1. UNITAT TEMÀTICA I. INTRODUCCIÓ A LA PROTECCIÓ VEGETAL
1.1. INTRODUCCIÓ A LA PROTECCIÓ VEGETAL:Concepte de Protecció de Cultius. Importància, estat actual i objectius de la Protecció de Cultius. Conceptes de dany, interferència i malaltia. Agents nocius pels cultius. Ciències que integren la Protecció de Cultius. Historia.
2. UNITAT TEMÀTICA II. AGENTS CAUSANTS DE DANYS
2.1. INTRODUCCIÓ A L'ENTOMOLOGIA AGRÍCOLA.Característiques generals dels artròpodes. Tipus de danys. Característiques generals dels grups d’interès agrícola: Insectes i àcars.
2.2. MORFOLOGIA EXTERNA DELS INSECTES. Tegument: estructura, composició, funció. Cap: antenes, ulls i tipus d’aparells bucals. Tòrax: potes, ales i modificacions. Abdomen: apèndixs.
2.3. ESTRUCTURA INTERNA I FISIOLOGIA DELS INSECTES. Sistema muscular. Sistema nerviós i òrgans dels sentits. Sistema digestiu. Sistema respiratori. Sistema excretor. Sistema secretor (endocrí i exocrí).
2.4. REPRODUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT DELS INSECTES. El sistema reproductor del mascle i la femella: estructura i funcions. Tipus de reproducció. Creixement i desenvolupament postembrionari. Morfogènesi: mecanisme i regulació hormonal. Metamorfosi: tipus. Estadis immadurs: larves, nimfes i pupes.
2.5. ECOLOGIA I CLASSIFICACIÓ DELS INSECTES. Cicle biològic i estacional. Adaptacions estacionals. Polimorfisme. Efecte de l’ambient, conceptes d’integral tèrmica i temps fisiològic. Dinàmica de Poblacions. Regulació de poblacions. Potencial biòtic. Relacions planta-fitòfag. Classificació dels insectes d’interès agrícola.
2.6. CARACTERÍSTIQUES DELS ÀCARS I ALTRES ORGANISMES SUSCEPTIBLES DE SER PLAGA. Característiques generals. Morfologia externa. Alimentació. Reproducció. Desenvolupament. Biologia i Ecologia. Classificació dels àcars d’interès agrícola. Morfologia externa i biologia de: miriàpodes, crustacis, mol.luscs, aus, mamífers (insectívors, rosegadors i altres).
3. UNITAT TEMÀTICA II. AGENTS CAUSANTS D'INTERFERÈNCIES
3.1. MALES HERBES. Concepte de mala herba. Interferència entre les males herbes i els cultius: causes i efectes. Biologia. Característiques ecològiques i dinàmica de poblacions. Classificació de les males herbes. Principals espècies de males herbes.
4. UNITAT TEMÀTICA III. AGENTS CAUSANTS DE MALALTIA
4.1. INTRODUCCIÓ A LA PATOLOGIA VEGETAL. Objecte de la Patologia Vegetal. Concepte de malaltia i patogen. El triangle de la malaltia, descripció dels elements. Símptomes i senyals. Postulats de Koch. Mètodes de mostreig i diagnòstic generals. Malalties no infeccioses, classificació. Mecanismes d’atac del patogen i de defensa de la planta.
4.2. FONGS FITOPATÒGENS. Característiques generals dels fongs fitopatògens. Morfologia, reproducció i estructures reproductores. Biologia. Simptomatologia i tipus de malalties. Detecció i identificació. Classificació i característiques dels principals grups de fongs.
4.3. PROCARIOTES FITOPATÒGENS. Característiques generals dels bacteris fitopatògens. Biologia. Detecció i identificació. Simptomatologia i tipus de malalties. Grups de bacteris fitopatògens.Característiques generals d’espiroplasmes i fitoplasmes. Biologia. Detecció i identificació. Simptomatologia. Grups principals.
4.4. VIRUS I VIROIDES. Característiques generals dels virus i viroides fitopatògens. Composició i estructura dels virus. Detecció i identificació de virus. Distribució i multiplicació. Transmissió. Simptomatologia. Grups principals.
4.5. NEMATODES FITOPATÒGENS I PLANTES PARÀSITES. Característiques generals dels nematodes fitopatògens. Biologia y ecologia. Cicles vitals. Classificació i descripció dels principals grups.Plantes paràsites de plantes cultivades, tipus i biologia. Grups principals.
