Aplicar eines i coneixements matemàtics Analitzar circuits elèctrics genèrics en règim permanent i transitori en corrent continu i altern Aplicar la física en l'àmbit de la titulació Ser capaç d'analitzar i sintetitzar problemes. Resolució de problemes i anàlisi crítica de resultats Raonament crític Aprenentatge autònom
Descriure l’estructura elèctrica de la matèria, en particular en aquelles formes de major interès en electrònica: metalls, dielèctrics i semiconductors. Aplicar les lleis que descriuen els efectes dels camps elèctric i magnètic sobre les càrregues elèctriques i els materials Calcular els camps elèctric, magnètic i de potencial generats per diferents distribucions de càrrega en repós o en moviment, i tant lliures com en conductors o lligades en dielèctrics Aplicar els fonaments de les tècniques experimentals. Utilitzar l'intrumental de laboratori, i aprendre el seu bon ús. Demostrar compromís pel treball
1. <b>ELECTROSTÀTICA </b> <br> 1.1 Dielèctrics. Càrrega lligada. Dipol elèctric. Polarització <br> 1.2 Bandes d’energia. Conductors i aïllants. <br> 1.3 Semiconductors. Semiconductors intrínsecs i dopats. <br> 1.4 Camp i potencial elèctric de distribucions de càrrega contínues. <br> 1.5 Exemples: pla carregat uniformement, dielèctric, unió PN. <br> 1.6 Flux elèctric. Llei de Gauss <br> 1.7 Conductors en equilibri electrostàtic. <br> 1.8 Capacitat i condensadors. <br> 1.9 Geometries. <br> 1.10 Energia del condensador carregat. <br> 1.11 Condensadors amb dielèctrics. Susceptibilitat i permitivitat. Capacitat. <br> 1.12 Exemple: cable coaxial. <br> 1.13 Capacitat equivalent. Connexió en paral•lel. Connexió en sèrie.<br> <font color="blue">Pràctica de laboratori 1: Capacitat i condensadors <br> Exercici d’integració numèrica de camp elèctric i de potencial</font> 2. <b>CORRENT ELÈCTRIC I CIRCUITS EN CORRENT CONTINU </b><br> 2.1 Corrent elèctric. Intensitat. <br> 2.2 Resistivitat i conductivitat. Resistència. Llei de Ohm. <br> 2.3 Exemple: resistència sèrie i de pèrdues en un cable coaxial <br> 2.4 Circuit. Generador i força electromotriu. Circuit amb pila i resistència. <br> 2.5 Característiques: generador, resistència, diode. <br> 2.6 Corrent elèctric en semiconductors <br> 2.7 Energia. Efecte Joule. Potència. Balanç energètic. <br> 2.8 Dissipació d’energia en transistors <br> 2.9 Resistència equivalent. Connexió en sèrie. Connexió en paral·lel. <br> 2.10 Circuits de corrent continu. Anàlisi de circuits sèrie i paral.lel. <br> 2.10 Aplicacions: voltímetre, amperímetre, divisor de tensió. <br> 2.11 Anàlisi de circuits: regles de Kirchhoff. <br> 2.12 Generador de tensió equivalent: teorema de Thévenin <br> 2.13 Exemples: pont de Wheatstone, bateries.<br> <font color="blue">Pràctica de laboratori 2: Característica de l’alimentació del port USB. <br> Pràctica de laboratori 3: Corrent continu </font> 3. <b> MAGNETISME </b> <br> 3.1 Camp magnètic. Descripció. Representació. <br> 3.2 Efectes. Forces sobre càrregues en moviment. <br> 3.3 Exemple: efecte Hall. <br> 3.4 Generació. Llei de Biot i Savart. Llei d’Ampère. <br> 3.5 Exemples: solenoides <br> 3.6 Inducció. Flux magnètic. Lleis de Faraday i de Lenz. <br> 3.7 Exemple: alternador. <br> 3.8 Inducció. Inducció mútua. Transformador. <br> 3.9 Autoinducció. <br> 3.10 Exemple: cable coaxial.<br> 3.11 Energia de l’autoinducció. <br> 3.12 Magnetisme en la matèria <br> 3.13 Exemple: emmagatzematge magnètic <br> <font color="blue">Pràctica de laboratori 4: Camp magnètic d'una bobina </font> 4. <b>CIRCUITS EN RÈGIM TRANSITORI I OSCIL·LATORI </b> <br> 4.1 Circuit RC. Càrrega i descàrrega del condensador. <br> 4.2 Circuit RL. Connexió i desconnexió. <br> 4.3 Circuit LC. Oscil•lacions lliures <br> 4.4 Circuit RLC. Oscil•lacions esmorteïdes. <br> 4.5 Oscil•lacions forçades. Règim permanent <br> 4.6 Comportament de components. Notació complexa <br> 4.7 Filtre RC <br> 4.8 Línies com a suport físic de les comunicacions <br> 4.9 Impedància característica d’una línia <br> 4.10 Fenòmens de reflexió i transitoris en línies <br> <font color="blue">Pràctica de laboratori 5: Reflexions en un cable coaxial <br> Exercici de transitoris i oscil·lacions</font>
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total Altres 0 35,00 35,00 Anàlisi / estudi de casos 0 8,00 8,00 Prova d'avaluació 8,00 0 8,00 Resolució d'exercicis 14,00 28,00 42,00 Sessió participativa 28,00 0 28,00 Sessió pràctica 10,00 2,50 12,50 Total 60,00 73,50 133,5
