Aprendre un mètode aplicable en altres centres urbans. Adonar-se de la importància d'un anàlisi d'aquesta mena previ a noves intervencions en el teixit urbà.
1. Aquesta assignatura pretén a través de l'anàlisi detallada d'un cas molt concret, la ciutat de Girona, observar l'evolució de la seva forma urbana des dels orígens fins a l'època actual tot posant al descobert quines són les causes del seu aspecte en cada moment històric i perquè unes coses romanen i altres desapaèixen. Cada moment es tractat en detall dins dels fets històrics globals que ajuden a explicar característiques i canvis. Girona només és el paradigma, la metodologia pot ser aplicada a cada ciutat o poble. Programa: 1.- Introducció. Generalitats. Què és i quin interès té l'estudi de la forma urbana? Metodologia. Per què el cas de Girona?. Bibliografia comentada. 2.- La importància de l'origen. La història de Gerunda. Del mite a la realitat. Iberisme versus romanisme. Les dades actuals. 3.- La fundació. Característiques topográfiques. Urbanisme antic i urbanisme romà. Generalitats. Fets que cal tenir en consideració. El traçat de la muralla i lñ'urbanisme interior. 4.- De la ciutat antiga a la ciutat tardoantiga. Canvis urbanístics a l'antiguitat tardana. Fets generals i fets particulars. 5.- L'època carolíngia. El primer eixample de la ciutat. 6.- La ciutat en expansió. Del segle Xi a mitjan segle XIV. El gran creixement més enllà de les muralles 7.- La crisi de la baixa edat mitjana. El nou recinte emmurallat. 8.- La represa del segle XVI. 9.- La ciutat closa (segles XVII a XIX) 10.- La ciutat moderna. Enderrocament de les muralles i expansió.
J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1995). Els jueus i la ciutat de Girona. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1995). La ciutat de Girona el 1535. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1998). La ciutat de Girona en la primera meitat del segle XIV. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2000). El sector nord de la ciutat de Girona. De l'inici al segle XIV. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2003). Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a . Girona: Ajuntament de Girona. J, Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2006). La forma urbana del call de Girona. Girona: Ajuntament de Girona. L. Palahí, J. M. Nolla i D. Vivó, editors (2007). De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat. Girona: Ajuntament de Girona. R. Castell, B. Catllar i J. Riera (1992). Girona ciutat. Catàleg de plànols de la ciutat de Girona des del segle XVII al X. Girona: Ajuntament de Girona i Delegació del Col·legi d'Arquitectes. J. Burch, J. M. Nolla, L. Palahí, J. Sagrera, M. Sureda i D. Vivó (2000). La fundació de Gerunda. Dades noves sobre un procés complex d'organització d'un. Empúries, (52), 11-28 J. Burch, J. M. Nolla, L. Palahí, J. Sagrrera, M. Sureda i D. Vivó (2000). La fundació de Gerunda. Dades noves sobre un procés complex d'organització d'un. Empúries, (52), 11-28 J. Canal, E, Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1995). Els jueus i la ciutat de Girona. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1995). La ciutat de Girona el 1535. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1998). La ciutat de Girona en la primera meitat del segle XIV. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2000). El sector nord de la ciutat de Girona. De l'inici al segle XIV. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2003). Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2006). La forma urbana del call de Girona. Girona: Ajuntament de Girona. R. Castell, B. Catllar i J. Riera (1992). Girona ciutat. Catàleg de plànols de la ciutat de Girona des del segle XVII al X. Girona: Ajuntament de Girona i demarcació del Col·legi d'Arquitectes.
L'assignatura té dos aspectes complementaris. Al llarg de tot el curs s'impartiran a l'aula, a partir de l'observació continuada de material gràfic (plantes, alçats, restitucions, fotografies..) cosa qe fa imprescindible l'assistència freqüent i que es tindrà en consideració de cara a l'avaluació final. Altrament, hi haurà dues sortides obligatòries que es realitzaran dos divendres a determinar. Paral·lelament, caldrà realitzar una prova escrita sobre el temari desenvolupat o lliurar un treball sobre un tema que caldrà pactar. Serà considerat un mèrit complementari la presentació de recensions crítiques sobre lectures relacionades amb l'assignatura.
Història de l’art i arquitectura I Història de l’art i arquitectura II Introducció a la història de l’arquitectura Introducció al patrimoni Laboratori de projecte urbanístic en l'entorn històric