4.6. EPIDEMIOLOGIA I CICLE DE LA MALALTIA.Cicle de la malaltia concepte d’epidèmia. Element d’una epidèmia. Concepte d’inòcul: malalties monocíciliques i policícliques. Dispersió del patogen. Supervivència del patogen.
5. UNITAT TEMÀTICA V. CONTROL DE PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES
5.1. INTRODUCCIÓ ALS MÈTODES DE CONTROL. Objectiu del control. Classificació dels mètodes de control. Mètodes legals: quarantena, passaport fitosanitari, altres disposicions legals. Mètodes mecànics: barreres, altres. Mètodes físics: temperatura, solarització. Mètodes culturals: mesures sanitàries, modificació dels laboreig altres activitats, alteració de la data i densitat de sembra, rotació de cultius, altres. Tipus i mecanismes de resistència. Plantes resistents.
5.2. CONTROL QUÍMIC I. GENERALITATS. Evolució històrica. Generalitats. Formulació. Degradació i residus. Toxicologia. Ecotoxicologia. Legislació. Problemàtica de la utilització de productes químics.
5.3. CONTROL QUÍMIC II.FUNGICIDES, BACTERICIDES, NEMATICIDES I HERBICIDES. Fungicides i bactericides: modus d’acció. Fungicides inorgànics. Fungicides orgànics: protectius (ditiocarbamats, heterocíclics), sistèmics (benzimidazols, inhibidors de la biosíntesis d’esterols), estrobilurines, altres. Bactericides: inorgànics, antibiòtics. Nematicides. Herbicides: classificació, selectivitat i persistència.
5.4. CONTROL QUÍMIC III. INSECTICIDES, ACARICIDES I ALTRES. INSECTICIDES BIORRACIONALS.Insecticides convencionals: Inorgànics y orgànics naturals, orgànics de síntesis (clorats, carbamats, fosforats, piretroides). Acaricides: no específics, convencionals. Helicides, rodenticides, repelentes i altres. Insecticides biorracionals: Reguladores del creixement i desenvolupament dels insectes, feromones.
5.5. CONTROL BIOLÒGIC I. GENERALITATS. CONTROL DE MALALTIES I MALES HERBES.Definició. Mètodes de control biològic: introducció, augment i conservació. Control biològic de malalties: agent i mecanismes d’acció, control de malalties foliar i postcollita, control de patògens del sòl. Control biològic de males herbes: agents i mecanismes d’acció.
5.6. CONTROL BIOLÒGIC II. CONTROL D'INSECTES I ACARS. Fonaments teòrics. Depredadors. Parasitoides. Entomopatògens (virus, bacteris, protozous, fongs, nematodes). Producció, formulació i aplicació de los bioinsecticides.
5.7. RESISTÈNCIA EN EL CONTROL D'AGENTS NOCIUS. Definició de resistència. Tipus de resistència. Resistència a mètodes químics. Resistència a altres mètodes de control. Problemes derivats del desenvolupament de resistència. Maneig de la resistència.
5.8. CRITERIS ECONÒMICS DE DECISIÓ.Llindar econòmic de dany: definició, factors que afecten. Llindar econòmic de tractament: definició, factors que afecten. Utilització i limitacions dels paràmetres de decisió econòmica.
5.9. ESTRATÈGIES DE CONTROL D'AGENTS NOCIUS.Plagues: conservació, reducció de la població del fitòfag, susceptibilitat del cultiu, estratègia combinada. Malalties: evitació, exclusió, erradicació, protecció, resistència vegetal, teràpia. Bases epidemiológiques del control. Males herbes: període crític, prevenció, erradicació, contenció.
5.10. MANEIG INTEGRAT DE PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES. Historia. Definició. Models de predicció. Sistemes de suport a la presa de decisions. Concepte de maneig integrat. Nivells de complexitat. Producció Integrada: definició, normatives. Agricultura Ecológica: definició, normatives. Agricultura sostenible: definició. Perspectives futures.
