Estudia

• Avaluar la conveniència i limitacions de les principals tècniques de millora utilitzades en les espècies cultivades.
• Utilitzar les tècniques més adequades per a millorar una espècie concreta per un o varis caràcters.
• Analitzar i aplicar els principals mètodes de selecció i millora de les espècies vegetals.
• Adquirir destressa en la utilització de técniques i mètodes de millora vegetal com hibridacions, micropropagació, fusió somàtica i transferència de gens.
• Planificar un programa de millora d'una espècie vegetal i analitzar els aspectes legals de l'obtenció i registre d'una nova varietat vegetal.
• Resoldre exercicis pràctics relacionats amb la genètica mendeliana (incloent les excepcions) i la genètica quantitativa.

1. INTRODUCCIÓ

          1.1. La Millora vegetal. Orígens i evolució. Fonament científic. Objectius i aplicacions

          1.2. El material vegetal.Germoplasma. Font, exploració i manteniment.

          1.3. Millora i selecció per objectius específics.Resistència a malalties i plagues. Resistència a condicions ambientals desfavorables. Adaptacions a condicons específiques. Millora de la qualitat. Altres objectius.

2. BASES GENÈTIQUES I DE REPRODUCCIÓ DE LES ESPÈCIES VEGETALS

          2.1. El genoma de les plantes superiors.Genotip i expressió fenotípica.Mecanismes hereditaris. Tipus de gens i relació entre al.lels. Poligenia, lligament, epistasi.

          2.2. L’heterosi. Significació biològica. Encreuaments.

          2.3. Herència de caràcters quantitatius.Genotips en les espècies cultivades. Partició de valors i variàncies fenotípiques.

          2.4. Sistemes de reproducció de les plantes superiors.Al.logamia. Autogamia. Homogamia. Reproducció vegetativa.

3. ESTRATÈGIES DE MILLORA

          3.1. Millora d’espècies autògames.Obtenció de línees pures

          3.2. Millora d’espècies al.lògames. Obtenció d’híbrids de primera generació i de varietats sintètiques. Obtenció de poliploids.

          3.3. Selecció clonal. Obtenció de varietats clon.

4. MÈTODES BÀSICS DE SELECCIÓ I MILLORA

          4.1. Mètodes de selecció.Selecció en massa. Selecció de pedigrís per cultius autopol.linitzats. Selecció de pedigrís per pol.linització creuada

          4.2. Métodes de combinació.Utilització en autopol.linització i pol.linització creuada. Utilització d’haploids. Limitacions d’aquests mètodes.

          4.3. Formació d’híbrids i varietats sintètiques.Híbrids en pol.linització creuada. Producció de llavors en varietats híbrides.

5. MÈTODES ESPECIALS DE SELECCIÓ I MILLORA

          5.1. Producció i utilització de mutants.Agents mutagènics. Mutacions puntuals. Canvis estructurals en els cromosomes. Formes poliploids.

          5.2. Producció i utilització d’haploids. Partenogènesi. Androgènesi.

          5.3. La biotecnologia aplicada a la millora I.Micropropagació. Fusió de protoplasts i hibridació somàtica.

          5.4. La biotecnologia aplicada a la millora II. Transferència de gens i tranformació de plantes. Tècniques i aplicacions. Selecció in vitro.

6. MILLORA DE LES PRINCIPALS ESPÈCIES CULTIVADES

          6.1. Cereals. Objectius i criteris de selecció. Tècniques de millora. Autògams: cereals d'hivern,blat, blats híbrids, triticali altres. Al.lògams: blat de moro.

          6.2. Lleguminoses.Conreus extensius: objectius i criteris de selecció. Tècniques de millora. Principals varietats millorades

          6.3. Hortícoles. Objectius i criteris de selecció. Tècniques de millora. Principals varietats millorades.

          6.4. Ornamentals. Tipus i espècies. Diversitat i importància econòmica. Particularitats de la millora de plantes ornamentals. Criteris de selecció.

