1. PART PRODUCCIÓ DE GRA
1.1. TEMA 1. TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ DE CEREALS D’HIVERN
1.1.1. LA BIOLOGIA DEL BLAT (com a base de les millores tècniques de conreu). MORFOLOGIA: aparell vegetatiu herbaci, la inflorescència, el fruit. CICLE VEGETATIU: germinació i nascencia, el filloleig, el canonat, l’espigat i la fecundació, el desenvolupament del gra, la maduració. ELS COMPONENTS DEL RENDIMENT: plantes per m2 , espigues per planta, espiguetes per espiga, nombre de grans per espiga ,pes de 1.000 grans. EXIGÈNCIES DEL BLAT: el clima, el sòl.
1.1.2. EL CONREU DEL BLAT. PREPARCIÓ DEL SÒL: com preservar l’estructura del sòl, preparació del sòl en funció del conreu precedent, el mínim cultiu, tècniques de no cultiu. LA SEMBRA: la data, profunditat, densitat, sistema de distribució, la tria varietal. Els tractaments de la llavor. PRINCIPALS MALALTIES I PLAGUES: Descripció de la biologia , dels danys i de la epidemiologia de les malalties de gra i espiga, de peu i tija i malalties de fulla. Mètodes de control. El desherbatge mecànic, el desherbatge químic, principals herbicides, forma i moment d’aplicació. NUTRICIÓ DEL BLAT: Necessitats del conreu, l’adobat nitrogenat el seu fraccionament. Perills de l’excés d’adobat nitrigenat. Mètode del balanç del nitrogen. LA COLLITA I CONSERVACIÓ DELS CEREALS: Paràmetres de maduració, condicions en que s’ha d’efectuar la sega i el batre, l’emmagatzematge, la conservació, la qualitat del gra,
1.1.3. EL CONREU D’ALTRES CEREALS D’HIVERN. EL BALT DUR: Interès del blat dur, qualitat de les produccions, rendiment en sèmoles, qualitat per a la pasta, exigències de la indústria. L’ORDI: els ordis de 2 i 6 carreres, l’ordi cerveser, principals aprofitaments del conreu, diferències morfològiques i ecològiques respecte del blat. EL TRITICALE: Interès del triticale, morfologia, qualitat de les produccions, rendiment.
1.2. TEMA 2. TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ DE CEREALS D’ESTIU
1.2.1. EL BLAT DE MORO. MORFOLOGIA : aparell vegetatiu herbaci, l’aparell reproductor mascle i femella, el fruit. CICLE VEGETATIU: germinació i nascencia, el període reproductiu, la floració, la fecundació, el desenvolupament del gra i la maduració. ELS COMPONENTS DEL RENDIMENT. plantes per m2 , panícules per planta, nombre de línies per panícula, nombre de grans per línia ,pes de 1.000 grans. EXIGÈNCIES DEL BLAT DE MORO: el clima, el sòl.
1.2.2. EL CONREU DEL BLAT DE MORO. PREPARCIÓ DEL SÒL: com preservar l’estructura del sòl, preparació del sòl en funció del conreu precedent, el mínim cultiu, tècniques de no cultiu. LA SEMBRA: la data, profunditat, densitat, sistema de distribució, la tria varietal. Els tractaments de llavor i de sòl. PRINCIPALS MALALTIES I PLAGUES: Descripció de la biologia , dels danys i de la epidemiologia de les malalties de gra i espiga, de peu i tija i malalties de fulla. Mètodes de control. NUTRICIÓ DEL BLAT DE MORO : Necessitats del conreu, exportacions aparents i reals, corbes d’absorció dels nutrients, càlcul d’unitats fertilitzants, rendibilitat de adobat fosfo-potàssic, adobat nitrogenat el seu fraccionament. Perills de l’excés adobat. EL CONTROL DE LES ADVENTÍCIES: La competència amb el conreu, les mesures culturals, influència del conreu precedent, el desherbatge mecànic, el desherbatge químic, principals herbicides, forma i moment d’aplicació. EL REG DEL BLAT DE MORO: necessitats hídriques del conreu, períodes crítics, dosis i freqüències de reg., resultats de l’irrigació. LA COLLITA I CONSERVACIÓ DEL BLAT DE MORO: Paràmetres de maduració, condicions en que s’ha d’efectuar la collita, l’emmagatzemen, l’assecat i la conservació, la qualitat del gra.