6. UNITAT TEMÀTICA VI. PLAGUES I MALALTIES D'INTERÈS AGRÍCOLA.
6.1. PLAGUES I MALALTIES DE FRUITERS DE LLAVOR I PINYOL:Carpocapsa, Cydia pomonella. Psil.la de la perera, Cacopsylla pyri. Poll de San José, Quadraspidiotus perniciosus. Pugó, Dysaphis plantaginea. Pugó, Myzus persicae, Aphis pomi, Dysaphis piri. Pugó llanós, Eriosoma lanigerum. Mosca de la fruita, Ceratitis capitata. Càpua, Rossegadors de la pell, Pandemis heparana, Adoxophyes orana = Capua reticulaza. Grafolita, Cydia molesta= Grapholita molesta. Zeuzera, Barrinador de la fusta, Zeuzera pyrina. Cossus, Cossus cossus. Aranya, Tetranichus urticae. Aranya roja, Paponychus ulmi. Motejat, Venturia inaequalis. Estemfiliosi, Stemphylium vesicarium.Oïdi, Podospahera leucotricha. Oïdi del presseguer, Sphaeroteca panosa. Xancre de la pomera, Nectria galligena. Phytophthora cactorum. Arrufat, Taphrina deformans. Monilia, Monilinia laxa. Podridura verda, Penicillium spp. Foc bacterià, Erwinia amylovora. Virus de la Sharka, Plum Pox Virus PPV.
6.2. PLAGUES I MALALTIES DE L’OLIVERA I LA VINYA. Mosca de l’olivera, Dacus oleae = Bactrocera oleae. Caparreta, Saissetia oleae. Punxó, prays, Prays oleae. Ull de gall, Spilocaea oleagina = Cycloconium oleaginum. Tuberculosi, Pseudomonas savastanoi pv. savastanoi. Corc del raïm, Lobesia botrana. Cicadel.la de la flavescència daurada., Scaphoideus titanus. Mildiu, Plasmopara viticola. Oïdi, cendrosa, Uncinula necator. Podridura gris, Botrytis cinerea. Flavescència daurada, Flavescència daurada.
6.3. PLAGUES I MALALTIES DELS CEREALS. Taladres, Sesamia nonagrioides. Ostria nubialis. Bernat, Aelia rostrata. Pugó verd de la civada, Sitobium avenaea. Pugó, Rhopalosiphum padi. Zabrus, Zabrus tenebrioides. Cefus, Cephus pygmaeu. Morrut, Sitophilus sp. Captuxi del gra, Rhizoperta dominica. Tenebrio sp. Oïdi, Erysiphe graminis.Rovell, Puccinia sp. Septòria, Septoria tritici. Piricularia, Pyricularia oryzae. Carbons, Ustilago sp. Càries, Tilletia sp. Virus del nanisme groc de l’ordi, BYDV Barley yellow dwarf virus
6.4. PLAGUES I MALALTIES D’ESPÈCIES HORTÍCOLES I DE LA PATATA. Mosca blanca, Trialeurodes vaporariorum. Mosca blanca, Bemisia tabaci. Pugó negre, Aphis fabae Trips , Frankliniella occidentalis. Minadora americana, Liriomyza trifoli. Escarabat de la patatera, Leptinotarsa decemlineata. Cuc de filferro, Agriotes lineatus. Cuc de gris, Agrotis segetum. Eruga de la col, Pieris brassicae Pythium sp. Rhizoctonia solani. Fusariosi, Fusarium sp. Septoriosi, Septoria sp. Podridura gris, Botrytis cinerea. Podridura tova, Sclerotinia sclerotiorum. Podridura bacteriana, Erwinia sp. Grassa de la monegetera Pseudomonas syringa. Crema de la mongetera, Xanthomonas campestris. Virus del bronzejat de la tomatera, TSWV (Tomato Spot Wilt Virus). Virus del mosaïc del cogombre, CMV (Cucumber Mosaic Virus). Nematodes, Meloidogyne sp.
6.5. PLAGUES I MALALTIES D’ESPÈCIES FORESTALS. Tigre dels plàtans, Corythucha ciliata. Processionària del pi, Thaumetopoea pityocampa. Eruga de l’alzina, Lymantria dispar. Corc dels pollancres, ryptorrhynchus lapathi. Eruga perforadora del pollancre, Paranthrene tabaniformis. Morrut de les palmeres, Rhynchophorus ferrugineus. Rovell del pollancre, Melampsora spp. Marsonina, Marssonina brunnea. Dessecament del pi, Sphaeropsis sapinea. Grafiosi de l’om, Ceratocystis ulmi. Assecada dels xiprers i altres cupressàcies, Pestalotiopsis guepinii. Seridium cardinale, Phytophthora sp., Cinara cupressi, Planococcus citri