Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2008
Descripció:
Estudi dels compostos de carboni. Estructura i reactivitat dels compostos orgànics.
Crèdits:
5
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
MARIA GRACIA COLL CONSTANS  / MARIA CONCEPCION PAU GARCIA  / PERE TUBERT JUHE

Grup B

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
MARIA GRACIA COLL CONSTANS  / MARIA CONCEPCION PAU GARCIA  / PERE TUBERT JUHE

Competències

  • Capacitat de treball en equip
  • Capacitat d'anàlisi i síntesi
  • Capacitat de resolució de problemes
  • Raonament crític
  • Aprenentatge autònom
  • Comunicació oral i escrita en llengua materna
  • Treball interdisciplinar en grup o equips
  • Aïllar, analitzar i identificar biomolècules
  • Dissenyar experiments, obtenció de resultats i interpretació
  • Principis físics i químics de la Biologia

Altres Competències

  • Introducció a la química orgànica: coneixement dels principals grups funcionals, de les seves propietats i d'algunes reaccions aplicables en el camp de la bioquímica. Concepte d'estereoisomeria i la seva importància en les reaccions orgàniques.

Continguts

1. Introducció a la Química Orgànica. Definició. Enllaços. Escriptura de les fórmules. Isòmers estructurals o constitucionals. Representació tridimensional. Grups funcionals i classificació dels principals compostos orgànics. Concepte de càrrega formal. Trencament dels enllaços entre carbonis. Visió orbital de l'enllaç covalent entre carbonis (senzill, doble i triple).

2. Hidrocarburs. Alcans: nomenclatura, obtenció, propietats físiques (solubilitat i punt d'ebullició), conformacions (isòmers conformacionals o confòrmers) i reactivitat (combustió i halogenació). Cicloalcans: nomenclatura, conformacions i isomeria cis-trans per a alguns cicloalcans. Hidrocarburs insaturats (alquens i alquins): nomenclatura, isomeria cis-trans per a alguns alquens, propietats físiques (solubilitat i punt d'ebullició) i reactivitat (reacc. d'addició i regla de Markovnikov, reacc. d'eliminació d'H, reacc. d'eliminació d'aigua i reacc. de polimerització. Cicloalquens i cicloalquins (només nomenclatura). Hidrocarburs aromàtics: estructura del benzè segons Kekulé, nomenclatura (monocíclics amb 1, 2 i 3 substituents i policíclics), propietats físiques i reactivitat (reacc. de substitució aromàtica). Nomenclatura per a unions de sistemes cíclics (2 sistemes cíclics idèntics i 2 sistemes cíclics diferents). Nomenclatura per a unions de sistemes cíclics amb cadenes no cícliques.

3. Estereoisomeria (enantiòmers o isòmers òptics): definició de quiralitat i enantiòmers, quiralitat i activitat òptica, nomenclatura dels enantiòmers (nomenclatura R/S amb ús dels models i nomenclatura D/L per a monosacàrids i aminoàcids), diferències i semblances entre enantiòmer, diastereòmer, epímer i anòmer, propietats físiques i químiques dels enantiomèrs i dels diastereòmes.

4. Aldehids i cetones: nomenclatura d'aldehids (alifàtics, units a hidrocarbur cíclic i units a hidrocarbur aromàtic), nomenclatura de cetones (alifàtiques, cícliques, mixtes, aromàtiques, quinones), propietats físiques (estructura del grup carbonil, punt d'ebullició d'aldehids i cetones i definició del pont d'H, solubilitat en aigua), reacctivitat (reaccions d'obtenció d'aldehids, cetones i quinones, reaccions redox, reaccions d'atac nucleofílic amb formació d'hemi(a)cetals i (a)cetals)

5. Alcohols, fenols, tiols, tiofenols, éters i tioéters: nomenclatures, propietats físiques (punts d'ebullició i solubilitats en aigua). Reactivitat d'alcohols: reaccions d'obtenció d'alcohols per addició d'aigua, per fermentació i per reducció d'aldehids i cetones, reaccions com a base dèbil (deshidratació per formar alquens), reaccions com a nucleòfil (formació d'hemi(a)cetals i (a)cetals, esterificació (formació d'ésters). Reactivitat de fenols: reaccions com a nucleòfil. Reactivitat de tiols i tiofenols: reaccions com a nucleòfil (formació d'hemitio(a)cetals i tio(a)cetals, esterificació (formació d'ésters de tiol)), formació d'enllaços disulfur.

6. Amines (amoníac, amines primàries, secundàries i terciàries): nomenclatures, propietats físiques (punts d'ebullició, solubilitats en aigua, caràcters bàsics), reactivitat (formació d'amines primàries, secundàries i terciàries).

