Estudia

• Capacitat de treball en equip
• Capacitat d'anàlisi i síntesi
• Capacitat de resolució de problemes
• Raonament crític
• Aprenentatge autònom
• Comunicació oral i escrita en llengua materna
• Treball interdisciplinar en grup o equips
• Aïllar, analitzar i identificar biomolècules
• Dissenyar experiments, obtenció de resultats i interpretació
• Principis físics i químics de la Biologia

• Introducció a la química orgànica: coneixement dels principals grups funcionals, de les seves propietats i d'algunes reaccions aplicables en el camp de la bioquímica. Concepte d'estereoisomeria i la seva importància en les reaccions orgàniques.

1. Introducció a la Química Orgànica. Definició. Enllaços. Escriptura de les fórmules. Isòmers estructurals o constitucionals. Representació tridimensional. Grups funcionals i classificació dels principals compostos orgànics. Concepte de càrrega formal. Trencament dels enllaços entre carbonis. Visió orbital de l'enllaç covalent entre carbonis (senzill, doble i triple).

2. Hidrocarburs. Alcans: nomenclatura, obtenció, propietats físiques (solubilitat i punt d'ebullició), conformacions (isòmers conformacionals o confòrmers) i reactivitat (combustió i halogenació). Cicloalcans: nomenclatura, conformacions i isomeria cis-trans per a alguns cicloalcans. Hidrocarburs insaturats (alquens i alquins): nomenclatura, isomeria cis-trans per a alguns alquens, propietats físiques (solubilitat i punt d'ebullició) i reactivitat (reacc. d'addició i regla de Markovnikov, reacc. d'eliminació d'H, reacc. d'eliminació d'aigua i reacc. de polimerització. Cicloalquens i cicloalquins (només nomenclatura). Hidrocarburs aromàtics: estructura del benzè segons Kekulé, nomenclatura (monocíclics amb 1, 2 i 3 substituents i policíclics), propietats físiques i reactivitat (reacc. de substitució aromàtica). Nomenclatura per a unions de sistemes cíclics (2 sistemes cíclics idèntics i 2 sistemes cíclics diferents). Nomenclatura per a unions de sistemes cíclics amb cadenes no cícliques.

3. Estereoisomeria (enantiòmers o isòmers òptics): definició de quiralitat i enantiòmers, quiralitat i activitat òptica, nomenclatura dels enantiòmers (nomenclatura R/S amb ús dels models i nomenclatura D/L per a monosacàrids i aminoàcids), diferències i semblances entre enantiòmer, diastereòmer, epímer i anòmer, propietats físiques i químiques dels enantiomèrs i dels diastereòmes.

4. Aldehids i cetones: nomenclatura d'aldehids (alifàtics, units a hidrocarbur cíclic i units a hidrocarbur aromàtic), nomenclatura de cetones (alifàtiques, cícliques, mixtes, aromàtiques, quinones), propietats físiques (estructura del grup carbonil, punt d'ebullició d'aldehids i cetones i definició del pont d'H, solubilitat en aigua), reacctivitat (reaccions d'obtenció d'aldehids, cetones i quinones, reaccions redox, reaccions d'atac nucleofílic amb formació d'hemi(a)cetals i (a)cetals)

5. Alcohols, fenols, tiols, tiofenols, éters i tioéters: nomenclatures, propietats físiques (punts d'ebullició i solubilitats en aigua). Reactivitat d'alcohols: reaccions d'obtenció d'alcohols per addició d'aigua, per fermentació i per reducció d'aldehids i cetones, reaccions com a base dèbil (deshidratació per formar alquens), reaccions com a nucleòfil (formació d'hemi(a)cetals i (a)cetals, esterificació (formació d'ésters). Reactivitat de fenols: reaccions com a nucleòfil. Reactivitat de tiols i tiofenols: reaccions com a nucleòfil (formació d'hemitio(a)cetals i tio(a)cetals, esterificació (formació d'ésters de tiol)), formació d'enllaços disulfur.

6. Amines (amoníac, amines primàries, secundàries i terciàries): nomenclatures, propietats físiques (punts d'ebullició, solubilitats en aigua, caràcters bàsics), reactivitat (formació d'amines primàries, secundàries i terciàries).

7. Àcids carboxílics i derivats (halurs d'àcid carboxílic, ésters, tioésters, amides i anhídrids): nomenclatures, propietats físiques (punts d'ebullició, solubilitats en aigua), reactivitat (reacció d'esterificació i reacció de saponificació).

• Whitten, Kenneth W, Davis, Raymond E, Peck, M. Larry (1998). Química general (3a ed). Madrid [etc.]: McGraw-Hill.
• Atkins, P. W, Beran, J. A (1992). General chemistry (2nd ed). New York: Scientific American Books.
• Petrucci, Ralph H, Harwood, William S, Herring, F. Geoffrey (cop. 2003). Química general (8ª ed). Madrid [etc.]: Prentice Hall.
• Solomons, T. W. Graham (cop. 1999). Química orgànica (2a ed). México: Limusa Wiley.
• Hart, Harold, Hart, David J, Craine, Leslie E (1995). Química orgánica ([Ed. traducida de la 9ª ed. inglesa]). México [etc.]: McGraw-Hill.
• Peterson, W. R (DL 1987). Formulación y nomenclatura, : química orgánica (10ª ed). Barcelona: EDUNSA.
• Peterson, W. R., (1993). Formulación y nomenclatura : [según la normativa IUPAC] (15a ed). Barcelona: EDUNSA.
• Quiñoá, Emilio, Riguera, Ricardo (cop. 2005). Nomenclatura y representación de los compuestos orgánicos : una guía de estudio y autoevaluación (2a ed.). Madrid [etc.]: McGraw-Hill.

Activitats d'avaluació:

Tant a la primera com a la segona convocatòria, la qualificació final de l'assignatura és el resultat de l'avaluació dels continguts de teoria, exercicis i pràctiques.

Per als alumnes que segueixen el sistema d'avaluació continuada, l'examen final de la primera o segona convocatòria correspondrà al 60% de la nota final de l'assignatura (Teoria i exercicis: 50% i Pràctiques: 10%). El 40% restant de la nota final de l'assignatura provindrà de l'examen control dels contiguts de teoria i exercicis d'avaluació continuada (30%) (data probable: 05/11/2007) i de la prova escrita sobre les pràctiques (10%) realitzada el divendres de la setmana de pràctiques.

Per als alumnes que no hagin seguit l'avaluació continuada, l'examen final de la primera o segona convocatòria correspondrà al 100% de la nota final de l'assignatura (Teoria i exercicis: 80% i Pràctiques: 20%).

Data d'inici de l'assignatura: 06/11/2008.
Es recomana seguir el sistema d'avaluació continuada.
Pel que fa a les pràctiques, no són obligatòries per als alumnes repetidors però és recomanable que les tornin a fer.
Es podrà tenir en compte l'informe del tutor.