Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2008
Descripció:
Biologia, sistemàtica i evolució de les algues eucariotes.
Crèdits:
5
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Concepció Rodríguez Prieto

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dl-dt 11-12 PB2

Grup SJ

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Concepció Rodríguez Prieto

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dl-dt 11-12 PB2

Competències

  • Diversitat de plantes i fongs

Altres Competències

  • L’objectiu d’aquesta assignatura és introduir a l’alumne en l’estudi de la diversitat de les algues eucariotes i en la seva sistemàtica. Es pretén que l’alumne conegui la biologia, l'ecologia i la filogènia dels principals grups, així com el seu interès aplicat. A les pràctiques s’intentarà que l’alumne s'inicïi en l'estudi de la morfologia i de les estructures vegetatives i reproductores dels grups tractats, així com en la seva determinació.

Continguts

1. Introducció. Què són les algues? Les algues ecuariotes tal.lofíitiques.

2. Línies evolutives i bases per a la sistemàtica de les algues. Classificació. Característiques generals.

3. Divisió glaucocistòfits (Glaucocystophyta). Organització cel·lular. Interès evolutiu.

4. Divisió rodòfits (Rhodophyta). Estructura cel·lular. Organització del tal·lus. Reproducció. Complexitat dels cicles vitals. Ecologia. Classificació. Diversitat de rodòfits: classes bangiofícies (Bangiophyceae) i florideofícies (Florideophyceae). Característiques principals de les classes i dels diversos ordres. Filogènia.

5. Divisió ocròfits (Ocrophyta). Estructura cel·lular. Organització del tal·lus. Ecologia. Classificació. Diversitat d'ocròfits: classes crisofícies (Chrysophyceae), parmofícies (Parmophyceae), sarcinofícies (Sarcinophyceae), xantofícies (Xanthophyceae), eustigmatofícies (Eustigmatophyceae), bacil.lariofícies (Bacillariophyceae), rafidofícies (Raphidophyceae) i dictiocofícies (Dictyochophyceae). Característiques generals. Classe feofícies (Phaeophyceae). Característiques principals dels diversos ordres. Filogènia.

6. Divisions haptòfits (Haptophyta), criptòfits (Criptophyta), dinòfits (Dinophyta) i euglenòfits (Euglenophyta). Aspectes generals.

7. Divisió cloròfits (Chlorophyta). Característiques del grup. Diversitat morfològica i estructural. Criteris de classificació. Reproducció. Cicles vitals. Ecologia. Diversitat de cloròfits: classes prasinofícies (Prasinophyceae), clorofícies (Chlorophyceae), ulvofícies (Ulvophyceae), cladoforofícies (Cladophorophyceae), briopsidofícies (Bryopsidophyceae), dasicladofícies (Dasycladophyceae), trentefoliofícies (Trentepholiaceae), pleurastrofícies (Pleurastrophyceae), klebsormidiofícies (Klebsormidiophyceae), zignematofícies (Zygnematophyceae) i carofícies (Charophyceae). Característiques principals de les classes i dels diversos ordres. Filogènia dels cloròfits.

8. Comunitats d’algues en sistemes aquàtics continentals. Comunitats de cursos d’aigua: torrents i rius; fonts. Comunitats d’aigües estagnants: llacs, estanys i embassaments. Comunitats d’aigües distròfiques i turberes. Comunitats d’aigües salabroses: llacunes i basses temporàries. Algues criòfiles i aerofítiques.

9. Comunitats d’algues marines: fitoplàncton i fitobentos. La zonació litoral.

10. Algologia aplicada. Les algues com a font d’alimentació. Les algues a la indústria, gestió ambiental i acuicultura. Impactes adversos de les algues. El futur de les algues en els afers humans.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Elaboració individual de treballs 10,00 20,00 30,00
Prova d'avaluació 2,00 0 2,00
Sessió expositiva 20,00 25,00 45,00
Sessió pràctica 24,00 0 24,00
Sortida de camp 4,00 0 4,00
Total 60,00 45,00 105

Bibliografia

  • Hoek, Christian van den, Jahns, Hans Martin, Mann, D. G (1995). Algae, : an introduction to phycology. Cambridge [etc]: Cambridge University Press.
  • Graham, Linda E, Wilcox, Lee Warren (cop. 2000). Algae. Upper Saddler River (N.J.): Prentice Hall.
  • Reviers, Bruno de (cop. 2003). Biologie et phylogénie des algues. París: Belin.
  • Biology of the red algae (1990). Cambridge [etc.]: Cambridge University Press.
  • Història natural dels Països Catalans (1984). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Lee, Robert Edward (1999). Phycology (3rd ed). Cambridge: Cambridge University Press.
  • Dawes, Clinton J (1998). Marine botany (2nd ed). New York [etc.]: Wiley & Sons.
  • Bold, Harold C, Wynne, Michael J (1985). Introduction to the algae, : structure and reproduction (2nd ed). Englewood Cliffs: Prentice-Hall.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Exàmen teòric Representa el 50 % de la nota final de l'assignatura.
Examen pràctic. Representa el 50 % de la nota final de l'assignatura.

Qualificació

L'examen teòric consistirà en preguntes curtes referents al temari teòric de l’assignatura.

Observacions

Els alumnes disposen d'un guió de l'assignatura que poden adquirir al Servei de Fotocòpies.

Assignatures recomanades

  • Botànica
  • Ecologia marina

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.