          6.5. Fruiters. Característiques agronòmiques. Objectius i criteris de selecció. Portaempelts. Mètodes i tècniques de creació de varietats i de selecció. Selecció clonal. Micropropagació. Programa d’obtenció de noves varietats. Criteris, etapes i resultats de selecció. Principals varietats i portaempelts: pomera, presseguer, albercoquer, cirerer.

          6.6. Forestals.Interès de les espècies forestals. Principals espècies. Objectius i tècniques de millora i selecció. Creuaments interespecífics. Creació de varietats.

7. DESENVOLUPAMENT D’UN PROGRAMA DE MILLORA

          7.1. Producció de llavors: obtenció i multiplicació; acondicionament de la llavor; magatzematge i conservació.Control de qualitat.

          7.2. Producció de clons: Tècniques de multiplicació i propagació vegetativa aplicades a un programa de millora. Producció de varietats. Producció de Portaempelts.

          7.3. Noves varietats: obtenció, registre i conservació. Varietats i obtentors. Llavor certificada, certificació de plantes de viver. Puresa varietal i poder germinatiu. La degeneració. La millora de la conservació. Proteccions i patents. Els registres de varietats. Protecció de varietats. Patents d’organismes vius i productes naturals. Situació actual.

• Allard, R. W. (1978). Principios de la mejora genética de las plantas (3ª ed.). Barcelona: Omega.
• Brewbaker, James L. (1967). Genética agrícola. México D.F.: Unión Tipográfica Editorial Hispano Americana.
• Cubero, José Ignacio, Millán, Teresa, Flores, Fernando, (DL 1997). Complementos de mejora vegetal. Córdoba: Servicio de Publicaciones de la Universidad deCórdoba.
• Cubero Salmerón, José Ignacio (2003). Introducción a la mejora genética vegetal (2ª ed. rev. y ampliada). Madrid [etc.]: Mundi-Prensa.
• Gallais, A., Bannerot, H., (cop. 1992). Amélioration des espèces végétales cultivées : objectifs et critères de sélection. Paris: Institut national de la recherche agronomique.
• Gallais, A. . (1990). Théorie de la Sélection en amélioration des plantes. Paris: Masson ed..
• Goacolon, Jeanine, (DL 1988). Les Biotechnologies au service de la production végétale. Paris: Institut National de la Recherche Agronomique [França].
• Hiatt, Andrew (cop. 1993). Transgenic plants : fundamentals and applications. New York: Marcel Dekker.
• Kahn, Axel, , França. Ministère de l'agriculture, de la pêche et de l'alimentation, (cop. 1996). Les Plantes transgéniques en agriculture : dix ansd'expérience de la Commission du Génie Biomoléculaire. Montrouge: John Libbey Eurotext.
• Pardos, J.A., Toribio, M., Espanya. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, (Pesca y Alimentación: Instituto Nacional de Investigaciones agrarias). El Cultivo in vitro aplicado a la mejora forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura.
• Robles Sanchez, R. (1986). Genética elemental y fitomejoramento pràctico.. Mexico: Limusa cop..
• Westhoff, Peter (1998). Molecular plant development : from gene to plant. Oxford [etc.]: Oxford University Press.

Activitats d'avaluació:

Sistema d'avaluació:
TEORIA: Avaluació dels coneixements teòrics i pràctics assolits amb un examen final (50% nota de l'assignatura). L'examen final inclou una part a contestar sense apunts i una part a contestar amb apunts.
PRÀCTIQUES D'AULA: Avaluació continuada i avaluació de la capacitat de resoldre exercicis proposats en tasques relacionats amb les 3 pràctiques d'aula. Aprenentatge cooperatiu. Assistència obligatòria. (1.5 punts totals)
AUTOAVALUACIÓ: (0.5 punts)Qüestionari tipus test per realitzar des de casa connectats a la web.
PRÀCTIQUES DE LABORATORI I CAMP: Avaluació continuada. Qüestionaris de pràctiques (1.5 punts). Assistència obligatòria.
TREBALL DE MILLORA D'UNA ESPÈCIE CULTIVADA: 2 punts

• Ampliació de biologia
• Biologia