Tipler, Paul A (1999). Física, : para la ciencia y la tecnología. Barcelona [etc.]: Reverté. Sears, Francis Weston (1998-1999). Física universitaria. México, D.F. [etc.]: Addison-Wesley Longman. Gettys, W. Edward, Keller, Frederick J, Skove, Malcolm J (1991). Física, : clásica y moderna. Madrid [etc.]: McGraw-Hill. Serway, Raymond A (cop. 2002). Física para ciencias e ingienería (5ª ed). México [etc.]: McGraw-Hill. Canales Gabriel, Manel, Giró Roca, Antoni, coord. (cop. 2005). Física per a estudiants d'informàtica. Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Realització de les pràctiques de laboratori. Abans de la sessió, l'alumne haurà d'estudiar el guió de la pràctica. Això permetrà una major eficiència en la realització de la pràctica, i un millor aprofitament. Els estudiants treballaran en grup i presentaran els resultats de la pràctica en la mateixa sessió. No haurà de quedar per l'estudiant feina posterior a la sessió de laboratori. L'assistència a les sessions de laboratori i la presentació dels informes és obligatòria per aprovar l'assignatura. L'assimilació dels continguts s'avaluarà dins de cada bloc temàtic corresponent. Exercicis avaluables. Els alumnes, per alguns blocs de l'assignatura, hauran de presentar correctament resolts uns exercicis individuals de càlcul utilitzant eines informàtiques (full de càlcul o un programa). La presentació dels exercicis avaluables correctament resolts és condició indispensable per aprovar l'assignatura. Proves d'avaluació de bloc. Els 4 blocs temàtics seran avaluats al llarg del curs, en proves a realitzar després de finalitzar les activitats relacionades amb cada bloc. Els blocs es poden aprovar també a les proves de les dues convocatòries oficials. Aprovant les proves de bloc s'elimina la matèria corresponent.
Els criteris d'avaluació i qualificació següents són vàlids per l’assignatura de Fonaments Físics de la Informàtica dels ensenyaments d’ETIG i ETIS. Per aprovar l'assignatura, cal acomplir totes les condicions següents: 1. Haver assistit a totes les sessions de laboratori i lliurat tots els informes. 2. Haver lliurat correctament resolts tots els exercicis avaluables. 3. Tenir una nota mitjana dels 4 blocs igual o superior a 5 4. Tenir una nota superior a 4 en tots els blocs de l'assignatura, i superior a 5 en al menys 3 blocs. Procés d'avaluació dels blocs: - Cada bloc serà avaluat en tres ocasions: una poc després de finalitzar les activitats del bloc i dues en les convocatòries oficials. - Un cop aconseguida per un bloc una nota mínima de 4, no és obligatori tornar-se a examinar d'aquell bloc, sense perjudici de l'establert a la condició 4. - La nota vàlida de bloc serà l'obtinguda en la darrera presentació a una prova d'avaluació d'aquell bloc.
És necessari tenir coneixements mínims de Física, Química i Matemàtiques a nivell de batxillerat per afrontar l’aprenentatge dels Fonaments Físics de la Informàtica. Destacarem els següents: • Magnituds i unitats • Lleis bàsiques de la mecànica i de l’electromagnetisme • Vectors, producte escalar i vectorial • Trigonometria • Resolució d’equacions • Representació de funcions • Derivades • Integrals immediates i resolució per canvi de variable. • Enllaç químic Els conceptes bàsics de Matèria i Electricitat necessaris pel seguiment de l'assignatura s'han d'haver adquirit prèviament, en cursos anteriors, amb estudi personal, o bé a l'assignatura de Física Bàsica. Entre aquests conceptes, hi ha els següents: 0 MATÈRIA I ELECTRICITAT 0.1. Estructura de la matèria. Càrrega elèctrica. Portadors de càrrega 0.2. Conductors. Metalls. 0.3. Llei de Coulomb. Forces entre càrregues. 0.4. Camp elèctric. Definició. Representació gràfica. Exemples 0.5. Principi de superposició. Camp elèctric de distribucions discretes de càrrega 0.6. Treball elèctric. Energia potencial. Energia associada a distribucions de càrrega discretes. 0.7. Potencial elèctric. Definició. Representació. És altament recomanable utilitzar un llibre de Física dels especificats a la bibliografia de l'assignatura, o equivalent. La informació sobre les pràctiques de laboratori es troba a la Web de l'àrea de Física Aplicada: http://copernic.udg.edu/cat/d_fisicaaplicada.php Es recomana fer ús continuat de l'horari de tutories que els professors posen a disposició dels alumnes, per aclarir dubtes relacionats amb l'assignatura. També es recomana utilitzar el correu electrònic quan es tracta de dubtes puntuals. Professors (Departament de Física): • Responsables de l'assignatura i professors de teoria i problemes: Esmeralda Úbeda, Josep-Abel González • Professors de laboratori: Jordi Badosa, J. Massaneda, Josep Mejías, Joan Saurina, Esmeralda Úbeda,