Estudia

Horaris:

Horaris:

• Coneixement d'informàtica relacionats amb l'àmbit d'estudi
• Concepte i origen de la vida
• Realitzar bioassajos
• Analitzar i interpretar el comportament dels éssers vius
• Mostrejar, caracteritzar i manipular poblacions i ecosistemes
• Adaptacions funcionals dels organismes al medi
• Estudi de cicles biològics

• Introduir a l'alumne en els fonaments teòrics de l'Ecologia, prenent com a marc de referència els nivells d'integració fonamentals en ecologia: població, comunitat i ecosistema.
• Realització d'anàlisis de nutrients i d'oxigen dissolt
• Ús de programes informàtics per la realització de models matemàtics aplicats a l'estudi de les poblacions
• Avesar-se en la metodologia de camp per realitzar inventaris de comunitats vegetals
• Ús de diferents mètodes per quantificar la diversitat ecològica
• Avesar-se en la presentació de resultats, fruit del treball realitzat, i la seva discussió
• Saber fer i entendre els càlculs de producció, productivitat i eficiència
• Fer taules de vida i de fecuditat

1. Introducció

          1.1. Concepte d'ecologia. Orígens de l'ecologia: tradicions biogeogràfica, demogràfica i ecofisiològica. Nivells d'integració en ecologia. Autoecologia i sinecologia. Enfocs estructural, funcional i dinàmic. L'ecologia com a ciència de síntesi.

2. Ecologia de poblacions

          2.1. Introducció. 1. L'Ecologia de Poblacions. 2. El concepte de població: definició, limitacions i altres conceptes. 3. Característiques de les poblacions: grandària, patró de distribució espacial, composició i processos demogràfics.

          2.2. Processos demogràfics: mortalitat. 1. Creixement basat en l'estructura d'edats. 2. Taules de vida convencionals: fonaments i supòsits, tipus, elaboració i quadre de mortalitat. 3. Corbes de supervivència. 4. Taules de vida en diagrama.

          2.3. Processos demogràfics: natalitat. 1. Introducció: natalitat, fecunditat i fertilitat. 2. Quadre de fecunditat. 3. Estadístics vitals: taxa reproductora bàsica, temps de generació i taxa instantània d'increment per càpita. 4. Cicles vitals.

          2.4. Creixement exponencial. 1. Introducció: aplicació de models. 2. Model de creixement exponencial: fonaments, model discret i model continu. 3. Temps de duplicació. 4 Model exponencial a la natura.

          2.5. Creixement logístic. 1. Introducció. 2. Model de creixement logístic: fonaments, model discret i continu, representacions gràfiques. 3. Variacions del model: factors intrínsecs i extrínsecs. 4. Característiques de la competència intraespecífica.

          2.6. Competència interespecífica. Definició i tipus. Exclusió competitiva o coexistència: model de Lotka-Volterra. Evidència de la competència: estudis experimentals i observacionals. Competència interespecífica i encavalcament de nínxol ("niche overlap").

          2.7. Depredació. Concepte de depredador. Efectes de la depredació. Amplitud de la dieta. Teoria de l'aprovisionament òptim. Resposta funcional. Dinàmica de la depredació: models de Lotka-Volterra.

3. Ecologia evolutiva

          3.1. Altres interaccions interespecífiques. Simbiosi i mutualisme. Parasitisme i malaties.

          3.2. Variació del cicle vital. Components i compromisos del cicle vital. Selecció r i selecció K. Altres classificacions dels cicles vitals/hàbitats.