1.3. TEMA 3. TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ DE LES OLEOPROTEAGINOSES
1.3.1. LA SOIA: morfologia i biologia, selecció de la colza oleaginosa, lloc a l’alternativa, preparació del sòl, la sembra, adobat, el maneig de les males herbes, la lluita contra plagues i malalties, la collita i conservació dels grans, la qualitat de la producció i la comercialització.
1.3.2. LA COLZA: morfologia i biologia, selecció de la colza oleaginosa, lloc a l’alternativa, preparació del sòl, la sembra, adobat, el maneig de les males herbes, la lluita contra plagues i malalties, la collita i conservació dels grans, la qualitat de la producció i la comercialització.
1.3.3. EL GIRASOL: morfologia i biologia, lloc a l’alternativa, preparació del sòl, la sembra, adobat, el maneig de les males herbes, la lluita contra plagues i malalties, la collita i conservació dels grans, la qualitat de la producció i la comercialització.
1.3.4. EL PESÒL PROTEAGINOS: morfologia i biologia, lloc a l’alternativa, preparació del sòl, la sembra, adobat, el maneig de les males herbes, la lluita contra plagues i malalties, la collita i conservació dels grans, la qualitat de la producció i la comercialització.
2. PART PRODUCCIÓ DE FARRATGES
2.1. TEMA 1-. CONREUS FARRATGERS
2.2. Generalitats. Graminies d'interès farratger. Lleguminoses farratgeres. Altres espècies d'interès farratger. Evolució de la flora dels prats. Biologia de les graminies. Biologia de les lleguminoses.
2.3. TEMA 2.- VALOR ALIMENTICI DELS FARRATGES
2.4. Valor nutritiu. Composició química dels farratges. Digestibilitat. Valor energètic. Valor proteínic. Ingestibilitat. Conseqüències agronòmiques.
2.5. TEMA 3.- FARRATGES ANUALS D'HIVERN. CEREALS D'HIVERN, RAIGRASS, VEÇA, NAPS.
2.6. Principals característiques botàniques, agronòmiques, ecològiques i econòmiques de les diverses espècies.
2.7. TEMA 4.- FARRATGES ANUALS D'ESTIU. BLAT DE MORO I MELQUES.
2.8. Principals característiques botàniques, agronòmiques, ecològiques de les diverses espècies.
2.9. TEMA 5.- CONREUS FARRATGERS PLURIANUALS. USERDA I ESPARCET.
2.10. Principals característiques botàniques, agronòmiques, ecològiques de les diverses espècies.
2.11. TEMA 6.- PRADERES SEMBRADES
2.12. Principals espècies. Elecció de les mescles farratgeres. Interès. Cultius. Aprofitament.
2.13. TEMA 7.- PRATS NATURALS
2.14. Principals característiques de les espècies que les integren. Interès. Cultiu. Aprofitament.
2.15. TEMA 8.- EXPLOTACIÓ DE LES PASTURES
2.16. Pastoreig lliure. Pastoreig rotacionals. Pastoreig racionat.
2.17. TEMA 9.- COLLITA I CONSERVACIÓ DE LES FARRATGES
2.18. Ensitjat. Fenificat. Deshidratació. Criteris per l'elecció del sistema de conservació.
3. PRÀCTIQUES DE LABORATORI I VISITES A CAMP I A INDÚSTRIES
3.1. Pràctica 1. Caracterització de varietats de blat de moro
3.2. Pràctica 2. Implantació d'un cultiu de cereal d'hivern
3.3. Pràctica 3. Avaluació de la sembra d'un cereal d'hivern
3.4. Pràctica 4. Fertilització de cultius extensius
3.5. Sortida 1. Transformació de cereals
3.6. Sortida 2. Explotacions de producció de grans i farratges