1. I
2. PROGRAMA DE BIODIVERSITAT
3. Presentació
4. TEMA 1. BIOLOGIA DE LA CONSERVACIÓ
5. Lliçó 1. Introducció a la Biodiversitat. Presentació de l’assignatura. La Biodiversitat com a disciplina. Conceptes i definicions en Biodiversitat. Diversitat ecològica i diversitat genètica. Objectius de la biologia de la conservació.
6. Bloc I. Origen de la diversitat biològica
7. TEMA 2. LA DIVERSITAT BIOLÒGICA
8. Lliçó 2. Orígens i estat actual. Antecedents històrics. Origen de la paraula biodiversitat. La creació de la “Society for Conservation Biology”. El Forum sobre “Biodiversity”. La Convenció de Río. El paradigma del “desenvolupament sostenible”. Importància de la diversitat biològica pels humans.
9. Lliçó 3. La creació de la diversitat biològica. Els processos ecològics. Els processos evolutius. L’especiació: modes. Les radiacions. Les extincions. Patrons d’extinció. Impacte de l’home.
10. Lliçó 4. Components de la diversitat biològica. Diversitat de l’ecosistema. Diversitat d’espècies. Diversitat genètica. Mesures de la diversitat biològica global. Estimació de l’actual nombre d’espècies.
11. Lliçó 5. L’espècie. Concepte històric d’espècie. Concepte morfològic. Concepte biològic. Concepte evolutiu. Concepte ecològic. Semiespècies. Espècies críptiques Espècies clau. La població.
12. Bloc II. La diversitat genètica a les poblacions
13. TEMA 3. LA VARIABILITAT GENÈTICA A LES POBLACIONS
14. Lliçó 6. El material genètic i la seva variabilitat. La variabilitat a les poblacions naturals: el polimorfisme. Variabilitat morfològica: variabilitat continua i discontinua. Variabilitat molecular: proteïnes i àcids nucleics
15. Lliçó 7. La variabilitat gènica. Origen de la variabilitat. Mutació. Recombinació genètica. Direcció de la variació. Mesura de la variabilitat: polimorfisme, nombre d’al.lels i heterozigosi. Mètodes moleculars de detecció de la variabilitat.
16. TEMA 4. GENÈTICA DE POBLACIONS
17. Lliçó 8. Poblacions naturals. Concepte de població natural i població mendeliana. Descripció genètica de una població: freqüències gèniques i genotípiques.
18. Lliçó 9. L’equilibri d’Hardy-Weinberg. Conservació de les freqüències gèniques: llei d’equilibri d’Hardy-Weinberg. Propietats. Aparellament no aleatori. Consanguinitat.
19. Lliçó 10. Canvis en les freqüències gèniques. I. Causes que poden modificar les freqüències gèniques. Migració. Models de migració. Flux gènic. Mutació: equilibri mutacional.
20. Lliçó 11. Canvis en les freqüències gèniques. II. Selecció: selecció natural i selecció artificial. Eficàcia biològica i coeficient de selecció. Tipus de selecció. Equilibri mutació-selecció. El llast genètic.
21. Lliçó 12. Canvis en les freqüències gèniques. III. Grandària real i grandària efectiva d’una població. Deriva genètica. Fixació d’ al·lels. Efecte fundador i coll d’ampolla.
22. Lliçó 13. Diferenciació interpoblacional. Fragmentació a les poblacions: efecte Wahlund. Índex de fixació: Fst. Distancia genètica. Divergència genètica i diferenciació poblacional. Poblacions locals. La metapoblació.
23. Bloc III. Conservació i Gestió
24. TEMA 5. ESTRATEGIES DE CONSERVACIÓ
25. Lliçó 14. Causes d’extinció. I. Generalitats. Extincions històriques i extincions recents. Causes ecològiques. Causes degudes a les activitats de l’home: el cas del linx ibèric. Els factors econòmics i socials com causa d’extinció: l’ exemple del colom viatger i el búfal, a Amèrica, i la llúdriga euroasiàtica a Europa. Les espècies vegetals i la reconstrucció ecològica: el cas de l’illa de Pascua. El valor econòmic de la biodiversitat.
26. Lliçó 15. Causes d’extinció. II. Causes genètiques. La grandària de la població. Concepte de mínima població viable (MVP). La pèrdua de variabilitat genètica com causa d’extinció de poblacions: la deriva genètica i les fluctuacions en la grandària. Conseqüències genètiques de la reducció de la grandària a les poblacions: la consanguinitat. Mutació i conservació.
27. Lliçó 16. Bases genètiques de la conservació i restauració biològiques. Objectius de la genètica conservacionista. La unitat de gestió en genètica conservacionista: la població. La conservació d’unitats significativament evolutives (ESU). El concepte de stock en la gestió pesquera.
28. Lliçó 17. Problemàtica de la conservació genètica. ¿Repoblació o introducció?: el cas de la truita comuna. Les translocacions. La contaminació biològica. La reintroducció: el cas de l’ós bru als Pirineus. Altres casos pràctics: el fartet i la llúdriga a Catalunya.
29. Lliçó 18. Introducció d’espècies exòtiques. En medis aquàtics: el cas del silur, el cranc americà i la truita irisada. En medis terrestres: les granges de cultiu. El cas del visó americà. Altres casos d’ introducció.
30. Lliçó 19. Estratègies de conservació. A llarg termini: la protecció de l’hàbitat. A curt termini: la població com a unitat de conservació de l’espècie. Conservació in situ. Establiment de noves poblacions. Conservació ex situ: aplicacions i problemes. La restauració ecològica: ecologia i genètica. Els ecotips.
31. TEMA 6. MODELS DE GESTIÓ
32. Lliçó 20. Categoria legal de les espècies a conservar. Vulnerabilitat a la extinció: tipus de espècies. Classificació d’una espècie: rara, comuna i endèmica. Categories legals en conservació: extingida, amenaçada, vulnerable, rara i insuficientment coneguda. Les llistes de protecció.
33. Lliçó 21. Protecció legal d’ àrees. Objectius i funció. Les polítiques dels estats en la protecció legal de la biodiversitat. Àrees de protecció: parcs nacionals, parcs naturals, reserves naturals terrestres i marines. Altres àrees de protecció: espais d’interès natural, àrees naturals d’interès local. Figures de gestió: reserves nacionals de caça, refugis biològics, reserves genètiques, vedes. Categoria de reserves de la IUCN. Polítiques locals i conservació.