1. Definicions, conceptes generals i eines matemàtiques
2. Primer Principi de la Termodinàmica. Treball, calor, calorimetria. Entalpia. Coeficient de Joule-Thomson.
3. Termoquímica. Calor de reacció. Lleis de Lavoisier i de Hess. Equació de Kirchhoff.
4. Segon principi de la Termodinàmica. Màquines tèrmiques i frigorífiques. Enunciats del segon principi. Cicle i teorema de Carnot. Espontaneïtat. Escala termodinàmica de temperatures. Altres cicles.
5. Entropia. Igualtat i desigualtat de Clausius. Càlcul de variacions d'entropia. Interpretació de l'entropia. Tercer principi. Inaccessibilitat del zero absolut. Entropies absolutes. Entropia d'una reacció química.
6. Energia lliure i entalpia lliure. Funcions potencial. Energia de Gibbs estàndard d'una reacció química. Equacions de Gibbs-Helmholtz. Relacions de Maxwell. Equacions d'estat, de TdS i de les capacitats calorífiques.
7. Gasos reals. Diagrama d'Andrews. Factor de compressibilitat. Llei dels estats corresponents. Equacions d'estat dels gasos reals. Equació del virial i de van der Waals.
8. Sistemes oberts. Magnituds molars parcials. El potencial químic. Equació fonamental de la Termodinàmica química. Equació de Gibbs-Duhem. Potencial químic dels gasos. Fugacitat.
9. Equilibri químic. Grau d'avenç. Constants d'equilibri. Dependència amb la modificació de variables del sistema. Equació de Van't Hoff i principi de Le Chatelier.
10. Equilibri de fases i sistemes d'un sol component. Regla de les fases. Diagrames de fases. Equacions de Clapeyron i de Clausius-Clapeyron.
11. Dissolucions. Termodinàmica de mescla. Potencial químic en líquids. Lleis de Raoult i de Henry. Equilibri líquid-vapor en dissolucions líquid-líquid. Diagrames de fase. Destil·lació fraccionada. Dissolucions no ideals. Azeòtrops.
12. Dissolucions d'electròlits. Activitat i coeficients d'activitat mitjans. Determinació experimental. Força iònica. Teoria de Debye-Hückel. Equilibris iònics. Efecte d'ió comú. Efecte del dissolvent.
13. Sistemes electroquímics. Fases amb càrregues elèctriques. Potencials d'elèctrode. Força electromotriu. Potencials normals.
Tipus d'exàmens:
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà en gran mesura a través d'una prova escrita que consta de problemes i de qüestions teòriques.
Valoració:
Es valorarà principalment el coneixement de teories, aplicacions, mètodes i instruments, el grau de comprensió dels conceptes, el fet d'assolir un cert estil de raonament i pensament creatiu i de predicció, la capacitat de manipulació de les dades i la capacitat de resoldre problemes nous.
També influirà en la qualificació la capacitat per part de l'alumne/a d'expressar-se correctament i emprar el vocabulari específic del temari.
Mètode docent de la part de teoria:
En base als nous criteris formatius de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), per superar aquesta assignatura i assolir les seves competències l'alumne/a haurà d'estar disposat/da la major part del temps a realitzar contínuament tasques d'aprenentatge, individualment o en grup, sense el professor (autoaprenentatge). Aquest és un aspecte crucial sobre el que es basen tant les actuacions del professor de teoria com les de l'alumnat i que es descriuen a continuació:
Abans i durant el desenvolupament de cada bloc temàtic, es donaran les indicacions necessàries i el material (apunts, referències, planes WEB, col·leccions de problemes, preguntes d'exàmens antics, transparències, exercicis, qüestions,...) per tal que aquest procés d'autoaprenentatge pugui ser realitzat.
Les hores presencials del professor de teoria a l'aula es dedicaran fonamentalment a orientar a l'alumnat per poder realitzar l'esmentat aprenentatge. Així doncs, les classes a l'aula, si bé poden arribar a ser expositives en algun moment, tindran més aviat caràcter de seminari i es basaran en la suposició que l'alumnat ja ha revisat prèviament quins son els conceptes bàsics de cada tema. Gran part del temps presencial a l'aula es dedicarà a requerir per part de l'alumnat que informi de les contestes que ha donat a les preguntes plantejades en els textos específicament dissenyats que s'hauran distribuït prèviament i s'aprofitarà per resoldre els dubtes que això hagi pogut generar. S'assumirà sempre que és l'alumne/a qui haurà de dur la iniciativa en aquestes sessions presencials (aquest és un aspecte rellevant en el nou context de l'EEES). Aquesta iniciativa només s'aconseguirà si l'alumne/a du a classe el material ja treballat.
Atès que el material docent preparat pel professor està dissenyat per procedir de la manera indicada, no es modificaran les pautes descrites encara que l'alumnat o una part d'ell no es prepari les classes prèviament.
L'aprenentatge de l'assignatura i la interacció amb el professor de teoria s'haurà de fer de forma continuada al llarg de tot el curs acadèmic. És per això que en els dies previs a les proves d'examen només es contestaran dubtes de caire global, de consolidació, contextualització, etc. però no es contestaran qüestions puntuals (per exemple les preguntes plantejades en els textos distribuïts) que el professor consideri que ja es varen discutir a classe durant el període lectiu.
Metodologia docent de problemes:
Els problemes de l'assignatura es proposaran setmanalment i es dedicarà una hora de classe a resoldre els exemples més representatius i a aclarir els dubtes plantejats pels alumnes.
Adreces WEB d'interés:
stark.udg.edu/~emili/docent
stark.udg.edu/~silvia/docent
iqc.udg.edu/~miquel/docent/termo/TERMO.HTM