distribució dels vegetals
2.1.1. La distribució dels tàxons. Flores locals i catàlegs florístics. Cartografia corològica. Àrees contínues i disjuntes. Endemisme. Cosmopolitisme.
2.1.2. Causes de la distribució actual dels tàxons. Factors històrics. Els canvis climàtics i les migracions. L'aïllament geogràfic: la deriva continental i les grans barreres geogràfiques. L'aïllament i l'especiació
2.1.3. Elements i territoris florístics. Els reialmes florístics. Les regions florístiques d'Europa. Història de les flores. Els fòssils. Les anàlisis pol.líniques. La dendrocronologia. Conservació de la flora.
2.2. Els condicionants ambientals, factors ecològics que determinen la distribució dels vegetals
2.2.1. Factors de conjunt que condicionen el desenvolupament de les plantes: el sistema clima-sòl-vegetació. Factors climàtics: les radiacions i el calor, les precipitacions, evaporació i transpiració, el vent i factors orogràfics. Síntesis climàtica: els índexs climàtics.
3. FACTORS EDÀFICS I FACTORS OROGRÀFICS
3.1. Morfologia funcional. El xerofitisme com a resposta a dèficits hídrics i de nutrició. Xeròfits moderats i xeròfits extrems.
3.2. Les plantes aquàtiques. Característiques particulars del medi, Hidròfits i helòfits.
3.3. Les plantes psamòfiles. Característiques especials del substrat. El vent com a factor determinant. Sorres litorals i continentals.
3.4. Les plantes de sòls salins. L'absorció d'aigua. Excreció de sals. Llacunes litorals i endorreiques. Manglars. Les plantes marines.
3.5. Les plantes de sòls oligotròfics. Acúmul i reciclatge de nutrients. Plantes insectívores.
4. FACTORS BIOTICS, ELS ORGANISMES TAMBÉ CONDICIONEN
4.1. Interaccions entre vegetals d'una mateixa comunitat: competència intraespecífica i interspecífica. El repartiment de l'espai. Al.lelopatia. Estratègies reproductora, conservadora i tolerant. El banc de llavors.
4.2. L'acció dels animals. Els vegetals com a font d'aliment: adaptacions a l'herbivorisme i a la frugivòria. La pol.linització i dispersió de les diàspores.
4.3. Els paràsits. Plantes paràsites: holoparàsits i hemiparàsits. Fongs. Insectes i altres artròpodes. Els simbionts: bacteris fixadors de nitrogen i micorizes.
4.4. L'home com a element condicionador, factors antropozoics. L'explotació forestal i la pastura. El foc. L'artigueig: selecció d'espècies útils i conreu. Plantes arvenses. L'home com a vector de dispersió. Plantes al.lòctones. La naturalització.
5. LES COMUNITATS VEGETALS
5.1. Mètodes quantitatius i qualitatius d'estudi de la vegetació.
5.2. Conceptes fisiognòmics, estructurals i etològics. Les formes biològiques de Raunkjaer.
5.3. Les escoles florístiques. Unitats fitosociològiques. Sistemàtica de les comunitats vegetals.
5.4. Població i comunitat vegetal. Dinàmica de les comunitats vegetals. Estructura en l'espai i en el temps.
5.5. Característiques d'una successió. Sèries progresives i sèries regresives.
5.6. El paisatge. Comunitats i paisatge vegetal. Zonació latitudinal i zonació altitudinal.
5.7. La cartografia de la vegetació. Mapes de vegetació actual i mapes de vegetació potencial.
5.8. Mapes d'usos i aprofitaments del sòl. Mapes forestals. Mapes ecològics.
6. VISIÓ GENERAL DE LA VEGETACIÓ MUNDIAL
6.1. Grans zones de vegetació de la terra.
6.2. La vegetació a la regió mediterrània. La vegetació dels Països Catalans.Vegetació zonal: vegetació boreoalpina de l'alta muntanya.
6.3. Vegetació eurosiberiana de la muntanya mitjana humida. Vegetació mediterrània.
6.4. Vegetació azonal: vegetació de ribera i lacustre, vegetació rupícola, vegetació halòfila i arenícola.