Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2007
Descripció:
Estructura universitària i en particular de l'estudi d'EI. Tècniques d'estudi. La professió d'enginyer. Atribucions professionals de l'enginyer industrial. Història de la tècnica. El mètode científic aplicat a l'enginyeria. Tècniques de comunicació escrita i oral. Planteig i presentació de problemes.
Crèdits:
4,5
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Poc (25%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Narcís Gascons Clarió

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dt 12-14
Pràctiques d'aula1 dj 10-11

Altres Competències

  • Donar una visió introductòria i de conjunt sobre la professió d'enginyer industrial i els estudis que hi condueixen. Familiaritzar l'estudiant amb les habilitats d'expressió (oral i escrita) que necessitarà en la carrera.

Continguts

1. Enginyeria Industrial a l'Escola Politècnica Superior de la UdG.

2. La carrera d'enginyer.

          2.1. La professió d'enginyer.

          2.2. Els estudis d'enginyeria.

          2.3. Història de l'enginyeria industrial. Nocions d'història de la tecnologia.

          2.4. L'enginyer a l'empresa industrial, a l'empresa de serveis i a l'administració pública.

3. Tècniques bàsiques de l'enginyer.

          3.1. Obtenció de la informació.

          3.2. Comunicació oral i escrita.

          3.3. Càlculs en enginyeria.

4. El procés de disseny en enginyeria.

          4.1. Criteris i restriccions.

          4.2. Definició dels problemes.

          4.3. Generació de solucions possibles.

          4.4. Selecció de la solució òptima.

          4.5. Estudi de casos.

5. Ètica i deontologia.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

  • Gómez-Senent, Eliseo (dir) (2001). L'enginyeria des d'una perspectiva global. València: Servei de publicacions de la Universitat Politècnica de València.
  • La Ingeniería desde una perspectiva global (DL 2000). Valencia: Universidad Politécnica de Valencia. Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales.
  • Grech Mayor, Pablo (cop. 2001). Introducción a la ingeniería, : un enfoque a través del diseño. Santafé de Bogotá: Pearson Educación.
  • Wright, Paul H (cop. 2002). Introduction to engineering (3rd ed). New York: John Wiley & sons.
  • Kemper, John D, Sanders, Billy R (2001). Engineers and their profession (5th ed). New York: Oxford University Press.
  • Arnau i Figuerola, Josep (1985). Petita història d'una dècada de l'Escola Universitària Politècnica de Girona. [Girona]: Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Universitària Politècnica de Girona.
  • Muntané Coca, Ma. Dolors (2001). Petita història de l'enginyeria industrial a Catalunya. Barcelona: Mediterrània.
  • Garrabou, Ramon (1982). Enginyers industrials, modernització econòmica i burgesia a Catalunya, : 1850-inicis del segle XX. Barcelona: L'Avenç.
  • Maluquer de Motes, Jordi (2000). Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporània. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Martínez-Val Peñalosa, José María (DL 2001). Un Empeño industrial que cambió España 1850-2000, : siglo y medio de ingeniería industrial. Madrid: Síntesis.
  • Marquet, Lluís (1995). El Llenguatge científic i tècnic (2a ed). Barcelona: Associació i Col legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.
  • Bolt, Brian (1991). Mathematics meets technology. Cambridge: Cambridge University Press.
  • El Català en els projectes d'enginyeria, : pautes i exemples (1996). Barcelona: Enginyers Industrials de Catalunya Associació/Col legi.
  • Libro blanco de la ingeniería industrial (DL 2001). Madrid: Consejo General de Colegios Oficiales de Ingenieros Industriales.
  • Strandh, Sigvard (1988). Máquinas. Una historia ilustrada.. Madrid: Hermann Blume.
  • Lienhard, John H. 1930 (2000). The Engines of our ingenuity, : an engineer looks at technology and culture. Oxford [etc.]: Oxford University Press.
  • Escolá Gil, Rafael (2002). Ética para ingenieros (2ª ed. corr). Pamplona: EUNSA.
  • Lawson, Don (2005). Engineering disasters-lessons to be learned. London: Professional Engineering.
  • Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya (2005). Enginyers Industrials de Catalunya. Recuperat 15/07/2005, a http://www.eic.es/
  • Consejo General de Colegios Oficiales de Ingenieros Industriales (2005). Recuperat 15/07/2005, a http://www.ingenierosindustriales.net/
  • HowStuffWorks, Inc. (2005). How Stuff Works. Recuperat 15/07/2005, a http://www.howstuffworks.com/
  • Lienhard, John (2005). The Engines of Our Ingenuity. Recuperat 15/07/2005, a http://www.uh.edu/engines/
  • BBC 4 (2005). Reith Lectures 2005: The Triumpf of Technology. Recuperat 15/07/2005, a http://www.bbc.co.uk/radio4/reith2005/
  • Fulls dels enginyers (1995). Barcelona: Associació/Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.
  • Dyna: ingeniería e industria (1926). Bilbao: Asociación Nacional de Ingenieros Industriales de España.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

Mètodes docents:

CLASSES DE TEORIA I SEMINARIS

Realització d’exercicis d’expressió formal escrita al llarg de tot el semestre (reports, esquemes de projectes, curriculae, articles tècnics).
Utilitzar i interpretar bibliografia i recursos electrònics (majoritariament en idioma anglès).
Familiaritzar-se en l’esquematització de problemes fent èmfasi especial en la coherència d’unitats i de magnituds.
Visites i/o xerrades per tal que professionals de l’enginyeria o indústries de l’entorn aportin la seva visió de l’enginyeria.

TREBALLS PRÀCTICS (per a l'avaluació contínua)

Presentacions orals i amb suport gràfic per grups.
Entrega de reports sobre les activitats organitzades.
Entrega d'exercicis.

Tipus d'exàmens:

Avaluació continuada sobre la base de treballs i presentacions en grup.

Els estudiants formaran grups que hauran d'anar presentant treballs i exposicions al llarg del curs. La nota aconseguida a cada prova serà la mateixa per a tots els membres del grup. A final de semestre es farà el promig de les notes. Si resulta superior a 6, l'estudiant pot acceptar aquesta nota com a definitiva i no venir a l'examen final. Tanmateix, aquesta opció només serà possible si els estudiants del grup participen en totes les activitats.

Examen final

Els estudiants que no compleixin els requisits anteriors hauran de presentar-se a l'examen final. També hi podran accedir els estudiants que vulguin millorar la qualificació aconseguida en l'avaluació continuada.
En aquests casos la nota final serà la millor entre la nota de l'examen i la de l'avaluació continuada.

Observacions

Durant el semestre està prevista una xerrada donada per un convidat extern a l'assignatura i també un parell de visites fora de l'Escola. En el moment de redactar aquest programa no es poden garantir les dates d'aquestes activitats. Per tant, les dates en què es realitzaran es comunicaran al llarg del semestre i, evidentment, afectaran a la programació.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.