4. Ecologia de comunitats

          4.1. Naturalesa de la comunitat. Concepte de comunitat. Enfocs de Clements (superorganisme) i Gleason (individualista). Tècniques per a la descripció de les comunitats (ordenació i classificació)

          4.2. Diversitat. Índexos de diversitat. Diagrames de rang-abundància. Diversitat alfa i beta. Efectes de la biodiversitat en el funcionament dels ecosistemes

          4.3. Successió ecològica. Definició i tipus de successió ecològica. Mecanismes biològics que intervenen en la successió. Regularitats de les successions. Estabilitat: resistència, resiliència i teoria de la pertorbació intermèdia

5. Biogeografia i macroecologia

          5.1. Biogeografia i macroecologia. Relació riquesa-àrea. Gradients de riquesa d'espècies. Teoria de la biogeografia insular de MacArthur i Wilson.

6. Ecologia d'ecosistemes

          6.1. L'estudi dels ecosistemes. Concepte d'ecosistema. Els components de l'ecosistema. L'energia. Autotròfia i heterotròfia. Energia externa.

          6.2. Cicle de la matèria i flux d'energia en l'ecosistema. Lleis de la termodinàmica. Biomassa i producció. Piràmides d'energia i de biomassa. Producció primària i producció secundària. Producció neta de l'ecosistema. Relació producció/respiració. Nivells tròfics. Xarxes tròfiques. Concepte d'eficiència. Eficiències de transferència. Factors i recursos: definició i distribució. Recursos limitants. Nutrients. Composició elemental de la matèria.

          6.3. Cicles biogeoquímics. Necessitats nutritives dels organismes. Cicles de nutrients. Cicles globals dels nutrients principals. Cicle del Carboni. Cicle del Nitrogen. Cicle del Fòsfor. Cicle del Sofre. L'home i els cicles biogeoquímics.

          6.4. Ecosistemes terrestres. Condicions de producció en el medi terrestre. L'evapotranspiració. Estructura de la coberta vegetal i grans tipus fisiològics. Clima i biomes terrestres. Aprofitament de la llum. Estratègies adaptatives. Xarxes tròfiques. Sòl i descomposició. El reciclatge dels materials en els ecosistemes terrestres. Xarxes tròfiques terrestres.

          6.5. Ecosistemes aquàtics. Els sistemes fluvials. Transport i transformació de materials en ecosistemes fluvials. Els ecosistemes lacustres. Estructura vertical i zonació en ecosistemes lacustres. Condicions de producció en els oceans. Afloraments. Factors i recursos en ecosistemes aquàtics. Llum i nutrients. Eutròfia i oligotròfia. Organització de la xarxa tròfica en els ecosistemes aquàtics.

• Begon, Michael, Townsend, Colin R., Harper, John L. (2006). Ecology : from individuals to ecosystems (4th ed.). Malden, MA: Blackwell Pub..
• Begon, Michael, Harper, John L, Townsend, Colin R (cop. 1999). Ecología, : individuos, poblaciones y comunidades (3a ed). Barcelona: Omega.
• Cox, C. Barry, Moore, Peter D (1993). Biogeography an ecological and evolutionary approach (5th ed). Oxford: Blackwell Scientific Publication.
• Gorman, M. L (1991). Ecología insular. Barcelona: Vedrà.
• Brown, James H, Lomolino, Mark V (cop. 1998). Biogeography (2nd ed). Sunderland (Mass.): Sinauer Associates.
• Krebs, Charles J (1986). Ecología, : análisis experimental de la distribución y abundancia. Madrid: Pirámide.
• Magurran, Anne E (1989). Diversidad ecológica y su medición. Barcelona: Vedrà.
• Margalef i López, Ramon (1974). Ecología. Barcelona: Omega.
• Margalef i López, Ramon (1992). Ecología (5ª ed. rev). Barcelona: Planeta.
• Molles, Manuel C. (cop. 2005). Ecology : concepts and applications (3rd ed.). Boston [etc.]: McGraw-Hill.
• Piñol, Josep, Martínez i Vilalta, Jordi (2006). Ecología con números : una introducción a la ecología con problemas y ejercicios de simulación. Barcelona: Lynx.
• Ricklefs, Robert E., Miller, Gary L. (cop. 2000). Ecology (4th ed.). New York: Freeman and Company.
• Ricklefs, Robert E (cop. 1998). Invitación a la ecología, : la economía de la naturaleza: libro de texto sobre ecología básica (4ª ed). Buenos Aires [etc.]: Editorial Médica Panamericana.
• Rodríguez, Jaime (cop. 1999). Ecología. Madrid: Pirámide.
• Smith, Robert Leo, Smith, Thomas M (cop. 2001). Ecología ([Primera edición en castellano, traducción de la 4ª ed. en inglés]). Madrid [etc.]: Addison Wesley.
• Townsend, Colin R, Harper, John L, Begon, Michael (2003). Essentials of ecology (2nd ed). Oxford [etc.]: Blackwell Publishing.
• Terradas, J. (2006). Biografía del mundo. Del origen de la vida al colapso ecológico. Ediciones Destino.