7. Àcids carboxílics i derivats (halurs d'àcid carboxílic, ésters, tioésters, amides i anhídrids): nomenclatures, propietats físiques (punts d'ebullició, solubilitats en aigua), reactivitat (reacció d'esterificació i reacció de saponificació).

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Prova d'avaluació 2,00 40,00 42,00
Resolució d'exercicis 1,00 15,00 16,00
Sessió expositiva 26,00 0 26,00
Sessió pràctica 15,00 5,00 20,00
Total 44,00 60,00 104

Bibliografia

  • Whitten, Kenneth W, Davis, Raymond E, Peck, M. Larry (1998). Química general (3a ed). Madrid [etc.]: McGraw-Hill.
  • Atkins, P. W, Beran, J. A (1992). General chemistry (2nd ed). New York: Scientific American Books.
  • Petrucci, Ralph H, Harwood, William S, Herring, F. Geoffrey (cop. 2003). Química general (8ª ed). Madrid [etc.]: Prentice Hall.
  • Solomons, T. W. Graham (cop. 1999). Química orgànica (2a ed). México: Limusa Wiley.
  • Hart, Harold, Hart, David J, Craine, Leslie E (1995). Química orgánica ([Ed. traducida de la 9ª ed. inglesa]). México [etc.]: McGraw-Hill.
  • Peterson, W. R (DL 1987). Formulación y nomenclatura, : química orgánica (10ª ed). Barcelona: EDUNSA.
  • Peterson, W. R., (1993). Formulación y nomenclatura : [según la normativa IUPAC] (15a ed). Barcelona: EDUNSA.
  • Quiñoá, Emilio, Riguera, Ricardo (cop. 2005). Nomenclatura y representación de los compuestos orgánicos : una guía de estudio y autoevaluación (2a ed.). Madrid [etc.]: McGraw-Hill.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes expositives de teoria i resolució d'exercicis. Data d'inici de l'assignatura: 06/11/2008. El contingut de les classes expositives de teoria i resolució d'exercicis equival al 80% de la nota final de l'assignatura.
Classes de pràctiques al laboratori. Inclouen també una prova escrita sobre els coneixements apresos durant les pràctiques. Aquesta prova es realitzarà el divendres de la setmana de pràctiques i només cal que la facin els alumnes que segueixen l'avaluació continuada. El contingut de les classes de pràctiques al laboratori equival al 20% de la nota final de l'assignatura. Per als alumnes que segueixen l'avaluació continuada, un 10% provindrà de la prova escrita realitzada el divendres de la setmana de pràctiques.
Examen control d'avaluació continuada dels contiguts teòrics i exercicis. Serà per escrit i obligatori només per als alumnes que segueixin l'avaluació continuada. Data probable: 05/12/2008. Per aquells alumnes que segueixin l'avaluació continuada correspondrà al 30% de la nota final de l'assignatura.
Examen final de la primera convocatòria que inclourà els continguts teòrics, exercicis i de pràctiques que s'hauran vist al llarg de l'assignatura. Serà per escrit i obligatori per a tothom. Si no s'aprova l'assignatura en aquesta primera convocatòria, caldrà presentar-se a l'examen final de la segona convocatòria. Per aquells alumnes que hagin seguit l'avaluació continuada correspondrà al 60% de la nota final de l'assignatura (Teoria i exercicis: 50% i Pràctiques: 10%). Per als alumnes que no hagin seguit l'avaluació continuada correspondrà al 100% de la nota final de l'assignatura (Teoria i exercicis: 80% i Pràctiques: 20%). Aquesta puntuació és vàlida tant en l'examen final de la primera convocatòria com en l'examen final de la segona convocatòria.

Qualificació

Tant a la primera com a la segona convocatòria, la qualificació final de l'assignatura és el resultat de l'avaluació dels continguts de teoria, exercicis i pràctiques.

Per als alumnes que segueixen el sistema d'avaluació continuada, l'examen final de la primera o segona convocatòria correspondrà al 60% de la nota final de l'assignatura (Teoria i exercicis: 50% i Pràctiques: 10%). El 40% restant de la nota final de l'assignatura provindrà de l'examen control dels contiguts de teoria i exercicis d'avaluació continuada (30%) (data probable: 05/11/2007) i de la prova escrita sobre les pràctiques (10%) realitzada el divendres de la setmana de pràctiques.

Per als alumnes que no hagin seguit l'avaluació continuada, l'examen final de la primera o segona convocatòria correspondrà al 100% de la nota final de l'assignatura (Teoria i exercicis: 80% i Pràctiques: 20%).

Observacions

Data d'inici de l'assignatura: 06/11/2008.
Es recomana seguir el sistema d'avaluació continuada.
Pel que fa a les pràctiques, no són obligatòries per als alumnes repetidors però és recomanable que les tornin a fer.
Es podrà tenir en compte l'informe del tutor.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.