Activitats d'avaluació:

El curs busca introduir a l’alumnat en els principals continguts i procediments de l’ecologia. Això comporta no només la recepció i treball de la informació sinó també la participació activa tant a nivell de classes teòriques com pràctiques. Les avaluacions inclouran la valoració dels continguts assolits i també de la correcció en l’expressió, estructura i presentació del treball o examen.

En el cas que es detecti que un treball/examen s’ha copiat, tant el treball/examen original com la còpia obtindran la qualificació de zero.

-- PRIMERA CONVOCATÒRIA --
En la primera convocatòria s’aplicarà l’avaluació continuada. La qualificació de la primera convocatòria s’obtindrà a partir de la valoració ponderada de les activitats avaluadores següents:

a) 4 activitats avaluables que comptabilitzen un 70%

25% - Examen parcial del bloc de Poblacions i puntuació dels 2 exercicis a entregar d’aquesta part i altres (màxim 2) de voluntaris.

25% - Examen parcial del bloc d’Ecologia Evolutiva, Comunitats i Biogeografia i puntuació dels 2 exercicis a entregar d’aquesta part i altres (màxim 2) de voluntaris.

25% - Examen parcial del bloc d’Ecosistemes i puntuació dels 2 exercicis a entregar d’aquesta part i altres (màxim 2) de voluntaris.

25% - Exercicis i memòries de pràctiques.

b) un examen global que comptabilitza el 30% restant on s’avaluarà sobretot la comprensió i assimilació dels conceptes treballats en els tres blocs de l’assignatura.

L’examen parcial de cada bloc es farà, en principi, el darrer dia de classe del bloc corresponent.

Per poder participar a l’avaluació continuada i, per tant, a la primera convocatòria, és obligatori:
- presentar-se a tots els exàmens
- assistir a un 80% de les hores de pràctiques i presentar els informes corresponents

Per aprovar en primera convocatòria cal aprovar el conjunt d’activitats avaluadores i aprovar també les memòries de pràctiques (mitjana de 5). Un treball obligatori no presentat tindrà una qualificació de zero. En cas de no presentar-se a un dels exàmens parcials, aquest es podrà realitzar el mateix dia de l'examen de primera convocatòria (només vàlid per a un dels tres parcials, caldrà haver-se presentat als altres dos per acollir-se a aquesta possibilitat).

En aplicació de la normativa vigent, no es guarda la nota de pràctiques de cursos anteriors. Els/les alumnes repetidors hauran de tornar a fer les pràctiques i entregar els informes corresponents.

Només s’acceptaran els treballs presentats dins del termini establert pel professor/a responsable corresponent. Un treball presentat fora de termini obtindrà una nota de 4 com a màxim si es presenta fins a una setmana tard i de 0 si es presenta amb més retard.

-- SEGONA CONVOCATÒRIA --
La segona convocatòria consistirà en un examen global, extens i en profunditat, que podrà incloure qualsevol aspecte dels continguts teòrics del programa de l’assignatura i de les tècniques i competències de les pràctiques. Els exàmens parcials de teoria i els treballs aprovats en la primera convocatòria no resten matèria en l’examen de la segona convocatòria.